És un espai situat entre el riu Onyar i la muralla medieval, amb zones per seure amb bancs, i un parc infantil, amb gronxadors i altres elements lúdics per a la mainada, envoltat d’arbres.
La primera notícia documentada apareguda a la premsa local és l'encàrrec que va fer l'ajuntament a l'arquitecte municipal Ricard Giralt i Casadesús d'un projecte per a la construcció del jardí: "Anteayer celebró sesión ordinaria la Comisión permanente, bajo la presidencia del alcalde señor Bassols, adoptando los acuerdos siguientes: [...] Encargar al Arquitecto municipal, un proyecto de jardín de infancia en terrenos inmediatos a la calle del Carmen, y de bancos para paseos públicos" ("Diario de Gerona de avisos y notícias", 21/6/1925). El 1927 ja estava urbanitzat. Amb tot, hom hi aniria incorporant diversos detalls fins aconseguir el total de l'obra l'any 1931.
Vista des d'un punt enlairat dels jardins de la Infància. Al fons, l'inici del carrer del Carme. 1927. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
No es devia donar massa importància a la instal·lació municipal atès que no es torna a esmentar a la premsa fins el gener de 1931, al "Diario de Gerona de avisos y notícias", i com a referència urbana (1), i el 15 de setembre del mateix any (2), considerant-lo com a part de la plaça del general Marvá.
El jardí també serví de punt de referència per als focs artificials de les Fires de Sant Narcís, que fins l'any 1939 s'encenien a la llera de l'Onyar a l'altura del jardí; a partir d'aquest any, es feien des del pont de l'alferes Huarte.
El jardí era descurat des de bon principi. El "Diari de Girona d'avisos i notícies" del 28/12/1933 publicava que "El Jardí de la Infància, construït per esplai dels nostres infants, es troba que ultra no poder servir-se'n puix la major part dels metges no el recomanen, per estar massa aprop de la carretera, es troba en un estat d'abandó total. Aquells parterres emmarcats amb taulons, son plens de fang, sovint d'aigua bruta, les plantes són raquítiques i mal cuidades, els bancs són bruts i horriblement destroçats, és una vergonya ciutadana que havem de sofrir diariament".
El 1950 es va commemorar l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Girona amb una adició de sardanes al Jardí de la Infància. Diari "Los Sitios de Gerona", 4/2/1950. - (Ampliar)
Una ordenança municipal publicada al diari "Los Sitios de Gerona" del 14/4/1957 autoritzava la instal·lació d'una xurreria al jardí.
El 1971 es va refer l'espai de jocs infantils, tal com publicava el diari "Los Sitios de Gerona" el 14/7/1971: "Seis columpios, una esfera en la que juegan circunferencias metálicas, una fuente, dos papeleras metálicas, situadas a nivel de mano infantil, no como las que tenemos a altura de ojos y cejas, partidas en más de un caso, por el canto del fondo, once bancos sólidos, de piedra, como corresponde a lugar frecuentado pOr niños".
Vista del Jardí de la Infància. 1976. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El refugi antiaeri.
El canvi fonamental en la fesomia de l'espai es va produir durant la Guerra Civil, quan s'hi construí el 1938 un refugi antiaeri, projectat pel llavors arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús, de 584,67 m², dels quals només 372,73 m² són útils. Estava preparat per acollir més de 600 persones, i per poder construir-lo es van invertir 750.000 pessetes. En el seu interior hi ha un passadís que comunica amb un total de 10 sales, totes connectades les unes amb les altres, atès que en cas d'esfrondrament cada habitació disposava de diverses sortides per poder evacuar els refugiats. Hi havia llums elèctrics i un total de 27 tubs de ventilació. Per aconseguir que fos més segur va ser recobert amb un túmul de terra de forma vagament piramidal d'aproximadament dos metres d'alçada.
Un cop acabada la guerra es varen clausurar les entrades i enjardinar la plaça, deixant sense enderrocar l'esmentat refugi. L'any 2000 es va excavar i tornar a treure a la llum. El gener del 2000 l'Ajuntament va explicar la seva intenció de canviar el nom de Jardí de la Infància pel de Jardins Carles Rahola. L'alcalde, Joaquim Nadal, va explicar que l'Ajuntament havia pres aquesta decisió a partir de la proposta que l'escriptor Narcís-Jordi Aragó feia en una crònica publicada al diari "El Punt" el 7/1/2000, i també instal·lar-hi un monòlit en la seva memòria, innovacions que no es varen dur a terme. L'esveniment "Temps de Flors" de l'any 2000 va incorporar el refugi com un nou espai a visitar.
L'any 2008 es va museïtzar i senyalitzar, i actualment és una extensió del Museu d'Història de Girona que forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, i és visitable.
Vista del Jardí de la Infància des d'un indret elevat. S'hi observa una atracció de fira. 1997. Quim Roser. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
"Carterista apaleado. Alrededor de la una de esta tarde, frente el jardín de la infancia en la plaza del general Marvá ha ocurrido un lamentable suceso. Tres amigos de lo ageno han intentado sustraer una cartera de un tratante de ganados, el cual al apercibirse del intento y junto con unos amigos suyos se han vuelto contra los carteristas, dos de los cuales han huido en dirección a la calle de las Canteras, siendo cogido el tercero, al que le han propinado una gran paliza, siendo trasladado en lamentable estado al Dispensario municipal donde ha sido asistido". -
Tornar al text
(2) -
"Coche abandonado. La Guardia urbana ha denunciado a José M. Llach, vecino de Llers, por haber dejado abandonado el auto de su propiedad frente el Jardín de la Infancia, por espacio de más de treinta horas". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Bombes sobre Girona". Jaume Prat i Jordi Pericot. 2012. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-171-0.
- "Les places de Girona". Article de Carme Daranas. 1991. Butlletí del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), núm. 5/1991.
- "Bombes i flors". Article d'Enric Mirambell i Belloc publicat al "Diari de Girona" el 7/5/2000.
(Ampliar) - Article de Carles Rahola publicat al número 10.392 del diari 'L'Autonomista' del 8/2/1938.
(Ampliar) - Article publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' el 13/1/1944.
(Ampliar) - El refugi antiaeri del Jardi de la Infància. Plànol de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.
(Ampliar) - Article de Narcís-Jordi Aragó publicat al diari 'El Punt' el 7/1/2000.
-