La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

De monestir a museu

Durant els segles XVI-XVII, quan Girona era una modesta ciutat episcopal, amb 6.000 habitants escassos, poc més de 500 n’eren clergues regulars i seculars. De les 14 comunitats conventuals existents, Sant Pere era la menys nombrosa, amb 12 monjos (1).

El monestir de Sant Pere disposava d’un abat i d’una comunitat més aviat petita. El 1592, li foren unides les rendes i els priorats de Sant Miquel de Fluvià i Sant Miquel de Cruïlles, cosa que testimonia la relativa pobresa del monestir. Al segle XVIII, tenia 3 monjos (paborde, sagristà i almoiner), 3 monjos simples, 6 beneficiats (que assistien al cor amb els monjos) i 2 capellanies, a més de la vicaria de Sant Nicolau.

Ampliar
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, els absis. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Durant els fets de 1640, els habitants de Sant Daniel s’hagueren de refugiar a Sant Pere, i el seu monestir va ser usat com a caserna pels soldats francesos, que el van arruinar per molts anys.

L'agost de 1835, les lleis de Desamortització del ministre Juan Àlvarez Mendizábal convertiren el complex monàstic en propietat de l'Estat. Els religiosos foren obligats a abandonar el cenobi, però el temple pogué quedar exclòs de l'expropiació per haver-lo considerat sufragani de la parròquia de Sant Feliu. De manera que, desafectat el monestir i exclaustrats els monjos, el temple continuà obert al culte.

Quan el també desafectat convent de Sant Josep, que era de carmelites descalços, va ser transformat per encabir-hi oficines estatals, els retaules barrocs de la seva església es traslladaren a Sant Pere. D'aquesta manera se salvaven uns altars i retaules del segle XVII, perà quedaven amagades algunes estructures originals del temple romànic que acollia aquells altars barrocs (2).

IX Congrés Esperantista de la Kataluna Esperantista Federacio a la ciutat de Girona. Retrat de grup davant l'església de Sant Pere de Galligants amb la bandera de l'entitat. Davant la bandera mossèn Josep Casanovas. 16 d'octubre de 1921. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Ampliar
(Ampliar) - Retrat de grup del moviment juvenil Pomells de Juventut davant de la porta del Monestir de Sant Pere de Galligants. Les dones, noies i nenes porten la típica caputxeta i un pomell de flors. S'observa la presència del fundador dels Pomells de Catalunya Josep Maria Folch i Torres, acompanyat de Joaquim de Camps i Arboix en representació del batlle Francesc Coll. 1922-1925. Col·lecció Ajuntament de Girona.

A més d'aquests altars procedents del convent de Sant Josep, adossats a sengles pilastres s'hi venerava la imatge de la Divina Pastora i la de Sant Jordi, festivitat que s'hi celebrava amb tota solemnitat. Segons Mirambell, algunes vegades el predicador, quan baixava de la trona, era cridat a donar explicacions a la policia governamental. També celebraven actes de culte en el temple de Sant Pere els Pomells de Joventut, i també l'Associació d'esperantistes. La devoció que atreia més concurrència era la de la Mare de Déu del Remei.

Ampliar
(Ampliar) - Vista parcial d'una sala del Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, establert a Sant Pere de Galligants, posteriorment Museu Arqueològic. Fotografia Josep Thomas Bigas, 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Posteriorment es destinà el claustre a seu del Museu d'Antiguitats. Més que un veritable Museu, però, era un magatzem d'obres d'art i peces arqueològiques que no tenia res a veure amb les condicions i presentació de l'actual Museu d'Arqueologia. No obstant, va preservar peces que es podien haver perdut irremeiablement. Mirambell esmenta a l'article referit al peu, que els gironins l'estimaven el seu Museu, i uns, molt pocs, entenien el valor del que allí es conservava.

La majoria només n'havien sentit a parlar, però no hi havia estat mai, i el consideraven com una cosa superior, a la que els semblava que no hi tenien dret a accedir-hi. Alguns hi anaven un dia de les Fires, com a cosa ritual. En el programa de Fires una nota anunciava que aquells dies el Museu seria visitable per tothom.

Ampliar
(Ampliar) - Museo Provincial. Al centre s'hi distingeix l'original en guix de "Contra l'invasor" de Miquel Blay. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Fins l'any 1936, alguns gironins continuaren assistint a la missa dominical a Sant Pere (3), i acabada la missa visitaven el Museu. Mentre el temple era de titularitat eclesial el Museu era de l'Administració Pública, però per entrar al claustre s'havia de passar pel temple, el que no consta que hagués originat problemes.

Ampliar
(Ampliar) - Galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants habilitada com a sala del Museu Arqueològic Provincial. Fotografia Josep Thomas Bigas. 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona

Mirambell esmenta que una altra de les activitats eclesials de Sant Pere era el Catecisme parroquial de Sant Feliu, en la que hi participaven joves catequistes no només de la mateixa parròquia, sinó també de les altres parròquies de la ciutat. Les celebracions de finals de curs del Catecisme reunien una gran concurrència. El pessebre que muntaven per les festes nadalenques atreia l'atenció de gran nombre de visitants.

El segon diumenge d'octubre, Sant Pere era el destí d'una veritable romeria. Hi acudia gent de totes les barriades de la ciutat i també de poblacions veïnes. Els ciris aportats pels devots hi cremaven a centenars. Els nou dies de la novena també la concurrència era molt considerable.

El darrer abat del monestir va confiar la imatge de la Verge del Remei a la família Figueras, domiciliada en una casa veïna del cenobi. Els Figueras mantingueren viva la devoció i el culte a la Verge, durant força més d'un segle, fins a la mort del Dr. Narcís Figueras i Reixach.

Ampliar
(Ampliar) - Interior de la nau de Sant Pere, l'any 1917. A l'esquerra s'observa una imatge de Sant Jordi. Fotografia de Josep Salvany. Biblioteca de Catalunya.

Durant molts anys, el Diumenge de Passió, a les tres de la tarda, sortia del temple de Sant Pere una processó que recorria alguns carrers de la ciutat, practicant el Via Crucis.

L'any 1936, com tantes altres esglésies, la de Sant Pere va ser saquejada, i altars i imatges anaren a parar a la foguera. Els altars barrocs que s'havien salvat l'any 1835 foren destruïts el 1936. La imatge de la Verge del Remei va ser cremada com totes les altres; però l'altar, de pedra, es va salvar. Feia ben poc temps que el mateix Dr. Figueras i la seva esposa n'havien fet ofrena, com es pot llegir en el graó d'accés al mateix altar. Acabada la guerra el temple de Sant Pere ja no va ser dedicat més al culte.

Ampliar
(Ampliar) - Capella ardent establerta el 18 d'abril de 1939 a l'església de Sant Pere de Galligants, que acollí el centenar de féretres de les víctimes de la Guerra Civil morts, majoritàriament, pels Comitès Anifeixistes de Salt i Orriols. Fotografia Lux. Fons Joaquim Nadal Farreras.

El dia 18 d'abril del 1939 en la nau central del temple s'hi instal·là la capella ardent de prop d'un centenar de víctimes de la passada contesa bèl·lica, però el funeral ja no es va celebrar a Sant Pere, sinó a la Catedral. L'altar del Remei va ser traslladat a Sant Feliu on ocupa una de les absidioles com ho feia a Sant Pere. La imatge és nova. I la llegenda amb els noms dels donants va ser traduïda al castellà, fent equilibris per aconseguir-ho, i sense poder evitar que es noti la correcció.

Ampliar
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, el riu Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Mitjançant un conveni entre el Bisbat i la Diputació va ser possible destinar la totalitat del temple de Sant Pere a Museu. Després s'hi han practicat importants obres de restauració per retornar-lo a la seva condició original que havia quedat bastant desfigurada.

Entre altres intervencions destaca la recuperació de les columnes que estan adossades als pilars, i que havien estat retallades, probablement per la ubicació d'un cor al mig de la nau, es va suprimir el paviment que s'havia disposat sobre l'original, i que amagava les làpides sepulcrals, es va restaurar a fons la rosassa de sobre la porta principal, i s'enderrocà una casa que ocultava una part de la façana del temple.

(Basat en l'article "Quan a Sant Pere de Galligants hi havia culte", d'Enric Mirambell i Belloc, Cronista de la ciutat de Girona, publicat al Diari de Girona del 9 d'octubre 2011) - Article original.

Ampliar
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, els absis. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona
Claustre del monestir de Sant Pere de Galligants
(Ampliar) - Claustre del monestir de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona

Notes

(1) - Xavier Solà i Colomer, a "L’església a la ciutat de Girona . de la reforma catòlica de mitjan segle XVI al reformisme episcopal de finals del segle XVIII", esmenta que les catorze comunitats conventuals, 10 d’homes i 4 de dones, eren força nombroses: la més gran era la de Sant Francesc amb 60 frares, més 20 novicis i estudiants; seguia Sant Domènec amb 40 frares, Santa Clara amb 30 monges, el Carme amb 25 frares, els carmelites descalços i els jesuïtes eren uns 24 cadascun, la Mercè amb 16, i per últim, Sant Pere amb 12 monjos. A principis del segle XVIII (1719), mentre la població s’havia estancat, amb 4.650 habitants, havia augmentat el nombre d’eclesiàstics, junt amb els seus familiars, fin a 707. D'aquests, a Sant Pere n'hi havien 6. Tornar al text

(2) - A finals del segle XVII l’escultor manresà Francesc Generes participà en el retaule de sant Benet de Sant Pere de Galligans. Així ho testimonien els documents publicats per Gemma Domènech i Casadevall a l'article "L'escultor Francesc Generes a Girona" (Locvs Amoenvs 2, 1996, pgs. 191-198).

Document I. AHG, Girona-4, Diego Puig "Manual 1676-1677", vol. 658. 1676, 1 d'octubre; capitulació entre Josep Boris, fuster i Francesc Generes, escultor, pel retaule de Sant Benet de Sant Pere de Galligants.
Josephus Boris Lignifaber Gerunda Gratis & Convenio et promitto vobis Francisco Generas Sculptori Gerunda presenti quod a die preseni Usque ad diem decimam quintam novembris proxime Venturi tindre acabada de fer la feyna que falta delpreu fet de Una architectura tenim consertada los dos, per un Retaulo de Sanct Benet dela Isglesia de Sanct Pere de Galligans de la present Ciutat comforme se conte en un paper vos tinch fet de ma mia, y vos he entregat per preu de trenta lliures de las quals tinch rebut vint y dos lliures abon compte com se conte alpeu de dit paper Et hoc promitto attendere, et complere Sub pena, et Scriptura tertÿ & Sine dierum requisitiones & Salario procuratoris intus Gerundam decem Solidorum extra vero viginti Solidos barz pro die & Ultra Sumptus & de quibus & Credatur & Et pro hÿs & obligo Personam et bona & Recintio gratys & Cessioni bonorum & foro propio & (?) & Submitto foro & eum facultate Nariandi Et Constituo procures utin alys promitto Juro.
Actum Gerunda die prima. Octobris MDCLXXVI. Testes Reverendus frater Hyeronimus Abrich Prepositus, et Monachus Sancti Petri Gallicantus, et Joannes Andreu Scriptor Gerunda.

Document II. AHG, Girona-8, Pere Roselló "Manual 1677", vol. 506. 1677, 12 de febrer; capitulació entre Geronim Abrich, paborde del monestir de Sant Pere de Galligans i Josep Dauaros, daurador de Girona, per daurar el retaule de Sant Benet.
De Y sobre las cosas baix scritas per y entre lo molt Reverent fr.Geronim Abrich en S.J.D. Paborde y Camarer del Monastir de Sant Pere de Galligans de la present Ciutat de Gerona de una part y Joseph Dauaros daurador acla present Ciutat de Gerona de part altre es estada feta y firmada la capitulatio en lo modo y forma Seguents.
E Primerament es pactat y Concordat que Lo dit Joseph Deuaros haja de dorar y acolorir o Stofar lo Retaule del glorios Pare y Patriarca Sant Benet que dit Dr fr.Geronim Abrich ha fet fabricar y Construir en la Iglesia dedit monastir de Sant Pere de Gallugans de or fi y colors fines.
conforme Requerira la fabrica dins Sis mesos proxims del die present en avant comptadors lo qual Retaule axi dorat y acolorit se hage de Reveurer y Judicar SiSera ben dorat y acolorit Se hage de reveurer Segons dispositio del art de dorador per dos officials del mateix art ha per quiscuna de ditas parts eligidor dins dos mesos comptadors del die haura asentat dit Retaule lo qual hage de desfer y tornarlo assentar a gastos Seus propis y Sipercas en lo desfer dit retaule y pera dorarlo o, tornant lo assentar despres de Ser dorat Se gastave alguna cosa de dit Retaule tinga obligatio dit Dauaros de tornarlo reparar que estiga be y degudament tambe a gastos seus propis y en cas dits dos officials elegidors pera Judicar si dit retaule estara ben dorat y acolorit Segons dispositio del art declarauen patir algun defectte en aqueix cas dit Dauaros tinga obligacio de Reparar aquell en la Conformitat declararan dits experts y sireuist per ells di retaule esta ben dorat y acolorit hage y sie dit retaule per rebut Tot lo que promet atendrer y Complir Sots las obligacions baix scrites llargament endeguda forma y ab Jurament.
Item es pactat y Concordat que lo dit Joseph Deuaros hage y Sie obligat primerament y antes de desfer lo dit Retaule de dorar y acolorir nou Imatgens de difarents Sants y Santes que Componen dit retaule per desi lo die desanou de mars proxim vinent y en cas que dorades y acolorides dites nou Imatgens no aparexia be a dit Señor Doctor fr.Geronim Abrich estar aquelles Segons dispositio de dta art de dorador estiga en llibertat de dit Señor Doctor fr Geronim Abrich de dexar acabar de dorar dit Retaula y encas li aparegues no haverse de Continuar hage y dega en tal cas pagar a dit Dauaros lo dorar y acolorir les dates nou imatgens Conforme diran dos officials de dit art hu per cadahu deditas parts elegidor hagut respecte ales quatrecentes vint y sinch lliures que per tota la maifectura de dit retaula baix ab lo Subseguent Capitol li prometra donar.
Item es pactat que lo dit Dr fr Geronim Abrich hage com ab thenor del present conue y promet donar y pagar a dit Joseph Deuaros per tota la Manifectura y treball de dorar y acolorir lo dit Retaula quatrescentas vint y sinch lliures moneda barcelonesa en esta forma ço es de Comptans Sempre que vulla vint y sinch lliures Item altres vint y sinch lliures lo die que dit Retaula estara tot aparellat apunt de dorar y lo restant fins aditas quatrescentes vint y sinch lliures lo die haura acabat de dorar lo dit Retaule y Judicat per los officials nomenadors estar aquell en Sa deguda forma Declarant que dit Señor Doctor fr Geronim Abrich de dita ultima paga hage de anar pagant tot lo or y colors se hauran manester per dita fabrica lo que promet atendrer y complir Sots las obligacions baix scritas llargament en deguda forma y ab Jurament.
Et ideo Nos dicte partes Laudantes aprobantes Ratificantes et Confirmantes cosuenimus et promitimus una pars nostrum alteri et nobis ad inutcem et Diufem predita omnia et Singula procet ad utramq. partem nostram Se Referunt ac pertidet et Spectat atendere Servare et Complere Sulicet Ego dictus Josephus Dauaros Sub scriptura et pena terty posttamen Requisitiones decem dierum Salario procuratoris intus Gerundam decem solidum extra Vero candem Viginti Solidorum barchinonensiu pro die & ultra sunptus & de quibus credatur & Insuper Antonius Solieres lignifaber et Magdalena Soliueres eiis uxor que in primis nuptys fui uxor Petri Dauaros qo tintorery Gerunde matris dicor Josephi Deuaros Gratis & Precibus & Instituimus nos in predictis fideyussores promitimus teneri in omnibus una cum dicto principali nostro et Suis er Sine & in vita & Et prohys obligamus Simul et insolidum Sis licet nos disti viri personas nostras et omnes etiam Ego dicta mulier comprehensa omnia et Singula bona et Jura nostra et nostrum es Utriusq. nostrum insolidum noblilia & Renuny beneftys et Juribus dividendarum et Cedendarum accionum Epistoleg Dni adriani et consuetudini Barchinone Et nos dicti fideyussors legi quod prius Et Ego dicta mulier ad plenum de juribus meis cerciorata Renesny beneficio valleyani & et omnes insimul gratys & Cessioni bonorum & foroproprio (?) Submis & Cum facultate Variandis Ceterum Conctituimus procuratores factis et inalys & Et Ego dictus Dr frater Hieronymus Abrich prepositus et Camerarius dicti monastery Sancti Petri Gallicantus Gerunde obligo omnia et Singula bona et jura mea in meliori et amphori forma Reveren de Camare apostolica Reneny. gratis & Cessioni bonorum & foro proprio & (?) & Submis & et sie nos omnes promitius adinuicem et Juramus.
Actum Gde die XII february MDCLXXVII. Testes j camnes Silvestre et franciscus Padres Scriptores Gerunda.
Tornar al text

(3) - Mirambell esmenta que a les darreries del segle XIX Sant Pere de Galligants es veia molt concorregut en la missa de dotze dels diumenges i demés dies festius. Era la vulgarment anomenada Missa dels senyors. Hi acudien, entre altres ciutadans, les famílies més distingides de la ciutat. I sortint de missa es feia el preceptiu passeig per la plaça de Sant Pere. Posteriorment la cosa va canviar i aquella addicta feligresia es va passar a la missa de dotze del Carme i el passeig per la Rambla. Costum que va ser vigent fins els anys seixanta del segle XIX en què canviaren els horaris de les misses, i que el sis-cents va empènyer molts gironins a abandonar la ciutat els dies festius. Tornar al text


Back-Index

Ampliar
(Ampliar) - Altar del monestir de Sant Pere amb el retaule barroc. Postal antiga. Ca. 1917. Col·lecció particular, Girona

Ampliar
(Ampliar) - Porta d'entrada del monestir de Sant Pere de Galligants l'any 1875. L'edifici adossat del costat dret de la imatge seria enderrocat als anys seixanta. Fotografia de Joaquim Masaguer Vidal. CRDI Fons Ajuntament de Girona.

Absis de Sant Pere de Galligants. Al fons la muntanya de Montjuïc. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

El monestir de Sant Pere de Galligants des dels absis. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Porta del monestir de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Façana de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Vista del campanar de l'església de Sant Pere de Galligants i del portal de Sant Pere, que donava accés a la vall de Sant Daniel. En primer terme s'observen fustes apilonades de la serralleria Farreras. 1940-1950. Col·lecció Ajuntament de Girona.

El monestir de Sant Pere de Galligants. A la dreta, part del portal de Sant Pere. 1950. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Vista parcial del claustre romànic de Sant Pere de Galligants. 30 de setembre 1899. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Ampliar
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants, la muralla i la porta de Sant Pere. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Ampliar
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants, al fons la Catedral. En primer terme, a la dreta, Sant Nicolau. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Façana de Sant Pere de Galligants. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Ampliar
(Ampliar) - Galeria del claustre de Sant Pere de Galligants amb diferents restes escultòriques exposades. Fotografia de Josep Thomas Bigas. 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Ampliar
(Ampliar) - Davallament de la creu exhibit, del segle XIII, a l'interior del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. Posteriorment la peça va ser traslladada al Museu d'Art. 1940-1950. Col·lecció Ajuntament de Girona.

  • Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona
    Activitats i reportatge fotogràfic del fons del Museu.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés