La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els tres sepulcres de Sant Narcís.

La veneració com a sant patró que Girona i l'augment de la devoció envers Sant Narcís es pot situar en dos moments històrics ben diferenciats: sobre l'any 1300, en que es promou la confraria de Sant Narcís i, posteriorment, la construcció del segon sepulcre del sant, i el segle XVII-XVIII, que donà com a conseqüència l'inici de la capella que li és dedicada i el tercer i definitiu sepulcre. En aquest article ens centrarem en els sepulcres que han contingut el cos del sant i en la capella que li és dedicada.

El sepulcre més antic, una arca de pedra coberta de fusta que va contenir les despulles del sant sembla que des del moment de trobar-se el seu cos (1022-1038) fins a la construcció del sepulcre gòtic, i va ser col·locat davant l'altar de Santa Afra. El canonge Dorca data el martiri de Sant Narcís i el seu diaca Feliu (no Sant Feliu l'Africà), el 307. A l'entorn del 1300, amb l'augment de la devoció al sant es va promoure la creació d'una confraria de Sant Narcís, que el 1307 va endegar, encapçalada pel canonge Guillem Socarrats, la construcció d'un nou sepulcre, aquest d'alabastre, encàrrec que es va fer al Mestre Joan de Tournai, qui va finalitzar l'obra el 29 d'octubre de 1328. Consta d'una estàtua jacent del sant, d'estil francès, al damunt d'una tapa de doble vessant, i escenes de la vida als laterals en sis registres emmarcats per arquitectures i vitrificats amb blau i vermell.

L'any 1782, amb la construcció de la nova capella, el sepulcre va ser col·locat en aquest indret. A les darreries del segle XVIII es va procedir a la construcció de l'actual capella Sant Narcís, d'estil neoclàssic amb una planta formada per dos el·lipsis que es tallen, d'uns 35 m de llarg, 15 d'amplada i 35 d'alçada, construïda amb jaspi de les muntanyes de Sant Miquel, llevat del de les columnes que va ser portat de les pedreres de la Font dels Lleons. La construcció d'aquesta capella va ser acceptada pel Capítol el 20 de març de 1782 i la primera pedra fou col·locada el 14 d'abril del mateix any pel bisbe Tomàs de Lorenzana; el 2 de setembre de 1792 s'hi va traslladar el cos del sant. "El ilustrísimo Sr. D. Tomas de Lorenzana y Butron dignísimo obispo de tan ilustre iglesia, puso el dia 14 de abril la primera piedra de una nueva y magnífica capilla que habia proyectado desde mucho antes" (José de La Canal España Sagrada).

Aquesta capella està situada al nord de l'església en l'espai que havien ocupats els claustres gòtics que foren enderrocats. Les obres foren dirigides per Agustí Cabot entre 1783 i 1785, seguint possiblement l'academicisme de Ventura Rodríguez. A les voltes, unes pintures realitzades per Francesc Tramulles representen el martiri del sant, i la representació del cel amb Sant Narcís davant de Déu, treballades per Mirabent i Ribó el 1858 i per Dario Vilás a finals del segle XIX sota la direcció de l'arquitecte Rafael Masó. Les pintures de l'arc toral d'entrada, que representaven les virtuts cardinals, varen ser substituïdes per imatges de Sant Feliu l'Africà, Sant Trobat, Santa Afra i Santa Hilaria, obra de Josep Mirabent i Josep Ribó.

En aquesta capella s'hi col·locà el nou sepulcre, de marbre recobert de xapa de plata cisellada, que guardà les restes del sant des de 1792 a 1936, darrera l'altar, obra de Josep Puig sobre 1800. Damunt el sepulcre s'hi veu una imatge de Sant Narcís obra de Josep Espelta, del 1940, que substitueix la que va ser destruïda el 1936. El sepulcre de Sant Narcís es va restaurar el 1889. A més d'aquest elements, a l'església de Sant Feliu també s'hi pot contemplar l'anomenat "Quadre de les mosques", que representa el miracle a que ens referim en aquest article, d'autor desconegut amb l'escut del bisbe Fageda a la part superior, donat per Josep Fageda a l'església l'any 1675.


La Història...

Girona, durant molts anys, per la seva posició estratègica, escollida pels romans en el moment de la seva fundació; bastida sobre un turó, era el pas obligat per a qualsevol exèrcit provinent del nord (els francesos) o del sud (els musulmans). Com recorda Christian Guilleré a Girona medieval. L'etapa d'apogeu 1285-1360, els Jurats de la ciutat, per recordar a la Corona els seus deures, solien emprar la fórmula clau, horca i tancament del regne.

La primavera de 1285 el rei en Pere (III de Catalunya i Aragó, dit el Gran) es trobava en una difícil situació; els fets de les Vespres Sicilanes havien fet que el papa Martí IV (Simó de Brion), favorable als Angevins, branca secundària dels Capets amb qui havia entra en conflicte el rei Pere, promulgués una croada contra el rei excomunicat, que es va posar en marxa dirigida pel rei de França Felip III l'Ardit. El propòsit del papa era desposseïr dels seus dominis el rei Pere i lliurar-los al fill del rei de França Carles de Valois. El rei Pere no compta amb cap recolzament, ni el del seu germà Jaume II de Mallorca, que estava disposat a deixar pas lliure als exèrcits de la croada. Tanmateix, a l'interior dels seus dominis hi havien dificultats per aplegar l'exèrcit (diferències polítiques amb els aragonesos, penes espirituals contra els opositors a la croada...). Quedava, per tant, preparar una aferrissada defensa des de terra, i Girona n'havia de ser puntera, i des de mar. Aquest darrer aspecte es salvà amb l'eficaç acció de l'almirall Roger de Llúria, qui a la batalla de les illes Formigues va destruir l'estol francès.

Felip III va aplegar un notable exèrcit que Bernat Desclot (Crònica)descriu: E ell d'altra part aparellà's de venir per terra ab lo major poder que de cent anys ençà la corona de França no havia ajustat. E entre cells que hac asoldats, foren bé set mil·lia hòmens a cavall, tots de paratge; e soldejà bé dihuyt mil·lia ballesters de peu, e altres hòmens de peu bé cent mil·lia o pus. E era tan gran l'aparellament, que quaix no és cosa que dega creure si hom no ho ha vist. E hac fet aportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta pogué, d'Alemanya ençà tro sus a Narbona e a Carcassona e a Tolosa, e en los llogars veïns del rei d'Aragó, ço és a saber prop Catalunya. E puix partí's de França ab tota aquella multitud de gents, e venc-se'n a Tolosa [...] (Bernat Desclot, Crònica, CXXXI).

L'entrada de l'exèrcit croat per l'Empordà es va saber de seguida a Girona. Perelada va ser abandonada al invasor, i els seus habitants feren cap a Girona, on s'aplegaven també els soldats cridats pel rei Pere, i els que s'havien retirat de Panissars. El 15 de juny, el rei arribà a Girona, després d'haver passat de Perelada a Castelló d'Empúries. Aprofitant l'alteració de la ciutat, els almogàvers saquejaren el Call jueu, fet que indignà el rei Pere. L'endemà va reunir els caps de les hosts, a qui va exposar la seva visió de com s'esdevindria l'enfrontament (segons Desclot, amb plena coincidència amb la realitat que succeïria més tard); els demanà la seva ajuda, bé en homes experimentats o en diners, i que partissin als seus llocs de procedència.

Al dia següent decidí, en reunió amb els seus cavallers i prohoms de la ciutat, que aquesta no seria abandonada, sinó que considerava convenient i aconsellable posar-la en situació de defensa. Els cavallers que es trobaven en el consell s'excusaren d'acceptar l'encàrrec de defensar la ciutat; només Ramon Folc vescomte de Cardona, com castellà de Girona, es manifestà disposat i obligat a fer-se'n càrrec.

Les tropes croades posaren setge a la ciutat el 26 de juny; el rei Felip s'instal·là al convent dels franciscans, des d'on dirigia les operacions. La part alta de la ciutat va ser la que va resistir, degut a les fortificacions i al condicionament de la Força com si fós un castell, amb poca població civil al seu interior. Ramon Folc havia fet enderrocar les construccions adossades a la muralla i totes aquelles que haguessin pogut ser d'utilitat per a les tropes invasores, excepte les de la part de l'església de Sant Feliu. Precisament va ser per aquest punt per on, a primers d'agost, els francesos venceren la resistència del redute gironí. Christian Guilleré esmenta, basat en documents de lèpoca (MHCG), que [...] quan en lo temps quels franceses assetjaren la ciutat de Gerona e fou esvassada la dita ciutat per los franceses per 1 loc del burg de Sen Feliu qui és dejús lo castel de Sobreporta, lo qual no era fort, ne ben deffençat, e per aquesta raon, can los franceses sen foren tornatz, los jurats e prohòmens de la dita ciutat pensans lo mal que daquella part era vengut, compraren e feeren deffer los alberchs qui eren en aquel loc e feeren hi fer val e pont levador qui ara comunamen sapela val e pont de na Clara [...].

Després d'una aferrissada defensa, el 15 d'agost el rei en Pere es va enfrontar a les tropes franceses en una batalla amb un resultat indecís; com a conseqüència, Felip va proposar la capitulació. És en aquest moment que se sitúa la intervenció miraculosa de les mosques de Sant Narcís. Signada la capitulació, les tropes de Ramon Folc evacuaren la ciutat, i entraren, el 5 de setembre, els francesos. Els croats no varen poder mantenir les posicions degut a la desfeta que els havia produït l'esquadra comandada per Roger de Llúria, que va privar-los de la seva intendència.

Les nefastes conseqüències del setge varen quedar gravades en la memòria col·lectiva dels gironins. Una part dels ciutadans abandonaren la ciutat, les pèrdues materials foren de molta consideració, i fins i tot s'atribueixen a aquest fet d'armes conseqüències que no tenen res a veure-hi: la tradició assegura que l'arxiu municipal va ser cremat en aquest episodi, quan la realitat és que es va perdre a causa d'una riuada posterior.

Les fonts documentals.

Bernat Desclot explica així la desfeta de les hosts franceses (Crònica, CLX, "De la pestilència que les mosques que Déus [sic] tramès sobre los francesos"): [...] e nostre Senyor d'altra part, qui tota vegada mantén los humils e puneix los ergullosos, tramès-los damunt en aquella host pestilències, e malalties, e fam e totes males ventures. Car primerament los tramès pestilències de mosques que hi hac tantes que el romanent del món no foren anc vistes tantes ensems; e eren mosques ben tan grosses e tan grans com una glan, e entraven per les narils als cavalls e davall per lo ses, que no hi valien mantes, ne tanques de cuir, ne nengun giny que fessen, que els ho poguéssen vedar; e mantinent que els eren entrades per un dels llocs damunt dits, no hi havia tan forts ne tan poderós cavall, que tantost no caigués a terra mort fred, així que bé en moriren en aquella host, per aquelles mosques, quatre milia cavalls de preu e ben vint milia d'altres, sens tot si, que anc la plaga que Déus donà en Egipte al rei Faraó no poc ésser major que aquesta. E anaprés Déu donà sobre les gents d'aquella host diverses malalties e mortaldats, així que el terç d'aquelles gents tan grans, e especialment dels comtes e dels barons, moriren de diverses malalties que Déus los donava, que no hi bastava hom a sebollir, tants ne morien tots dies. [...] e morí lo rei de França e els altres foren desbaratats e ahontats, segons que oirets.

Enric Mirambell esmenta que, pocs anys després, l'autor dels Gesta Comitum Barcinonensium, escrivia: Atacant l'església de Sant Feliu destruïren el cos de Sant Narcís, que era tingut en gran reverència pels habitants d'aquesta terra; i moltes altres reliquies de sants van ésser esmicolades i escampades amb gran irreverència; a causa d'aquests fets van ocórrer més tard infamants calamitats. Segons l'autor, aquestes injúries trobarien el càstig en la munió de mosques que descriu que eren en part negres, en part verdes i en certes parts del seus cos mostraven un color vermell. Eren tant verinoses que no podien tocar cap cavall o jument que no quedés mort a l'acte; perquè la major part dels cavalls de l'exèrcit morien víctimes d'aquesta plaga, així com infinitat de bèsties de bast. Eren tants els cadàvers d'animals i homes que l'aire quedà infectat de mal olor i de putrefacció; per causa d'una tal infecció molts nobles francesos, comtes i barons, altres cavallers i una infinitat d'homes d'infanteria causaren baixa a l'exèrcit per mort sobtada [...] Aquesta mateixa pestilència afectà també al rei francès.

Aquesta defensa del patró de la ciutat es repetiría segles més tard, amb la sortida d'unes mosques estranyes del sepulcre del sant. L'anomenat "miracle de les mosques" té un rerefons històric, tot i que no va ser com ho presenten alguns cronistes cronològicament allunyats dels fets, ni com la tradició popular ha volgut que fós.


...i la Llegenda.

La veu popular va voler que les mosques que havien empastifat les hosts franceses fins el punt de fer-les recular, deixant molts morts pel camí, procedissin del sepulcre del Sant patró de la ciutat, qui hauria deslliurat els gironins, els seus patrocinats, de la dominació dels francesos.

Així ho narrava Carles Vivó (Llegendes i Misteris de Girona, Diputació de Girona, 1989): El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1286, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l'Ardit, va assetjar Girona, amb el rei Pere d'Aragó.
Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant Feliu, i li van trencar un braç.
Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant.
Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d'escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tòpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat."...


Bibliografia:

  • Crònica. Bernat Desclot. Edicions 62, 1982. ISBN 84-297-1840-O.
  • El setge de Girona en temps de Pere el Gran. Enric Mirambell. Rafael Dalmau editors, 1963. B-17900-1963.
  • Girona medieval. L'etapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.
  • La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra. Miquel Àngel Chamorro (Tesi doctoral). Universitat de Girona, 2004. ISBN 84-688-8626-2.


  • Sant Narcís. Xilografia antiga.


    Coronació de Felip III l'Ardit. Grandes Chroniques de France, Paris, segle XIV-XV (Wikipèdia).


    El rei Felip comandant els seus cavallers (Wikipèdia).


    Sant Narcís. Xilografia antiga.


    Assalt a una plaça segons una miniatura francesa de l'època (Wikipèdia).


    Assalt a una plaça amb escales. (Wikipèdia).

    Segons s'esmenta a la Crònica de Desclot, veient el rei Felip el fracàs de les escomeses que havien dut a terme, manà construir escales de fusta per enfilar-se als murs i donar un assalt al recinte. Ramon Folc, avisat, va fer preparar unes vigues carregades amb grosses pedres i esperà que els assaltants estiguessin dalt les escales, moment en el que va donar l'ordre de disparar els ginys a un toc de trompeta. La gran quantitat de pedres que va caure damunt els assaltants va fer que pocs escapessin ilesos.


    Torre de l'església de Sant Feliu.


    Sepulcre de sant Narcís. Xilografia antiga.


    [Més imatges]

    Back - Index - Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés