La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El dissabte 27 d'octubre 2018 es va inaugurar, al Museu d'Història de Girona, l'exposició "Damià Escuder. Totes les vides", amb la participació de l'alcaldessa de la ciutat Marta Madrenas, el regidor de Cultura, Carles Ribas, la directora del Museu, Sílvia Planas, i la comissària de l'exposició, M. Lluïsa Faxedas. A la inauguració va assistir l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola, entre altres.

Vista de Girona. Anys 50

(Ampliar) - Vista de Girona. Anys 50. Fons Joan Escuder.

Aquest projecte expositiu pretén explorar totes les facetes de la seva personalitat (artista, poeta, filòsof, químic, místic, còsmic, mestre, gurú, profeta, hippy, mèdium, pacifista, cristià, llibertari, àcrata, budista, gironí, empordanès i català) a partir d'objectes i documents, però també a partir de les veus de diversos testimonis que ens parlen de qui era Damià i de quina petjada va deixar en la seva vida.
L'exposició també inclou un documental de producció pròpia en què es revisa la trajectòria d´Escuder a partir de les intervencions de persones que el van conèixer de prop, com Joan Escuder, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Pau Riba, Pepe Ribas, Enrique Sales, Arcadi Oliveras, Josep Florit, Jordi Sobrequés i Lluís Racionero.
Jordi Pujol havia compartit amb Damià Escuder l'experiència de la presó i la tortura, encara que no van coincidir en els centres de càstig. També varen assistir-hi Josep Tarrés, Pia Crozet, Joan Pluma, Anna Pagans, Joan Domènech, Joan Escuder, Maria Capellas, Ester Costa, Pep Camps, Narcís Selles, Carme Renedo, Lluís Bosch-Martí, Enric Ansesa, Francesc Cayuela, president del GEiEG, entre d'altres.

Sense títol

(Ampliar) - Sense títol. Fons Maria Capellas.

Damià Escuder i Lladó, nascut a Sarrià de Ter, el 16 d'octubre de 1934, en el si d’una família benestant, va cursar estudis, a Girona, a la acadèmia Coquard i a l'Institut.
A la universitat va estudiar química amb molt bones notes. Va iniciar una aventura amb un seu amic per muntar una fàbrica de pintures, però quan va començar a anar bé, la va deixar per dedicar-se als seus ideals socials, polítics, filosòfics i catalanistes.
Va ser militant actiu del Front Obrer Català (FOC), i ideòleg i participant en la seva organització. Va tenir de professor Manolo Sacristan, principal ideòleg dels comunistes catalans. En Damià Escuder, però, no va ser mai marxista ni sindicalista i per la seva manera de pensar, totalment individualista. En aquesta època llegia Freud, Jung i altres. Va fer amistat amb Kiki Abadal, Rodolfo Guerra, Lluís Avilés, Isidre Molas i Josep Maria Picó, tots futurs dirigents del PSC.

Damià Escuder pintant la façana d'El Punt. 1981

(Ampliar) - Damià Escuder pintant la façana d'El Punt. 1981. Dani Duch. CRDI - Ajuntament de Girona.
El 12 de setembre de 1981 Escuder, que acusa el diari El Punt d'haver manipulat la informació publicada sobre l'Onze de Setembre, buida un esprai de pintura a la façana del diari.

El 16 de maig 1962 va ser arrestat per ser militant del FOC i participar activament en tasques d’organització i propaganda durant les vagues de Barcelona. Va ser detingut i apallissat a la comissaria de la Via Laietana, cosa que li va produir una contusió renal important. Va ser empresonat pel règim del general Franco durant tres anys, entre la presó Model de Barcelona, posteriorment a Carabanchel, on va compartir cel·la amb Nicolás Sartorius, i, ja amb la condemna definitiva, a la de Sòria (1). Uns anys durs que el marcarien cap al seu activisme político-social-artístic-filosòfic-místic i religiós.
La seva convicció religiosa es basava en la idea de la pau. El seu cristianisme, inherent durant tota la seva vida, el va portar a forma part de Pax Christi. A partir dels anys vuitanta, es desperta un interès per la cultura i les creences orientals, i acabarà sent ordenat monjo budista, sense que això dificulti la seva convicció cristiana (2).
A mitjans dels seixanta forma part, a Girona, de la Confraria de Bevedors de Vi un grup considerat com el primer “col·lectiu lisèrgic” de l’Estat Espanyol, pioner en el consum d’LSD, que es reunia en un vell casalot del carrer Pujada dels Alemanys (3), i que l'abocaria a produir dibuixos al·lucinògens, de naturalesa surrealista i àcida.

El president Jordi Pujol a l'exposició

(Ampliar) - El president Jordi Pujol a l'exposició.

La seva pintura no té cap model, és personal i expressa els seus pensament, la seva vida, les seves angoixes i les seves experiències. És inqualificable, inconstant i indefinida. Des d'uns Sant Jordis esotèrics a uns Budes simples però ben estructurats. Des d'una època obscura amb pintures de colors foscos i tètriques a resplendents i de colors brillants. Dibuixos recargolats i moltes vegades amb Catalunya present en forma de les quatre barres. Va fer sèries de Budes, de vaixells víkings amb les quatre barres catalanes a les veles, murals de gran dimensió al costat de petits quadres amb dibuixos.
Va participar activament en la creació de l'Assemblea de Catalunya, i en va ser el seu impulsor i ideòleg. Va rebutjar públicament la seva dissolució i desaparició, i va seguir fent reunions clandestines i conspirant en una sèrie d'activitats radicals catalanistes. Va dedicar tot el seu temps a treballar per l'Assemblea, com alliberat sense sou, segons explica el seu amic Lluís Bosch Martí.
Va morir a Barcelona el 15 d'agost de 2011.

Damià Escuder a la manifestació de l'1 de maig. 1983

(Ampliar) - Damià Escuder a la manifestació de l'1 de maig. 1983. Fons família Escuder.
Quan Escuder es va acostar als manifestants amb un pal on va penjar l'estelada, la policia li va impedir que s'integrés en el gruix de la manifestació, així que s'hi va situar al capdavant.

País. 1975. Retolador sobre paper

(Ampliar) - País. 1975. Retolador sobre paper. Museu d'Art de Girona.
Aquesta És l'obra que Escuder va donar al fons d'art de l'Avui per recolzar el naixement del diari, del qual va escriure: "Diari nascut pel desig del poble, i fet per al poble, i pel mateix poble com un art màgic, de cara al nostre re-adreçament col·lectiu. Des de Girona saludem l'aparició del diari Avui o diari del poble".

Cala S'Alguer. Anys 60. Oli sobre tela

(Ampliar) - Cala S'Alguer. Anys 60. Oli sobre tela. Fons Joan Escuder.


Notes

(1) - El 1960 a Barcelona continuen noves protestes. I finalment, entrarem a parlar del fet més llegendari de la mítica vida política d'en Damià, els fets del Palau de la Música Catalana a l'Orfeó Català, on havia de cantar una sèrie de cançons, en homenatge al poeta Joan Maragall, on van assistir diversos ministres de Franco que estaven de visita protocolària a Catalunya. Uns dies abans el governador va prohibir que es cantés el Cant de la Senyera, cosa que el públic es posà a cantar dempeus... Mentre que els nacionalistes cristians amb Damià, des del galliner, van tirar centenars d'octavetes d'una demolidora crítica contra Franco i la seva dictadura franquista, i, un cop detingut i torturat, Jordi Pujol en va reconàixer l'autoria. A la sortida del concert la policia va començar a detenir tothom que portava els manifestos. L'endemà són detinguts l'historiador Coll i Alentorn i el seu fill, ex-militants clandestins dels demòcratacristians, dels quals els franquistes van afusellar el líder.
Mentre aquest grup de demòcrates catalans continuava a la presó, i eren tots torturats i apallissats, escarnits, es van organitzar una sèrie d'altres manifestacions del poble, en les quals fins a cinc vegades van anar a les portes del Palau del bisbe Monsenyor Modrego, i ni una va sortir a rebre els que protestaven, sols l'abat de Montserrat. Es va negar a anar a l'acte de comiat de Franco a Barcelona. I a més, els va enviar el següent telegrama: "Deploro profundamente las representaciones y torturas de jóvenes católicos detenidos con ocasión del concierto del Orfeó Català, doloroso episodio de la estancia de vuestro gobierno en Catalu&nntilde;a".
A pesar de la importància de les condemnes contra els catòlics nacionalistes, això no fou el que més commocionà l'opinió pública catalana, sinó les notícies que s'havien filtrat sobre la terrible actuació de la policia contra els detinguts per part de la brigada de la policia politicosocial.
I entre les dotzenes de casos de detinguts torturats pels fets del comentat Palau de la Música Catalana, ens centrarem en el gironí Damià Escuder i alguns dels seus amics. De la declaració d' Enrique Bastardas, un cop detingut, juntament amb la seva germana, li van dir a l'entrar a la Prefectura de Policia: "Y tu también, por aquí, puta". "Fue introducido en su despacho, donde había otro detenido que se llamaba Damián Escuder, el cual sangraba por la nariz y estaba en el suelo ensangrentado. Al día siguiente continuó siendo interrogado, y durante todo el tiempo pudo oir como en el despacho continguo era objeto de brutales palizas. El abogado Llibert Cuatrocasas, de la declaración de Damián Escuder, licenciado en ciencias y de 25 a&nntilde;os de edad, dice que fue detenido cuando salía del Palacio de la Música el 19 de mayo de 1960. Fue conducido a la jefatura, y, al vaciarle los bolsillos, encontraron un breviario social de Pío XII, los policías hicieron mofa de este libro y de los católicos universales. Después empezaron a golpearlo, como despuós hicieron entrar a Don Ignacio Espar, que golpearon también. Después, los policías siguieron con él (Damià), empezaron a insultarle y a decirle 'cobarde!', 'catalanes de mierda', 'esclavos!' y empezaron a golpearlo de nuevo con toda brutalidad a base de golpes fuertísimos en diversas partes del cuerpo, patadas reiteradas en los testículos, llegando a producirle derramamientos de sangre y diversas contusiones de carácter grave en diversas partes del cuerpo. Un policía se manchó la mano con sangre y se la limpió con la chaqueta del manifestante, diciéndole 'cerdo, me has manchado'. También estos relatos pueden continuar, son centenares los testimonios similares".
[...] Setmanes després, els activistes que la policia franquista considerava més importants foren jutjats en Consells de Guerra i condemnats a molts anys de presó, com el cas del nostre Damià, que es passà diversos anys a diferents presons espanyoles i, finalment, a Sòria.
(Extret de l'article "Damià Escuder (1934-2011); totes les vides (I)", de Lluís Bosch Martí, publicat el 23/10/2018 al Diari de Girona)
Tornar al text

(2) - Segons Pi del Güell, pseudònim de Damià Escuder, qualifica de zen occidental, mètode il·luminat que pretenen seguir els hippies recercant assolir el gran silenci universal i que fa l'home i la natura una unitat real, facilitant-li el viatge a la llibertat total. Per a Damià, el viatge ve per Crist dintre la vida, i recorda els grans viatgers psicodèlics catalans com Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Mossèn Cinto, Gaudí, Abat Escarré i Rovirosa, el cristià primitiu fundador de la HOAC.
("Damià Escuder (1934-2011)", article de Lluís Bosch Martí, publicat al Diari de Girona el 06/09/2011)
Tornar al text

(3) - Gairebé tots eren futurs filòsofs, com Victor Gómez Pin, Ferran Lobo, i intel·lectuals professors com Josep Florit, Jordi Sobrequés i Rafael Arana.
Tornar al text


  • Inauguració exposicions de Bosch Martí Fires 2015. Article i reportatge fotogràfic de la inauguració de les exposicions "Gironacord 2015" i "Angelus Novus 2015" als espais La Carbonera i La Cisterna del Museu d'Història de la Ciutat.

  • Exposició "Gironacord 2015". Article i reportatge fotogràfic de l'exposició "Gironacord 2015" a l'espai de la Carbonera del Museu d'Història de la Ciutat.

  • Exposició d'obres de Damià Escuder. Article i reportatge fotogràfic de l'exposició del 2016 de treballs de Damià Escuder Museu d'Història de la Ciutat.


  • Damià Escuder. S.d. Pastel sobre paper. Mercè Huerta

    (Ampliar) - Damià Escuder. S.d. Pastel sobre paper. Mercè Huerta. Fons Maria Capellas

    Girona. Acrílic sobre tela. Finals anys 60

    (Ampliar) - Girona. Acrílic sobre tela. Finals anys 60. Fons Joan Escuder.

    Sense títol. Damià Escuder

    (Ampliar) - Sense títol. Damià Escuder. Fons Maria Capellas.

    Damià Escuder. Quim Corominas. 1983. Acrílic sobre tela

    (Ampliar) - Damià Escuder. Quim Corominas. 1983. Acrílic sobre tela. Col·lecció Oriol Ribas.

    Sant Jordi. ca. 1980. Acrílic sobre tela

    (Ampliar) - Sant Jordi. ca. 1980. Acrílic sobre tela. Museu d'Història de Girona.

    Damià Escuder. 1979-1983

    (Ampliar) - Damià Escuder. 1979-1983. Jordi Mestre. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Enric Ansesa i Damià Escuder, a l'exterior de la Fontana d'Or, al carrer Ciutadans, mostrant la portada del diari Avui reclamant l'Estatut. 1977

    (Ampliar) - Enric Ansesa i Damià Escuder, a l'exterior de la Fontana d'Or, al carrer Ciutadans, mostrant la portada del diari Avui reclamant l'Estatut. 1977. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Una de les últimes fotografies de Damià Escuder

    (Ampliar) - Una de les últimes fotografies de Damià Escuder.

    Pintura de Damià Escuder

    (Ampliar) - Pintura de Damià Escuder.

    Damià Escuder amb Julian Beck i Lluís Maria Xirinacs. Barcelona, 1977

    (Ampliar) - Damià Escuder amb Julian Beck i Lluís Maria Xirinacs. Barcelona, 1977.
    Escuder la havia conegut els membres del Living Theatre el 1967 en la seva primera visita a Barcelona per presentar Antígona. Quan hi van tornar el febrer de 1977 a representar Siete meditaciones sobre el sadomasoquismo político, Escuder va convèncer Julian Beck, un dels fundadors del grup i reconegut defensor de causes pacifistes, perquè visités Lluís M. Xirinacs, que estava plantat davant la presó Model, i donés suport a les seves reivindicacions.


    [Més imatges]------ Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés