La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els artesans Ensesa i el Teatre Odeon

Joan Ensesa i Roura, nascut a Salt el 1913, va establir el seu taller de restauració de metalls el 1947 en el que havia estat l'antic local del Teatre Odeon, a la pujada de Sant Martí en ple Barri vell de la ciutat, taller i especialització que avui segueix el seu fill Joan.

Alguns dels treballs històrics a la ciutat més espectaculars que ha dut a terme són la restauració in situ de l'Àngel de la Catedral, i la del parallamps de l'església de Sant Feliu.

Il·lustració: Joan Ensesa i Roura, pare de l'actual artesà Joan Ensesa.

El que havia estat ampli espai de la sala de ball i platea del Teatre Odeon avui és ocupat pels tallers de dos artesans, Cromats Ensesa i el taller de fusteria Lladó.

L'any 1857 el Teatre Municipal, que presentava el risc de convertir-se en runes, començava a ser reahabilitat, i amb aquest motiu, Joan Artau, propietari de l'Odeon, va fer importants obres en el seu escenari, obres que varen seguir el projecte dissenyat per Joan Tenas, professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts de Girona. De la seva execució se n'encarregà el jove pintor Carles Girbal.

Joan Artau, que vivia amb el seu germà en un pis situat just damunt de la sala de ball, després de reconvertir-lo, va desenvolupar una sèrie d'iniciatives. El 7 de gener de 1858 va adquirir bancs nous per al seu teatre, amb un cost de 2.000 rals pagats a terminis. Onze dies més tard, el 18, va demanar a l'Ajuntament una ajuda de 20.000 rals per adequar l'escenari a les noves necessitats.

Durant quatre anys l'Odeon va esdevenir el primer teatre de la ciutat. Enllestides les obres del Teatre Municipal per poder oferir-hi espectacles durant les Fires de 1860, va ser necessari acceptar la proposta de utilitzar els decorats i altres elements, segons la proposta feta per Joan Artau.

Durant un temps als salons de l'Odeon s'hi varen celebrar tota mena d'actes: reunions polítiques i mítings, s'hi representaren sarsueles i també revistes musicals. Un cop restablerta la normalitat del Teatre Municipal després de la seva rehabilitació, aquest va recuperar tot el protagonisme que havia tingut. Joan Artau va provar de competir, però finalment va haver de reconèixer que la ciutat era prou petita com per tenir dos teatres actius amb representacions simultàniament.

L'Odeon va tornar a la seva activitat de sala de ball, activitat que sovint portava a enemistar-lo al el clergat per la seva proximitat amb el Seminari. Tot i no fer-hi representacions teatrals de primer ordre, no va quedar del tot desvinculat del món teatral, gràcies a deixar les seves instal·lacions als diversos grups de teatre aficionat de la ciutat i provincia.

El 29 de juny de 1856, després de la cerimònia d'inauguració del Pont de Pedra, l'Ajuntament va obsequiar els assistents a l'acte amb un refresc servit als salons de l'Odeon.

En aquestes salons tingué lloc el 24 de maig de 1881 una exposició de plantes i flors amb l'objectiu de commemorar el centenari de Calderón de la Barca. El dissabte 25 de setembre de 1896, en una vetllada especial, es va organitzar un gran ball per a recaptar diners destinats a socórrer els nombrosos ferits que arribaven de la Guerra de Cuba, amb una mitjana de dotze o catorze cada setmana. Hi va actuar l'orquestra La Artística Gerundense, i el preu de l'entrada va ser d'una pesseta; cada llotja en costava set.

A principis del segle XX s'hi celebraven actes del Centro Recreativo Las Odaliscas, com els que tingueren lloc durant les Fires i Festes de Sant Narcís de l'any 1902.

Josep Recasens i Adroher, al seu article És possible de recuperar el Teatre Odeon?, esmenta que en el transcurs dels anys, aquest ampli local ha passat per moltes i variades circumstàncies, i llargs períodes de tancament. Durant un temps va ser el gimnàs del senyor Gómez, del que en sorgiren alguns boxejadors destacats. Durant la Guerra Civil, algú recorda haver-hi fet la instrucció. També va ser magatzem dels Manaies, i actualment ocupat per dos tallers artesanals.


Imatges de la restauració de l'Àngel de la Catedral cedides per Joan Ensesa.


Bibliografia:

  • És possible de recuperar el Teatre Odeon?. Article de Josep Recasens i Adroher. Publicació i data desconegudes.
  • Teatre Municipal de Girona. Textos de Josep Maria Fonalleras. Ajuntament de Girona, 2006. Dipòsit legal GI-1267-2006.


    Back-Index







  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés