La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El carrer dels Banyoles comunica el carrer de les Beates amb la plaça de Catalunya. Fins al 1902, el carrer dels Banyoles s'acabava a la muralla de l'Areny, molt a prop del portal dels Albadiners, més conegut com a portal de l'Àngel, pel relleu escultòric que en decorava la llinda. El 1902 van desaparèixer muralla i portal, i els habitants del carrer dels Banyoles van veure's oberts a la Rambla Verdaguer i a la plaça de Catalunya a mitjans anys seixanta del segle XX.
El nom del carrer procedeix del cognom Banyoles arran del fet que aquesta família hi tingués el casal i propietats. El 1839 apareix escrit, excepcionalment, com a "Banolas". Un estudi municipal sobre la toponímia urbana datat el 1876 reconeixia com a més probable l'origen "Vinyoles", però proposava que s'oficialitzés com a Banyoles, obviant la història real dels seus habitatges.

El portal de l'Àngel. Ca. 1900. Estava situat a tocar l'Onyar, on actualment hi ha la Rambla Verdaguer

El portal de l'Àngel. Ca. 1900. Estava situat a tocar l'Onyar, on actualment hi ha la Rambla Verdaguer. Imatge: Centre de Documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

Els Banyoles. El llinatge Banyoles va ser important al segle en què es varen edificar les illes de cases contingudes entre el carrer dels Vern i la plaça del general Marvà. La família tenia escut amb camper d'atzur sembrat de flors de lis d'argent.
Des de l'any 1214, durant tot el segle XIII, es documenten diversos personatges benestants d'aquest cognom: Bernat, Ramon i Pere. L'any 1358, Guillem de Banyoles va rebre alguns drets sobre els molins de la sèquia Monar de part del reí Pere el Cerimoniós í entorn de l'any 1495 encara hi havia memòria de l'hort que un Banyoles havia posseït ran d'aquell carrer, hort que en aquesta data s'havia convertit en joc de pilota. Sembla que coincidía amb l'espai que avui és la plaça del general Marvà. El 1512 Beatriu, vídua d'Otger d'Agramunt, donzell, ciutadà de Girona, establí un pati qua tenia a l'est i al sud el carrer d'En Banyoles.

Girona a la primera meitat del segle XIV

Girona a la primera meitat del segle XIV. Dibuix de Jordi Sagrera ("Girona a la 1a meitat del segle XIV") - (Ampliar)

Història del carrer. El carrer està situat a l'indret anomenat a l'època medieval Cap de l’Areny, des de començament del segle XII. Al capdavall del barri, on aquest s’estrenyia entre la muntanya i l’Onyar, a prop de la passadora que creuava l’Onyar, la família Banyoles tenia un extens alou que ja s’esmentava a mitjan segle XII, quan el 1154 ja es documentaven les terres de Bernat de Banyoles en aquest lloc, i es referenciava un altre cop en aquest lloc proper a la passadora el 1171. El 1220, el lloc ja s’estava urbanitzant, i aleshores s’esmentava en aquell lloc la placeta d’en Bernat de Banyoles amb cases a sud i llevant; la placeta se situava en el lloc on es trobaven el carrer Albareda i el camí que venia de Sant Feliu de Guíxols, davant la passadora que travessava l’Onyar. En 1244 el lloc estava molt més urbanitzat, en esmentar-se els carrers i cases que hi tenia en Bernat de Banyoles en aquell lloc, on segurament s’hi havien fet establiments.

Carrer dels Banyoles. 1987

Carrer dels Banyoles. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els Banyoles esdevingueren una veritable dinastia burgesa que intervingué en la vida gironina des de mitjan segle XII a tots els nivells: econòmic, polític i religiós; la seva principal propietat urbana se situava al Cap de l’Areny, entre l’actual plaça de Catalunya i el convent de la Mercè. Cap el 1220 ja tenien una propietat amb casal, a prop de l’Onyar, quan s’esmentava la placeta de Bernat de Banyoles, però sense cap referència a la seva casa. El 1244, el seu fill, també dit Bernat de Banyoles, deixava a Bellhom Provincial la batllia (la gestió econòmica) del seu patrimoni immobiliari en el Cap de l’Areny, on ja s’hi havien fet carrers i construït cases. El 1323 es documenten els jardins, patis i casals de la residència de la família, on Ramon de Banyoles començà a fer-hi parcel·lacions i establiments.
El 1244 es documenten els establiments de Bernat de Banyoles, quan donà a Bellhome Provincial, el batlliu o dret d’administració sobre els carrers i cases que Bernat havia rebut del seu pare, també dit Bernat de Banyoles. Això significava que el pare havia fet uns establiments; havia urbanitzat, marcat els carrers i promogut la construcció de cases en un lloc que el transcriptor del document, en el segle XVIII, descrivia com el lloc del carrer dels Vern, abans de Banyoles i després d’en Beuda; un espai perfectament identificable.

Carrer dels Banyoles. 1987

Carrer dels Banyoles. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1252 Bernat de Banyoles heretà o comprà els solars on, en una part, Bellhome Provincial hi havia fet establiments de cases des de 1249. El nou propietari s’afanyà a fer-ne de nous en l’espai encara no edificat, el situat més a l'oest i proper al riu; un text explica el consentiment de l’operació pel sagristà segon de la Seu, on s'esmenta el solar (plaça i basses), tenia a l'est el carrer i, més enllà, les cases que havia establert el dit Bellhome, mentre a ponent hi havia el mur fluvial i l’Onyar. La descripció del document i els veïns esmentats descobreixen un petit solar, avui situat entre el carrer Albareda i la plaça de Catalunya, amb el petit carreró: de la Croada al nord.

L'edifici d'Euritmia a la cantonada del carrer dels Banyoles i la plaça Catalunya. 1982

L'edifici d'Euritmia a la cantonada del carrer dels Banyoles i la plaça Catalunya. 1982. Joaquim Curbet, abans de l'enderrocament dels pisos superiors. Joaquim CurbetCRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El bolet, l'edifici problemàtic. L'entrada al carrer des de la plaça Catalunya està flanquejada per dos edificis característics. El de l'esquerra, amb arcs de pedra als baixos, hi tenia el consultori el dentista Siqués i les seves dependències el Tribunal Tutelar de Menors. L'edifici de la banda dreta, durant molts anys inacabat, va ser objecte d'un llarg plet entre propietaris i Ajuntament, que guanyà aquest últim. La història d'aquest edifici es remunta a l'època en què era alcalde Josep Bonet Cufí (1967-1972), que, el 12 de juliol de 1968, va concedir a l'empresa Euritmia llicència per aixecar un edifici de deu pisos al número 14 de la Rambla Verdaguer (1).
Les obres varen començar just quan, l'any 1973, el governador civil va designar com a nou alcalde Ignasi de Ribot i de Balle (1972-1979). Li va pertocar presidir la vida municipal els anys de la transició, en els quals les protestes populars ja no podien ser sistemàticament ignorades. L'atemptat estètic que suposava el bolet, emergint per damunt les cases confrontants, va aixecar una mar de queixes i l'Ajuntament va fer aturar les obres el 26 de març de 1976, declarant caducada la llicència.

L'edifici d'Euritmia a la cantonada del carrer dels Banyoles i la plaça Catalunya. 1982

L'edifici d'Euritmia a la cantonada del carrer dels Banyoles i la plaça Catalunya. 1982. Joaquim Curbet, despés de l'enderrocament dels pisos superiors. Joaquim Curbet i Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Amb les obres aturades, el cas va entrar a la via judicial i, el 4 de març de 1980, el Tribunal Suprem confirmava la sentència de l'Audiència de Barcelona en el sentit que calia enderrocar els pisos que s'aixecaven per damunt dels edificis del costat. El nou ajuntament democràtic va haver de negociar les indemnitzacions als propietaris, atès que la il·legalitat l'havia comès l'Ajuntament quan va concedir la llicència, i no els propietaris, que hi treballaven amb tots els papers en regla. Aquesta negociació va quedar pendent d'una sentència del Tribunal Suprem.
La constructora Euritmia reclamava 52 milions de pessetes, però l'Audiència Provincial va dictar sentència per dotze milions i l'Ajuntament afirmava que no li pertoca pagar res, perquè la reclamació per danys i perjudicis havia estat presentada fora de termini. Les obres d'enderrocament, començades el 2 de febrer de 1982, li varen costar a l'Ajuntament quatre milions sis-centes vint-i-cinc mil pessetes, tot i que la premsa va parlar de de tretze a vint milions. El 12 d'abril les obres es donaven per acabades. El que havia de ser un edifici de planta baixa, vuit pisos, àtic i sobreàtic, havia quedat en planta baixa i quatre pisos.

El bolet escapçat amb el mural pintat per Josep Perpinyà. 1983

El bolet escapçat amb el mural pintat per Josep Perpinyà. 1983. Dani Duch Dausà:. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Des d'aleshores no es va fer res més a l'edifici per acabar-lo, i va quedat en l'esquelet. Amb motiu de la campanya electoral de 1983, la façana de l'immoble es va convertir en un gran reclam publicitari per Convergència i Unió. El llavors regidor d'Unió Democràtica i artista Josep Perpinyà i Citoler (Girona, 1945) va dedicar-se a decorar l'exterior de les cinc plantes que quedaven en peu. Perpinyà va pintar un gros mural a la planta baixa, fent propaganda dels candidats de l'esmentada coalició; els espais del segon i el tercer pis varen quedar amb uns dibuixos on es llegia "Acció", que era l'eslògan de la campanya, i la planta baixa amb paisatges urbans de Girona. La propaganda electoral va ser renovada per les eleccions al Parlament de Catalunya de maig de 1984, a favor de la mateixa coalició, i posteriorment un grup ecologista hi enganxà cartells reclamant la repoblació dels boscos incendiats de la muntanya dels Àngels, el que originà la definitiva retirada dels plafons de propaganda, el juny de 1984.
La Comissió de Govern Municipal del 14 de gener de 1988 atorgava llicència d'obres definitiva al propietari del bolet, Josep Garrido i Negre, posant punt i final als gratacels i grans edificis que preveia el pla Perpinyà dels anys seixanta i que havia sigut recollit pel pla General del 1971, però tampoc no es va acabar concretant i el 1989 l'Ajuntament va optar per incloure el bolet en el "Registre de Solars i Immobles d'Edificació Forçosa". Transcorregut el termini legal de dos anys, l'equip de govern va optar per presentar en el ple del 20 de novembre de 1991 la proposta de treure'l a subhasta. L'Ajuntament va exigir, per no tirar endavant la subhasta, un acord per escrit entre les dues parts, Ajuntament i Euritmia i el propietari del solar, que solucionés el tema de la permuta.
Finalment, construccions Euritmia va presentar el 27/3/1992 a l'Ajuntament de Girona la sol·licitud de llicència d'obres per fer un edifici d'oficines al polèmic bolet. El conflicte havia durat 24 anys. Segons aquest tracte, la constructora s'havia quedat també una casa de tres pisos que hi havia darrere, tocant a la plaça del general Marvà, que s'enderrocà i l'espai s'integrà a l'edifici d'oficines previst. El pressupost del projecte va pujar a 59 milions de pessetes.

El bolet en construcció a la Rambla Verdaguer. 1992

El bolet en construcció a la Rambla Verdaguer. 1992. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - La denominació de la Rambla Verdaguer va desaparèixer oficialment, per acord municipal del 20 de gener de 1978, i la numeració dels habitatges que la composaven va ser incorporada a la plaça Catalunya. - Tornar al text


Bibliografia

- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "El carrer d'en Vern". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 30/9/1979.
- "El carrer de Banyoles". J. Fabre. Article publicat al diari "El Punt" el 4/7/1984.
- "Llicència per al bolet". Pere Madrenys. Article publicat al diari "El Punt" el 17/1/1988.
- "Aixeca amunt, que sempre queda alguna cosa". Núria Astorch. Article publicat al diari "El Punt" el 19/5/1991.
- "El bolet, a subhasta". Antoni Dalmau. Article publicat al diari "El Punt" el 10/11/1991.
- "Demanen permís per acabar el bolet de Girona, 24 anys després d'haver-lo iniciat". Salvador Garcia. Article publicat al diari "El Punt" l'1/4/1992.


Carrer dels Banyoles. 1976

(Ampliar) - Carrer dels Banyoles. 1976. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Escut de la família Banyoles. Basat en textos de Jaume Marquès i Casanovas (op. cit).

Carrer dels Banyoles. 1976

(Ampliar) - Carrer dels Banyoles. 1976. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrer dels Banyoles. 1976

(Ampliar) - Carrer dels Banyoles. 1976. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrer dels Banyoles. 1987

(Ampliar) - Carrer dels Banyoles. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall del Cap de l'Areny a la primera meitat del segle XIV. S'hi indica: 1- Casal d'en Banyoles. Casal 'pairal' de l'antiga familia ciutadana que apareix esmentada, en aquest mateix barri, almenys des de 1153. 2- Placeta i carrer primer d'en Banyoles o de Mora. Del casal d'en Banyoles i de la placeta que hi havia al seu davant sortia un carrer que porta actualment el nom de carrer del Vern, i que duia el nom de Banyoles des de 1220 o abans. 3- Carrer segon d'en Banyoles. A l'altre costal del casal d'en Banyoles sortia un altre carrer que ha conservat aquest nom fins a l'actualitat

(Ampliar) - Detall del Cap de l'Areny a la primera meitat del segle XIV. S'hi indica: 1- Casal d'en Banyoles. Casal 'pairal' de l'antiga familia ciutadana que apareix esmentada, en aquest mateix barri, almenys des de 1153. 2- Placeta i carrer primer d'en Banyoles o de Mora. Del casal d'en Banyoles i de la placeta que hi havia al seu davant sortia un carrer que porta actualment el nom de carrer del Vern, i que duia el nom de Banyoles des de 1220 o abans. 3- Carrer segon d'en Banyoles. A l'altre costal del casal d'en Banyoles sortia un altre carrer que ha conservat aquest nom fins a l'actualitat. Dibuix de J. Sagrera ("Girona a la 1a meitat del segle XIV").

Detall del Cap de l'Areny l'any 1535. S'hi indica el carrer dels Banyoles (1). El número 79 indica el portal del Carme. S'obria sobre el camí de Sant Feliu de Guíxols i rebia el nom per l'existència, més al sud, del convent dels carmelites

(Ampliar) - Detall del Cap de l'Areny l'any 1535. S'hi indica el carrer dels Banyoles (1). El número 79 indica el portal del Carme. S'obria sobre el camí de Sant Feliu de Guíxols i rebia el nom per l'existència, més al sud, del convent dels carmelites. Dibuix de J. Sagrera ("La ciutat de Girona l'any 1535").

El 'bolet' inacabat de la plaça Catalunya, entre els carrers dels Banyoles i de Troia, abans de l'enderrocament de les quatre plantes il·legals. 1982

(Ampliar) - El 'bolet' inacabat de la plaça Catalunya, entre els carrers dels Banyoles i de Troia, abans de l'enderrocament de les quatre plantes il·legals. 1982. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrer dels Banyoles. 1990

(Ampliar) - Carrer dels Banyoles. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrer dels Banyoles. 1990

(Ampliar) - Carrer dels Banyoles. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 58' 53" N
2º 49' 27" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 05/04/2023