La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La plaça de l'U d'Octubre del 2017 o plaça del Primer d'Octubre del 2017 és un espai públic situada al centre de la ciutat, una de les places més grans de la capital gironina, que limita amb la Gran Via de Jaume I, el carrer de la Sèquia, el carrer de Francesc Eiximenis i la plaça de Santa Susanna del Mercadal. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El nom anterior era plaça de la Constitució, canvi que va ser aprovat per majoria absoluta durant el ple municipal del dilluns dia 12 de febrer del 2018, amb els vots a favor dels grups municipals CiU (10 regidors), ERC (4 regidors) i la CUP (4 regidors), i amb els vots en contra del PSC (4 regidors), Cs (2 regidors) i el PP (1 regidor).

Vista de la part arbrada de la plaça

(Ampliar) - Vista de la part arbrada de la plaça.

Història de la plaça. L'any 1983 l'Ajuntament de Girona va decidir dedicar una plaça commemorativa a la Constitució espanyola de 1978. Es va triar una parcel·la de terreny triangular a la zona històrica del Mercadal, limítrof entre l'eixample del segle XIX i el nucli històric. El projecte de reordenació d'aquest espai es va encarregar a l'equip format per Elies Torres, José A. Martínez Lapeña, Juli Esteban, Antoni Font i Jon Montero, amb la col·laboració de l'arquitecte Carles Lloret i dels aparelladors Sergi Passarin i Lluís Sànchez. El nom de l'espai es va aprovar en el ple municipal del 4 de desembre del 1981.

Imatge des de la zona arbrada de la plaça amb el campanar de l'església de Santa Susanna del Mercadal al fons

(Ampliar) - Imatge des de la zona arbrada de la plaça amb el campanar de l'església de Santa Susanna del Mercadal al fons.

L'origen més antic de l'espai de la plaça va lligat a la sèquia Monar de Girona, que travessava i que, de fet, segueix travessant el terreny, ara subterràniament, per desembocar a l'Onyar a tocar el pont de Pedra. La força de l'aigua va ser la que va propiciar-hi la construcció de fàbriques properes fins a principis dels anys 70. Amb la marxa d'indústries com la Grober, i la qualificació del terreny com a zona verda pel Pla General de 1971, l'espai va haver de quedar lliure. Era el primer pas per a la construcció d'una plaça, prevista en el Pla Parcial Mercadal del 1974. Des de llavors, la zona va patir diverses modificacions fins a arribar a l'aspecte actual de la plaça, com ara expropiacions d'edificis, adquisició de propietats o enderrocament d'immobles.

Escultura en bronze que representa la única nena nascuda a Girona el dia de la promulgació de la Constitució espanyola, el 6 de desembre de 1978, Maria del Mar Cabeza, obra de Francisco López Hernández

(Ampliar) - Escultura en bronze que representa la única nena nascuda a Girona el dia de la promulgació de la Constitució espanyola, el 6 de desembre de 1978, Maria del Mar Cabeza, obra de Francisco López Hernández.

Des del 12 de febrer del 2018 l'espai va prendre oficialment el nom de plaça de l'U d'Octubre del 2017 com a símbol de rebuig a la repressió policial que es va viure a Girona el dia del referèndum de l'U d'octubre i per fer homenatge a l'espai on, durant els mesos previs i posteriors hi van tenir lloc concentracions a favor de la democràcia, la República i la llibertat dels presos polítics.
Així ho testimonia la placa metàl·lica que, en català, castellà, francès i anglès, diu: "Durant el referèndum de l'U d'Octubre de 2017, la ciutadania de Girona va patir la brutal repressió de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de forma lliure i pacífica el seu dret a vot. Aquesta placa vol deixar testimoni d'admiració, memòria i record del digne comportament del poble i del seu coratge".

Plaça de l'U d'octubre de 2017 des d'un punt elevat

(Ampliar) - Plaça de l'U d'octubre de 2017 des d'un punt elevat. 22/01/2014. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Elements de la plaça. La plaça de l'U d'Octubre es divideix en dues parts. La primera correspondria al que coneixem com a plaça dura; té aquesta característica per estar construïda damunt un aparcament soterrani. El rasant és una mica superior respecte al nivell del carrer i queda delimitada per un mur de formigó que dóna sensació de contenció de l'espai.
L'altra part és una zona naturalitzada on hi ha plantacions de freixes, que varen ser renovats el 2007, disposats paral·lelament recordant la Devesa gironina. Entre els arbres hi ha algunes escultures i mobiliari urbà singulars que tenen un vincle amb els edificis que envolten la plaça. A l'espai que mira al Banc d'Espanya hi ha un mur perimetral amb rèpliques de bronze de monedes emeses a Girona (1).

Zona de plaça dura, davant la plaça de Santa Susanna del Mercadal

(Ampliar) - Zona de plaça dura, davant la plaça de Santa Susanna del Mercadal.

Als escossells d'alguns arbres hi ha orificis amb el perfil de mosques, en referència a la llegenda de Sant Narcís, patró de la ciutat; bancs amb formes antropomorfes; escopidors de pluja en forma de carpes de riu; un megàfon amb potes i la font de lletres ("Plaça de la Constitució") que brolla vers els quatre rius de la ciutat, font que va ser eliminada amb el canvi de nom de la plaça.
En un dels murets hi ha una escultura de bronze de Francisco López Hernández que representa la única nena nascuda a Girona el dia de la promulgació de la Constitució, el 6 de desembre de 1978, Maria del Mar Cabeza. La idea inicial del projecte contemplava que s'anés completant cada cinc o deu anys amb noves figures de la mateixa noia. A banda de les peces de formigó, a la plaça s'hi van incloure uns caps de carpes de l'Onyar, de bronze, a la banda de la Gran Via de Jaume I, que serveixen com a escopidors de pluja.

Caps de carpes de l'Onyar, en bronze, al mur de la part de la Gran Via de Jaume I

(Ampliar) - Caps de carpes de l'Onyar, en bronze, al mur de la part de la Gran Via de Jaume I.


Notes

(1) - Hi són eproduïdes tres monedes. Una moneda carolíngia del segle VIII, amb la llegenda "Civitas Gervnda", una altra emesa durant el regnat de Felip IV amb la llegenda "Gervnda" i la data de 1642, i el duro de Girona del 1808, amb paraula duro inscrita com a valor damunt d'una moneda, que tan sols apareix en dues emissions de necessitat a la Guerra del Francès, aquesta de Girona i una altra de Tortosa. La falta de numerari va dur la Junta Local de Govern de Girona a fabricar moneda a partir de la plata recollida en cases particulars i esglésies. Julián de Bolívar, governador interí de la ciutat, va ordenar el 20 de gener de 1809 que els duros encunyats aquells dies fossin tinguts per bons i vertaders. Tornar al text


Canvi simbòlic de denominació de la plaça. Acte popular reivindicatiu el 6 de desembre 2017, convocat pel col·lectiu "Girona Vota" i CDR's.

Canvi oficial del nom de la plaça. Concentració a la plaça del Vi, pel municipal que va aprovar, el dilluns 12 de febrer 2018, el canvi de denominació.

Inaguració de la plaça. Inaguració oficial del canvi de nom, el dissabte 21 d'abril 2018, amb el descobriment d'una placa commemorativa, on s'explica el perquè del canvi de nom.


[Més imatges]--- Back-Index-Next

Cap de carpa de l'Onyar, de bronze, a la banda de Jaume I

(Ampliar) - Cap de carpa de l'Onyar, de bronze, a la banda de Jaume I.

Cap de carpa de l'Onyar, de bronze, a la banda de Jaume IMainada jugant al solar de l'antic emplaçament de la fàbrica Grober on s'ubicaria la plaça de la Constitució, actual

(Ampliar) - Mainada jugant al solar de l'antic emplaçament de la fàbrica Grober on s'ubicaria la plaça de la Constitució, actual. 25/05/1979. Joaquim Cubet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Moneda de Carlemany encunyada a Girona

(Ampliar) - Moneda de Carlemany encunyada a Girona. Bibliothèque nationale de France

Moneda emesa a Girona durant el regnat de Felip IV. 1642

(Ampliar) - Moneda emesa a Girona durant el regnat de Felip IV. 1642. Bibliothèque nationale de France

Escultura de bronze incrustada al mur de formigó inspirada en l'emesa a Girona durant el regnat de Felip IV

(Ampliar) - Escultura de bronze incrustada al mur de formigó inspirada en l'emesa a Girona durant el regnat de Felip IV

Moneda emesa a Girona durant la Guerra del Francès, l'anomenat 'duro de Girona'

(Ampliar) - Moneda emesa a Girona el 1808, durant la Guerra del Francès, l'anomenat 'duro de Girona'. Bibliothèque nationale de France

Detall d'escossell, amb mosca santnarcisenca

(Ampliar) - Detall d'escossell, amb mosca santnarcisenca


Localització
41º 59' 02" N
2º 49' 14" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés