La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El carrer dels Mercaders, situat al Barri Vell, enllaça el carrer dels Abeuradors amb la plaça de les Castanyes; s'hi pot accedir també des del carrer de les Olles i des del carrer de la Neu, mostres que resten d'un complicat entrellat de petits passos que solcaven aquesta via i que començaren a ser tancats el segle XIX i els primers vint anys del segle XX.

Obres de reforma del carrer Mercaders. 1973

Obres de reforma del carrer Mercaders. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El carrer és habitualment esmentadat com a carrer dels Mercaders, malgrat que en algun moment se l'anomena com a carrer d'en Fontclara i, més habitualment, com a carrer de la Neu. L'any 1495 ja es documenta el carrer dels Mercaders, indicant la preponderància en aquest sector dels habitants d'aquest ofici. El 1493 s'identifica documentalment com "el carrer de Fontclara". Aquest any vivia en aquest carrer el mercader Antoni Ginesta i el corredor Nicolau Puig, les cases dels quals afrontaven a l'est amb el carrer de les Ferreries Velles. El 1499 una casa de les Ferreries Velles afrontava al nord "en part amb una casa del venerable Joan Bahurt, draper de Girona, situada sobre el carreró d'en Fontclara, això és en una sala de dita casa".
L'escriptor Josep Pla descriu l'indret amb l'únic nom de "carrer de la Neu", del que diu que és un dels més freds de Girona, relacionant el nom amb la temperatura de l'entorn: "Paral·lel al de les Ferreries Velles, surt també del carrer dels Abeuradors. En creuarse amb el de Minali, forma la Plaça de les Castanyes, menuda placeta de pedra, adulterada pel gust modern, però d'unes proporcions i una gràcia incomparables".

Mones de Pasqua a l'aparador de la confiteria Roca. 1988

Mones de Pasqua a l'aparador de la confiteria Roca. 1988. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els mercaders esdevingueren durant molt de temps els capdavanters en el desenvolupament econòmic de la ciutat i del seu govern. Normalment els mercaders constituïen un grup força nombrós, amb importants contactes arreu del país i amb una activitat d'estímul constant.
La importància dels mercaders en la vida econòmica medieval era cabdal. Segons Enric C. Girbal, la Girona del segle XIII ja tenia un banc públic i un magistrat consolar per als negocis marítims, i l'any 1332 els mercaders de Girona obtenien el privilegi de no pagar impostos, peatges ni pontatges en el regne de Sardenya. Era tan considerat aquest privílegi, que els mercaders de La Bisbal d'Empordà a l'any 1464 van aconseguir de Joan II els mateixos privilegis de la ciutat de Girona en quant a l'exempció dels impostos reials, passatges, pontatges i altres tributs en tots els dominis del rei.

El carrer Mercaders a l'encreuament amb el carrer de la Neu. 1990

El carrer Mercaders a l'encreuament amb el carrer de la Neu. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

També s'anomenà carrer de la Neu, en referència al fet que en aquest carrer hi havia la casa del glaç propietat del municipi (1). En aquesta casa hom administrava els pans de glaç, fonamentals per a la conservació de determinats queviures, que eren transportats a Girona procedents dels pous de glaç d'Aiguaviva, d'Amer, i fins i tot del Montseny. Tot i que el gel es venia a les peixateries, on se'n consumia més, el magatzem de pans era al carrer de Mercaders, en uns baixos que també tenien entrada pel carrer de les Ferreries Velles. Els pans de glaç eren pesats a les 5 i a les 8 del matí, i a les 5 de la tarda, per tal de determinar la pèrdua de pes per haver-se fos. Aquest local és esmentat al Manual d'Acords de 1699 com a "la casa que la ciutat té en lo carrer dels mercaders y prop de Pescateries".
Al ple de l'Ajuntament de data 3 de juny del 1921 s'aprovà el canvi de denominació del carrer, que a partir d'aquell moment havia de dur el nom del conegut metge i escriptor Josep Ametller i Viñas (2). L'acord, però, quedà sense efecte a la sessió següent.

El carrer Mercaders durant la 62a edició de Girona Temps de Flors. 2017

El carrer Mercaders durant la 62a edició de Girona Temps de Flors. 2017. Aniol Resclosa. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La població d'aquest carrer era molt més diversificada del que el nom pugui indicar. L'any 1558 s'hi desenvolupaven una trentena d'oficis, entre els que destacaven els abaixadors (menestrals que tenien com a ofici abaixar el pèl dels draps de llana), els torners i el sector tèxtil. A la darreria del segle XVII encara era més diversificat, amb revenedors, sabaters, taverners, notaris, sastres, fusters, ferrers, negociants, botiguers, i fins i tot un llibreter i un noble que habitaven en aquest carrer. Els primers anys de| segle XVIII el carrer havia perdut pes econòmic, amb una important davallada en el nombre d'oficis que, fins al moment, s'hi havien instal·lat, i amb una estructura sòcio-professional fonamentada en el ram de l'administració i de les cinc tavernes.

Els barris de l'Areny i la Vilanova de Girona el 1535. S'hi indica la situació del carrer Mercaders

Els barris de l'Areny i la Vilanova de Girona el 1535. S'hi indica la situació del carrer Mercaders. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "La ciutat de Girona l'any 1535" - (Ampliar)

Durant un temps en aquest carrer hi hagué molins; segons Josep Grahit, el juliol del 1641 els jurats acordaren adquirir un molinet per encunyar moneda de billó, per a la qual cosa agençaren un dels molins de l'indret. Durant bona part del segle XX hi havia amb un seguit de fondes, com la de Cal Ros, tot i ja a les Voltes d'en Rosés, i les anomenades de Can Falgueres i de Cal Foradat, citades per Josep Pla com a típiques cases de menjar que servien porcions de plats del país i del temps i on el tracte era familiar.
L'any 1889 l'historiador Joaquim Botet i Sisó va demanar permís per tancar el carrer del Cigne, que anava de la Rambla de la Llibertat al carrer de les Peixateries Velles, argumentant que les úniques dues cases d'aquest carreró eren de la seva propietat. Davant les queixes dels veïns se li denegà la petició. En canvi, l'any 1918 Joaquim Ribas aconseguí, mitjançant compra, suprimir aquest carrer. A continuació del carrer del Cigne hi havia hagut l'anomenat carreró de l'Ovella, que connectava les Peixateries Velles amb el carrer dels Mercaders, i que va ser privatitzat a la darreria del segle XIX. Ambdós carrers eren emprats pels veïns del sector, a semblança del carrer de les Olles i el de la Neu, avui encara oberts.

Capçalera del primer número del periòdic 'L'Espurna' de 16/11/1936

Capçalera del primer número del periòdic 'L'Espurna' de 16/11/1936. Ministerio de Cultura y Deporte, Madrid - (Ampliar)

Durant la primera meitat del segle XIX s'hi varen realitzar nombroses obres, sobretot de reforma de les antigues cases i l'empedrat dels anys 1833 i 1886. Després de la renovació del paviment dels anys 1922 i 1925 s'hi tornà als anys setanta del segle XX per dur a terme una reforma profunda del carrer. El 1973-1974 s'executaren les obres de pavimentació, clavegueram i enllumenat, que li donaren la seva fesomia actual.
A diversos locals del carrer hi hagué a principis de segle XX la redacció i l'administració de diaris com "L'Espurna", del BOC (Bloc Obrer i Camperol de les Comarques Gironines), "El Demòcrata" i "Pàtria", de les joventuts maristes, i de la revista "Gremial". La festa del carrer era celebrada fins als anys trenta del segle XX en honor de la Mare de Déu del Carme, que era col·locada en un altar il·luminat durant els tres dies que durava la celebració.

Recreació d'un mercat medieval a la plaça de les Castanyes pel grup Casus Bellic. 2013

Recreació d'un mercat medieval a la plaça de les Castanyes pel grup Casus Bellic. 2013 - (Ampliar)


Notes

(1) - A l'hivern s'emmagatzemava neu en uns pous amples i fondos, anomenats pous del glaç, i a l'estiu es distribuïa al públic per a refrescar i conservar els aliments i les begudes. En l'afrontació d'una finca, el domini directe de la qual pertanyia al Capítol Catedral, document datat a l'any 1693, s'esmenta el fet. La casa de la neu abans de l'any 1693 havia estat de Joan Puig, especier, i, abans, de Tomàs Ros, mercader de Girona, i estava al costat de la que havia estat propietat de Rafael Montràs, mercader. - Tornar al text

(2) - El "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" publicava el 10/9/1928.: "En la sesión ordinaria últimamente celebrada por la Comisión permanente bajo la presidencia del Alcalde señor Bartrina, adoptáronse los siguientes acuerdos: [...] Encargar, a la Ponencia correspondiente el estudio y propuesta en su caso de adquisición de algún ejemplar de la obra póstuma del ilustre escritor gerundense don José Ametller y Viñas, "Alfonso V de Aragón en Italia y la Crisis Religiosa del siglo XV". - Tornar al text


Bibliografia

- "El carrer Mercaders". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 29/3/1985.
- "Indrets de Girona. El carrer Mercaders". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 27/3/1979.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. ISBN 84-86837-56-1.


- Recreació d'un mercat medieval - Article i reportatge fotogràfic de la visita guiada "El mercat en època mevieval" amb motiu de l'exposició "La Girona medieval" el 2013.

Carruatge circulant pel carrer Mercaders. 1920

Carruatge circulant pel carrer Mercaders. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Portada del pregó de festes de la Mare de Déu del Carme del carrer Mercaders de Girona durant els dies 15, 16 i 17 de juliol de 1906

Portada del pregó de festes de la Mare de Déu del Carme del carrer Mercaders de Girona durant els dies 15, 16 i 17 de juliol de 1906. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Processó: de la Mare de Déu de Fàtima. Retrat de dues dones en un balcó del carrer Mercaders. 1951

Processó: de la Mare de Déu de Fàtima. Retrat de dues dones en un balcó del carrer Mercaders. 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vianants al carrer Mercaders. S'observa un home tocant un organet a la vorera. 1954

Vianants al carrer Mercaders. S'observa un home tocant un organet a la vorera. 1954. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Obres d'urbanització del carrer Mercaders. 1963

Obres d'urbanització del carrer Mercaders. 1963. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Cercavila de gegants i capgrossos al carrer Mercaders. 1976

Cercavila de gegants i capgrossos al carrer Mercaders. 1976. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El carrer Mercaders des de la plaça de les Castanyes. 1993

El carrer Mercaders des de la plaça de les Castanyes. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El carrer Mercaders. 2008.


Localització
41º 59' 02" N
2º 49' 29" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 20/02/2023