La vaga dels Químics. L’abril de 1962 es va iniciar una vaga a la fàbrica d’Industrias Químicas y Tartáricas, coneguts com Els Químics, que acabaria derivant en una vaga total i es perllongaria durant set dies. L’empresa els feia anar a treballar diumenges. El principal promotor d’aquella vaga va ser Pedro Montalbán, que al capdavall es convertiria en un símbol de lluita de les classes populars a la ciutat de Girona.
Montalbán va decidir encapçalar una representació davant del bisbe Josep Cartañà (2). En el fons, però, la causa de la lluita era la millora salarial i de les condicions de treball. Davantla falta d’entesa fins i tot amb el bisbe, l’única mesura de pressió que els restà va ser seguir un procés de treball lent, iniciat el 12 de febrer i molt notori a partir del 12 d’abril, que pràcticament va arribar a aturar la producció.
El 17 d’abril, com a resposta, la direcció de l’empresa va acomiadar setze treballadors (3). El comiat massiu va provocarla reacció d’una trentena de companys que per solidaritat van abandonar el lloc de feina. La Guàrdia Civil va entrar a l'empresa i va desallotjar els vestidors i acordonar la fàbrica. La decisió de l’empresa va generar un moviment solidari fora de la fàbrica; es van recollir diners, i organitzacions com Càritas van oferir la seva ajuda. Davant la reacció popular, l’empresa va decidir suspendre la sanció als pocs més de trenta empleats que havien donat suport als acomiadats. Tanmateix els va amenaçar que no permetria que es repetissin escenes de desobediència i que serien despatxats si hi havia més incidents.
Que el primer conflicte laboral des de la Guerra Civil esclatés a la fàbrica de Palau-sacosta tenia una relació directa amb la gent que hi treballava, la majoria d’idees esquerranes, que fins i tot havien cantat "La Internacional" dins la fàbrica.
Pedro Montalbán que era un d’aquells esquerrans, va sortir sense feina però amb les convicions més clares que mai. Montalbán, més tard, explicaria que "quan a comissaria em deien que era un comunista revolucionari, els responia que si reclamar el pa dels meus fills volia dir això, sí, jo era comunista".