|
El Cul de la Lleona (la història).
Al carrer dels Calderers hi hagué durant molts anys un hostal anomenat l'"Hostal de la Lleona", on hi havia una columna d'estil romànic que mostrava ran del capitell una bèstia en actitud d'enfilar-se amunt, ben arrapada al fust (1).
En realitat representava un lleó pero la gent en deia una mona. Com que la base de la columna estava aparedada al paviment del carrer, una persona alçant-se de puntetes podia tocar amb la cara la part inferior de l'animal. En base a això la gent, per tabalejar, deia als acabats d'arribar que per a tenir carta de ciutadania a Girona, havien de besar "el cul de la mona".
Imatge del cap de la Lleona - (Ampliar)
L'any 1866 un carro va fer caure la columna i en provocà una considerable trencadissa del fust, i l'Ajuntament no autoritzà Tomàs Trescens, que n'era propietari, a col·locar-la de bell nou, perquè quan fos alineada la via hi impediria el trànsit. La passà al fons arqueològic de l’antic Museu Provincial, al claustre del Monestir de Sant Pere de Galligants, on hi va estar fins que es va traslladar a l’actual Museu d’Art de Girona, a la dècada de 1970. La columna es creu que potser va ser feta per suportar la biga del vestíbul d'una gran casa, i que pot tenir un origen anterior a la fundació de l'hostal: ha estat catalogada del segle XIII. El 4 de gener de 1986 es va col·locar una còpia a la situació actual, substituïda per una segona còpia el 16/12/1995.
Imatge del cap de la Lleona - (Ampliar)
La llegenda.
Vivó, al seu llibre "Llegendes i misteris de Girona", explica que durant molts anys al carrer dels Calderers hi havia instal·lada una columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. Suposa que podria ser una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona" situat allà mateix en temps passats. El cas és que una part de la columna estava empotrada al sòl del carrer i això feia que, estirant-se un xic, la mainada podia arribar a tocar el cul de l'animaló.
Visita guiada sobre les llegendes de Girona: el Cul de la Lleona. 1995. Marçal Molas Vidal. INSPAI - Diuputació de Girona - (Ampliar)
Aquest ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, tenia confuses significacions, però en tot cas sembla que era garantia que qui ho feia, o mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria indefectiblement.
Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat per la tradició ciutadana. El fet de "tocar el cul de la lleona" es va anar convertint en "fer un petó al cul de la lleona", afegint-hi així elements mig eròtics mig escatològics.
Bateig i estrena del gegantó de la Lleona. Festival Undàrius 2023 - (Ampliar)
Pujar-hi o no pujar-hi; aquesta és la qüestió.
El novembre del 2015 es produí un desgraciat accident provocat per la caiguda des de dalt l'escala d'un turista francès, que li va provocar la mort. Com a conseqüència del fet es va retirar l'estructura que constava de tres graons de ferro, i feia més de 20 anys que s'havia instal·lat per besar el cul de l'animal. El 4 de maig següent es va canviar per una de nova estructurada en esgraonada, que passà de tenir tres a cinc graons, i que incorporava un passamà de ferro en un dels costats.
Anys abans ja hi havia estat vetat l'accés i se n'havia retirat l'escala com a mesura per lluitar contra el contagi de la grip A, i novament el 2020 amb l'arribada de la COVID-19, l'escultura va ser precintada per evitar el risc de contagi del coronavirus. A començaments del 2022, l'Ajuntament va decidir, per motius de seguretat i salut, no tornar-hi a col·locar les escales que havien estat retirades per unes obres de reforma del paviment que l'envoltava.
Instal·lació de la nova escala el 04/05/2016 - (Ampliar)
Notes
(1) -
Està tallada en pedra calcària nummulítica de Girona i mesura, inclosa la columna, 366 x 46 x 38 cm, està partida en nou fragments i presenta restes de policromia del segle XIX. Precisament va ser al llarg del segle XIX quan es va crear una certa ambigüitat pel que fa a la seva identificació, atès que sovint era descrita com una mona, i més tard com una lleona. Malgrat tot, aquest argument no va guanyar pes, ja que el lleó era un animal habitual en el repertori iconogràfic i simbòlic de l’edat mitjana a Europa.
A nivell formal, la figura sembla estar escalant el tronc d’un arbre i destaca per la llarga crinera de 40 cm, uns ulls grossos i una expressió ferotge. Presenta algunes pèrdues al front i al morro, fet que dificulta conèixer la veritable expressió de la lleona.
Sabem que al segle XIX estava ubicada a l’extrem oposat del carrer Calderers, al número 8, i que acompanyava la façana del “Mesón Hostal de la Lleona”. Tot i això, no va ser creada per a aquest establiment, sinó molt possiblement per a l’espai exterior d’una casa benestant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la lleona, que es gira cap a l’espectador en actitud de vigilància. Dades base: "La Lleona de Girona". Miquel Àngel Fumanal, op. cit. - Tornar al text
Bibliografia
- "Llegendes i Misteris de Girona". Carles Vivó i Siqués. 1989. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-760-9;.
- "El carrer dels Perolers". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" 1/7/1979.
- "El carrer dels Calderers". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" l'11/8/1984.
- "La Lleona de Girona". Miquel Àngel Fumanal i Pagès. 2024. Generalitat de catalunya. ISBN 84-1014-474-3.
- "Girona grisa i negra". N.J. Aragó, J.M. Casero, J. Guillamet, P. Pujades. 1972. Edicions 62. ISBN 84-2970-879-0.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
|
|
Placa explicativa de l'escultura - (Ampliar)
Notícia de la instal·lació de la rèplica del Cul de la Lleona al carrer dels Calderers. Article publicat al diari 'El Punt' el 4/1/1986 - (Ampliar)
Imatge de l'animal dalt la columna - (Ampliar)
Notícia de la instal·lació de la segona rèplica del Cul de la Lleona al carrer dels Calderers. Article publicat al 'Diari de Girona' el 16/12/1995 - (Ampliar)
L'estàtua original al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)
Cap de la gegantona que representa la figura, batejada el 30 de juliol de 2023 durant el festival Undàrius.

|