L'edificació gironina és protagonista d'una llegenda de poders sobrenaturals que relaciona la ciutat amb una xarxa geogràfica que també inclou l'estació de tren de Perpinyà, centre de l'Univers, segons Dalí, i Renees-le-Château, un indret carregat de secrets situat uns quilòmetres al nord de la capital rossellonesa. El centre d'aquesta xarxa geogràfica és la muntanya del Canigó, punt neuràlgic amb molta energia, al capdamunt de la qual se situa un dels extraordinaris portals que permeten travessar cap a altres realitats.
Les semblances entre la construcció gironina i la de Rennes-le-Château (la construcció de la qual és posterior a la de Girona, iniciada entre 1900-1901) són evidents. Aquest fet ha desenvolupat tota mena d'especulacions. Segons el llibre "La ciutat dels secrets", de Patrice Chaplin, a Girona hi havia una societat de Rosacreus, de la qual Joaquim Massaguer, constructor de la torre, n'era membre, que tenien la fórmula per invocar el "Sant Greal", relacionada amb tres punts geogràfics identificables: Girona, Rennes-le-Château i Saint Sulpice, que estàn en el mateix meridià, unides per unes forces telúriques excepcionals. Aquest lloc, teòricament, es va construir per fer les invocacions necessaries i l'abad Saunière va construir una altre torre batejada amb el mateix nom a Rennes-le-Château, segurament per que la relació amb ambdos edificis fos palpable, copiant-ne la forma i les mides.

(Ampliar) - La Torre Magdala es visible per damunt del Portal de Sant Cristòfol. 1900-1930. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.

Marie Mathieu estava casada amb Roger Mathieu, com hem esmentat, que estava a Rennes-le-Château per investigar al capellà per compte del Vaticà, aspecte que ella desconeixia. Com que a en Saunière el vigilaven a França, venia a Girona a reunir-se amb els Rosacreus. Saunière va vindre a Girona abans de 1900. L'abad Bigou, un altre capellà anterior de Rennes-le-Château, també havia visitat Girona sovint i deien que era el lloc on s'amagava. Ell havia estat el confessor de la Marie de Negri d'Albes, senyora de Hautpol de Blanchefort, descendenta d'un dels gran mestres templers: Bertrand de Blanchefor, la dama la qual Saunière va borrar els epitafis de la seva tomba, escrites en forma críptica.

(Ampliar) - Vista del Portal de Sant Cristòfol. Darrere el mur sobresurt la Torre Magdala. Autor Fargnoli. Fons Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista des de Torre Gironella. S'observa la Torre Magdala darrere el Portal de Sant Cristòfol. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Patrice Chaplin i Girona

En un dels primers llibres de Chaplin, "D'Albany Park a Girona", 1991, la britànica recollia les seves memòries del viatge iniciàtic fet l'any 1954, quan tot just tenia 14 anys, en companyia d'una amiga, fugint del Londres autoritari i disciplinat, per descobrir el paradís i la calidesa del sud, que va trobar en una ciutat que la va acollir amb música i ball fins a la matinada a la Residència Internacional del carrer Ciutadans, hotel restaurant que regentava el poeta Josep Tarrés, i que va canviar per sempre la seva vida. Després vindrien més llibres, com "City of Secrets", també dedicat a Girona, i "The portal", llibre que també dóna protagonisme a Palera, Besalú i altres "zones poderoses" de les comarques gironines. Segons ella, Girona amaga poderosos enigmes que permetran a la humanitat fer un pas de gegant i, entre els afortunats que coneixien aquests poders, hi ha Salvador Dalí, Jean Cocteau i Umberto Eco.

(Ampliar) - Vista del Portal de Sant Cristòfol. A l'esquerra s'observa la Torre Magdala. Autor Fargnoli. Col·lecció Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista de la Catedral de Girona des de la part posterior. A la dreta, la Torre Magdala als Jardins de la Francesa. Postal antiga acolorida. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista de la Vall de Sant Daniel. A la part inferior s'observa la Torre Magdala. Postal antiga acolorida. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista del fort de Sant Cristòfol. A l'esquerra, la Torre Magdala. Autor Joan Martí Centelles. Col·lecció Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista des del fort de Sant Cristòfol, amb la Torre Magdala. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

---