La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Francesc Eiximenis va nèixer a Girona, entre el 1327 i 1332, i va morir a Perpinyà el 1409. Frare franciscà, va estudiar a les escoles del seu ordre i va completar la seva sòlida formació intel·lectual a la universitat d’Oxford. El 1374 va obtenir, gràcies al mecenatge de la família reial, el títol de mestre en teologia per la universitat de Tolosa de Llenguadoc; també va estudiar a Colònia, Paris i Roma.

Al seu retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l’ensenyament. Entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, on va desenvolupar una activitat molt intensa com a predicador i com a conseller de l’Ajuntament i hi va escriure la major part de les seves obres. Com a recompensa per la seva fidelitat, el 1408 el papa Benet XIII li va encomanar el bisbat d’Elna i li va atorgar el títol honorífic de patriarca de Jerusalem, on es va traslladar immediatament, i va morir poc després a Perpinyà.

La seva extensa obra està escrita, fonamentalment, en català, i alguns treballs en llatí. Els primers tenen com a objectiu principal l’educació religiosa i civil dels laics, públic urbà no especialitzat, a qui ofereix hàbils síntesis del pensament escolàstic, presentades "per manera simple e grossera", és a dir, en una prosa clara, precisa i amena. Els treballs en llatí, en canvi, van adreçats a un públic universitari i eclesiàstic. La seva aportació a la literatura catalana rau en la gran qualitat de la seva prosa i en la seva traça com a narrador d’exemples i d’escenes costumistes i recreador del llenguatge popular.

Signatura de Francesc Eiximenis

La primera obra escrita en llengua vulgar va ser, probablement, el Tractat d’usura, un treball d’ètica econòmica escrit poc després de la seva estada a Tolosa. La primera gran obra escrita en català va ser Lo Crestià, que en principi havia de constar de tretze volums, dels quals només se'n coneixen quatre, i contenir sumàriament tot el fonament del cristianisme, en les seves paraules. A continuació va escriure el Llibre dels àngels (1392), la seva obra més llegida i traduïda, tractat d’angelogia destinat a estendre el culte i el coneixement dels àngels i a divulgar punts fonamentals de la moral i de la fe cristianes. El Llibre de les dones (1396) inclou, per una banda, una normativa de vida ideal per a les diverses condicions possibles de la dona, infanta, donzella, casada, vídua, religiosa, i, per l’altra, una mena de catecisme especialment destinat al públic femení.

En allò que es refereix a les obres llatines, cal assenyalar l’Ars praedicandi populo, anterior al 1383, tractat per aprendre a compondre sermons; una Summa Theologica, probablement inacabada; el Pastorale (1398), on s’exposen les normes generals que han de regir la conducta dels clergues i dels religiosos; el Psalterium alias laudatorium (1404), un llibre d’oracions i de devotes contemplacions i l’Expositio in Psalmos Poenitentiales.

La Vita Christi, escrita abans del 1403, és una vida de Crist que Eiximenis havia previst d’escriure inicialment en llatí, però que va acabar escrivint en català a precs de Pere d’Artés, un influent funcionari de la cort de Pere III. Hi ha qui opina que a causa d’aquest canvi de llengua, en aquesta obra es combinen escenes de caire popular i afectiu amb passatges en què es discuteixen qüestions teològiques d’una certa envergadura. L’Scala Dei o Tractat de Contemplació (1406), escrit a instàncies de Maria de Luna, l’esposa de Martí I, és un resum del catecisme que clou el Llibre de les dones, acompanyat d’una antologia d’oracions i de devotes contemplacions.

Les obres de Francesc Eiximenis van tenir una gran divulgació, primer de forma manuscrita i, més tard, en forma de llibre, tant entre la família reial i la noblesa com entre tots els sectors de les classes urbanes. L’èxit es va repetir amb les traduccions de diverses de les seves obres a l’aragonès, el castellà, el francès, el llatí i fins i tot el flamenc. També testimonia aquest ressò el fet que el Psaltiri devotíssim, traducció catalana a càrrec de Guillem Fontana d’un llibre d’oracions que Eiximenis havia escrit en llatí, sigui el llibre català de tirada més alta, 2.000 exemplars, des dels inicis de la impremta fins el 1533.

L’obra d’Eiximenis és un punt de referència fonamental per entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV, i fenòmens tan complexos com la notable difusió del coneixement de la lectura i l’escriptura entre les classes urbanes, fins i tot entre les dones, o com la creixent presència de conceptes teològics i escolàstics en la prosa i en la literatura en llengua vulgar d’aquesta època, en autors com Bernat Metge, Anselm Turmeda, Ausiàs March, Joanot Martorell, etc.


Back

Portada de Regiment de la cosa pública ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, editada a València el 1499

Portada de l'edició del Llibre de les dones feta a Barcelona per Joan Rosembach, l'any 1495 (Biblioteca de Catalunya).

Fragment de la dedicatòria de Scala Dei de Francesc Eiximenis, manuscrit datat entre 1406-1500 (Universitat de Barcelona).

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés