La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La construcció del tren. El ferrocarril es va inaugurar oficialment l'any 1911. Les obres s'havien iniciat el 1893, treballs que va dur a terme la companyia anglesa The Olot and Gerona Railways Co. Ltd. a la qual Domènec Puigoriol havia cedit la concessió que se li havia atorgat l'any 1883. Posteriorment, el 17 de juliol de 1909 la companyia traslladaria la seu de Londres a Barcelona i va esdevenir la Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona, qui va fer una emissió de 5.000 obligacions amb gran èxit. Els primers projectes per fer arribar un ferrocarril de Girona fins a Olot dataven, però de 1844 (1).
L'any 1892 es va traspassar la propietat del projecte al Sr. Rodés de l’empresa Ferrocarriles Económicos de Olot a Gerona per a la construcció de la línia, a causa de la fallida de la banca Abaroa de París.

Ampliar

(Ampliar) - Vista parcial de l'esplanada de l'estació de tren d'Olot durant les obres de construcció de la línia ferroviària Olot-Girona. 1910-1911. Autor desconegut. Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

El 13 de novembre de 1895 entrava en funcionament un tram de 22 km que unia Amer i Salt, al que cinc anys més tard, el 15 de maig de 1900, s'afegien 3 km més, d'Amer a les Planes d'Hostoles, i el 10 de gener de 1902, els 11 km de les Planes a Sant Feliu de Pallerols. El 10 de gener de 1898 ja s'havia obert tram entre Salt i Girona. El 1909 les obres van continuar de mans de Fomento de Obras y Construcciones que les reprengué amb gran empenta.
No seria fins el 29 d'agost de 1911 que es va afegir a la línia el tram Sant Feliu a Sant Esteve d'en Bas, de 10 km, i de Sant Esteve a Olot, amb 8 km més. A principis de juliol, les vies ja arribaven a la mateixa entrada d’Olot, i la primera locomotora va fer la seva aparició remolcant el cotxe-saló el dia 23. Aquest acte se celebrà amb un banquet al qual assistiren les autoritats de la ciutat.

Ampliar

(Ampliar) - Acció de la "Compañía del Ferrocarril de Olot a Gerona". 1909. Font: Amics del Tren Olot-Girona.

A l’octubre la línia va ser inspeccionada per la Divisió de Ferrocarrils, la construcció va ser aprovada i autoritzada la circulació de trens. El 14 de novembre d'aquell any, el tren arribava, oficialment, a Olot, i quedava inaugurada la línia ferroviària (2).
L’entrada en servei de la totalitat del ferrocarril va suposar, l’any 1912, més d’un 40% de viatgers, percentatge que va minvar els anys de la Primera Guerra Mundial i que tornà a millorar els anys vint. L’any 1923 es doblà el nombre de viatgers i aquell va ser el millor exercici econòmic en la història de la Companyia. A causa de l’enorme increment del tràfic, va ser necessari ampliar el parc motor amb l’ajuda del Consell Superior de Ferrocarrils.

Ampliar

(Ampliar) - Tren d'Olot sortint de l'estació de Girona. Al fons, l'edifici de la Punxa. 15 de novembre de 1967. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'explotació de la línia. L’inici del servei, entre Amer i Salt, el 1895, no va despertar entusiasme popular a causa del boicot que van fer al ferrocarril les empreses existents de cotxes i tartanes, que varen abaratir els seus preus i varen deixar els vagons del tren buits. Malgrat tot, els treballs seguien en direcció a Olot. La inauguració l’any 1902 del tram Les Planes – Sant Feliu de Pallerols va ser una gran festa.
El març del mateix any es va autoritzar a Teodor de Mas i Nadal la construcció d’un ferrocarril de via estreta i tracció elèctrica que havia d'enllaçar Vic amb el ferrocarril Olot-Girona al Pasteral, però, per problemes econòmics, el projecte no es va arribar a materialitzar.
La puixant industrialització d’Olot i la seva precària xarxa de comunicacions varen fer que en aquells anys s’iniciés una competència al projectat ferrocarril mitjançant els trens de carretera amb tracció a vapor, uns vehicles construïts a Anglaterra que podien arrossegar tres remolcs de dos eixos i realitzava el servei entre Olot i l’estació de Sant Joan de les Abadesses.

Ampliar

(Ampliar) - Els militars de la guarnició que hi havia hagut a Olot utilitzaven el tren com a mitjà de transport. 1920. Autor desconegut. Història gràfica del tren d'Olot.

La visita d'Alfons XIII i la família reial. L’esdeveniment més memorable pel tren d’Olot durant els anys vint va ser la visita reial el dia 26 d’octubre de 1927, tal com relata el "Diario de Gerona" de l’endemà: “SS.MM. y AA.RR. y séquito, al que se unieron las primeras autoridades de la ciudad y provincia, subieron al ten especial que había de conducirles a Olot. Componían éste dos coches mixtos de primera y segunda, y un coche salón que iba en cola, y en el que se acomodaron las reales personas y las más significativas personalidades del acompañamiento.
De conductor del tren real iba el jefe de Explotación señor Barnola y de maquinista, el jefe de talleres señor Tordera. Marcharon a Olot en el propio tren el presidente y el vicepresidente del Consejo de Administración de la Compañía del ferrocarril, señores conde de Gamazo y Millet
[...]".

Ampliar

(Ampliar) - Inundació dels molls de càrrega de l'estació del tren d'Olot. 4 de setembre de 1926. Valentí Fargnoli Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La crisi econòmica i la Guerra Civil. El 1927, la Diputació de Girona va concedir una subvenció pels estudis dirigits a construir una ramificació des d’Anglès a Santa Coloma de Farners i, d’allà fins a l’enllaç amb la M.Z.A. (Compañía de los ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante), el tren de França, que ajudarien a descongestionar el trànsit de l’estació de Girona i, alhora, facilitarien les comunicacions amb el Barcelonès.
Durant els anys 1925–1928 es va estudiar una altra ampliació de la línia, a l’extrem oposat del traçat, que havia d’enllaçar Olot amb Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca però que a causa de la situació financera del Tren Olot-Girona tampoc es va realitzar.
La crisi econòmica mundial va afectar el tren a partir de l’any 1934, quan per primera vegada les despeses d’explotació superaven els ingressos, fet que es va repetí l’any següent, i va motivà que es deixessin de pagar els interessos als obligacionistes. Malgrat tot, es va decidir la compra d’automotors dièsel; amb l’inici de la Guerra Civil, però, es va abandonar completament aquesta possibilitat.

Ampliar

(Ampliar) - Grup de gent reunida a l’estació de Sant Feliu de Pallerols per dirigir-se a l’aplec del santuari de la Mare de Déu de la Salut. Ca. 1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El juliol de 1936, un comitè format pels obrers es va fer càrrec de l’explotació del tren, que continuà funcionant. A partir de l’any 1938 la comarca de la Garrotxa esdenvingué el centre d’acolliment de refugiats i ferits de guerra i, per aquest motiu, dos dels cotxes de viatgers es van convertir en cotxes-hospital. El tren funcionà fins al febrer de 1939. Els enginyers i militars col·locaren càrregues explosives per volar els ponts, atès que les tropes franquistes es trobaven a prop.
En acabar la guerra, el panorama era desolador: ponts volats, nombrosos desperfectes a la via, a les obres de fàbrica i en algunes estacions i el material mòbil molt afectat. La reconstrucció s’inicià al cap de poc, però el 1940 les inundacions del mes d’octubre van tornar a tallar la línia en tretze punt. A partir de 1941 el servei es va anar normalitzant; els anys de la postguerra el ferrocarril era l’únic mitjà de comunicació de la comarca.

Ampliar

(Ampliar) - Sabotatge al tren d'Olot (19 de maig de 1946). Col·lecció Jesús Bohigas. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

El sabotatge de 1946. El 16 de maig de 1946 tingué lloc un atemptat que hagués pogut causar la mort de centenars de persones (3). Un tren especial del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, amb 300 excursionistes que anaven a celebrar l'aplec anual del grup a Sant Pelegrí de Cogolls, a les Planes d’Hostoles, quan passava pel Pas dels Gegants, algú havia afluixat els carrils i, en conseqüència, la locomotora descarrilà i anà a parar al riu. Per sort, no va morir ningú, i la línia va estar tallada durant una dies fins a completar les complicades tasques de rescat de la locomotora. Les versions “oficials” de l'època parlaven d’accident fortuït, d’altres “oficioses” deien que el manteniment de les vies no havia estat adient i que les pluges les havien fet malbé, però la versió més estesa entre la gent de Salt era va ser ben diferent: sabotatge.

Ampliar

(Ampliar) - Descarrilament del tren d'Olot a causa d'un sabotatge, el 1946. Autor Creixenti. Col·lecció José Navarro del Río. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

Semblava que algú realment havia descaragolat la via, i que l’havia desplaçat lleugerament. La màquina, en caure al riu, va acabar de desplaçar-la del tot arrossegant-la amb ella. En aquella època de repressió i postguerra, tot just feia menys d’un any que s’havia acabat la Segona Guerra Mundial i 7 de la fi de la Guerra Civil, qualsevol referància a la lluita dels maquis o altres guerrilles, eren sistemàticament silenciades per la censura del règim franquista.

Ampliar

(Ampliar) - Descarrilament del tren d'Olot a causa d'un sabotatge, el 1946. Autor Estudios Arte. Fons Margarita Frigolé. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

L'inici de la fi. A partir de 1949 la situació financera va ser cada vegada més deficitària; el tràfic anava disminuint davant la competència de la carretera. La Companyia es va acollir a l’ajuda estatal, i va comprar dos automotors dièLsel, que en entrar al servei aconseguiren augmentar en un 30% el nombre de viatgers transportats. En canvi, el tràfic de mercaderies va anar minvant fins a arribar a pràcticament zero. El 1958 i per reduir les despeses de direcció, es va signar un conveni amb la companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona (SFG) per a l’explotació unificada de les dues lí:nies i així reduir el dèficit.

Ampliar

(Ampliar) - El tren d'Olot. Autor desconegut. Col·lecció José Navarro del Río. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

Les inundacions del 1962 van tornar a tallar la línia i obligaren al transbordament en autobús i, l’any següent, el Govern va decidir suprimir les subvencions que rebia el ferrocarril, mitjançant les quals podia funcionar. Aquesta decisió va obligar la Companyia a abandonar el servei en no poder fer front a l’enorme dèficit que arrossegava, i així el setembre del 1963 es va lliurar la línia a l’Estat. L’11 d’octubre d’aquell any, es disposava que l’Explotación del FF.CC. por el Estado (EFE) se'n fes càrrec.
A partir del lliurament a EFE, que més tard es denominaria Ferrocarriles de Via Estrecha (FEVE) el tren es va anar declinant i començaren els rumors de la seva clausura. La Diputació de Girona, que ja havia tingut males experiències amb el tren de Palamós, publicà el 1964 un estudi complet sobre la modernització d’aquests ferrocarrils. FEVE persistia en la seva idea, i la Cambra Oficial de Comerç de Girona va haver d’encomanar el 1966 un nou estudi, elaborat per la firma francesa Sofrerail, perquè determinés les condicions tècniques i econòmiques de l’explotació en base a la seva modernització. Les conclusions dels experts eren favorables i l’informe lliurat deixava clar que la modernització era tècnicament possible, que conduiria a l’equilibri econòmic i que les inversions realitzades tindrien una rendibilitat social immediata.

Ampliar

(Ampliar) - L'últim viatge del tren d'Olot entrant a l'estació de Girona. Fotografia de Lluís Serrat.

Lamentablement, el director general de Transports Terrestres, Santiago de Cruylles, envià una carta fent saber al ministre López Rodó que l’informe era lleugerament favorable, mereixedor de reserves i que els diners que s’invertirien podien tenir una millor destinació. Com a conseqüència d’això i de la política de tancar tots els ferrocarrils deficitaris, el mes de març de 1969 es va decretar la seva clausura definitiva pel 15 de juliol del mateix any. En aquell dia, un grapat de gent es va concentrar a l’estació d’Olot per veure circular per última vegada el que havia estat el petit tren d’Olot.
Val a dir, però, que el tren petit va tornar a circular de nou al cap d’uns tres mesos. L’ajuntament d’Olot sol·licità a FEVE una de les locomotores per a conservar-la. El 31 d’octubre d’aquell mateix any, la locomotora número 22, conduïda pel maquinista Freixa i uns quants ajudants, va partir d’Amer, però, a causa que en tot aquest temps no s’havia tingut cura de la via i pel clima tan humit de la comarca, es trobaren l’explanació plena d’herbes, pedres i algun esllavissament. Hagueren d’anar molt en comptes i fins l’endemà no van arribar a Olot. Poc després es van iniciar els treballs de desmantellament de tota la instal·lació i, l’any següent, el del material mòbil.

Ampliar

(Ampliar) - Avís del tancament definitiu del tren d'Olot. 1969. Arxiu Històric de Girona.


Notes
(1) - El primer projecte de dotar de ferrocarril Olot data de l’any 1844 amb el nom de Camino de Hierro titulado de la Serenísima Señora Infanta Dª María Luisa Fernanda, desde las minas de carbón de piedra inmediatas a San Juan de las Abadesas al puerto de Rosas. El tren seria de tracció a sang, amb animals i, malgrat la qualificació de camí de ferro, es construiria de formar similar a les línies mineres existents a principis de segle XIX a Anglaterra, els tramroads.
El 10 de juliol de 1844 es va atorgar l’autorització a la societat, amb el nom de Sociedad El Veterano Cabeza de Hierro. És important indicar que aquest fet s’esdevenia quatre anys abans que s’inaugurés el tren de Barcelona a Mataró. Malgrat, però, que el 1847 es va publicar un plec de condicions favorable, per motius financers no van poder iniciar-se la construcció.
Durant els anys següents, els intents d’unir Olot amb la xarxa ferroviària general varen ser diversos. El 1860, la Diputació de Girona va publicar un full contra el ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, afavorint el de Sant Joan a Roses. El 1865 es va publicar el projecte d’un ferrocarril que havia d’anar des de Santa Coloma de Farners a Olot, seguint un elaborat traçat pel qual, molts anys després, passaria el definitiu tren d’Olot. Més tard, la construcció del ferrocarril de Granollers a Sant Joan va despertar ira entre els olotins, que el 3 de gener de 1880 formaren la Sociedad del F.C. de San Feliu de Torelló a Olot, que seria una ramificació d’aquell però que no va aconseguir el capital necessari per iniciar el projecte.
Tots aquests projectes van fracassar, la qual cosa va motivar que diversos estaments suggerissin a Domènec Puig-Oriol la revitalització de l’antic projecte a través d’Amer, prolongant-lo fins a Girona. Finalment, després d’aprovar-se el 20 de febrer de 1883 el plec de condicions, s’atorgà la concessió a Puig-Oriol, que aquell any la transferí a la recentment creada Compañía Española de Ferrocarriles Económicos. Aquesta societat no va poder reunir el capital suficient per iniciar les obres i la tornà a transferir a Pere Bové i a Agustí Pujol, que van crear la Compañía de Ferrocarriles de Interés Local, que comportava la prolongació fins a Sant Feliu de Guíxols i que més tard s'anomenaria Ferrocarril Económico de Olot a Gerona. Una vegada en funcionament, es van dividir les obres en quatre trams establint un temps per a la finalització de cada un.
El problema bàsic era de tipus econòmic perquè ningú no volia realitzar les inversions necessàries. La solució va haver de venir de l’estranger: el 21 de maig de 1891 es va constituir a Londres la societat denominada The Olot & Gerona Railway Comany Ltd. Font: Associació Amics del Tren Olot-Girona. Tornar al text

(2) - Tal com explica el metge Joaquim Danés i Torras (1888-1960) en el "Llibre d'Olot" , el tren es va fer esperar:
“El tren s’inaugurà, a Olot, el 14 de Novembre de 1911. [...] Al punt del migdia havia d’arribar el comboi oficial, portant les autoritats i els padrins; les benediccions, els discursos, les músiques, gallardes, àpat dels captaires i pobres a l’Hospici, i el gran banquet a la platea del Teatre Principal, tot estava preparat i previngut. L’Ajuntament i els convidats, en lluïda comitiva, encapçalada amb la banda municipal, havien començat la gran festa a les onze, potser amb massa rigorosa puntualitat. Passa una hora, i dues, i el tren no arriba. En passen una altra, i una altra, i la gentada es comença d’escampar: tothom tingué temps d’anar-se’n tranquil·lament a casa a dinar i tornar a la tarda, tot passejant. La màquina exploradora, davant del tren oficial, entre Sant Esteva d’en Bas i Les Preses, havia descarrilat. Calgué improvisar una brigada. I fins molt enllà de la tarda el primer tren no pogué passar.
Passà, però, al capdavall: amb les quatre “gallardes” i banderoles totes avergonyides.
[...] La locomotora anava engalanada amb els escuts d’Olot i de Girona, amb dues senyeres catalanes i una bandera espanyola. Del cotxe-saló baixaren el capità general Sr. Weyler i les principals autoritats que es van dirigir fins el lloc del banquet, que passà a convertir-se de dinar en sopar. Simultàniament, en un altre edifici, se servia un sopar més senzill als 150 pobres de la ciutat.
Tornar al text

(3) - En un article publicat per l'Arxiu Municipal de Salt, es donaven testimonis directes de gent implicada, en el que, entre altres detalls, transcrivia el de la filla d'en Narcís, el guardafrens que treballava en aquell tren. “En Narcís, per la seva feina de guardafrens, anava al vagó de cua quan va sentir que la màquina l’hi demanava frens amb una cadència especial del xiulet. Va pensar que era estrany que l’hi demanés tan aviat perquè encara eren lluny de l’estació de Bescanó. Va començar a frenar de la forma habitual sense sospitar res quan, en sentir la insistència de la màquina, va mirar pel vidre de la finestra que tenia damunt del vagó i va veure que la via estava tallada. Urgentment va giravoltar la maneta amb totes les seves forces per evitar el desastre, però la inèrcia del tren era massa forta i, tot i que la màquina va perdre molta velocitat, quan va arribar al tram desviat, es va balancejar i va caure al riu arrossegant tots els vagons darrera seu. En Narcís es va fer una ferida al llavi amb el vidre de la finestra.
Mentrestant, a casa d’en Narcís, varen sentir passar moltes ambulàncies per la carretera (l'actual carrer Major de Salt) i la seva muller i la seva filla varen sortir a preguntar. Una persona els va dir que el tren havia caigut a la Pilastra. Les dues dones, espantades, van córrer a la recerca de notícies perquè sabien que en Narcís anava en aquell tren. La filla va agafar la bicicleta i va córrer cap a la Pilastra. Allà va trobar el seu pare assegut mentre un metge li curava la ferida del llavi. Més tranquil·la en veure que no era greu, s’hi va quedar una estona per ajudar i va escoltar les converses dels altres treballadors del tren que deien:
– Però com ho han pogut fer?
– Molt fàcil, han tret els cargols i amb una perpalina han desviat la via – va respondre en Narcís.”

Tornar al text


Back-Index

Ampliar

(Ampliar) - Vista parcial d'un tren estacionat a l'estació d'Olot de Girona. En primer terme s'observa un empleat de la companyia ferroviària. 1911-1920. Autor desconegut. Fons família Audouard. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ampliar

(Ampliar) - Descarrilament del tren d'Olot a causa d'un sabotatge (19 de maig de 1946). Autor Estudios Arte. Fons Margarita Frigolé. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

Ampliar

(Ampliar) - Notícia de la visita d'Alfons XIII i la família reial al tren d'Olot. Composició de la notícia amb la capçalera del "Diario de Gerona" del 27 d'octubre de 1927. Arxiu Municipal de Girona.

Ampliar

(Ampliar) - Descarrilament del tren d'Olot a causa d'un sabotatge (19 de maig de 1946). Fons Margarita Frigolé. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

Ampliar

(Ampliar) - Traçat viari del tren d'Olot al seu pas per Salt. 1957. Col·lecció família Muñoz Creus. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

Ampliar

(Ampliar) - La màquina núm. 21 del tren d'Olot al seu pas per l'estació del Veïnat de Salt. 1962. Col·lecció família Canals Cugat. Gentilesa de l'Arxiu Municipal de Salt.

Ampliar

(Ampliar) - Gravat dels goigs que el GEiEG varen dedicar a la Mare de Déu dels Àngels.

Ampliar

(Ampliar) - Goigs que el GEiEG varen dedicar a la Mare de Déu dels Àngels.

Ampliar

(Ampliar) - Exvot pintat per Joan Orihuel i ofert per la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona. 1946. Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. S'hi representa, en vinyetes successives, la Mare de Déu del Àngels coronant l’exvot i advocant les seqüències dels succés, els excursionistes a punt de pujar al tren, el fogoner saltant del tren abans de descarrilar, els vagons descarrilats i estimbats, i una escena popular de l’Aplec, amb una llegenda descriptiva de l'oferiment de l'exvot. Publicat al butlletí dels Manaies de Girona de 2013.

Ampliar

(Ampliar) - El tren d'Olot. 1965-1969. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ampliar

(Ampliar) - Tren aturat a l'estació d'Olot, a Girona. 1965-1969. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ampliar

(Ampliar) - El tren d'Olot durant un viatge. 1965-1969. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ampliar

(Ampliar) - El tren d'Olot sortint de l'estació d'Amer. 1965-1969. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia

- " El tren d’Olot. Història del ferrocarril Olot-Girona", Carles Salmerón i Bosch. 1984. Editorial Terminus. ISBN: 978-84-398-2678-1.
- "Història gràfica del tren d'Olot", Josep Clara. 2006. CCG Edicions. ISBN: 84-95483-76-9.
- "El Ferrocarril de Olot a Gerona", Rafael Alcaide González. 2004. Fundación de los Ferrocarriles Españoles, Madrid. ISBN 84-88675-98-4.
- "El traçat del tren d'Olot, vint anys després de la seva mort". Carme Vinyoles, Pau Lanao, Miquels Torns. 1989. Revista de Girona núm. 134.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés