La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Casa de Misericòrdia, Hospici, Casa de Cultura

Aquest edifici, com el del seu davant, l'antic Hospital de Santa Caterina, actual seu de la Generalitat a Girona, són dels pocs edificis històrics situats fora del Barri Vell. Aquest es troba entre la plaça de l'Hospital, el carrer Fontanilles i el del Doctor Gaspar Casal.

Al llarg de la seva història ha estat Casa de Misericòrdia i Hospici, fins a mitjans del segle XX que se li va assignar l'ús actual de Casa de Cultura de la ciutat, amb biblioteca, aules per a cursos, sales d'exposicions, auditori i aula magna per a actes culturals.

Façana principal de la Casa de Cultura

Història de l'edifici

Obra promoguda pel bisbe Tomàs de Lorenzana, de qui en porta el nom, com també hova ser la capella de Sant Narcís, de l'esgésia de Sant Feliu, aquesta primera Casa de Misericòrdia fou construïda entre 1765 i 1769 sota la supervisió de l’arquitecte Ventura Rodríguez, i va ser inaugurada el 29 de març de 1781, mitjançant una carta circular que informava que ja s'admetien pobres en el nou hospicio. Després de la devastació de 1936 va ser restaurat sota la dirección de l'arquitecte Joaquím Masramon i adornat amb pintures de l'artista Ramon Reig.

Davant la conveniència que la ciutat disposés d'un Hospici General, s'acordà unir la Casa de Misericòrdia amb l'hospici que s'havia de crear. A part de la intervenció personal de Tomàs de Lorenzana, també hi participaren institucions gironines i persones que varen fer possible la nova fundación, entre les quals cal esmentar Ignasi de Colomer i de Cruïlles, noble patrici, i la seva esposa Casilda Bofill, que deixaren un considerable llegat testamentari per fundar una casa on s'acollisin noies en perill de perdre's, noies pobres, a les quals havia de proporcionar una dot per al seu casament, o noies que la societat del seu temps no acceptava, com ara mares solteres. La fundació es va fer l'any 1763 amb l'aprovación del Supremo Consejo de Castilla i es va anomenar Casa de la Misericòrdia.

Sembla que aquest núcli inicial ocupava la part més oriental de l'actual immoble, en el que va quedar absorbida l'obra primitiva. Per aquest motiu es va esculpir a la portada i a la cantonada dels carrers Fontanilles i Gaspar Casal l'escut dels Colomer i Cruïlles (1).

Entre les institucions que hi vàren participar, la més important fou la Pia Almoina del Pa de la Seu, fundada el 1228 per Arnau d'Escala, i augmentada posteriorment mitjançant llegats i donatius fins la seva annexió a l'Hospici, que va tenir lloc pel bisbe Lorenzana. També es va annexionar a la nova fundació una almoina que es repartia a la Catedral, que consistia en el repartiment de roba, anomenada el Vestuari, el núcli principal de la qual era una fundació feta pel bisbe Guillermo de Cabanellas (1227-1245) amb les rendes que va obtenir amb la seva contribució a la conquesta de Mallorca. Aquestes fundacions foren refoses en la nova obra que a l'any 1776 va fundar el bisbe Lorenzana.

La "Junta del Real Hospicio" es va reunir per primera vegada el 1774, i el 23 de maig de 1776 s'aixecava acta fundacional del Reial Hospici. Les obres es van fer segons projecte d'Ignasi Albrador i de Narcís Soriano, projecte que fou informat i esmenat per Ventura Rodríguez, el gran arquitecte neoclàssic autor de l'edifici de l'actual museu del Prado a Madrid. Les obres foren adjudicades al contractista gironí Agustí Cabot. Al 1781 la institució ja funcionava.

L'antiga Casa de Misericòrdia, que des del siglo XIX estava sota l'ampara de la Diputació Provincial, va ser Hospici fins a 1963, en què aquests serveis foren traslladats a la nova construcció del Puig d'en Roca. L'edifici de la plaça de l'Hospital es destinà a altres usos.

El 1951 s'inauguraren les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública, i al 1966 s'hi inaugurava la Casa de Cultura, que ocupava tota la part dreta de l'edifici. A l'esquerra s'hi ubicaren una Sala d'Exposicions, la Secció de Ciències del Col·legi Universitari de Girona i el Centre d'Investigacions Arqueològiques. Poc després hi tenia cabuda també l'Escola Oficial d'Idiomes (Mirambell 1979). Les tres últimes institucions ja fa anys que han abandonat aquest edifici i anat a altres seus pròpies, com també ho va fer en el seu moment l'Arxiu Històric, que havia estat junt amb la Biblioteca.

L'edifici

La part més treballada de l'edifici és la portada, que està formada d'unes pilastres laterals d'ordre compost, una llinda ornada amb l'escut dels Colomer i Cruïlles, iniciador de la fundació de l'Hospici, i a la part superior, una fornícula flanquejada de florons i grotescos propis de l'estil Rococó, propi de la segona meitat del segle XVIII.

L'escut dels Colomer i Cruïlles es troba també a la cantonada nord-oest de l'immoble, També són treballades les escales principals, les cantonades i la cornisa superior, així com els elements de les portes i finestres, que per la seva forma sortint trenquen la monotonia de les parets.

La capella, d'estil grecoromà amb una portada sòbriament adornada, presenta un interior que sorprèn agradablement per les seves proporcions i per l'harmonia de les seves línies. Actualment és l'auditori Josep Viader


Notes

(1) - El llinatge Colomer era oriünd de Besalú i el seu blasó ostentava en camp de sable una banda d'argent acompanyada a la part alta d'una estrella de plata i en el baix de un colom d'argent. Però com que Ignasi Colomer reunia també el cognom de Cruïlles, oriünd, sens dubte, del poble d'aquest nom en el Baix Empordà, feia servir el blasó partit amb els distintius de Colomer a la meitat dreta i amb les armes de Cruïlles a l'esquerra.

Originàriament aquestes armes ostentaven en camp de gules vuit creuetes d'argent i vuit mitges creuetes del mateix metall. En els escuts de la Casa de Cultura apareixen catorze creuetes, però no els colors corresponents. Altres escuts del mateix llinatge varien en nombre i disposició de les creuetes. Extret de "El Palacio de la Cultura de Gerona", article de Jaume Marquès Casanovas.

Tornar al text



  • La plaça de l'Hospital. Article i reportatge fotogràfic de la via urbana en la que està localitzat l'edifici.

  • Escut dels Colomer i Cruïlles a la porta d'entrada principal de l'edifici.

    Fornícula i florons de la portada de l'edifici, decorat amb motius heràldics de la ciutat.

    L'antic Hospici de Girona, actualment Casa de Cultura, des d'una de les portes de la muralla avui desapareguda. Segons J. Pla i Cargol, els terrissers del carrer de Canaders o dels Plats llançaven la terrissa malmesa de cuita al costat de la muralla i d'allí la recollia qui en volia. Les voltes de l'hospici es van farcir, quan es construïen a la segona meitat del segle XVIII, amb ceràmica feta a Girona i malmesa en el procés de fabricació. Il·lustració de l'article Terrissa gironina trobada a la Casa de Cultura, de Narcís Soler i Masferrer.

    Fornícula i florons de la portada de l'edifici, decorat amb motius heràldics de la ciutat.


    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés