NA TRAMUNTANA I EL CENTURIO

La boira amaga la lluna
de la Creu dels Improperis.
Quan canti el gall dels Misteris
- a la llum de l'altra lluna -
Roma i Girona es fan una
pel vell art dels encanteris.

L'Encanteri.

Els Manaies de Girona
quan van a la processó,
tornen a la Septimània
del temps de Nostre Senyor.

Per la porta de la Gàl·lia
desfila el centurió,
Sacerdot del Sol Invicte
amb la sagrada legió.

Baixen del temple de Mitra,
al so de flauta i tambor.
Ritme ancestral de les llances
silenci corprenedor.
A les deu en punt arriba
la Dama del Canigó.
Totes les flames dels ciris
li fan la genuflexió.

Na Tramuntana vestida
amb el vel de la gebror
va besant els legionaris
i diu al Centurió:

- Legionari, legionari,
no ets de l'Emperador.
El reialme que ara vetlles
pertany a un altre Senyor.

- A quin? - diu el legionari
- Al de l'amor de debó.
Fa dos mil anys a Judea,
recordes... centurió...?
- Ai!, es va aixecar un vent gèlid!!
- Era jo, centurió.

Ritme ancestral de les llances,
aire antic de processó,
so de flautes i tambor.

Puja el fum de les teieres
cap a l'enreixat balcó
de les Monges Caputxines
que espien la processó.

I digué Na Tramuntana:
- Escolta'm centurió:
- Al final de la baixada
a la plaça del Racó,
darrere la cantonada,
hi ha el TRESOR... centurió.

- Dins d'una arqueta d'ivori
desada al temps de Neró,
s'hi guarda intacta l'esponja
que amb sang té marcats encara
els llavis del Redemptor -.

. Què dieu, Na Tramuntana? -
- Jo també era al Calvari,
recorda... Centurió.

Un bleix de neu perfumada
envaeix la processó,
quan la Creu dels Improperis
passa per la cantonada
de la plaça del Recó,
el gall d'en Pepet Gitano
canta des del seu balcó.

Ritme ancestral de les llances
aire antic de processó,
so de flauta i tambor.

Mitjanit dalt de l'escala,
ans de tornar al Canigó,
la lluna plena il·lumina
la diadema d'espines
com si de l'arn brotés flor.
I Ella: Demèter de l'aire,
els llargs cabells li acaricia
i diu aquesta oració:

Silenci, només silenci,
fins que rodi la rosassa
la nit de RESURRECCIÓ.
Silenci, només silenci,
s'ha adormit Nostre Senyor.

Girona, nit de Divendres Sant.

Ofert als Manaies de Girona que varen salvar la processó del Sant Enterrament.