|
|
El carrer del Portal Nou, al barri vell de Girona, va des de la pujada de la Mercè fins a la plaça de Sant Domènec, creuant-se en el seu llarg recorregut amb les escales de n'Onofre Pou, la travessia del Portal Nou, les escales del carrer de la Llebre, el carreró de la Torre dels Socors, les escales del carrer d'en Mora, el carrer de Sant Josep, el passatge de Maria Gay i Tibau i la placeta de Pere Sacoma.
Girona, 1285-1360. S'hi indica el carrer de la Polleria de St. Martí, un tram de l'actual carrer del Portal Nou. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
El nom del carrer.
Des del 1211 s'esmenta documentalment com "carrer de la Polleria de Sant Martí" un bon tram de l'actual carrer del Portal Nou que començava des de la cantonada de l'actual carrer de Sant Josep (aleshores d'en Rossinyol) fins a l'església del mateix nom. En un document datat el 10 de gener de 1362 s'acredita el nom de "carrer del Pelegrí prop de les muralles", perquè els peregrins i visitants de la Seu de Girona, procedents de la banda de Barcelona o de Sant Feliu de Guíxols, que entraven pel portal del Carme, el recorrien tot seguint la costa de les Pedreres fins a arribar a la Catedral. En aquella data les muralles de l'indret eren una cosa nova, atès que l'any 1369 encara el rei Pere el Cerimoniós intercedí prop dels Jurats de Girona per tal que en contruir la muralla no prenguessin res de "la clausura del monestir de la Mercè, fundat i dotat pels seus il·lustres predecessors" (J. Marquès).
Girona, 1535. 1- "Carrer que va a la Mercè". Tram inferior de l'actual carrer del Portal Nou. 2- "Carrer d'en Rossinyol". Antiquíssim. Era el vial que pujava vers
la plataforma superior de la ciutat vella a través del Portal Rufí. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
A partir del segle XVII se'l començà a conèixer amb el nom actual de Portal Nou perquè portava a un portal de la vella muralla (1), si bé durant un temps també se'l conegué com a "Camí dels Dolors a Sant Domènec", en al·lusió als dos edificis religiosos que es troben encara actualment al començament i al final d'aquesta via. En aquest moment, el portal a què es referia no era l'actual nou pas, que va ser practicat el 1917, per enllaçar el carrer amb els habitatges de la banda de les Pedreres. L'estructura del portal va ser escairada i la llinda adornada amb l'arc escarpa actual; també foren construïdes les escales i tot l'indret va ser remodelat. Aquest pas va entrar al nomenclator ciutadà el 1996 com "passatge de Maria Gay i Tibau", fundadora de les Germanes de Sant Josep. El nom de "carrer del Portal Nou" no va ser totalment hegemònic fins a partir de 1917.
Vista interior de la fusteria Ventura - Figueras - Brugué, de la funerària Juncà, al carrer del Portal Nou. S'observa els operaris treballant. A la dreta, Josep Ventura Barceló, segon a l'esquerra, Lladó i quart a l'esquerra, Josep Brugué. Al fons del taller, a l'entresolat, hi ha els taüts ja finalitzats. 1935. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A l'encreuament amb la travessia del Portal Nou es forma una placeta on l'any 1699 s'establí el convent de les Beates claustrals, fet pel qual se l'anomenava placeta de les Beates; després del seu trasllat el 1820 (2), se l'anomenava placeta de les Velles o de les Beates Velles, nom amb què es conegué aquest tram del carrer fins als anys 1870-1880, pel fet d'haver-hi hagut antigament el primitiu convent d'aquest orde religió:s. El 1756 un document esmenta el carrer anomenant-lo "carrer que va de les Beates al Convent de la Mercè". A la primera meitat del segle XIX, el carrer del Portal nou, al capdamunt del carrer de la Llebre, tenia el nom de "carrer de l'Olivera", segurament perquè alguna planta d'aquesta espècie caracteritzava l'indret. (R. Alberch).
El 1855 ja tenia el nom de "carrer del Portal Nou" i l'any següent, la casa de Josep Maria de Puig i Metge, que hi estava situada, s'identificava dient que era al "Carrer del Portal Nou, en el punt que va de la Placeta de les Beates Velles a la capella dels Dolors de Nostra Senyora". Aquesta capella estava situada a la mena de placeta que es forma a la bifurcació entre el carrer i la travessia del Portal Nou.
El 1937 hi hagué un intent de la CNT-AIT per rebatejar el carrer amb el nom de "Portal defensores de Madrid", en referència als republicans que defensaven la ciutat de Madrid en aquell moment de Guerra Civil davant les tropes franquistes, tot i que la proposta no tirà endavant.
L'obertura del Portal Nou.
El juliol de 1916 l'Ajuntament sol·licità l'autorització del Govern per obrir un portal a la muralla de les Pedreres, en l'espai que hi ha entre l'església de les Vetlladores i l'església dels Dolors. Obtingut el permís, el gener del 1917 es començà l'obra. La necessitat de comunicació entre el carrer que ara porta el nom de Portal Nou i les Pedreres no venia de nou; ja s'havia notat uns anys abans, quan es va construir el temple de les Germanes de Sant Josep. L´any 1893 les religioses vetlladores demanaren al Governador Militar, Emilio March García, autorització per obrir una bretxa en la muralla per facilitar el pas dels materials procedents de les Pedreres, destinats a la construcció del temple del convent. Amb l'obra s'evità la dificultat de transport que altrament s'hauria hagut de fer seguint un complicat itinerari pels carrers de la ciutat (3).
En obrir-se el nou portal l'Ajuntament urbanitzà l´accés, amb la construcció d´una rampa i unes escales que facilitaven una còmoda circulació. El 1996 a aquest passatge se l'hi donà el nom de Maria Gay i Tibau, fundadora de les germanes de Sant Josep.
Enric Mirambell esmenta l'existència d'un altre pas practicat a la muralla per facilitar la comunicació de les Pedreres amb el carrer del Portal Nou. Durant la Guerra Civil s'obrí un nou portal que facilitava el pas a l´esmentat carrer, a través del jardí de la casa que aleshores era coneguda per Can Puig de Vilaür; el 1939 els propietaris del jardí recuperaren la seva propietat i la muralla recobrà la seva integritat.
El carrer del Portal Nou. S'hi observa la Casa Dalmau, edifici noucentista. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Edificis notables del carrer.
Un dels edificis més importants del carrer és el número 12, que és el convent de les Religioses de Sant Josep de Girona, fundades per Maria Gay l'any 1874 al carrer de la Força i traslladades a l'esmentat convent cap a l'any 1896; el 25 d'abril d'aquest any el nou temple va ser beneït pel bisbe Tomàs Sivilla, qui hi celebrà la primera missa.
[Article principal]
Entre els edificis civils destaca el número 14, que correspon a la casa de Foixà o Casa Crous, abans de Puig i Metge, i que conserva una senyorial portalada de pedra al centre de la qual campeja un escut que probablement es refereix als Foixà (J. Marquès), que en foren en altre temps els seus propietaris més importants. L'any 1876 s'hi documenta com a estadant Josep de Foixà i de Caramany.
És un edifici del segle XIX que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Habitatge familiar aïllat als jardins d'una casa existent, se situa perpendicularment a la muralla. Resta separada del carrer per una gran paret de pedra de Girona on hi ha situada la porta de garatge, porta treballada amb arc de corbes i escut al mig, flanquejada per dues finestres simètricament respecte a la porta, i que es recuperen de l'anterior edificació. Aquest mur treballa com a sòcol de l'habitatge que hi ha al damunt i que es compon com un cos afegit. Aquest mur s'emmotlla a l'alineació del carrer.
Retrat de casament al carrer del Portal Nou. Al fons, el convent del Carme. 1969. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A la cantonada del carrer d'en Mora, a la Casa Dalmau (o casa Pla), hi ha un rètol en majòlica que diu: "Per respecte a la ciutat, no embrutiu la paret". Situada al número 7-9, d'estil noucentista, va ser costruïda sota la direcció de l'arquitecte Joan Roca i Pinet (1885-1973), i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un habitatge unifamiliar que ocupa una cantonada, amb dos volums diferenciats: un cos de planta rectangular i dues plantes pis, que formen l'habitació principal, i un cos triangular d'una sola planta que ocupa la cantonada, amb accés independent. L'edifici presenta estructura de parets de càrrega i exteriorment les façanes són rebatudes, amb un basament de peces de pedra.
El volum principal presenta un accés per un portal dovellat de caràcter tradicional, balcons a la planta pis i un remat superior amb galeria d'obertures amb arcs de mig punt. La coberta és a dues vessants acabada amb teula vidriada. El solar presenta un gran desnivell entre el carrer Portal Nou i el carrer de Sant Josep, que li és paral·lel.
El carrer del Portal Nou. A l'esquerra, inci de la travessia del Portal Nou. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La casa número 21, coneguda com a Casa Rigau, és obra del mateix Joan Roca i Pinet, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici residencial aïllat de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa i dues plantes pis. Presenta estructura de murs de càrrega i en bona part coberta de teula. La façana principal presenta un esgrafiat de temàtica floral en el centre de la planta superior, i en la resta de la façana és fet marcant unes línies horitzontals i dibuixos geomètrics, sobre fons verd clar. La porta principal és dovellada i hi ha una balconada llarga a la planta superior, amb barana de forja. L'accés a les plantes es fa des d'una escala central. A les obertures hi ha persianes de llibret de fusta pintada.
Es tracta d'un habitatge unifamiliar desenvolupat seguint la nova estètica que marcava el noucentisme. S'hi fa evident l'abandó de la línia corba modernista i les referències a les formes més pròpies del corrent artístic "Secessió de Viena", amb una façana plana, ús d'esgrafiats, etc.
Marquès esmenta que l'edifici que porta el número 17, pertangué a polític republicà Josep Maria Dalmau i Casademont (1889-1958), el qual llogà l'any 1953 la planta baixa i el jardí per tal que s'hi instal·lés una escola unitària de nenes regentada per la senyora Isabel Dalmau, que hi va funcionar fins als anys seixanta del segle XX. Tanmateix, sembla que al segle XIX ja hi hagué alguna altra escola al carrer: el 1868 s'habilitava un edifici com a escola de pàrvuls que més tard va rebre el nom de "Colegio Coral" (Alberch/Marquès).
Capçalera del setmanari nacionalista republicà 'Catalanitat'. Tenia la seva administració al carrer del Portal Nou 18 - (Ampliar)
Estadants del carrer.
Els anys 1910-1911 el setmanari polític "Catalanitat" tenia l'administració a una casa d'aquest carrer, i més tard hi instal·là la seva seu l'entitat esportiva gironina GEiEG. A la llinda de la porta de la casa número 15 hi havia una inscripció en lletres majúscules que permetia llegir amb tota claredat "Gimnasio G.E. y E.G.".
D'entre els estadants de relleu amb què ha comptat el carrer cal destacar que l'any 1900 hi vivia l'impressor i
editor de llibres Pacià Torre. Durant el 1962 hi tingué la seva residència provisional el MHP Jordi Pujol en un pis de la casa propietat de la vídua Masó, en aquells temps exiliat a Girona amb motiu dels fets del Palau de la Música del 19 de maig de 1960 pels que va ser condemnat a set anys de presó, dels que va complir 2 anys i 10 mesos al penal de Torrero, a Saragossa.
Notes
(1) -
El nom de "Portal Nou" és molt anterior a l'obertura de l'actualment, i des de 1996, anomenat "Passatge de Maria Gay i Tibau", feta l'any 1916. Un centenar de metres més amunt d'aquest portal, existeix, a la part exterior de la muralla, una torre rectangular, arran de la qual s'obre l'anomenada "Porta del Socors" que, com el seu nom indica, servia
per sortides o entrades d'emergència en temps de guerra. Durant els setges napoleònics va prestar importants serveis per a l'entrada de queviures a la ciutat. Un caminet empedrat hi conduia des dels corriols de Les Pedreres. Un document de 1856 l'anomena "carreró que va a la porta dels Socors" i suposa que el carreró i la porta encara eren d'ús públic. L'any 1896 s'acabà l'església de Sant Josep de les "Religioses de Sant Josep de Girona" i aleshores quedà obstruït aquell pas.
Encara uns cinquanta metre més al nord de la Porta dels Socors hi ha ben visible a la muralla la traça d'un gran portal, ara aparedat, que tenia arc de mig punt. Un document del 1729 esmenta el pas amb el nom de "Portal Nou" i diu que allà prop hi havia un forat per on l'aigua pluvial travessava la muralla i permetia regar un hort, el qual al sud limitava amb el "carrer que va al Portal Nou". Sembla clar, doncs, que el carrer del Portal Nou, primerament va ser el que unia el carrer de la Llebre amb aquell portal (J. Marquès - R. Alberch). -
Tornar al text
(2) -
Allà hi tenien una capella dedicada a Santa Caterina. A l'any 1820 van traslladar-se al convent del carrer dels Vern i l'any 1975 s'establiren a Palau Sa Costa amb el nom de "Santa Catalina de Siena". -
Tornar al text
(3) -
Aquell pas tenia només una finalitat concreta i es limitava al temps de durada de les obres del temple, però la necessitat de facilitar la comunicació del centre urbà amb les Pedreres era evident i vint anys més tard la ciutat ho pogué aconseguir. Feia anys que les muralles havien anat desapareixent; però encara el Ram de Guerra s'interferia en els interessos d'expansió de la ciutat. En els darrers anys del segle XIX els portals controlaven les entrades i sortides del nucli urbà. Un estricte horari d'obertura i tancament diari limitava els moviments de la ciutadania per entrar i sortir de la ciutat. Per anar del centre urbà al que començava a ser l'eixample, o per accedir a la Devesa, o per traslladar-se a les poblacions veïnes ja no era necessari que fos dintre les hores d'obertura dels portals de França, de Figuerola, d'Àlvarez de Castro, de Santa Clara, del Carme, d'en Vila, de l'Àngel, de l'Areny. El nou portal que ara s'obria ja ni tan sols tenia portes, per tant no era per controlar entrades i sortides, sinó per facilitar la comunicació del centre urbà amb el seu entorn (E. Mirambell, op. cit). -
Tornar al text
Bibliografia
- "Indrets de Girona. El Portal Nou". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 06/06/1978.
- "El carrer del Portal Nou". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 23/10/1985.
- "Fa un segle s'obrí el Portal Nou". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 05/02/2017.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Girona vella". Jaume Marquès i Casanovas. 1979. Ajuntament de Girona. Dip. legal GE 486-1979.
- "Girona, carrers i ombres". Pius Pujades. Article publicat al diari "El Punt-Avui" el 29/11/2010.
|
(Ampliar) - Retrat de d'una dona i dues nenes amb bata escolar al carrer del Portal Nou. A l'esquerra, la casa Gifré i a la dreta, l'església de la Mercè. 1934. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Processó al carrer del Portal Nou. 1956. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Primera Comunió d'alumnes de les Escoles d'Ensenyament Primari de Foment de Cultura a Girona. Recorregut dels alumnes i els assistents des de l'església dels Dolors fins al Cinema Modern, en el seu pas pel carrer del Portal Nou. 1953. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El Portal Nou des de l'exterior de les muralles, al costat de la Torre dels Socors. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer del Portal Nou. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer del Portal Nou. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer del Portal Nou. Al fons, l'antic Seminari Diocesà. 1976. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer del Portal Nou. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Obres al carrer del Portal Nou. 2002. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Obres al carrer del Portal Nou. S'observa la casa Dalmau, a l'esquerra, i l'edifici del Servei Català de la Salut, a la dreta. 2002. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 58' 59" N
2º 49' 36" E |
[Més imatges]---
 - -
|
