|
|
És el portal nord de la Gerunda romana, reforçat a l'època carolíngia, i posteriorment convertit en fortalesa feudal. El castell que s'hi va formar va ser infeudat a la família dels Montcada i subinfeudat a diverses famílies nobles entre les quals la de Sobreportes, que va prendre el nom de la peculiar localització del casal. El nom de la porta i del castell ve donat per la situació de la fortificació que ocupava les torres bessones baiximperials i l'espai que hi havia entre les dues damunt de les portes. Al segle XI el castell de Sobreportes estava sota el domini d'Arnau Ramon, i al segle XII passaria a tenir-ne el control Guillem Ramon de Montcada (1).
Reconstrucció ideal de la ciutat de Gerunda a l'Alt Imperi vista des del nord-est, amb el fòrum en primer terme. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
Les imponents torres cilíndriques actuals corresponen al segle XIV, quan es va engollir i fer servir d'ànima interna les velles estructures de l'època romana. Situat a la banda nord de la plaça de la Catedral el portal de la Gerunda romana, al capdamunt del kardo maximus, l'actual carrer de la Força, constitueix un important vestigi del passat de la ciutat. Encara són visibles els panys de les torres romanes de defensa, del segle III dC, del costat de llevant i de ponent, del convent del Cor de Maria i de Casa Pastors, fets de pedra sorrenca, fàcil de tallar però menys resistent que la pedra calcària de Girona.
(Ampliar) - La Gerunda romana. A la part esquerra s'observa el complex defensiu de les dues torres de la porta nord. Dibuix de David Vivó.
Al segle XIV es convertí en una fortalesa feudal que consistia en unes poderoses torres cilíndriques, construïdes per afrontar els canvis de tecnologia de defensa per l'ús de les armes de foc en els setges, construccions que engloben el conjunt romà constituït per les dues torres de secció quadrangular, i la porta d'accés a la ciutat. Com a conseqüència de la revolta feudal, les famílies nobles beneficiades per la infeudació dels castra varen prendre un paper dominant, que els atorgava el control jurisdiccional de la ciutat, repartit amb l'Església.
(Ampliar) - Reconstrucció hipotètica de la porta de nord de la ciutat (Sobreportes) a època carolíngia. La torre occidental està ben documentada fins al primer nivell de combat. Dibuix de David Vivó.
Durant la Guerra Civil Catalana, entre els anys 1462 i 1472, que va enfrontar la Corona d'Aragó amb el Govern del Principat, Girona va patir una sèrie de setges que varen provocar destruccions de muralles. En un llibre manuscrit del jurista de Girona Pere Miquel sobre els comptes de l'administració que li va encarregar la reina Joana per a les obres de reconstrucció, es detallen les obres realitzades als portals de Sant Cristòfol, de Sobreportes, de Sant Pere, de la Força, del Mercadal i de Sant Llorenç, i a la torre Gironella i al castell de Requesens.
(Ampliar) - Detall del sector nord de la ciutat de Girona el segle XIII, on s'observen les dues torres de Sobreportes encara no reforçades amb les estructures circulars del segle XIV. Dibuix de Jordi Sagrera.
Mitjançant les excavacions efectuades a la Casa Pastors i a la plaça de la Catedral s'ha pogut proposar una restitució del portal, que tenia una amplada de 3,70 metres, i de les construccions annexes.
Amb l'ampliació medieval urbana de Girona i la incorporació del burg del sector nord, els elements defensius descrits quedaren incorporats al tramat urbà i perderen totalment el seu objectiu defensiu; malgrat això, han conservat sencer el seu aspecte exterior al llarg de segles.
La Mare de Déu de la Bona Mort a l'arc de Sobreportes. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La Mare de Déu de la Bona Mort.
Al sostre de la volta entre les dues torres, des de la plaça de la Catedral, s'hi pot contemplar una imatge de la Mare de Déu, envoltada de pintures. Correspon a la Mare de Déu de la Misericòrdia, que es venerava a l'antiga presó de la plaça del Correu Vell, que va ser enderrocada el 1857. Per tal de no perdre la veneració de la imatge, els veïns varen decidir ubicar-la a Sobreportes. En aquest moment és quan la Mare de Déu passà a ser coneguda amb el nom de la Bona Mort.
Ricard Renart treballant en les tasques de restauració dels frescos que acompanyen la Mare de Déu de la Bona Mort, al portal de Sobreportes. 2005. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El condemnats a mort a Girona seguien un cerimonial establert que incloïa el cant d'una "Salve" que s'entonava a la presó mentre els presos es trobaven en capella: "Salve, Virgen bella, / por el Sentenciado. / Pedid a vuestro Hijo / sea perdonado. / Y ya muy contritos / todos suplicamos / recojais al reo / bajo vuestró manto". La Mare de Déu invocada era la de la Bona Mort, que des del segle XV tenia la seva fornícula prop de l'antiga presó, una rèplica de la qual es visible al petit bacló sobre el llindar del portal de Sobreportes. Josep Carner al seu recull "Gironines" li va dedicar unes estrofes: "Sota del fred, la nit, la por, que amenacen, / se'n van els homes a l'eterna sort. / Esteu en finestra i els guaiteu com passen, / oh Mare de Déu de la Bona Mort".
La imatge actual substitueix una de més antiga que va desaparèixer durant la Guerra Civil, és obra de Claudi Rius Garrich (Barcelona, 1892-1970) i va ser beneïda el mes d'octubre de l'any 1947. Pere Perpiñà i Cebrià (1915-1974) va fer les pintures murals que l'envolten. Aquestes pintures varen ser restaurades el 2005 pel pintor i restaurador Ricard Renart en un treball finançat pel joier gironí Pere Quera.
Els Manaies de Girona travessant el portal de Sobreportes per Setmana Santa. 1957. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
L'actual i proper carrer de Ferran el catòlic s'havia anomenat antigament carrer dels Còdols, de la Blanqueria i de Montcada, nom aquest darrer que feia referència a la família que vivia al castell de Sobreportes. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XV". Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera, 2000. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-98-7
- "Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució urbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-053-9.
- "Història de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona". Carlos Díaz Capmany, Fernando Torres González. Institución Fernando el Católico (CSIC). 1998. ISBN 84-7820-412-1
- "Girona romana. De la fundació a la fi del món antic". Narcís M. Amich, Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona. 1992. ISBN 84-505-5303-2.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera, 2010. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. Ajuntament de Girona, 2003. ISBN 84-86953-21-9.
- "El món romà". Marc Bouzas, Ana Costa, Marc Prat, Jordi Vivó. 2022. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-1873-419-9.
- "Les execucions: de l'afusellament al garrot". Narcís-Jordi Aragó. Article publicat al diari "El Punt" el 28/10/1984.
- "Verges viatgeres". Enric Mirambell i Ribot. Article publicat al "Diari de Girona" el 13/04/2008.
|
(Ampliar) - Sobreportes des de la plaça de la Catedral. 1976. Sebastià Martí Calvo. INSPAI - Diputació de Girona.
(Ampliar) - Reconeixement atorgat a favor de Bonanat d’Om, batlle del castell de Sobreportes, de les lleudes que ha de percebre per raó d’aquest castell. 1312. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El portal de Sobreportes vist des del carrer Ferran el Catòlic. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El portal de Sobreportes des de la plaça de la Catedral. 1925-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Reconstrucció del sector de Sobreportes entre l’època fundacional i la segona meitat del segle XIV. Dibuix de David Vivó.
(Ampliar) - Sobreportes des del carrer de Ferran el catòlic. 1907. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Sobreportes des de la pujada del rei Martí. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 16" N
2º 49' 31" E |
 -
|
