Al número 2 del carrer hi tenia als anys 80 del segle XX la seva seu l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), en un local on anteriorment hi havia hagut una escola i posteriorment la Confederació Nacional del Treball (CNT). L'ADAC va néixer com a Associació d'ex-alumnes de català el 1980, quan una colla de gironins que havien acabat els cursos de català que donaven a la Cambra de Comerç, en Salvador Sunyer i na Teresa Puntí, es decidiren a organitzar-se per tirar endavant una associació amb l'objectiu de defensar la llengua i la cultura catalanes. El 1981 iniciaven les activitats, fins que el 1984 varen decidir de canviar el nom per tal de representar així la nova volada que l'entitat havia pres. Va editar tres mitjans de comunicació escrita: "El Batall", del que va publicar el número 1 el tercer trimestre de 1982, la revista literària "L'Estruç", a partir de gener de 1981, i un butlletí mensual adreçat als socis.

Inauguració del local de l'ADAC, antic local de la CNT. Entre els assistents hi ha el diputat socialista Joan Manuel del Pozo; els diputats al Parlament de Catalunya Ricard Masó, de Convergència, i Marçal Casanovas, d'ERC; el president de la Diputació, Arcadi Calzada; el tinent d'alcalde d'Ensenyament, Antoni Domènech, que representava l'alcalde; el regidor Joan Miró i el president d'Òmnium Cultural a Girona, Miquel Vidal. 15/12/1982. Dani Duch. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

En aquest carrer, a la darreria del segle XIX, hi vivia l'alcalde de Girona durant el períodes 1899-1903 i 1907-1909, Manuel Català i Calzada (1841-1923), que el novembre del 1899 va ser protagonista de l'anomenat "cas del català", en negar-se inicialment que els plens de l'Ajuntament es poguessin fer en la nostra llengua (Alberch, op. cit). Després, per la pressió popular, hi hagué d'accedir.
Fins a finals del segle XIX aquest carrer no va ser pavimentat amb llambordes. El 23/9/1893 el "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" publicava que "Ayer celebraron una reunión en las Casas Conistoriales los propietarios de la calle de Auriga y Tras Teatro (carrer Nou del Teatre), para tratar del adoquinado de dichas vias". El 23/1/1894 el mateix diari informava que en el ple municipal s'havia aprovat "una proposición de la Comisión de Fomento para que se adquieran 6.000 adoquines que faltan para terminar el adoquinado de la calle de la Auriga". Els treballs, però, varen resultar problemàtics (1).

Anunci d'una clínica homeopàtica a la travessia de l'Auriga. Publicat al 'Diario de Avisos y Notícias' del 1/5/1901 - (Ampliar)

La travessia de l'Auriga. Aquesta via té una entrada pel carrer de l'Albereda, i seguiex amunt, deixant a l'esquerra el carrer de l'Auriga fins arribar, mitjançant unes escales, al carrer del Portal Nou. El 6 de maig del 1890 el ple de l'Ajuntament acordava obrir aquesta travessia, la qual cosa significa que durant un temps es trobà sense sortida. El 1886 ja se l'esmenta en el tram que avui dia ocupa, i el 1926 va ser empedrada.
A l'encreuement de la travessia de l'Auriga amb el carrer del mateix nom hi havia, el 1863, en una casa propietat de Josep Quet, la galeria fotogràfica de Lluís Antoni Belluga i Nevado, que va commpartir galeria amb Amis Unal d’Ala quan el 1866 aquest va arribar de Barcelona. Aquesta societat, però, amb prou feines va durar els mesos d’estiu perquè una tempesta va desfer la seva galeria (Massanas, op. cit).

Notícia de l'establiment d'una acadèmia de segon ensenyament a la travessia de l'Auriga - (Ampliar)

El febrer del 1979 quinze veïns de la travessia s'adreçaren a l'Ajuntament demanant la ràpida urbanització del sector, atès que preveien molt de trànsit amb la construcció d'un centre comercial a l'edifici Fòrum al carrer de l'Albereda, cantonada amb la travessia. L'Ajuntament els contestava que l'agençament s'havia de fer a càrrec de la companyia constructora dè l'edifici veí que l'havia malmès, i indicava que els veïns es constituïssin en associació administrativa de propietaris per tirar-ho endavant. Tot restà aturat, en bona part perquè les expectatives que inicialment aixecà aquell l'edifici no es varen cumplir mai.

La travessia de l'Auriga des del carrer Albereda - (Ampliar)

Com a edificis destacables cal esmentar els del primer tram del carrer, amb finestrals gòtics interessants, i la casa número 8, construïda l'any 1865, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de planta rectangular amb pati posterior que ocupa tota una illa. Les façanes dels carrers Auriga i la travessia presenten obertures d'estructura vertical, amb balcons i alguns elements ornamentals com a cornisa superior i arrebossat. Cal destacar-ne el vestíbul d'accés a l'escala amb una decoració neo-àrab i les galeries de la façana posterior amb pintures de caràcter romàntic.

Restes d'arcs apareguts en l'enderrocament de cases de la travessia de l'Auriga per a la construcció de l'edifici Fòrum al carrer Albereda. 1978. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

També és interessant l'edifici del número 5, que també forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És de planta rectangular, amb tres façanes a carrers. El murs exteriors són d'obra amb arrebossats. A la planta baixa hi ha obertures altes i l'entrada principal, centrada en el conjunt, porta a un vestíbul ornamentat amb pintures al sostre de caràcter neo-barroc. Segons consta en la reixa d'una finestra de l'escala, l'edifici hauria estat construït el 1862.

---

Notes

(1) - El diari gironí "El Baluarte" del 28/2/1894 informava que l'Ajuntament dessignava "una comisión, compuesta de los Sres. Pol, Salvat, Estech y Canet para que en unión del Arquitecto municipal [...] para el examen de los [adoquines] que están depositados en la calle de la Auriga; el señor Salvat dice haber visto en dicho sitio adoquines que no reúnen las condiciones exigidas; el señor Canet pregunta quién ordenó empezaran los trabajos. En vista de estas manifestaciones se acuerda suspender las obras y quitar los inútiles, que esten ya colocados". - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El carrer i la travessia de n'Auriga". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 20/6/1984.
- " La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla i J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- " La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla i J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Laberint de carrers i de noms". Jaume Marquès Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 14/5/1978.
- "Fotògrafs i editors a les comarques de Girona (1839-1940)". Emili Massanas i Dolors Grau. 1998. Diputació de Girona. ISBN 84-86812-92-5.