La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'exposició "Aigües rituals", al Museu d'Història dels Jueus de Girona, presenta la història de l’ús de l’aigua com a element purificador en la Girona jueva medieval: què era i com es feia el bany ritual, on s’ubicaven els micvés de la ciutat, i què en queda, de tots aquells espais on, gràcies al compliment del ritual prescrit per la llei de Moisès, l’aigua retornava la puresa perduda, i procurava la recuperació de l’harmonia vital.

Banys rituals jueus de la Girona medieval

(Ampliar) - Banys rituals jueus de la Girona medieval. Dibuix de Jordi Sagrera

L'exposició, que es va inaugurar el dijous 27 d'octubre 2016 amb la participació de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el regidor de Cultura, Carles Ribas, i els tres comissaris de la mostra, Joel Colomer, Sílvia Planas i Jordi Sagrera, es relaciona amb la del Museu d'Història, "La Girona de l'aigua" i serveix per posar de manifest els vincles històrics de Girona amb l'aigua i la seva repercussió en diferents àmbits de la ciutat: la fesomia urbana, l'economia, la cultura, la creació artística i fins i tot el caràcter de la ciutadania.

Inauguració de l'exposició

(Ampliar) - Inauguració de l'exposició.

La importància del micvé. El micvé o bany de purificació era un indret absolutament necessari per a la vida jueva als calls; era fins i tot més important que la mateixa sinagoga. Des dels inicis del judaisme, la prescripció religiosa de la immersió ritual periòdica s'estén a homes i dones, però són aquestes les que per condicions físiques i biològiques, manifesten regularment períodes d'impuresa que és eliminada amb l'aigua purificadora del micvé. En aquest entorn, puresa i fertilitat formen un binomi clau. En la vida de la comunitat jueva de Girona, el ritual del micvé garantia la santedat de la concepció i aquesta, al seu torn, assegurava el compliment del precepte bíblic: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la".

Recorregut de l'aigua cap al micvé de Girona

(Ampliar) - Recorregut de l'aigua cap al micvé de Girona. Dibuix de Jordi Sagrera. Exposició "Aigües rituals"

Un micvé fora del Call. El micvé més antic documentat a Girona és del segle XIII. Era dins dels banys públics (els anomenats avui Banys Àrabs), en una estança llogada expressament per la comunitat jueva per tal de ser usada com a bany ritual o micvé. Així ho especifica el responsum del rabí Salomó ben Adret de Barcelona, Raixba, adreçat als savis jueus gironins, a finals del segle XIII. Les raons de l'ús, poc comú, d'un espai públic com a indret on acomplir amb el seu ritual jueu rauen segurament en destrucció del call per part dels almogàvers, el 1285. Després d'allò, la comunitat jueva es devia haver quedat sense un micvé adequat i apte, i, a l'espera de poder reconstruir-lo juntament amb la sinagoga, va optar per llogar una estança als banys públics de la ciutat.

El Call jueu (segles XII-XIV)

(Ampliar) - El Call jueu (segles XII-XIV). Extret de "Els jueus i la ciutat de Girona", col·lecció Història Urbana. Ajuntament de Girona, 1995.

Un micvé a tocar de l'Onyar. Al segle XIV, la comunitat jueva de Girona va assolir l'esplendor demogràfica i social, amb gaireb&ecute; 800 persones. El call s'estenia a les dues bandes de l'actual carrer de la Força i tenia una sinagoga considerablement gran amb diferents estances i departaments. El micvé d'aquell moment s'ha localitzat a tocar de la muralla de les Ballesteries i tot indica que s'alimentava amb l'aigua del riu Onyar. Aquell devia haver estat el bany ritual més ampli i bell de tota la història de la Girona jueva. N'han quedat unes poques restes físiques, uns quants graons que permeten imaginar el descens cap a la piscina purificadora. El seu rastre, però, es pot resseguir perfectament gràcies als documents dels arxius, que en descriuen la venda, efectuada a casa de l'expulsió de 1492.

Venda d'una casa al carrer de Ballesteries, al nord de la casa dels banys de l'aljama dels jueus de Girona

(Ampliar) - Venda d'una casa al carrer de Ballesteries, al nord de la casa dels banys de l'aljama dels jueus de Girona. Arxiu Comarcal de la Garrotza, Notarial, Besalú, Pere de Mallorquines (1341-1344), volum 62, folis 68r-70r.

Un micvé dins del museu. Al segle XV, la situació de la comunitat jueva va canviar de manera dràstica. El call va ser atacat i destrït massivament l'estiu de 1391. El 1415, com a resultat de la disputa de Tortosa, la sinagoga va ser clausurada; reoberta el 1416 per ordre de la reina Maria, va tornar a ser closa, de manera definitiva, el 1420. Després d'aquella clausura, no hi havia un lloc adequat on realitzar el ritual de purufucació, fins que el 1434 la comunitat va adquirir uns terrenys on es va aixecar una nova sinagoga, amb tots els elements i espais necessaris per a la vida comunitària. En aquell punt de l'interior del call, ja hi havia una cisterna o potser uns pous d'origen molt antic, que proveirien la comunitat de l'aigua pura que necessitava per complir amb el ritual del micvé. Actualment, a l'indret hi ha el pati del Centre Bonastruc ça Porta, seu del Museu d'Història dels Jueus.

(Textos adaptats de la informació de l'exposició)


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

Venda del complex sinagogal de Girona (9 de juliol de 1492)

(Ampliar) - Venda del complex sinagogal de Girona (9 de juliol de 1492). Arxiu Històric de Girona, Notarials Girona 8, Pere Escuder, volum 93, foli 141v.

Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, durant la inauguració

(Ampliar) - Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, durant la inauguració.

Sílvia Planas, directora del Museu d0Història dels Jueus de Girona, durant la inauguració

(Ampliar) - Sílvia Planas, directora del Museu d0Història dels Jueus de Girona, durant la inauguració.

Carles Ribas, regidor de Cultura, durant la inauguració

(Ampliar) - Carles Ribas, regidor de Cultura, durant la inauguració.

Jordi Sagrera, comissari de l'exposició, durant la inauguració

(Ampliar) - Jordi Sagrera, comissari de l'exposició, durant la inauguració.

Joel Colomer, comissari de l'exposició, durant la inauguració

(Ampliar) - Joel Colomer, comissari de l'exposició, durant la inauguració.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés