La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El local que s'excava, situat al carrer Riu Galligants número 5, al barri de Sant Pere de Galligants, forma part, juntament amb els dos locals annexos, avui ocupats per l'estudi del fotàgraf Josep M. Oliveras i per la galeria de Kim Riera, que exposa pintures de Joan Mateu, d'un antic edifici monumental que va acollir el primer hospital de Girona, el conegut com a Hospital dels Capellans o dels Clergues. La institució consta en la documentació escrita a partir del segle XII, i va mantenir la funció fins a mitjan segle XVIII, moment en què l'edifici va passar a mans dels militars i, posteriorment, va servir al drapaire Escatllar.

Reconstrucció d'una necròpoli del baix Imperi, al costat d'una via d'accés a Gerunda

(Ampliar) - Reconstrucció d'una necròpoli del baix Imperi, al costat d'una via d'accés a Gerunda. Dibuix de J. Sagrera. Plafó explicatiu al Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

La zona excavada està situada a tocar de l'antiga Via Augusta al seu pas per Girona; a l'època romana els enterraments se situaven als afores de la ciutat, prop dels camins. Per aquest motiu, les cases que actualment formen el carrer Riu Galligants conserven als fonaments estructures de les tombes de la que va ser una de les zones d'enterraments de l'antiga Gerunda. Durant les excavacions s'ha localitzat el cos sencer d'un individu sepultat al segle III-IV, tot i que pendent de confirmar-ne la datació amb la prova del Carboni-14.
En el mateix estrat s'ha localitzat un fragment d'una llàntia de ceràmica, utilitzada per il·luminar-se, que reprodueix el rostre d'un silè, personatge mitològic fill d'un sàtir i una nimfa, que sovint es representava com un vell panxut, sempre ebri, cavalcant un ase i recolzant-se en els seus companys per no caure. També s'ha descobert un crani possiblement del segle III-IV.

Zona on s'han localitzat els murs de la vil·la romana

(Ampliar) - Zona on s'han localitzat els murs de la vil·la romana.

El món funerari de l'antiga Gerunda.
En època romana era habitual, com hem dit, situar les necròpolis a l’exterior de la ciutat, tot seguint el recorregut de les vies, i preferentment al costat de les portes d’entrada. Pels romans era absolutament prohibit enterrar o incinerar els morts a l’interior del pomerium de la ciutat, l'àrea sagrada i protegida dels déus, que solia coincidir amb els límits de la muralla.
Es coneixen diverses zones dedicades a necròpolis, com un cementiri a la part nord, arrel de les excavacions que l’any 1986 es realitzaren al peu del campanar de Sant Feliu, on aparegueren estructures romanes amb una cronologia difícil de fixar. S'hi varen localitzar enterraments d’èpoques diferents fet que constata que el cementiri va tenir una llarga utilització. S’hi trobà una inhumació molt senzilla, i d’altres tombes més monumentals. També hi ha indicis de l’existència d’un cementiri més enllà de la porta sud de la muralla romana, on avui hi ha el carrer Carreras i Peralta.

Zona on s'han localitzat les inhumacions

(Ampliar) - Zona on s'han localitzat les inhumacions.

A l'altra costat de l'Onyar, davant l’església de Santa Susanna del Mercadal, l’any 1890 es van fer unes excavacions durant les quals es van descobrir tombes d’inhumació baix-imperials. Estaven molt per sota del cementiri parroquial més modern, i alguns dels sarcòfags localitzats es conserven al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. Degut a aquestes troballes s'afirma que a la baixa Antiguitat hi havia, a la riba esquerra de l’Onyar, un nucli habitat, una vil·la o conjunt d’elles (vicus) d'una certa entitat, capaç de donar lloc a una àmplia necròpoli, amb unes 20 tombes.

Zona d'excavació del arcs

(Ampliar) - Zona d'excavació de l'assentament del arcs.

A més de les necròpolis situades a tocar les ciutats, també n’hi havia d’altres al costat dels camins que corresponien a les vil·lae o vici. S’han trobat torres sepulcrals de l’ager gerundensis, una a Aiguaviva, a la carretera de Santa Coloma, i una altra a Vilablareix. Totes dues són d’opus caementicium, i es tracta de monuments funeraris que conservaven una o més urnes cineràries del propietari i familiars d’una vil·la.
El ritual funerari romà era doble, i dominava un o altre segons les èpoques. Primer predominà la inhumació, i a partir de la baixa República (218 aC- 31 aC) ho va fer la incineració. En el segle II dC retornà amb força el costum d’enterrar les despulles, sovint en sarcòfags, ritu que acabà per substituir del tot la cremació en el segle IV dC.
El famós sarcòfag del rapte de Proserpina forma part d’un dels conjunts de sarcòfags romans més importants conservats en el territori d’Hispània, vuit sarcòfags que es troben als murs de l’absis de l’església de Sant Feliu, dels quals sis són paleocristians datats dins el primer quart del segle IV.

Panoràmica de la zona excavada

(Ampliar) - Panoràmica de la zona excavada.

Són de peces d’importació, que procedeixen de tallers romans i realitzats amb marbre de Carrara, un marbre de gran qualitat. Aquests sis luxosos sarcòfags eren d’un cost elevat, fet que evidencia l’existència en unes dates reculades d’un alt grau de cristianització entre els ciutadans gironins més poderosos.
Conjuntament amb aquests sis sarcòfags, n'hi ha dos més de tema pagà, l'anomenat del Rapte de Proserpina, datat a la segona meitat del segle II, i un altre on es representa una cacera de lleons, de principis del segle IV.
Pel que fa a la seva descoberta, no se sap del cert en quin moment foren trobats. Se suposa que procedeixen del subsòl del temple gòtic actual i que foren trobats o incorporats a l’obra en el moment de la seva construcció. La hipòtesi més probable és que pertanyin a una necròpolis que hauria existit en aquest indret, tal i com van confirmar les troballes realitzades arrel de les excavacions del 1986 a la plaça de Sant Feliu, o en algun altre indret proper.

Detall del sarcòfag anomenat del Rapte de Proserpina

(Ampliar) - Detall del sarcòfag anomenat del Rapte de Proserpina. Jordi Ribot Puntí. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia

- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000.

- "Girona en el segle XIII (1190-1285)", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 9. Ajuntament de Girona, 2010.


Estat de l'excavació. Al costat del mur baix s'aprecia el crani pendent d'extreure

(Ampliar) - Estat de l'excavació. Al costat del mur baix s'aprecia el crani pendent d'extreure.

Restitució ideal del mausoleu funerari de Vilablareix (Gironès)

(Ampliar) - Restitució ideal del mausoleu funerari de Vilablareix (Gironès). Plafó explicatiu al Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

Bust romà de l'antiga Gerunda

(Ampliar) - Bust romà de l'antiga Gerunda. Pedra sorrenca. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona, Sant Pere de Galligants.

El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII. Dibuix de Jordi Sagrera Aradilla. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Josep Canal, Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera Aradilla. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000. Ajuntament de Girona.

La torre sepulcral de Vilablareix, també coneguda com la Torre dels moros o La Torratxa. 1924

(Ampliar) - La torre sepulcral de Vilablareix, també coneguda com la Torre dels moros o La Torratxa. 1924. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Un home posant al costat de la torre sepulcral de Vilablareix. 1924

(Ampliar) - Un home posant al costat de la torre sepulcral de Vilablareix. 1924. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Àrea de l'excavació on s'han localitzat les inhumacions

(Ampliar) - Àrea de l'excavació on s'han localitzat les inhumacions.


  • L'Hospital dels Capellans i els Calvaris del Mestre Bartomeu
    Article sobre la història de l'edifici i del calvari, obra del mestre Bartomeu, avui al Museu d'Art de Girona.

  • Excavacions a l'Hospital dels Capellans (I)
    Article i reportatge fotogràfic dels primers nivells excavats.

  • Excavacions a l'Hospital dels Capellans (II)
    Article i reportatge fotogràfic dem la localització de vestigis d'una vil·la romana.

  • [Més imatges] -----------Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés