Història del carrer. El carrer es va començar a configurar al segle XII quan Pedret, la plaça de Sant Pere, la plaça de Sant Feliu i el carrer de les Ballesteries van comentar a tenir cases per la banda est, mentre que el costat oposat era només el marge del riu Onyar. Per a evitar la forta pendent de la pujada del rei Martí fins a la plaça de la Catedral i la baixada de la Força així com el pas dels portals de la ciutat, els carruatges van optar per vorejar la muralla antiga ran de l'Onyar. El tràfie va promoure l'augment d'habitacles i dels tallers d'obradors artesans en aquell indret i així es va formar-se el llarg carrer on havia començat un nou camí de circumval·lació de Girona.
A mitjans del segle XVI ("Estima" de 1535), la part del carrer més propera a l'Onyar s'anomenava "Portal del camí del baluard", porta de la muralla de l'Onyar que donava a un baluard fora murs que és el més antic dels documentats a Girona i que té poc a veure amb els grans baluards del segle XVII i XVIII. Aquest anomenat "Portal tapat" donava accés a l'areny des de la plaça de Sant Feliu, en aquells anys, paredat. La banda fins el carrer del rei Martí s'anomenava "carrer de Sant Narcís" i era la Via d'enllaç entre el carrer major i el carrer del Llop, principals vies d'entrada a la ciutat des del nord. Al primer tram del carrer hi ha el portal que dóna nom a la via, una de les portes que integraven el sistema defensiu del segle XIV, edificat per ordre de Pere el Cerimoniós. De fet, ens trobem davant l'única resta d'aquelles fortificacions que encerclaren la part baixa de Girona.

El sector nord-est de la ciutat de Girona el 1535. S'hi destaca: 1) Carrer de Sant Narcís. 2) Portal del camí del balaurd. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)

Al costat del portal va existir-hi, a l'època moderna, un hostal molt anomenat dedicat a Sant Ramon, que feia cantonada amb el carrer de la Barca i, més endavant, es va utilitzar també per a d'altres necessitats, com a caserna d'infanteria i cavalleria, i després com a Escola Normal. A finals del segle XIX el portal era tancat de nit i s'obria al matí, però en alguna ocasió havia quedat tancat perquè l'encarregat no hi acudia a l'hora, i això motivà queixes dels veíns a l'Ajuntament.
La història de l'indret està relacionada amb les execucions capitals que, a mitjan segle XIX, es dugueren a terme contra els elements carlins que s'alçaren contra et règim liberal. Es documenta que l'any 1855, el general carlí Marcel·lí Gonfaus, dit Marçal, va ser capturat i cobert de deferències mentre els seus ajudants eren afusellats; assistí fins i tot al Liceu de Barcelona, a la llotja del capità general, però més tard s'exilià, retornà en un fugaç moviment carlí i va ser afusellat a tocar l'Onyar el 1855 ("La Guerra dels Matiners al Penedès (1846-1849)", Manuel Bofarull i Terrades, 1994 i "La pena de mort a Girona", Carles Rahola, 1934).

El carrer del Portal de la Barca, vist des del carrer d'en Jaume Pons i Martí, abans de la seva urbanització. 1972. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La barca del portal. El camí de Sant Gregori, sempre important per a concórrer al mercat de Girona, havia de travessar el Ter per l'indret més proper a la ciutat, que era ran del Puig d'en Roca. En aquest indret hi havia una casa que en el segle XVI tenia el nom de "Can Roca". Els estadants de la casa tenien a càrrec seu una barca, segurament de llibant, amb la qual la gent passava el riu per anar i tornar en traslladar-se a Girona. Aquella barca degué perdre molta clientela quan l'any 1368 el mestre d'obres Pere Sacoma (?-1393), qui més tard contractaria l'obra del campanar de Sant Feliu i va ser mestre major de la Catedral, va acabar de construir un pont sobre el riu Ter (1), la situació del qual no devia distar molt de la barca a la qual va substituir.

(Ampliar) - Puente del ferro carril y pasarela del portal de la barca. 1920. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.

Marquès explica que en Roca, l'amo de la barca, deia que donaria la seva ànima al diable si s'ensorrava el pont nou, pel qual motiu en Pere Sacoma el va denunciar al tribunal de la Inquisíció. Malgrat la pericia del mestre Sacoma, l'anomenat "Pontem Fractum" no devia durar molt de temps. Ran de l'anomenat "Hostal de la Barca" va funcionar una barca de llibant fins l'any 1904, quan es va construir l'actual pont de la Barca.
Segons explica Marquès a l'Onyar hi havia encara una altra barca a l'indret del "Portal de la Barca". Està documentat que més avall hi havia dues rescloses, anomenades "caderita superior" i "caderita inferior" i que, quan va ser bastida la muralla en el segle XIV, l'aigua de l'Onyar li servia de fossat. Calia, dones, una barca per a passar-lo i en construir la muralla calgué deixar-hi un portal per a la gent que venia al mercat des de la banda de Sant Gregori. La situació d'aquelles barques era justificada perquè així s'evitava el pas del riu Güell i el del Galligants per la dreta.

[Article principal].

Vista del carrer del Portal de la Barca amb un arc al fons. 1989. Lluís Cruset Ballart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El temple de Sant Feliu. La basílica de Sant Feliu té una entrada per la banda nord, amb escala, una portada senzilla i una façana amb restes de fortificacions, que antigament havia tingut molt més protagonisme, arran de les manifestacions processionals del Corpus i Setmana Santa.
La capella de Sant Narcís, construïda a partir del 1782 en un solar on abans havia existit el derruït claustre del temple, el cementiri i la casa del prior de Foixà, dona també pels darreres al carrer del Portal de la Barca, i la imatge de Sant Narcís hi és present en una fornícula. Aquesta capelleta va ser restaurada el 1949 a iniciativa del metge Narcís Figueras. L'any 1801 l'escultor Antoni Viladevall cobrà 21 lliures per la fabricació d'un Sant Narcís d'argila que s'havia de col·locar a la capelleta de la paret exterior, "que és davant de la casa que habita lo senyor canonge Colomer" (J. Clara). Devia ser el precedent de l'actual, que va ser feta destuïda en la Guerra Civil.

La casa del rei Martí. L'edificació que duu el número 15 correspon a la que tradicionalment, segons una antiga creença, s'ha relacionat amb el rei Martí l'Humà (1356-1410), darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona, del qual la llegenda afirma que va néixer a Girona i hi residí temporades. L'edifici, digne i notable, presenta una porta dovellada i la finestra de traça romànica, amb columneta central i capitell, que li donen certament un regust distingit i sobri alhora. La casa posseïa altres finestrals, que foren venuts i anaren a parar a una finca de Borrassà (J. Clara).

(Ampliar) - Barri xino de Girona. Carrer del Portal de la Barca. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La prostitució. A principis dels anys 70 del segle XX, a aquest carrer i altres de propers hi havia una vintena de prostíbuls, i per molts veïns era considerada una zona prohibida. El 1983 es va aprovar el pla especial de reforma del Barri Vell, tot i que aquesta remodelació no va arribar a alguns indrets fins al 1996, quan van tancar les últimes cases de barrets. A principi de la dècada dels noranta, però, ja s'havien començat unes primeres reformes. Les actuacions varen remodelar completament l'indret amb noves construccions que bastien una zona especialment ben dissenyada.
Clara recorda que els prostíbuls li varen donar també una nota singular. Els números 9 a 11 tenien, en aquest sentit, una història llarga de mestresses, pupil·les i clients. L'any 1936, els bodegons eren regentats per Hermenegild Roger i Blanca Egea. Uns anys abans, l'establiment citat en darrer lloc havia pertangut a Pilar Rodríguez Huerta, més coneguda com "la Madriles".

[Article principal].

vista del carrer del Portal de la Barca. A l'esquerra, l'entrada d'un bar no identificat. 1989. Lluís Cruset Ballart. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes

(1) - Es té constància del "Pontem Fractum", construït al segle XIV sobre el riu Ter i que connectava els afores de la ciutat amb l’actual barri de Fontajau, per on passava un brancal del camí de França. Estava situat entre l’antic pont de la Barca i el nou pont de la Barca (o pont de França) i, submergits sota les aigües del riu, encara es poden veure els fonaments que el suportaven. (Font: "Pontem fretum", el pont estret", Ramon Prior, 2022). - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El Portal de la Barca". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 24/06/1979.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-756-1.
- "El carrer del Portal de la Barca". Josep Clara. Article publicat al diari "El Punt" el 18/10/1985.

---