El Museu d'Art de Girona preserva el conjunt més ampli i significatiu de l'obra de Pere Mates (ca. 1490-1558) nascut a Sant Feliu de Guíxols, i un dels artistes més representatius del Renaixement català. El 2010 es va donar la oportunitat de comprar tres taules sobre fusta, atribuïdes al pintor, i no es va dubtar del seu inetrès. Les pintures coincidien amb totes les referències documentals i fotogràfiques conegudes, si bé les obres presentaven evidències d'haver estat molt intervingudes amb una restauració excessiva.
Sis anys després, el 2016, sortien a subhasta sis taules més, dues d'elles idèntiques a les adquirides. La coincidència feia probable la identitat fingida de les primeres i la possibilitat que en el seu origen hi podia haver una pràctica fraudulenta i tèrbola. Esclatava el "cas Pere Mates", la premsa se'n feia ressò i començaven els treballs d'estudi i anàlisi per intentar esclarir si es tractava d'obres falses o verdaderes.

El pintor Pere Mates (ca. 1490-1558) va desenvolupar la seva obra, nombrosa si bé majoritàriament atribuïda, entre Girona, Besalú i la Garrotxa, en un moment de transició artística, entre el gòtic i el renaixement. Es va formar amb pintors estrangers arribats a Girona, especialment Pere de Fontaines i Joan de Burgunya, amb qui va treballar de jove i dels quals va rebre influència.
L’historiador i restaurador Joan Sutrà Viñas (1891-1981) va realitzar una primera catalogació de l’obra de Pere Mates i va identificar-lo com el pintor anònim que anys abans, el 1958, l’historiador de l’art C.R.Post havia identificat com "the catalan monogramist", pel fet que un seguit d’obres atribuïdes a ell estan signades amb el monograma MTAS/TVMAS, entre elles el conjunt de les onze taules del Retaule de sant Joan Baptista, llavors encara propietat de Jover, de les quals en reproduïa quatre fotografies.
Les onze taules havien figurat en la col·lecció de José Estruch i Comella (1844-1924), empresari i banquer barceloní. Arruïnat, el 1898 va vendre part de la seva col·lecció, i el 1920 va empenyorar la resta al Banc Hispano Colonial.

Poc temps després, Miquel Utrillo en va fer un inventari i valoració i el fotògraf Joan Vidal i Ventosa un reportatge fotogràfic. L’any 1925, després de la mort d'Estruch, es va presentar a Barcelona una amplia exposició de la seva col·lecció. L’octubre de 1925, la Sala Parés en va organitzar la subhasta. Llavors, el també banquer i col·leccionista Josep Jover va adquirir totes les taules del Retaule de Sant Joan Baptista per un preu, irrisori, de 3.500 pessetes.
L’any 1975, en la primera Exposició d’Antiquaris de Barcelona, es van exhibir juntes deu de les onze pintures conegudes del Retaule de sant Joan Baptista: la taula propietat del Museu d’Art de Barcelona i les altres nou, llavors, propietat d'antiquaris madrilenys.
El 1999 les taules Sant Joan Baptista a la presó, Decapitació de sant Joan Baptista i Salomé amb el cap de sant Joan Baptista, les tres propietat de Manuel González, van sortir a la venda. Cinc anys més tard, el 2004 i el 2005, tornaven a estar al mercat i avui se’n desconeix la propietat.
Les altres sis taules són les que va adquirir el 2016 el Museu d’Art de Girona. Dues d’elles eren idèntiques a les que el Museu havia adquirit sis anys abans.

[Més imatges]--- --

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice