La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Del 21 de maig a l'11 de setembre de 2022 s'exhibeix al Museu d'Art de Girona l'exposició 'Postectura. La construcció del demà', comissariada per Bernat Puigdollers.
Postectura va ser un grup format l’any 1950 per tres escultors i tres pintors que, com la majoria d’iniciatives artístiques de postguerra, va tenir una vida efímera. L’integraven Esther Boix, Ricard Creus, Joaquim Datsira, Josep Martí-Sabé, Josep M. Subirachs i Francesc Torres Monsó. Representa l’entrada al món de les arts d’alguns dels artistes més destacats de les segones avantguardes catalanes. Postectura era una aposta per la modernitat, amb més futur que realitats, i, tanmateix, va significar un pas endavant en el procés de recuperació cultural i artística del país.

Praza de Leña, Pontevedra. Joan Lleó Sánchez. 1952

(Ampliar) - Praza de Leña, Pontevedra. Joan Lleó Sánchez. 1952. Aquarel·la sobre paper. Col·lecció particular.

L'historiador Josep Maria Garrut va ser l'ànima i el motor del grup Betepocs. Va ingressar com alumne a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi durant el curs 1943-1944 i de seguida es va convertir en el líder del nou grup, creat durant un sopar-homenatge dedicat a l'escultor Emili Colom. La diferència d'edat amb els seus condeixebles -hi havia uns deu anys de diferència- li atorgava una major experiència que, sumada a la seva personalitat magnètica, va afavorir nombroses iniciatives culturals.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Flamma
L'any 1949, Domènec Fita, Albert García, Francesc Carulla, Joan Lleó i Romà Vallès, tots ells deixebles de l'Escola de Belles Arts, van formar el Grup Flamma, dedicat gairebé exclusivament a l'art sacre. El grup és autor col·lectiu d'importants conjunts murals com els de l'església de Sant Francesc Xavier d'Horta o l'església de Betlem de Barcelona. Amb una clara vocacioacute, de servei, defensaven fermament la integració de les arts i van tenir un paper destacat en el procés de renovació de l'art sacre de la segona meitat del segle XX, seguint els postulats del Concili Vaticà II.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Entre 1952 i 1953 els membres del grup Flamma van rebre una beca de la Fundació R. Amigó Cuyàs que els va permetre viatjar al nord i al centre d'Espanya i també a les illes de Mallorca i Eivissa. Aquesta aquarel·la -tècnica en què Joan Lleó va excel·lir- pintada a Pontevedra es correspon amb aquest moment mentre viatjaven per terres de Galícia. Aquestes beques els van permetre conèixer altres paisatges que van inspirar la seva obra i els van fer crèixer artísticament gràcies al contacte amb altres pintors d'arreu del territori.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Un grup previ
Prèviament a la creació de Postectura, alguns dels seus membres ja es reunien habitualment per parlar d'art, música, pintura... S'explicaven les noves descobertes artístiques en un moment en què l'accés a la cultura d'avantguarda no era gens fàcil. Eren Ricard Creus, Josep M. Subirachs, Esther Boix i Mercè Vallverdú. S'havien conegut a Llotja i compartien anhels i una manera similar d'entendre la pintura. Aquest grup, que sempre es va mantenir en un entorn íntim, va ser l'embrió de Postectura.

Llibre escrit i il·lustrat oer Ricard Creus, Mercè Vallverdú i Josep M. Subirachs com a record de les grates hores passades a casa d'Esther Boix, on es reunien setmanalment. 1946-1947

(Ampliar) - Llibre escrit i il·lustrat oer Ricard Creus, Mercè Vallverdú i Josep M. Subirachs com a record de les grates hores passades a casa d'Esther Boix, on es reunien setmanalment. 1946-1947. Col·lecció de la família Creus Boix.

Josep Maria Subirachs pintant. Mercè Vallverdú Borràs. Ca. 1947

(Ampliar) - Josep Maria Subirachs pintant. Mercè Vallverdú Borràs. Ca. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció Mercè Vallverdú.

Mercè Vallverdú, una jove pintora prometedora, va documentar amb les seves teles algunes de les trobades dominicals del grup espontani -format per Josep M. Subirachs, Esther Boix, Ricard Creus i ella mateixa. Vallverdú participava activament als Salons d'Octubre i altres certamens de l'època on era guardonada i valorada. Malauradament, per motius personals, el grup es va disoldre poc abans de la creació de Postectura, fet que explica que no formés part de l'exposició a les Laietanes. Valverdú després de casar-se va abandonar la pintura per dedicar-se a la família i a les seves responsabilitats laborals.

Ricard Creus, Esther Boix i Josep M. Subirachs pintant i modelant. Mercè Vallverdú Borràs. Ca. 1947

(Ampliar) - Ricard Creus, Esther Boix i Josep M. Subirachs pintant i modelant. Mercè Vallverdú Borràs. Ca. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció família Creus Boix.

El dia 11 de març de 1950, les Galeries Laietanes de Barcelona van inaugurar la primera i última exposició de Postectura, un grup format per sis joves artistes units per un esperit comú de modernitat i unes ganes irrefrenables de sacsear el panorama artístic català. L'exposició de Postectura mostrava obres poc madures però que ja auguraven un futur prometedor.
El nom del grup volia expressar la voluntat dels seus membres de fer una obra a partir de l'anàlisi de la realitat. Postectura defensa una pintura centrada en allò que hi ha més enllà (Post) de la pell, del tacte (tectura). Ho feien reivindicant una nova etapa després de les grans tendències de les primeres avantguardes, però encaminant-se cap a una visió més sensibble i humanista de la realitat.
Tot i rebre alguns elogis -sobretot per part de Juan A. Gaya Nuñ:o i Sebastià Gasch-, la crítica no va saber entendre l'esperit del grup i el va tractar amb condescendència i sense gaire entusiasme. Poc desprès, bona part dels seus membres van esdevenir figures claus per a la renovació de les arts plàstiques catalanes de postguerra.

Mediterrani. Josep M. Subirachs. 1949

(Ampliar) - Mediterrani. Josep M. Subirachs. 1949. Bronze. Espai Subirachs, Barcelona.

Bodegó. Ricard Creus Marzo. 1950

(Ampliar) - Bodegó. Ricard Creus Marzo. 1950. Oli sobre tela. Col·lecció de la família Torres.


[Més obres de l'exposició]------Tornar-Index-Més imatges

Retrat de Josep Maria Garrut. Ramon Folch Roca. 1950

(Ampliar) - Retrat de Josep Maria Garrut. Ramon Folch Roca. 1950. Oli sobre tela. Col·lecció Xavier Castells.

Retrat de Domènec Fita. Albert García &Aacuute;lvarez. Ca. 1950

(Ampliar) - Retrat de Domènec Fita. Albert García &Aacuute;lvarez. Ca. 1950. Pintura a l'encàustica. Fundació Fita.

Cantaire. Joan Lleó Sánchez. 1949

(Ampliar) - Cantaire. Joan Lleó Sánchez. 1949. Carbonet sobre paper. Col·lecció particular.

Cantaire. Joan Lleó Sánchez. 1949

(Ampliar) - Cantaires. Joan Lleó Sánchez. 1949. Carbonet sobre paper. Col·lecció particular.

Dona amb peix. Tomàs Bel Sabatés. Ca. 1949

(Ampliar) - Dona amb peix. Tomàs Bel Sabatés. Ca. 1949. Pedra artificial. Col·lecció Tomàs Bel Oleart.

Esther Boix pintant. Mercè Vallverdú Borràs. Ca. 1947

(Ampliar) - Esther Boix pintant. Mercè Vallverdú Borràs. Ca. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció Mercè Vallverdú.

Esther Boix i Mercè Vallverdú. Joaquim Datsira Prunés. 1946

(Ampliar) - Esther Boix i Mercè Vallverdú. Joaquim Datsira Prunés. 1946. Oli sobre tela. Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona.

El balcó (Retrat de Leonci Quera). Esther Boix Pons. 1950

(Ampliar) - El balcó (Retrat de Leonci Quera). Esther Boix Pons. 1950. Oli sobre tela. Museu de la Garrotxa, Olot.

Claudi. Josep Maria Sabé. 1945

(Ampliar) - Claudi. Josep Maria Sabé. 1945. Terracota. Consell Català de la Música.

Retrat de Josep M. Subirachs. Ricard Creus Marzo. 1950

(Ampliar) - Retrat de Josep M. Subirachs. Ricard Creus Marzo. 1950. Oli sobre tela. Espai Subirachs, Barcelona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés