Infralocus a Bòlit - Sant Nicolau. El nucli conceptual de tot el que es pot veure i escoltar a Sant Nicolau és la vida nocturna de la Girona dels noranta, començant pels locals més emblemàtics, passant pels seus heterogenis usuaris, i acabant per les seves restes físiques, com ara l’antic cartell del bar El Cercle, l’escultura d’un cap "aparegut" al riu Onyar, publicacions úniques com la revista de la discoteca Boomerang o una insòlita col·lecció de materials gràfics.
A l’absis de l’antiga capella, el protagonista és la mítica discoteca "La Sala del Cel". Inaugurada per l’empresari Josep Pérez el 1982 com a sala de ball i sala de concerts, va ocupar l’edifici de l’antiga parròquia del barri de Pedret un cop reformat de dalt a baix i definint un espai, en origen, força inclassificable: "Era un local amb moltes excentricitats —explica l’Enric Rubio, antic usuari que n’ha revisat la història—, com ara pitonisses que et tiraven les cartes, sessions d’hipnosi, tatuadors, massatgistes o exposicions com la del pintor Marco Schmon que va ser inaugurada amb un espectacle de terror del grup Sator o un festival de màgia amb Pera Magic Machine".
Sigui com sigui, La Sala del Cel serà recordada per la seva contribució en el camp de la música electrònica: grups fundacionals com FAX o Catarsi, amb Lluís Bonaventura i Lluís Calderón, o ABside, amb Bonaventura ja en solitari, van ajudar a transformar lentament la nit musical gironina (eren pioners a tot l’Estat Espanyol) gràcies a una visió molt avançada pel moment i, vist en perspectiva, gairebé profètica.
La cura de figures com Xavi Montojo (fotògraf que havia treballat a la Sala) a l’hora de preservar imatges i enregistraments ha fet possible el rescat de testimonis que, en la seva absència, corrien el risc de desaparèixer o, simplement, de no existir.
La nau de la capella de Sant Nicolau, en canvi, està dedicada a posar en valor la resta de locals d’oci i cultura nocturns. Destaquen, per exemple, les més de 250 imatges de clients del bar Nummulit realitzades per Pim Colomer, propietari aleshores, o un dibuix original de Ceesepe. L’artista madrileny (en realitat es deia Carlos Sánchez Pérez) és un magnéfic exemple de com la mal anomenada alta cultura pot ser colonitzada per la cultura popular: format en el món del còmic, va ser un dels artistes estrella d’ARCO 84 i un dels noms clau de la "movida madrilenya" que també va aterrar, puntualment, a terres gironines.
I a la inversa: artistes consolidats o amb certa presència en l’àmbit institucional van contribuir, amb els seus treballs, a definir la iconografia pròpia de la faràndula gironina, especialment a l’entorn del Boomerang. Montserrat Costa, Quim Corominas, Pau Baena, Paco Torres Monsó, Roser Oliveres o Pep Camps, entre altres, van fer llum, amb la seva mirada singular, a les llargues nits de finals dels vuitanta i noranta a Girona.
(Adaptat del full de sala).

(Ampliar) - La discoteca 'La Sala del Cel'. 1990. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

-