Museu del Cinema


		La col·lecció Tomàs Mallol. L'origen del Museu del Cinema es troba en l'adquisició, el 28 de gener de 1994, de la Col·lecció Tomàs Mallol d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics per part de l'Ajuntament de Girona. El Museu del Cinema va ser inaugurat a Girona al cap de quatre anys, el 8 d'abril de 1998, i és comparable pel que fa a la qualitat de la col·lecció i del projecte expositiu amb els principals museus de cinema d'Europa. Té per objectiu esdevenir un centre de dinamització del món del cinema i dels espectacles visuals, sobre la base d'una programació continuada d'activitats i serveis, adreçats a un públic potencial molt ampli, que en garanteixi el reconeixement local, nacional i internacional. (Ampliar) - Una de les sales del Museu del Cinema. Josep Maria Oliveras. Viquipèdia. La Col·lecció Tomàs Mallol es compon d'unes vint mil unitats. A banda dels quasi vuit mil objectes, aparells i els seus accessoris precinematogràfics i del cinema dels primers temps, cal destacar prop de deu mil documents amb imatges fixes (fotografies, cartells, gravats, dibuixos i pintures), vuit-cents films de tot tipus i una biblioteca amb més de set-cents llibres i revistes. Els objectes aplegats s'emmarquen en el període comprès entre mitjan segle XVII i 1970. El gros de la col·lecció pot datar-se entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX. Tomàs Mallol sempre va tenir en consideració el bon estat de conservació de les peces adquirides, les va habilitar sistemàticament i les va mantenir en condicions adequades en un espai especialment construït per a aquesta finalitat. Tomàs Mallol va formar la seva col·lecció sobretot entre 1968 i 1998. Trenta anys en què va recórrer els principals mercats i encants de Catalunya, Espanya i França, fonamentalment. Va establir nombrosos contactes personals amb antiquaris especialistes en cinema i fotografia, que l'avisaven cada vegada que tenien un objecte de precinema per vendre. (Ampliar) - Àmbit 'L'encanteri d'una làmpada'. Llanterna màgica biunial, ca. 1880. Generalitat de Catalunya. Una de les principals característiques de la Col·lecció Tomàs Mallol és el criteri sistemàtic que s'ha seguit a l'hora d'adquirir les peces, deixant de banda qualsevol tendència personal o arbitrària. La idea de fons era recollir tots els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d'existència, tots els objectes que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin va ser el procés tècnic que va permetre l'invent del cinematògraf el 1895. Per això, i ja des dels seus inicis, Tomàs Mallol va crear, paral·lelament a la col·lecció, una biblioteca especialitzada en precinema, que li va servir per documentar-se a fons sobre els objectes que calia adquirir. (Ampliar) - Àmbit 'Fixant la imatge del món: veure el món per un forat'. Generalitat de Catalunya. Mallol va seguir quatre línies bàsiques en la formació de la seva col·lecció: 1. Elements i objectes per a la projecció d'imatges abans del cinema. En destaquen 134 elements relacionats amb els teatres d'ombres xineses i 2.883 peces relatives a la llanterna màgica, l'espectacle visual més popular anterior al cinema. 2. Aparells que servien per representar imatges dibuixades en moviment. Un total de 516 peces; aparells, amb els seus accessoris, que permetien donar moviment a una imatge dibuixada. 3. Aparells per captar imatges fixes de la realitat d'abans i de després de l'invent de la fotografia. En destaquen 196 objectes, entre aparells i gravats relacionats amb la captació d'imatges de la realitat a través de la càmera obscura i la seva visualització mitjançant caixes òptiques; i 296 peces relacionades amb la fotografia i la seva evolució tècnica. 4. Aparells fabricats per a la incipient indústria cinematogràfica. Cal destacar 98 càmeres, projectors i accessoris dels primers 25 anys de cinema. (Ampliar) - Àmbit 'La imatge pren moviment'. En primer terme un fenaquistoscopi interactiu. Generalitat de Catalunya. A part d'aquestes línies, Tomàs Mallol també va estendre les seves adquisicions cap a dues altres igualment interessants, que demostren la popularització de la tècnica del cinema en la societat del segle XX: 1. Aparells de cinema amateur: 917 objectes, entre aparells i accessoris relacionats amb el cinema de pas estret (8, 9,5, 16 i súper-8). 2. El cinema infantil. Prop de 2.500 peces, entre aparells de projecció o de visualització d'imatges, pel·lícules, bandes i accessoris, joguines òptiques o d'efectes visuals, pensats perquè puguin ser utilitzats pels nens. En destaca el fons de 1.413 objectes del popular Cine Nic de Barcelona. La idoneïtat museística i pedagògica de la col·lecció és excepcional, no només pel valor històric, científic i de recerca dels objectes conservats, sinó també pel seu discurs, que ens permet resseguir i comprendre pas a pas la prehistòria i la història dels primers temps del cinema. Per la quantitat, la qualitat i el discurs coherent de les seves peces, aquesta col·lecció pot comparar-se amb les dels millors museus i col·leccions privades de precinema d'Europa. (Ampliar) - Una de les sales del Museu del Cinema. Josep Maria Oliveras. Viquipèdia. Tomàs Mallol (1923-2013). Nascut a Sant Pere Pescador, va ser des de sempre un apassionat del cinema. Ja en la seva infantesa, les projeccions ambulants de cinema que arribaven al seu poble li causaren una profunda impressió, que es transformà en passió permanent per tot allò relacionat amb el món cinematogràfic. Sobretot l'interessaven els aspectes tècnics (l'òptica, la il·luminació, l'arrossegament de la pel·lícula...), fins al punt de construir, a l'edat de vuit anys, un primer projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars, i que avui es conserva a la col·lecció. Ja acabada la Guerra Civil, i amb el títol de perit industrial, es traslladà a viure a Barcelona, on va treballar en diversos oficis. Finalment, va ser el de fotògraf i publicista l'ofici que acabà per configurar el seu perfil professional. Casat i amb dues filles, durant anys va viure a cavall entre Barcelona i Torroella de Fluvià (Alt Empordà). En aquesta època, a l'entorn de l'agrupació fotogràfica del Centre Excursionista de Catalunya, va establir contacte amb diverses persones amb qui compartia la inquietud pel món de la fotografia i del cinema amateur. (Ampliar) - Àmbit 'La cursa'. En primer terme diversos mutoscopis. Generalitat de Catalunya. El 1956, Tomàs Mallol realitzà la seva primera pel·lícula com a cineasta amateur, "El pastor de Can Sopa", i una primera i única incursió en el cinema professional com a director de fotografia, en la coproducció italoespanyola "Su propio destino". Abandonà el cinema professional per les dependències i servituds que comportava, que s'allunyaven dels criteris artístics de la pel·lícula, i va decidir continuar com a cineasta amateur i va fundar l'UCA, Unió de Cineastes Amateurs, amb seu a Barcelona. En vint anys, fins al 1977, Tomàs Mallol realitzà trenta-un curts cinematogràfics, que li valgueren diversos premis internacionals de cinema amateur. Els films de Tomàs Mallol es caracteritzen pel seu perfeccionisme formal, pel ritme lent de les imatges i, en definitiva, per la seva obsessió per l'espai i el temps. "L'Empordà" (1957), "Mástiles" (1963), "Instante" (1967), "Daguerre i jo" (1969), "Poca cosa sabem" (1972), "Negre i vermell" (1973) o "Homenatge" (1975) són alguns dels seus títols més emblemàtics. (Ampliar) - Àmbit 'Les eines del cinema', dedicat als aparells dels orígens del cinema. Generalitat de Catalunya. A mitjan anys seixanta, paral·lelament i com a conseqüència de la seva activitat com a cineasta amateur, aplegà diversos aparells de pas estret, inicialment sense vocació de col·leccionista. Anys més tard, arran de la lectura del llibre "La arqueología del cine", de C.W. Ceram, decidí enfocar la seva col·lecció cap a l'arqueologia del cinema, sense abandonar els aparells de cinema amateur ni els de cinema infantil. Tomàs Mallol començà aleshores una intensa activitat d'estudi i recerca d'objectes que el van portar, al llarg de més de trenta anys, a formar una col·lecció d'objectes i aparells de precinema i dels primers anys del cinema. Adquirida per l'Ajuntament de Girona el gener de 1994 per esdevenir el fons del Museu del Cinema, la Col·lecció Tomàs Mallol és considerada la més important d'Espanya d'aparells de precinema i cinema dels primers temps, i està dins el grup de les col·leccions més importants d'Europa d'aquesta temàtica. Aquell mateix any, creà, amb l'Ajuntament de Girona, la Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, de la qual va ser president d'honor, amb la finalitat de gestionar el futur Museu del Cinema. El 8 d'abril de 1998, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol obrí les seves portes a la ciutat de Girona. Tomàs Mallol va rebre nombrosos reconeixements a la seva tasca a favor del cinema, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o el nomenament de soci d'honor de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. L'any 2005 va publicar les seves memòries amb el títol de "Si la memòria no em falla". Tomàs Mallol va morir a Girona el 16 de juny de 2013 a l'edat de 89 anys. (Ampliar) - Tomàs Mallol rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Jordi Pujo. 2001. Generalitat de Catalunya. L'edifici del Museu. El Museu del Cinema està ubicat en un edifici de final del segle XIX, conegut amb el nom de Casa de les Aigües perquè havia estat seu de la companyia d'aigües de la ciutat. Aquest edifici està situat entre el carrer del Perill, el carrer de la Sèquia i la plaça de Santa Susanna del Mercadal, un cèntric emplaçament a mig camí entre una de les zones comercials i turístiques més importants de la ciutat (carrer de Santa Clara i rambla de la Llibertat) i un gran espai obert molt freqüentat pels gironins, la plaça de l'1 d'octubre de 2017. L'immoble disposa de prop de 2.500 metres quadrats de superfície útil, repartits en tres plantes i un entresolat. Dos ascensors faciliten el desplaçament per l'edifici i eliminen barreres arquitectòniques per a aquelles persones amb mobilitat reduïda. (Text basat en el publicat a la web del Museu). --- -	(Ampliar) - Llanterna màgica de doble objectiu, Butcher & Sons Ltd. Biunial, Gran Bretanya, ca. 1880. Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Placa de vidre de llanterna màgica per a espectacles de fantasmagoria 'Tête de mostre à langue rouge' (ca. 1800-1850). Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Àmbit 'Els germans Lumière'. Projector Cinématographe Lumière (1897). Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Fenaquistoscopi. R.S. Sieberman Lithographe. Le periphanoscope (ca. 1833-50). Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Praxinoscopi de projecció. Émile Reynaud (1882). Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Càmera-projector Lumière (1896). Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Figura per a teatre d'ombres indi. Segle XIX. Generalitat de Catalunya. Portada d’un manual d’instruccions d’úss. Proyector NIC, SA. Cine NIC. Barcelona, 1931-1950. Generalitat de Catalunya. (Ampliar) - Façana del Museu del Cinema. Josep Maria Oliveras. Viquipèdia. (Ampliar) - Projecció a una de les sales del museu.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés