La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

J Gibert, a Girona, petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore esmenta que, en altres temps, es feia creure a la mainada que en la nit d'avui els Reis d'Orient anaven a visitar i adorar el Nen Jesús en el portal de Betlem, i que una vegada oferts els presents amb què obsequiaven l'Infant, passarien per la ciutat a fi de deixar les joguines i llaminadures sobreres als nens que durant l'any haguessin fet bondat, i una sima per als dolents i entramaliats.

Anant a esperar els Reis a la Rambla. Boix antic.

Segueix dient que aquell nen que volgués ser afavorit pels Reis orientals els havia d'escriure una carta pregant-los que no s'oblidessin d'ell, i a la vegada dient allò que més li plauria que li deixessin. Des del present segle (el XX) les cartes es dipositaven durant aquests dies en unes bústies especials que totes les cases de venda de joguines solien posar a la porta de l'establiment, algunes de les quals eren figures de rei de l'època gòtica, perquè d'aital manera se'ls imaginava el poble. Els nens que anaven a estudi havien d'escriure-les ells mateixos, sense faltes, sense esmenes i sense taques. Als més menuts els les escrivien els pares a canvi de formals promeses de ser bons minyons. I en unes i altres es feia constar que un estava disposat a fer bondat sempre més, a no disgustar mai més els pares i a creure al mestre.

En tot el dia, igual que ens els propers anteriors, entre la mainada no es parlava d'altra cosa que del "què et portaran els Reis?", pregunta a la que cent vegades havien també de respondre els pares per calmar el neguit dels seus fills davant algún dubte repentí provocat per un record inoportú. Indubtablement, el dia d'avui era el dia de l'any que els nens eren més afectuosos, més complidors i més bons minyons.

Als Reis se'ls anava a esperar, i com que era a entrada de fosc s'hi anava amb llums. En altres temps la mainada els esperava fora portals, a les sortides de les carreteres de Barcelona o de França -car no se sabía exactament per on arribarien- portant "escombres" encenses, que eren manats d'espígol que ells mateixos arranjaven.

Però des de les darreries del segle XIX s'hi anava amb fanalets que avui es posaven a la venda al capdamunt de la Rambla, posats en uns coves que tenien una tela metàl·lica a la boca per a mantenir-los drets. El fanalet típic era de forma piramidal truncada invertida, de cares de paper de variat color, amb arestes de serrell i una llaçada de paper a la part baixa arran de la canya sustentacle, sovint revestida de paper, venien a costar d'un a dos rals.

Quan començava a fosquejar sortien de les cases els nens i les nenes, ben abrigadets i portant a les manetes enfredorides el fanal il·luminat, acompanyats pels seus pares o familiars que baix baixet els anaven dient allò que havien de cantar. Les inacabables corrues es dirigien cap a la Rambla, els llums de la qual romanien apagats, mentre que la mainada dels ravals, si feia mala tarda, es reunien en el carrer o plaça principal de la barriada. Pertot arreu es sentia el desacordat cor infantil entonant la típica cançó de la jornada:

"Viva" els tres Reis
de l'Orient
que porten torrons
a tota la gent,
i una butifarra
per la meva dent.

afegint-se més tard el verset:

dels fins, dels bons
dels "Quatre Cantons",
d'aquells de can Ganso
(1)
que són tan bons.

o la seva variant:

dels fins, dels bons
pels nois bons minyons,
dels negres, pudents
pels que són dolents.

allargant-ho encara amb aquest altre de procedència selvatana:

I una butifarra
per la meva mare
i un got de vi
pel meu padrí.

no mancant ganàpies que es complaïen en un cant d'escàndol en el qual es precisava que

pares i mares
ho posen al plat.

La Rambla presentava un aspecte magnífic, sobretot en la seva part alta. Centenars i centenars de fanalets de tots colors oscil·laven en la foscor en un vaivé continuat, formant un animat mosaic multicolor, una veritable riuada de llum policroma que girava i creixia per l'afluència dels qui anaven arribant pels carrers que hi abocaven, al mateix temps que augmentava la intensitat dels cants que incansablement repetien la vella cançó popular.

Cap allà a les set o quarts de vuit, que el fred era més viu, com que la gent menuda acostumava a estar cansada, començaven a retirar-se per all`on vingueren. De mica en mica els carrers s'anaven buidant.

Havia arribat el moment àlgid de les il·lusions, dels remordiments ingenus i dels penediments sincers. Corpresos per l'emoció que fins els feia perdre les ganes de sopar, anaven els menuts a posar un plat al balcó o a la finestra i, per si de cas, un cistell o una panera, no mancant els qui per congraciar-se amb les Reials Majestats també hi posaven una mica de palla, un grapat de garrofes o un pot d'aigua per a llurs cavalcadures. Als més entossudits en la pretensió de voler veure la comitiva reial se'ls amenaçava dient-los que els Reis, que tot ho saben, deixaven sense joguines els nens tafaners. Era un risc que cap infant no gossava afrontar.

I quan el món infantil dormia en l'esperança i somniava carrils, timbals i nines, les quincalleries de la ciutat s'omplien a vessar de reis i reines que anaven a proveir-se copiosament per tal de convertir en realitats les il·lusions de llurs innocents fillets.


Notes

(1) - En "Ganso" era un acreditat confiter que en el darrer quart del segle XIX estava establert als Quatre Cantons. En introduir-se els torrons de Xixona, de procedència llevantina, en la cançoneta es substituí el nom de "Ganso" pel de "Xixona". Tornar al text


Font: "Girona, petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.

Parada de fanals. Reis 2008.

L'arribada dels Reis, amb "escombres" enceses. Boix antic.





El matí del dia de Reis: les joguines.
Boix antic.






Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés