Jean Jaurès, 1904. Fotografia de Nadar. (Viquipèdia) - [Ampliar]

Nau i cor de la Catedral de Santa Cecília - [Ampliar]

Detall de la façana renaixentista de la mansió Reynès - [Ampliar]

Del Renaixement al segle XVII - L'època del Renaixement va ser marcada per la prosperitat gràcies al cultiu del pastel. La regió va esdevenir un veritable País de Xauxa (País de la Cucanya). Molts burgesos esdevingueren ràpidament rics i influents a la vida de la ciutat. Va ser l'època de la construcció de moltes residències i palaus particulars que encara es conserven. La casa Enjalbert, les mansions Gorsse i de Reynès són bons exemples de l'arquitectura d'aquest període, construcció que es caracteritza per la utilització exclusiva dels maons per als murs i de la pedra per a les mènsules i les llindes, brancals i àmpits de portes i finestres.
El 1474 és nomenat bisbe d'Albi Lluís d'Amboise. Anteriorment va ser ambaixador de França a Roma i conseller del rei Lluís XI i tinent general de la província de Llenguadoc. Va ser responsable de la instal·lació a Albi de Neumeister, un mestre impressor originari de Magúncia i col·laborador de Gutenberg. El seu va ser un dels primers tallers d'impressió a França, després de París i Lió.
Al segle XVI, apareixen nous problemes amb l'arribada del calvinisme a França el 1540. El bisbat d'Albi és considerat un dels més importants del regne a causa del seu potencial econòmic. Les guerres civils que van assolar l'Albigès, però en varen fer un dels més difícils d'administrar. Diversos italians es varen succeir en el càrrec al bisbat. En la seva elecció, hi intervenia el convenciment de que actuarien amb més fermesa que els prelats francesos per posar en pràctica les mesures severes que tenien la finalitat de suprimir els problemes interns.
El 25 de febrer de 1560, Albi organitza una gran processó expiatòria i la regent Caterina de Mèdici nomena bisbe el seu cosí Llorenç Strozzi qui s'encarregà de defensar la ciutat contra els protestants. La matança de Sant Bartomeu (24 agost 1572 París) es repeteix a Albi el 5 d'octubre i va donar lloc a moltes venjances. Albi s'dhereix a la Santa Lliga de París.
Cap a 1581, a més de les guerres de religió, la pesta fa estralls a Albi.
El 1593, els Estats Generals de la Lliga es reuneixen en presència d'Enric duc de Joyeuse. El Palau de la Berbie esdevé un bastió fortificat armat fins 1598, quan la Lliga va desaparèixer amb el nomenament d'Enric IV com a rei de França.
El segle XVII va ser un període de declivi econòmic per Albi i la seva regió. El comerç pastel va devallar i la ciutat cercava noves oportunitats econòmiques. La vidrieria, l'adoberia i els teixits eren activitats importants, però la ciutat ja no va poder tornar al nivell de prosperitat passat. A la perifèria es varen instal·lar diverses rajoleries per proporcionar material de construcció de la ciutat. La situació econòmica en vigílies de la Revolució Francesa el 1789 va ser particularment difícil.

Nau de la Catedral de Santa Cecília - [Ampliar]

Els segles XVIII i XIX - Durant la Revolució, Albi perd el seu lideratge en favor de Castres, que va esdevenir la capital del departament de Tarn el 1790. Però els republicans consideraren insegura Castres i es refugiaren a Albi. Albi va esdevenir la principal ciutat el 1797, després d'aquest breu període d'hegemonia de Castres. Les propietat de l'Església es varen vendre i el convent del Carme va esdevé l'actual Palau de Justícia i el dels Cordeliers es transforma en presó. El Palau de la Berbie es va convertir en la seu de l'administració departamental fins a 1823. El 1794, els arxius dels clergat són cremats a la plaça de Vigan.
Al segle XVIII, el marquès de Solages, senyor de Carmaux, va iniciar una de les primeres extraccions industrials de carbó de França. Va obtenir el permís per construir una línia de ferrocarril hipomòbil fins Albi. Així va néixer el barri de la Madeleine.
El ferrocarril va arribar a Albi el 24 de d'octubre de 1864 formant part de la línia de la companyia Tolosa-Lexos per branca de Tessonières. Es construeix un segon pont sobre el Tarn, l'actual Pont Nou, i un pas superior per al ferrocaril obert l'octubre de 1864. L'indústria metal·lúrgica s'instal·la a Saut du Tarn i comporta l'aparició de fundicions especialitzades, però l'activitat més important segueix essent la Verrerie Ouvrière d'Albi, fundada el 1896 per una cooperativa de treballadors auto-administrada amb l'ajuda d'una subscripció nacional i Jean Jaurès, després de la vaga de Carmaux de 1895. La fabricació de barrets és també una important indústria d'Albi, una dels primeres a la França del segle XIX. El 1931, la vidrieria autogestionat passaria a ser cooperativa de producció dels treballadors (SCOP).

Vaga dels miners de Carmaux, 1892. Le petit journal. (Viquipèdia) - [Ampliar]

A partir del segle XX - Durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Vichy va crear a Albi un centre de concentració d'estrangers. Poc abans de l'alliberament, una columna alemanya va intentar passar el Tarn, provinents del barri de la Madeleine. La Resistècia d'Albi i els estrangers, molts polonesos i espanyols, varen lliurar una ferotge batalla al Pont Nou abans d'haver de rendir-se. Un monument encara recorda aquesta acció.
L'octubre de 1945, a la carretera a Sant-Juéry, hi havia un camp de 1.200 presoners de guerra russos, a 2 km de la ciutat.
Avui en dia, Albi és un centre d'innovació amb l'Escola de Mines d'Albi-Carmaux (investigació de l'energia solar, vehicles i combustibles nets). La ciutat posa l'accent en els seus actius naturals, el clima agradable i el paisatge, i culturals, per desenvolupar el turisme verd. D'altra banda, la ciutat va fer esforços per millorar i embellir l'entorn urbà, com la plaça de Vigan i, més recentment, la de la Catedral, que han estat completament remodelades.

Plànol d'Albi, 1914. (Viquipèdia) - [Ampliar]

Carrer del Barri Antic d'Albi - [Ampliar]

Campanar de la Catedral de Santa Cecília - [Ampliar]

Altar major i orgue de la Catedral de Santa Cecília - [Ampliar]