La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Del 21 de maig a l'11 de setembre de 2022 s'exhibeix al Museu d'Art de Girona l'exposició 'Postectura. La construcció del demà', comissariada per Bernat Puigdollers.
Postectura va ser un grup format l’any 1950 per tres escultors i tres pintors que, com la majoria d’iniciatives artístiques de postguerra, va tenir una vida efímera. L’integraven Esther Boix, Ricard Creus, Joaquim Datsira, Josep Martí-Sabé, Josep M. Subirachs i Francesc Torres Monsó. Representa l’entrada al món de les arts d’alguns dels artistes més destacats de les segones avantguardes catalanes. Postectura era una aposta per la modernitat, amb més futur que realitats, i, tanmateix, va significar un pas endavant en el procés de recuperació cultural i artística del país.

Escena de circ. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1955

(Ampliar) - Escena de circ. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1955. Oli sobre tela. Col·lecció Clàudia Jorquera Datsira.

Surrealisme
Malgrat refusar explícitament en el seu manifest les opcions surrealistes i del dadà, Subirachs i Datsira es van deixar influir per aquests corrents. Les seves obres s'allunyen de l'objecte i l'anàlisi de la realitat que reivindica Postectura per aproximar-se a un món oníric proper a les tendències del grup Dau al Set.

Una de les sales de l'exposició

(Ampliar) - Una de les sales de l'exposició.

Després de la dissolució de Postectura, el mateix any 1950, la majoria de membres del grup es va dispersar; alguns per formar una família, i d'altres per emprendre viatges d'estudis o professionals que els van allunyar de Barcelona. Tot i que mai més van tornar a actuar com a grup, tots ells van mantenir la relació al llarg dels anys. Una de les poques iniciatives en què van tornar a coincidir -una part d'ells- és aquest calendari promogut pel publicista i editor d'obra gràfica Josep Maria Matabosch Castell, i que va comptar amb la participació d'altres artistes destacats de la seva generació com Josep Guinovart, Albert Ràfols Casamada, Joan Brotat, Joan Vila Casas, Joan Josep Tharrats, Francesc Todó, Moisès Villèlia, Josep Maria Garcia Llort i Josep Grau Garriga.

La Patum. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1955

(Ampliar) - La Patum. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1955. Oli sobre tela. Col·lecció Susanna Datsira.

Joquim Datsira Prunés
Joquim Datsira i Prunés (Barcelona, 1925-1972) va tenir una trajectòria intensa però breu. De ben jove va destacar entre els seus companys de Llotja pels seus dots pictòrics i per ser dels primers en adoptar opcions estètiques d'avantguarda. Es va iniciar amb una pintura postimpressionista de caire mediterrani per aproximar-se a un surrealisme inquietant, amb fortes ressonàncies del cubisme, i acabar amb una abstracció geomètrica de gran lirisme. Va destacar per ser una figura polifacètica que va treballar indistintament com a il·lustrador, gravador i decorador. Malauradament, la seva trajectòria prometedora va quedar truncada per una mort prematura.

L'any 1968, Joaquim Datsira i l'escultor Tomàs Bel reben l'encàrrec de treballar conjuntament amb l'arquitecte gironí Josep M. Claret en la decoració d'un gran edifici d'habitatges a la Jonquera. Tomà Bel es va fer càrrec de la decoració escultòrica: un gran relleu de ferro -avui desaparegut- amb una representació simbòlica de l'agricultura, la indústria, l'estalvi i el progrés. Datsira, en canvi, és l'autor dels dissenys dels grans esmalts abstractes que encara ara decoren la part baixa de l'edifici. El cineasta Joan Francesc de Lasa va enregistrar tot aquest procés en el documental "Projecte 68". El projecte en guaix, obra de Datsira, és un projecte no realitzat -per la seva inviabilitat econòmica i estructural- que plantejava col·locar un gran esmalt que ocupés gairebé tota la façana principal de l'edifici. Només cal fixar-se en l'escala humanaque evidencia la figura dibuixada als peus de l'edifici per fer-se una idea de les grans dimensions del projecte.

Escultures de Josep Martí Sabé. 1960

(Ampliar) - Escultures de Josep Martí Sabé. 1960.

És interessant el canvi de paradigma que transmet aquesta obra respecte la d'anys anteriors. Twist (1963) deixa enrere el dramatisme fosc de la dècada dels cinquanta i respon al nou context d'obertura social i política de la dècada dels seixanta. Durant aquests anys, el règim franquista adopta una actitud més laxa i procura millorar la seva imatge de cara a l'opiniós internacional. Aquest fet, sumat al foment del turisme, facilita l'accés a altres cultures i altres corrents artístics que arriben acompanyats d'un context de creixement econòmic, conegut a l'època com l'etapa del desarrollismo. D'alguna manera aquest quadre ja s'aproxima i s'avança a l'esperit del maig francès de 1968 i trenca amb la severitat dels anys formatius per donar pas a una exaltació de la vida, carregada d'ironia i d'anhels de llibertad.

Ricard Creus i Esther Boix. Girona, 1955

(Ampliar) - Ricard Creus i Esther Boix. Girona, 1955. Enric Marquès.

Ricard Creus i Marzo
L'any 1952, Ricard Creus (Barcelona, 1928 - Anglès, 2021) va abandonar la pintura per dedicar-se a la creació literària. Al llarg de la seva vida va publicar nombrosos llibres de novel·la, poesia, teatre i narrativa infantil i juvenil que li van valer nombrosos reconeixements, com el Premi Sant Jordi de 1987 per l'obra Posicions. Cal destacar, també, la important tasca pedagògica desenvolupada conjuntament amb la seva muller Esther Boix a l'escola l'Arc, que pretenia estimular la creativitat entre els nens i els joves.

Leonardo. Josep M. Subirachs. 1975

(Ampliar) - Leonardo. Josep M. Subirachs. 1975. Bronze. Espai Subirachs, Barcelona.

Josep M. Subirachs i Sitjar
Josep M. Subirachs i Sitjar (Barcelona, 1926-2014) és, segurament, la figura d'abast més internacional del grup. Després d'un viatge a París i, més tard, a Bè:lgica, la seva obra s'imbueix de l'existencialisme francès, adoptant una escultura de caire expressionista que el va conduir cap a una nova etapa d'abstracció. Al llarg de la seva dilatada trajectòria va dur a terme nombroses obres públiques com Forma 212, la primera obra abstracta situada als carrers de Barcelona, o Evocació marinera, al barri de la Barceloneta. Després d'una etapa d'experimentació abstracta, va tornar a la representació però amb un alt contingut simbòlic de nova figuració. Durant els darrers anys de la seva trajectòria es va entregar a la realització del conjunt escultòric de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Eterna alterada quietud. Esther Boix Pons. 1990

(Ampliar) - Eterna alterada quietud. Esther Boix Pons. 1990. Oli i acrílic sobre tela. Col·lecció de la família Creus Boix.

Esther Boix i Pons
Esther Boix i Pons (Llers, 1927 - Anglès, 2014), l'única dona del grup, va saber obrir-se camí en un entorn difícil per a les dones com era el context artístic peninsular de la postguerra. La seva obra primerenca, carregada de dramatisme, va adoptar una visió jovial de la vida derivada del Maig Francès que desembocaria en una obra de gran intensitat fortament influïda per l'art pop i que, amb els anys, es va tornar progressivament més lírica. Juntament amb el seu marit, Ricard Creus, va dur a terme una labor estimable en el camp de la pedagogia artística a través de l'escola L'Arc.

Desesperació. Josep M. Subirachs. 1954

(Ampliar) - Desesperació. Josep M. Subirachs. 1954. Bronze. Espai Subirachs, Barcelona.

Desesperació. Josep M. Subirachs. 1954

(Ampliar) - Desesperació. Josep M. Subirachs. 1954. Bronze. Espai Subirachs, Barcelona.


[Més obres de l'exposició]------Tornar-Index-Més imatges

Pomona. Josep M. Subirachs. 1948

(Ampliar) - Pomona. Josep M. Subirachs. 1948. Terracota. Col·lecció de la família Creus Boix.

Esbós per a grup femení. Francesc Torres Monsó. 1948

(Ampliar) - Esbós per a grup femení. Francesc Torres Monsó. 1948. Fang. Col·lecció de la família Creus Boix.

Full de calendari linogravat amb temàtica d'oficis editat l'any 1966 per Josep M. Matabosch. Francesc Torres Monsó

(Ampliar) - Full de calendari linogravat amb temàtica d'oficis editat l'any 1966 per Josep M. Matabosch. Francesc Torres Monsó. Col·lecció particular.

Full de calendari linogravat amb temàtica d'oficis editat l'any 1966 per Josep M. Matabosch. Josep M. Subirachs

(Ampliar) - Full de calendari linogravat amb temàtica d'oficis editat l'any 1966 per Josep M. Matabosch. Josep M. Subirachs. Col·lecció particular.

Full de calendari linogravat amb temàtica d'oficis editat l'any 1966 per Josep M. Matabosch. Esther Boix

(Ampliar) - Full de calendari linogravat amb temàtica d'oficis editat l'any 1966 per Josep M. Matabosch. Esther Boix. Col·lecció particular.

Parella. Josep Martí Sabé. 1960

(Ampliar) - Parella. Josep Martí Sabé. 1960. Terracota patinada. Col·lecció particular.

Dona ocell. Josep Martí Sabé. 1960

(Ampliar) - Dona ocell. Josep Martí Sabé. 1960. Guix patinat. Col·lecció particular.

Dona ajaguda. Josep Martí Sabé. 1960

(Ampliar) - Dona ajaguda. Josep Martí Sabé. 1960. Col·lecció particular.

Amor. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1960

(Ampliar) - Amor. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1960. Oli sobre tela. Col·lecció Tomàs Bel Oleart.

Projecte 68. Joaquim Datsira Prunés. 1968

(Ampliar) - Projecte 68. Joaquim Datsira Prunés. 1968. Guaix i tinta sobre cartró. Col·lecció particular.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés