La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'indret anomenat Plaça de les Botxes es troba a la Devesa, a tocar els seus Jardins, i deu el seu nom a les pistes per a la pràctica d'aquest joc que hi ha en aquesta zona lliure d'arbrat. Els plàtans que l'encerclen presenten diàmetres molt superiors a la resta d'arbres del parc, el que fa suposar que procedeixen d'una plantació més antiga.

La Plaça de les Botxes, a l'hivern

(Ampliar) - La Plaça de les Botxes, a l'hivern

La Devesa, napoleònica?

Una llegenda relacionada amb la Devesa atribueix el disseny i plantació dels primers arbres a l'època d'ocupació napoleònica (1810-1814) de Girona durant la Guerra del Francès. L'aprofitament forestal de la zona està documentat des d'antic; així, durant el segle XVIII i principis del XIX a l'espai actualment ocupat pel Parc hi eren molt freqüents les plantacions i les tales. Hi ha constància, però, que al segle XVIII ja es feia referència a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altre estrictament econòmiques.

La Devesa estava també ocupada per horts. El fet que sovint fossin destruïts pels aiguats va fer que el 1837 se substituís aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins el 1865. A partir d'aquest moment es pot dir que la Devesa s'orientà definitivament com a passeig. El 1859 l'arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, per iniciativa de l'alcalde Marià Hernández, va dissenyar l'ordenament actual de la Devesa i es van plantar plàtans. El projecte es va acabar al final del segle XIX. Amb aquestes intervenciones, la Devesa ja tenia l'estructura i les dimensions actuals.

Escorça d'un dels plàtans de la plaça de les Botxes

(Ampliar) - Escorça d'un dels plàtans de la plaça de les Botxes

No obstant, la diferència de dimensions dels arbres de la zona de la plaça de les Botxes i voltants respecte la resta de plàtans del Parc, ha fet investigar aquesta curiositat. Narcís Motjé, en un article al Diari de Girona (diumenge 22 d'abril de 2012), exposa les conclusions dels seus treballs i investigacions, que l'han dut a cercar dades sobre si va ser Francesc de Palmerola i Soler, un català, alcalde de Perpinyà i general dels exèrcits napoleònics qui va fer plantar els primer arbres al Parc a la zona de la plaça de les Botxes.

Francesc de Palmerola (Saint Feliu d'Avall 1755 - Argelés 1816) era descendent d'una família ubicada antigament al Castell de Palmerola, que pertany avui dia al municipi de Les Llosses, a la comarca del Ripollès. Els seus avantpassats van passar a França en temps antics. Tant el pare com la mare eren catalans. En Francesc de Palmerola va ser alcalde de Perpinyà durant el període 1804-1809, sembla ser que nomenat per Napoleó i és el que va fer plantar els plàtans existents en un passeig de la ciutat rossellonesa, que porta el seu nom. Aquests plàtans, d'uns 210 anys, es troben a l'anomenat "Cours Palmerola" davant del Palau de Congressos, prop del Castellet, i tenen uns diàmetres que oscil·len entre els 3 i el 5 metres, molt similars als de la plaça de les Botxes. Palmerola, quan va ser Cap del Castell de Sant Ferran a Figueres, també va fer plantar uns plàtans, avui tallats, que hi havia al camí d'accés.

Plaça de les Botxes i avinguda a la zona de les carpes d'estiu

(Ampliar) - Plaça de les Botxes i avinguda a la zona de les carpes d'estiu

Segons aquestes recerques, Primitiu Artigas, fill de Torroella de Montgrí, enginyer de Monts i Catedràtic de silvicultura de l'Escola de Madrid va visitar la Devesa els anys 1879 i 1882 i va esmentar que els plàtans del Passeig principal tindrien uns 25/30 anys. Per tant foren plantats sobre el 1850. Aquesta data coincideix amb uns anells que es varen comptar l'any 1974 que donaven aproximadament la mateixa edat. Però a La Devesa hi ha els plàtans de la plaça de les Botxes, que va des de la zona de les carpes d'estiu fins a l'Hotel Inform, que són d'unes mides superiors a tota la resta dels plàtans de La Devesa. Mentre els plàtans de darrere les carpes tenen uns 2,5 metres de perímetre, els de la plaça de les Botxes tenen sobre 4 metres.

Podria, doncs, ben ser que aquesta part de La Devesa sí que tinguin els seus orígens en l'època de l'ocupació francesa. En total, hi ha uns 82 plàtans de característiques similars. Ja a l'any 1975, a l'estudi-dossier sobre La Devesa, es recollia que eren els plàtans més grans de tot el Parc. Atès que La Devesa fou zona d'estada dels soldats, és lògic i coherent pensar que igual que va fer a Perpinyà i al Castell de Sant Ferran a Figueres, manés fer un passeig de plàtans. Si fos així, tindríem que els plàtans més antics de La Devesa tindrien 200 anys, i confirmarien el que afirma la llegenda: la Devesa és napoleònica.


[Més imatges]----------- Back-Index-Next

Segell de la "Intendance de la Haute Catalogne", revers de document postal datat a Girona el 21 de gener de 1813, durant la ocupació napoleònica de la ciutat. Col·lecció privada, Girona.



L'hivern, a la plaça de les Botxes





- El Parc de la Devesa - Reportatge fotogràfic del parc urbà de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés