RAVAYA. El cognom Ravaya procedia de Castella (Abravalla) i es trobava a Girona, Castelló d’Empúries i altres localitats catalanes. Els gironins Astruc Ravaya i el seu fill Jucef foren molt poderosos entre 1265 i 1282. Jucef Ravaya, batlle de Girona i de Besalú, serví fidelment el rei Pere el Gran i dirigí les seves finances, fins arribar a ostentar l’ofici únic de tresorer reial. Aquesta dedicació va fer que hagués de deixar la batllia en mans del seu pare, qui atorgà la carta de població de Palamós el 1277 com a procurador reial.
Fins a la seva mort l’any 1280, Astruc ocupà la batllia de Girona com a lloctinent del seu fill Jucef, que morí a Sicília, relativament jove, el desembre de 1282. Mentre van viure, pare i fill sovint implicaven els seus negocis particulars amb les finances de la comunitat jueva de Girona i en disposaven a la seva conveniència. A canvi, la seva intercessió davant del rei permeté que l’aljama de Girona i totes les aljames dels dominis reials obtinguessin privilegis i concessions molt importants, algunes millores organitzatives i una major capacitat per portar una vida segons el dictat de la seva religió. A partir de 1284, es prohibiria als jueus l’exercici de càrrecs públics.
La família continuava present a la ciutat temps després, ja que Mossé Ravaya, Salamó Ravaya i el seu fill Abraham foren membres del consell de l’aljama entre 1352 i 1369. Un altre Astruc i Issac Ravaya apareixen en el consell de finals del segle XIV.

(Ampliar) - Reconstrucció de la casa Caravida. Dibuix de Jordi Sagrera. Generalitat de Catalunya.

CARAVIDA. Els Caravida foren una família establerta a Girona almenys des del segle XIII, tot i que ja un Caravida fou designat batlle de Girona el 1192 o 1196. Segurament el seu membre més insigne fou Astruc Caravida VI, qui fundà per llegat testamentari una institució benèfica, l’almoina jueva o heqdeix, que funcionava ja a mitjans del segle XIV. Astruc Caravida va tenir tres filles però no se li coneixen fills. El 1332 casà la seva filla Ester amb el savi David Bonjorn de Barri, ric jueu de Cotlliure. La parella tingué un sonat divorci cinc anys més tard; amb tot, és possible que Ester Caravida fos la mare del famós astrònom Jacob ben David Bonjorn de Barri, autor de les taules astronòmiques publicades a Perpinyà el 1361.

(Ampliar) - Dones jueves ballant. Hagadà, de Sarajevo, produïda a Barcelona Ca. 1350. Viquipèdia.

ANINAY. Bonet Aninay fou un dels primers secretaris coneguts de l’aljama de Girona, exercí aquest càrrec tres vegades entre 1267 i 1281. Un altre membre de la família fou Adret Aninay, que participà dels enfrontaments interns de la comunitat a finals de segle XIV. El 1391 es trobà reclòs a la torre Gironella després de l’assalt al call. Un altre membre de la família, Astruc Aninay tenia 33 llibres a casa segons l’inventari encarregat pel bisbe el 1415. La seva vídua Vengues apareix esmentada el 1450. Dos germans anomenats Adret Aninay (ob. ca. 1459) i Bondia Aninay apareixen com a consellers de l’aljama el 1444. Durant la segona meitat del segle, un altre Astruc Aninay i el seu germà Lleó Aninay ocuparen càrrecs destacats de l’aljama. Justament Lleó fou un dels darrers dirigents de la comunitat, qui més lluità per aconseguir que es permetés la venda lliure dels béns mobles dels jueus per poder marxar cap a l’exili el 1492.

(Ampliar) - Reconstrucció de la casa Desportal. Dibuix de Jordi Sagrera. Generalitat de Catalunya.

DEL PORTAL O DESPORTAL. El mestre Mossé Abraham del Portal (ob. 1398), que havia residit a Camprodon el 1370, habitava a Girona a finals de segle. Podria tractar-se del pare d’un metge jueu, Natan Mossé Desportal (ob. 1410), que exercí a Sant Feliu de Guíxols i morí deixant una important biblioteca a càrrec de la seva muller Goig. El mestre Mossé del Portal amb el seu fill Abraham Mossé del Portal apareixen al llistat de candidats per al consell de l’aljama de Girona. El fill era esmentat com un dels cinc jueus més rics de la comunitat de Girona en un document de 1408; l’any 1400 s’estrenà com a regidor i ho fou fins a la seva mort, l’any 1448. El 1459, el metge Bonjuha Abraham del Portal actuà com a nunci o missatger de l’aljama de Girona davant del rei i oferí al monarca un donatiu graciós. El mateix any, Astruc Abraham del Portal, possiblement el seu germà, tamb&eacuute; seria regidor de l’aljama. Ell mateix apareix entre els creditors que van intentar cobrar els seus préstecs a cristians la primavera de 1492, abans d’abandonar Girona.
(Text adaptat de l'exposició "Llegat. Paisatge humà dels Calls" del Museu d'Història dels Jueus de Girona).

(Ampliar) - La casa Desportal. Dibuix de Jordi Sagrera. "Espais arqueològics del call de Girona". 1) Porta adovellada d’accés a la casa des de l’actual carreró d'Hernàndez - 2) Mur perimetral de la banda de ponent - 3) Vestíbul de la casa - 4 i 5) Estances pavimentades amb opus signinum - 6) Àmbit que ocupa la cisterna. La fletxa indica el punt d'observació.

---

Bibliografia

- "La forma urbana del Call de Girona". J. Canal, J.M. Nolla, E. Canal, J. Sagrera. 2006. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-023-4.
- "Els Jueus i la ciutat de Girona". J. Canal, J.M. Nolla, E. Canal, J. Sagrera. 1995. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-51-0.
- "Espais arqueològics del call de Girona". Jordi Sagrera. 2014. Ajuntament de Girona. Dipòsit Legal GI.1450-2014.

---

- Llegat. Paisatge humà dels Calls - Exposició al Museu d'Història dels Jueus de Girona.
- Troballa de la casa Desportal - Reportatge fotogràfic i article de la troballa de la casa del segle XIII.