La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Dins la programació de les Fires de Sant Narcís 2016 va tenir lloc el dissabte 29 d'octubre la inauguració, al Museu d'Història de Girona, l'exposició "La Girona de l'aigua". Aquesta mostra posa de manifest, en els diversos àmbits, els vincles històrics de Girona amb l'aigua i la seva repercussió en tots els aspectes de la vida de la ciutat.

Voreres del Ter, de Modest Urgell Inglada, ca. 1880
(Ampliar) - Voreres del Ter, de Modest Urgell Inglada, ca. 1880. Museu d'Art de Girona.

L'aigua ha marcat profundament la història de la ciutat de Girona. Travessada per quatre rius i una sèquia, Girona ha trobat en l'aigua una font extraordinària de riquesa però també un motiu de preocupació. Font de riquesa perquè l'aigua ha ajudat a bastir el progrés de la ciutat des de totes les facetes possibles i ens ha deixat un patrimoni cultural i històric de primer ordre. Motiu de preocupació pels problemes derivats del proveïment d'aigua als seus habitants, la contaminació de les aigües dels rius o l'amenaça constant de les inundacions.
Les empremtes de l'aigua a la ciutat, siguin visibles o invisibles, amaguen tot un munt de tresors que mereixen ser coneguts i preservats.

L'Onyar amb la catedral al fons. Prudenci Bertrana. Ca. 1888
(Ampliar) - L'Onyar amb la catedral al fons. Prudenci Bertrana. Ca. 1888. Museu d'Història de Girona.

Girona s’emplaça a la confluència de quatre rius: el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants. L’abundor d’aigua i les diferents formes desenvolupades històricament per al seu aprofitament i control han jugat un paper determinant en la configuració urbana, econòmica i social de la ciutat.
El Ter neix als Pirineus, a Ull de Ter, i desemboca a la platja de Pals després d’un recorregut de 208 quilòmetres. Quan passa per Girona es troba en el curs mitjà i rep les aportacions dels altres tres rius gironins, l’Onyar, el Güell i el Galligants, tots pel marge dret. La construcció dels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, al sector de les Guilleries, va modificar notablement el seu règim natural i ha fet que el Ter sigui actualment un riu amb un cabal molt regulat.

Dia de pluja a Girona. Cerverí Olivé i Cabré. 1959
(Ampliar) - Dia de pluja a Girona. Cerverí Olivé i Cabré. 1959. Museu d'Art de Girona.

L’Onyar neix a Brunyola, a la Selva, i té un recorregut d’uns 30 quilòmetres. Al seu pas per Girona configura el paisatge urbà més conegut de la ciutat, les cases de l’Onyar. Històricament ha estat objecte, des de l’entrada a la ciutat i fins a la desembocadura al Ter, d’importants obres de canalització i aprofundiment de la llera a fi de facilitar-ne la conducció de les aigües i fer front, d’aquesta manera, a les temudes inundacions.

Plaça Sant Agustí. Jaume Roca Delpech. 1966
(Ampliar) - Plaça Sant Agustí. Jaume Roca Delpech. 1966. Museu d'Història de Girona.

El Güell neix als terrenys volcànics d’Aiguaviva del Gironès, als peus del turó de Montfullà. El seu curs actual té una longitud de 13,5 km. Històricament, el Güell anava a desembocar perpendicularment a l’Onyar, quasi davant de la desembocadura del Galligants. A partir del 1968 va ser desviat per anar a desembocar directament al Ter a l’alçada del Palau de Fires. També fins llavors, la riera Maçana, que recollia les aigües dels turons propers al nucli de Vilablareix i drenava la part més meridional del pla de Salt, anava a desembocar al Güell. Per tal d’evitar inundacions va ser igualment desviada directament al Ter seguint el recorregut de l’autopista AP-7.

Llibre de comptes amb la notícia d'inundacions i altres efemèrides datades entre els anys 1545 i 1579. Notari Miquel Martí Abric
(Ampliar) - Llibre de comptes amb la notícia d'inundacions i altres efemèrides datades entre els anys 1545 i 1579. Notari Miquel Martí Abric. Arxiu Històric de Girona.

El Galligants neix als contraforts septentrionals de les Gavarres, d’on recull les aigües dels vessants de la muntanya dels Àngels, de Vila-roja i de la serra de Sant Miquel, per anar a desembocar a l’Onyar, en l’espai situat entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants. És un riu de recorregut extremadament curt, amb fort pendent, amb un cabal que oscil·la en funció de la quantitat de pluja que cau en el seu aiguavés.
Al marge de les nombroses rieres, torrents i recs que, amb el pas dels anys, han anat desapareixent de la superfície urbana (riera de Cuguçacs, rec de Figueroles, etc.), altres cursos menors d’aigua encara discorren, almenys parcialment, per la superfície de la ciutat i els seus barris perifèrics. Entre aquests destaquen la sèquia Monar, la riera Bullidors (Germans Sàbat) i la riera Gurnau (Montilivi i Palau-sacosta).

(Text extret del full de sala de l'exposició)

Els Banys Àrabs
(Ampliar) - Els Banys Àrabs.
Acta de compra del domini útil de ls sèquia Monar i dels molins del Monar per part del municipi de Girona. Llibre d'actes del rec Monar. 24 de setembre 1620
(Ampliar) - Acta de compra del domini útil de ls sèquia Monar i dels molins del Monar per part del municipi de Girona. Llibre d'actes del rec Monar. 24 de setembre 1620. Arxiu Municipal de Girona.
Croquis del curs del Ter i la sèquia de principis del segle XVIII
(Ampliar) - Croquis del curs del Ter i la sèquia de principis del segle XVIII. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Obres del Ter. 20 de gener 1715
(Ampliar) - Obres del Ter. 20 de gener 1715. Servicio Cartográfico del Ejército, Madrid.
Llibres de comptes de les obres del Ter. 1424
(Ampliar) - Llibres de comptes de les obres del Ter. 1424. Arxiu Municipal de Girona.

Llibre de la Cúria del rec Monar de la ciutat de Girona. 1635-1736

(Ampliar) - Llibre de la Cúria del rec Monar de la ciutat de Girona. 1635-1736. Arxiu Municipal de Girona.

Girona. Evdokin Perevalsky. 1997

(Ampliar) - Girona. Evdokin Perevalsky. 1997. Museu d'Història de Girona.

Llibre dels molins de la Manola. 1581-1642

(Ampliar) - Llibre dels molins de la Manola. 1581-1642. Arxiu Municipal de Girona.

Aiguabeneitera. Segle XX

(Ampliar) - Aiguabeneitera. Segle XX. Museu d'Història de Girona.

Petxina per baptisme. Segle XIX

(Ampliar) - Petxina per baptisme. Segle XIX. Museu d'Història de Girona.

Aiguat. Carles Vivó Siqués. 1980

(Ampliar) - Aiguat. Carles Vivó Siqués. 1980. Museu d'Història de Girona.

La Cocollona. Tinta sobre paper. Carles Vivó Siqués

(Ampliar) - La Cocollona. Tinta sobre paper. Carles Vivó Siqués. Col·lecció família Vivó-Codina
(La llegenda)

Piragua utilitzada durant la inundació dels dies 11 i 12 d'octubre de 1962 per navegar pels carrers de la part baixa de Girona. Ca. 1953-55

(Ampliar) - Piragua utilitzada durant la inundació dels dies 11 i 12 d'octubre de 1962 per navegar pels carrers de la part baixa de Girona. Ca. 1953-55. Propietat de Narcís Bonet

Foques. Paco Torres Monsó. 1950

(Ampliar) - Foques. Paco Torres Monsó. 1950. Museu d'Història de Girona.

Inundacions a Girona. Carrer Argenteria. 12 d'octubre 1962

(Ampliar) - Inundacions a Girona. Carrer Argenteria. 12 d'octubre 1962. Fotografia Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.


  • Els ponts de Girona. Articles històrics i reportatges fotogràfics dels ponts actuals i desapareguts de la ciutat.


  • [Més imatges]-----BackIndex-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés