|
|
Abans de la proliferació de vehicles a motor, els viatges i transports es feien amb tracció animal, i els desplaçaments interurbans, també. Des de mitjans del segle XIX i fins el primer quart del XX, a Girona el carruatge més emprat era la tartana, que se sol definir com un petit carro o carruatge de dues vares i dues rodes, amb coberta de lona i tir de sang, que va muntat sobre una suspensió de ballesta.
Els serveis de tartanes tenien les parades al pont de Pedra, al costat de la Rambla de la Llibertat, les que anaven Salt; a la plaça de Sant Feliu, les del Pont Major i Sarrià de Ter, que també varen tenir parada als Quatre Cantons, a l'entrada del carrer Ballesteries; i les de Torroella de Montgrí, a les Voltes d'en Rosés (1).
Tartana. Dibuix de Carles Puche, gentilesa de l'autor - (Ampliar)
Els vehicles no eren luxosos, ni tan sols confortables. Tancats per la part posterior, per entrar-hi calia aixecar exageradament la cama per servir-se del pujador o estrep que penjava de la barana dreta, i, un cop dins, calia estar atent a no donar una camallada contra el fusell, que era de fusta i anava de banda a banda, passant per damunt de les boses, fetes de corda i espart i cobertes amb una estora, de manera que, si no estava foradada, es podia tenir la seguretat que el peu no s'ensorraria en anar a ocupar els seients. Quan es presentà la primera tartana amb una portella al darrera, i es pensà en fer els fusells de ferro encorbats, de forma que quedaven sota el sòl del carruatge i per tant deixaren de presentar-se els inconvenients, tothom parlava de l'avenç que representava (2).
Cada tartana era de vuit seients, però apretant-se tots plegats dins, s'aconseguia una cabuda de deu i dotze passetgers. Mentre aquests anaven arribant es carregava el fato, sacs, baguls i sarrions al davant i al darrera, convertint el vehicle en una muntanya de bagatge. Els tartaners, gairebé tots veïns dels pobles on s'anava, amb les xurriaques penjades al coll, empaitaven als presumptes viatgers i empraven tota mena de trucs i promeses per portar-los a la seva tartana. Quan ja havien emplenat la tartana, carregaven els baguls i sarrions, i tota classe de paquets davant i darrere del vehicle, el tartaner, després de treure el morral al cavall o l'euga, s'asseia en el seti sortint de la barana, al costat dret del vehicle, o es mantenia dret i eixancarrat dempeus damunt dels dos braços, empunyegava les regnes, feia petar el fuet, i al llençar un crit agut de "au, salero, som-hi" (J. Gibert), la bèstia arrancava amb dificultat per a començar tot seguit un trot curt i cansat al so dels cascavells i picarols, en tant que els passatgers iniciaven les converses i les queixes, mentre el tartaner sovintejava els "osque" (3).
Tartana de Carles Boschdemont, el transportista que feia la línia de Sant Jaume de Llierca a Girona passant per Banyoles. 1907. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
De la incomoditat d'aquests mitjans de transport en trobem moltes referències a la premsa de l'època. El "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 6/10/1891 publicava "Es verdad que en semejante caso, esplicado por ejemplo al Tranvia del Bajo Ampurdán puede suceder muy bien que los pasageros rabien y sufran mil incomodidades; que algunos regresen á sus casas á pié y que, otros, apremiados por atenciones urgentísimas, pagan 25 pesetas por una, malísima tartana por trasladarse de Flassá á Gerona". Els abusos en la utilització dels vehicles també estava a l'ordre del dia. El "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 30/8/1890 informava que "Ha sido multada con veinte pesetas, la empresa de carruages de Juan Mateo vecino de Cassá de la Selva, por llevar en la tartana un asiento encima del toldo y otro en la baranda izquierda de la misma. Como esos abusos son tan frecuentes, no podemos menos que aplaudir el rigor, y recomendar... ¡duro con ellos! "
El viatge venia a costar de deu a quinze cèntims. El 1908 costaven quinze cèntims. Les tartanes de Salt, Pont Major i Sarrià de Ter feien entre vuit i deu trajectes al dia.
Anunci publicat al "Diario de Gerona" del 25 de maig de 1809.
Hi havia tartanes curtes i llargues. Les curtes, de només dos o tres sients, solien ser vehicles particulars, alguns fins i tot luxosos, tirats sovint per una euga, que als pobles solien utilitzar-se per anar a esperar els forasters a l'estació, per portar a missa les dones embarassades, o per anar a buscar el capellà quan hi havia una desgràcia. Les llargues s'utilitzaven pel transport general. El tub era enorme, una veritable galera. A les persones a qui tocava asseure's al centre del cilindre viatjaven totalment a les fosques, les del fons del vehicle, com si anessin dins una caverna i, al seu darrere, un veritable mur de cabassos, fardells, baguls i maletes lligades. Quan es feia fosc, s'encenia un fanal d'oli posat a l'angle dret devanter. Aquestes tartanes anaven tirades per dos i a vegades tres cavalls.
Se'n llogaven també per anar a altres destins no regulats. Famílies que anaven a passar la diada al Congost, on celebraven àpats en els que no mancava algun plat d'anguiles amb pebrot i tomàquet, advocats o procuradors que anaven a visitar algun client ric a algun poble, els que anaven d'aplec a alguna ermita propera, com la de Santa Afra, convidats a un bateig... Anar i tornar de Celrà, llogant la tartana un sol viatger, costava dues pessetes.
Retrat d'un home amb una tartana en un carrer. Al fons, un grup de nens. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Pel servei de transport de passatgers i mercaderies era necessari disposar d'un preceptiu permís oficial, i no faltaven casos que avui qualificariem d'intrusisme professional. El "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 10/8/1893 publicava que "Ha sido multado con la cantidad de 5 pesetas el dueño de una tartana vecino de Olot don Juan Planas por dedicarse á la conducción de viajeros sin tener licencia para ello. El mateix diari, el 22/2/1895 informava que "Por la guardia civil fué denunciado Miguel Samper Baguer, vecino de Figueras por dedicarse á la conducción de viajeros en una tartana, sin tener licencia".
Les tartanes que feien els trajectes de Salt, Pont Major i Sarrià de Ter, disposaven de vuit seients, però s'hi arribava a encabir fins a dotze passatgers. No solien tenir horari fixe, ni de sortida ni d'arribada, tot i que en tenien un de marcat. Entre els tartaners més coneguts hi havia, dels de Salt, l'Àngel i en Ferriol, i dels del Pont Major, en Met amb els seus tres fills, i en Mates, que en tenia dos. Els del Pont Major, quan havien descarregat els seus viatgers, anaven als Quatre Cantons a buscar-ne més, als que deien que sortien de seguit, encara que faltessin tres quarts d'hora per anar-se'n.
Anunci publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 10/11/1891 - (Ampliar)
A Girona, durant el primer quart del segle XX, hi havia tartanes llargues que comunicaven la ciutat amb altres poblacions a les que no arribava el tren. El 1905 i durant molts anys, sobretot els dies de mercat, n'hi havia que anaven a La Bisbal d'Empordà, tartana que tenia la seva administració al carrer de la Cort Reial, que sortien de Girona a dos quarts de dues i arribaven a La Bisbal a dos quarts de cinc, i anaven agafant passatgers i encàrrecs per Corçà, Púbol, La Pera, Rupià, Flaçà, Mollet, Bordils, Sant Martí Vell, Madremanya, Juià i Celrà. La de Palafrugell, amb administració als baixos de l'Hotel Italians, al carrer Ciutadans, sortia de Girona a les dues, i arribava a Palafrugell a les sis, i portava passatgers i encàrrecs pels mateixos pobles que la de La Bisbal, i també Vulpellac, Sant Climent, Torrent i Llofriu. La de Torroella de Montgrí, amb l'administració també al carrer Ciutadans, sortia de Girona a les dues, i arribava a Torroella a les vuit, havent-se aturat a Medinyà, Raset, Sant Jordi Desvalls, Colomés, Jafre, Verges i Ullà. La que anava a La Cellera de Ter i Anglès, tenia el seu lloc els dissabtes a la plaça de Sant Francesc.
A la primera dècada dels segle XX es començaren a veure circular per Girona els primers automòbils; era la fi de les tartanes com a mitjà de transport.
Notes
(1) -
També n'hi havia amb altres destinacions, com Banyoles. El diari "El Centinela de los Pirineos" publicava el 25/7/1856: "De la fonda de la Estrella, saldra para Bañolas todos los días á las tres de la mañana y á las cinco de la tarde, la tartana de Pedro Iglesias, y de Bañolas, de la posada Flora (á) Coll del Turés, saldrá con dirección á esta capital por la mañana á las 8 y por la tarde, á las 4 y media". -
Tornar al text
(2) -
Tal com es pot llegir a la premsa de l'època, els accidents sovintejavent. A tall d'exemple, el diari "La Nueva Lucha" del 22/3/1887 publicava que "En el mismo día [abans d'ahir] fueron prestados por el benemérito cuerpo de la Guardia Civil, los mas eficaces auxilios á doce viageros que conducía la tartana núm. 191 del vecino de La Bisbal Gaspar Costa, por haber volcado el vehículo á consecuencia de haber en la carretera una enorme piedra; no ocurriendo más desgracia que el haberse fracturado el brazo izquierdo Doña Ramona Alvert, y así mismo al Sr. Juez municipal de Vidrá, que á consecuencia de una fuerte caida no podia continuar su marcha por la carretera". Els atropellaments tampoc eren estranys; el mateix diari, amb data 30/7/1889 publicava "En el mismo día [ahir] una tartana del ordinario de La Bisbal atropelló en la calle de Zapaterías Viejas de esta ciudad á Francisca Pujadas, ocasionándola algunas contusiones en un brazo". El "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 17/10/1891 informava: "Un grave accidente ocurrió anteayer mañana al conductor y pasajeros de la tartana que hace la ordinación diaria de ésta á Olot. A una hora de distancia de aquella villa, parece que una de las yeguas se desbocó y al pretender detenerla el tartanero fué arrancado de su asiento cayendo debajo la rueda que le pasó por encima, produciéndole magullamientos graves en la pierna y el muslo. Los tres pasajeros que iban en la tartana quedaron espuestos á graves peligros, porque estuvieron largo rato á merced de las dos yeguas, que sin guia corrían por la carretera, hasta que por suerte, volcó el vehículo saliendo del trance los tres pasajeros solo con ligeras contusiones". -
Tornar al text
(3) -
Una descripció contemporània va ser publicada, sota el títotal de "Notas rurales", al "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 17/7/1895: "Llegaba el momento y el mozo conductor de la caravana, vestido con las ropas del domingo estaba pronto junto al portal, esperando que subieran al vehículo los viajeros. Llena hasta el colmo la tartana con la gente, los baúles, los cestos, el saco del grano para la caballería y demás trastos que por lo indispensable se habían ya sujetado á varios y minuciosos inventarios, partía aquella balumba, paso tras paso, por estos mundos de Dios. Si era más que regular la comitiva y no cogía bien en el carruaje, no había por qué preocuparse de ello. El traqueteo que producírían los baches del camino se encargaría de colocar á los viajeros en la posición debida, de la misma manera que, agitando, se colocan mejor los granos en un cernedor ó criba. Si la continua é invariable posición cansaba los miembros, nada más sencillo que bajar del asiento en las cuestas para estirar las piernas, prestando al mismo tiempo un favor á la mula. La conversación, animada al principio, iba decayendo por falta de tema hasta llegar la hora del almuerzo. Entonces volvía á tomar calor con el objeto de escoger el sitio más propio para aquella colación". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Las tartanas". Gonzalo Gibert Gibert. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 15/9/1957.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
|
(Ampliar) - Tartana. Gravat gironí al boix. Finals segle XIX.
(Ampliar) - Tartana al Carrer del carme de Girona. 1946. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Tartana. Modest Urgell. Dibuix. Ca. 1864. Museu Nacional d'Art de catalunya.
(Ampliar) - Dida passejant amb un nadó als braços i una criatura agafada de la mà en un carrer d'un lloc no identificat. Al fons, una tartana amb un cavall. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Tartana tirada per un cavall i gent dalt d'una vorera al carrer Camil Mulleras d'Olot. Al fons al centre, l'Hospici. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Eduard Toda dalt de la tartana camí del castell d'Escornalbou. 1931. Autor desconegut. Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
(Ampliar) - Dona pujant a una tartana. 1888-1910. Màrius Aguirre Serrat-Calvó. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
(Ampliar) - Retrat d'un home en una tartana al costat d'un edifici. 1900-1920. Emili Ullés i Daura. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
(Ampliar) - Tartana amb gent al pati d'una casa. 1922-1934. Josep Domènech i Sàbat. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
|
