El dilluns 23 de desembre de 2024 va tenir lloc, a la Catedral de Girona, el Cant de la Sibil·la, interpretat per Ariadna Mari Manotas i Miquel Xirgu de la coral GiroNins, acompanyada per la Cobla de Ministrers de Girona, una formació de cinc instrumentistes que ha nascut per l'impuls de la Polifònica de Girona, la Capella Polifònica de Girona i GiroNins, sota la direcció de Martí Ferrer.
La Cobla de Ministrers de Girona: Ivó Jordà, Albert Medina, Adur Ugalde, Anna Losantos i Albert Garcia - (Ampliar)
El Cant de la Sibil·la.
Aquest Cant era un dels moments més esperats de la nit de Nadal des de temps antics i arreu de la Mediterrània. Primer en llatí i després en les diferents llengües vernacles, aquesta representació, protagonitzada per un nen cantor anunciant la fi del món, es va anar transmetent de generació en generació de forma oral. A cada localitat la música i el text van anar evolucionant i enriquint-se. Es conserven algunes transcripcions de l’egrave;poca d’aquells cants, a vegades només de la lletra; d’altres, de la lletra i la música.
Ariadna Mari Manotas preparada com cantaire del Cant de la Sibil·la a la capella de l'Esperança - (Ampliar)
Amb el concili de Trento (1563) el Cant de la Sibil·la va desaparèixer de la litúrgia i la seva posada en escena es prohibí o es perdé. Només en alguns temples de Mallorca i de l’Alguer (Sardenya) la Sibil·la va seguir entonant el seu cant cada nit de Nadal fins als nostres dies.
Ja en el segle XX, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat en diferents ciutats i viles dels Països Catalans. La declaració del Cant de la Sibil·la de Mallorca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO (Nairobi, 2010) va representar un punt d’inflexió en la recuperació d’aquesta representació nadalenca, a vegades amb un nen o una nena en el paper de la Sibil·la, i d’altres amb una cantant adulta, a voltes professional.
L’any 2021, els GiroNins, la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona, van recuperar el Cant de la Sibil·la segons la lletra i la música consignades a l’"Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis" imprès el 1550. Tal com es feia a l’època, és un infant, un cantaire de GiroNins, qui encarna el paper de la Sibil·la.
El programa s'ha completat amb cinc nadales tradicionals catalanes per a cor i orgue que han ofert la possibilitat de fer cantar al públic una estrofa de cada una de les nadales. Aquestes nadales són fruit de l’encàrrec de la Polifònica de Girona al jove compositor tortosí Josep Ollé i Sabaté.
La nau de la Catedral decorada amb neules - (Ampliar)
El Cant a Girona.
Les darreres dades del cant a la Catedral de Girona són del segle XVI. Gibert (op. cit) escriu que al matí es cantaven maitines al cor, i s'organitzava seguidament una processó formada pel clericat i un noiet, un escolà de veu prima. Aquest noiet, que vestia roba talar de fina seda blanca i anava cofat amb una gorra adient, portava una espasa de fusta, enlairada (1). La processó es dirigia al pessebre muntat a l'altar major i allí es cantava un "Te Deum" i algunes cançons nadalenques, mentre l'orgue desgranava tonades populars. Després, l'escolanet encarregat del Cant de la Sibil·la, acompanyat de dos cirials, es dirigia cap a la trona, sempre al so d'una tonada alegre i popular de l'orgue.
Amb l'espasa en tot moment enlairada verticalment, la Sibil·la pujava a la trona. Unes quantes notes greus donaven el to al cantor, el qual pronunciava el dos versets de la introducció ("Al iorn del iudici / parrà qui aurà fet servici") enmig d'un profund silenci. Entre esparsa i esparsa l'orgue deixava oir la seva veu donant el to al cantaire, fins que acabat el cant es repetia la introducció i s'acabava la cerimònia. Abans de baixar de la trona, la Sibil·la beneïa fent una creu amb l'espasa per damunt les testes dels assistents i després tallava d'un cop uns fils d'on penjaven moltes neules amb gran acontetament de la mainada que es llençaven a recollir-les.
Les cobles gironines, tal com es cantaven encara en la primera meitat del segle XVI, eren les de la imatge. Aquestes cobles, amb la seva tonada, varen ser publicades al final de l'antic tractat "Artis bene moriendi", entre diferents cants i resos del cor de la Catedral de Girona i precedint la prosa de difunts sota l'enunciat "Judicii signum in nona lectione matutinarum / natalis domini sequentii / modo in sede Gerundensi a puero cantatur". El peu d'impremta del llibre, a la darrera plana, diu: Lugduni, Excudabat Cornelius de Septemgrangiis. Impensis Joannis Gordiolae bibliopholae Barchinon. Anno Dni. M. D. L. La "Sibil·la" gironina té molt notables diferències, en lletra i tonada, amb les publicades per Pelai Briz ("Cançons de la Terra", vol. IV, pl. 259), Marian Aguiló ("Cançoneret d'obras vulgars"), i altres.
Les neules.
La posada en escena d’El cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona, ja de per si impressionant, ha tingut enguany una novetat important. La nau ha estat ornamentada amb neules fetes per nens i nenes de les comarques gironines que penjaven del sostre.
La tradició (2) d’engalanar les llars per les grans festes es remunta a temps immemorials. Abans que arribessin els llums, les garlandes, les boles i altres tradicions foranes, per Nadal les llars i també els temples dels Països Catalans s’ornamentaven amb neules. Primer, fetes amb farina i sucre i cuites amb neulers, com el que il·lustra aquesta fitxa, i a partir del segle XIV, de farina i sucre o de paper. Les neules es penjaven amb heures o fils als temples i a les llars per anunciar el Nadal.
Les neules de paper poden ser dibuixades o retallades amb figures feomètriques o representant escenes nadalenques. Hi ha veritables artistes especialistes en neules que treballen tot l'any.
El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona. Nadal 2023.
Notes (1) - A la versió actual, el vestuari de la Sibil·la inclou un mantell de la Mare de Déu adormida, d'autor desconegut, del voltant del 1775, de vellut de seda, or i plata, que es troba al dipòsit del museu de la Catedral, i una espasa del 1875. El personatge incorpora també una corona de flors blanques, com a símbol de puresa i recollint una antiga tradició que connecta l'hivern amb la promesa de l'esclat de la primavera. -
Tornar al text
(2) - La tradició d'engalanar la nau de la Catedral de Girona amb neules està documentada en diferents parròquies del bisbat de Girona fins al segle XIX. -
Tornar al text
Bibliografia.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
(Ampliar) - El Cant de la Sibil·la tal com es cantava a Girona en la primera meitat del segle XVI (Gibert, op, cit).
(Ampliar) - La nau gòtica de la Catedral durant el Cant de la Sibil·la.
(Ampliar) - La nau gòtica de la Catedral decorada amb neules.
Ordinarium Gerundense. Lió, 1550.
(Ampliar) - La nau gòtica de la Catedral decorada amb neules.
(Ampliar) - Ariadna Mari Manotas interpretant el Cant de la Sibil·la.
(Ampliar) - Neuler. Segle XIV. Museu d'Art Medieval de Vic - MEV.
