El mercat de Nadal


		Pels volts del 21 de desembre, diada de Sant Tomàs, era tradició a Girona celebrar el mercat de Nadal, gran mercat anyal semblant al que es feia la vigília del diumenge de Rams. A la ciutat s'aplegava tota la comarca, que venia a vendre l'aviram i a adquirir tot el necessari per celebrar les festes nadalenques. Una fira era una nota extraordinària en el monòton viure que es portava; la fira volia dir animació, bullícia, fresses, tràfec, eufòria, ben bé l'anvers de la vida quotidiana. (Ampliar) - La fira de Sant Tomàs. Mercat de bestiar. 1870. Bernardo Rico Ortega (gravador). CRDI - Ajuntament de Girona. A la segona meitat del segle XIX i fins al primer terç del XX (1), una gentada endiumenjada amb els vistosos vestits de la pagesia, amb carros i carretes de tota mena en rengleres només interrompudes per escasses tartanes i més escasses galeres amb veles, aquell anar i venir de marxants amb els seus mostraris, que no paraven de pregonar, parades de "fira" on es mostraven diversitat de menesters, de molts dels quals ja no en queda ni el record (2). Dels cistells de les pageses (hisendades i menestrales, pubilles i masoveres) n'emergien caps d'aviram o bé pans de fleca. (Ampliar) - Mercat del bestiar al passeig del General Mendoza. A l'esquerra el convent del Mínims o de Sant Francesc de Paula i a la dreta, el Pont del Carme. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Venia gent de Salt, d'Amer, de Cervià de Ter, de Banyoles, de Quart, de tota la comarca. De bon matí els pagesos anaven cap a ciutat a vendre i comprar, uns estirant els bous per la banya, altres aviant un ramat de xais, i altres menant una dotzena de porcells, les dones portant un cistell penjant a cada braç amb aviram, ous o fruita, i els fadrins amb la vara de freixa a la mà, la barretina de gairell, el brot d'alfàbrega a l'orella, pensant el els mots que dirien a la xicota quan la trobessin al firal, a la plaça o en qualsevol carrer. (Ampliar) - El passeig Pi i Margall durant un dia de mercat. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Des de Pedret al carrer de la Rutlla només es veien pagesos, ells amb barretines vermelles i mocadors florejats, ramejats o guarnits amb lluentons; elles amb caputxetes blanques. Els botiguers de robes penjaven com domassos les mantes i els tapaboques, mig omplint els arcs de sota les voltes de la plaça de les Cols, actual rambla de la Llibertat, guarnits amb penjaroles de gambetos, faixes, barretines i mocadors de tota mena i color; els perolers mostraven al llarg de les voravies la seva producció artesana, els llauners guarnien les portes amb embuts, llums de ganxo i galledes, els corders i espardenyers, llibants, cabdells de cordill i cordes de tots els gruixos, els ferraters, molls, pales, forquetes i raspalls per al bestiar, els esparters, estores, fregalls, barrets de palla, cabassos, cordes d'espart, ventalls, escombres, sarrions; els basters, collars, sofres, "barrigueres" i bridons de formes diverses; els adroguers, rsastelleres de ciris; els sabaters i esclopers, sabates i esclops, i els botellaires, els bacallaners... Tothom lluïa el que podia i tenia. (Ampliar) - El convent de Sant Francesc de Paula, conegut com els Mínims, i la palanca de l'Areny vistos de l'altre costat del riu. Paral·lel al riu, el passeig General Mendoza ple de carruatges durant un dia de mercat i a la dreta, la rambla Pi i Margall. S'observen bugaderes rentant roba al riu. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Als notaris els abondava la feina, amb esriptures i capítols matrimonials. Els flequers tallaven mitges lliures de pa blanc que la gent camperola anava a comprar per obsequiar la mainada. A la rambla i al carrer de l'Argenteria es celebrava el mercat de capons, galls i altra aviram. També hi posaven les parades de venda de torrons d'avellana o de neu, de crocant i de massapà, que els pagesos adquirien em grans quantitats. Com a mesura de l'afluència de gent, es document que alguns anys varen pagar impost municipal d'entrada a la ciutat vuit mil carruatges. (Ampliar) - Mercat de verdures i hortalisses instal·lat a la plaça de la Independència, just al costat de l'escultura als Defensors de Girona el 1808 i 1809. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Els galls dindi es venien a la plaça del Vi, on el matí començava el mercat d'aquestes aus, guardades per homes de muntanya, i la mainada hi anava a admirar la seva espectacular manera de fer "la senyora", i de riure quan deixaven anar el seu "gru gru gru" característic. Com a preàmbul que era de les festes nadalenques, la compra d'aviram era extraordinària; rara era la família que no adquiria, almenys, tres caps, proveint-se per Nadal, Cap d'Any i Reis. Els galliners dels balcons i terrats quedaven plens. Al vespre, els gironins celebraven el final de la jornada amb un primer tast de torrons i vi blanc. (Text bàsic adaptat de J. Gibert, op. cit). (Ampliar) - La fira de Sant Tomàs. Parada de figures del pessebre a la rambla de la Llibertat. 1956. Xavier Puig Bofill. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - Fins mitjans del segle XX la Fira de Sant Tomàs tenia gran prestigi a la ciutat de Girona, com ho publicaven els diaris de l'època. A tall d'exemple, el "Diario de Gerona de avisos y notícias" publicava el 20/12/1901 que "Mañana con motivo de la festividad de Santo Tomás tendrá lugar la nombrada feria de este nombre, que coincidiendo con sábado, dia de mercado, promete verse muy concurrida si el tiempo la favorece". A partir dels anys 20, però, la fira va començar a decaure: el mateix diari publicava el 22/12/1921 "La feria de Santo Tomás celebrada ayer, se vio solo regularmente concurrida de forasteros, aunque hubo gran abundancía de volatería que se vendió a muy buen precio". A la dècada dels anys trenta del segle XX deixen d'aparèixer notícies sobre la fira. - Tornar al text (2) - Eren d'ús corrent i habitual les escalfetes, els brasers de botiga, els caixonets per escopir, les plomes d'oca per escriure, l'"arenilla" per assecar la tinta, les pedres fogueres, els lluquets, els "mistos" d'esca, els llums de ganxo, les llumeneres, els càntirs d'aram, els ventalls de canya, les gorres de cop, els "caminadossos", les calces amb puntes, les bacines dels barbers, els paraigües vermells, les paperines d'anissos... I tampoc es té record del que eren costums freqüents, com portar "petxera", fumar d'amagat, ensumar rapè, matar porc a casa, comprar un xavo de safrà.... - Tornar al text Bibliografia - "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961. - "Gerona popular". Joaquín Pla Cargol. 1955. Ed. Dalmau Carles Pla, Girona.	(Ampliar) - Retrat d'estudi d'un pagès de Girona. 1920. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El pont de Pedra i l'inici del carrer Nou un dia de mercat. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Mercat a la rambla de la Llibertat. Al centre, les casetes comercials de Fèlix de Arzúa. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Notícia sobre la fira de Sant Tomàs publicada pel 'Diario de Gerona de avisos y not&iacuute;cias' del 22/12/1922. Arxiu municipal de Girona. (Ampliar) - Venedor de galls dindi. Gravat gironí antic. (Ampliar) - Parada d'olles d'aram. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Retrat d'estudi d'un pagès de Girona. 1920. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona. ---- -

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés