La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Il·lustració d'una nadala. 1956. Enric C. Ricart. Biblioteca Museu Victor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.


La cultura popular ha servat sempre una simpatia per la majoria d'ocells, fos per la seva feblesa, fos per la seva gràcia, fos pel seu cant, o, més prosaicament, per les seves carns saboroses; això, però, no impedia que se'ls cacés, per engabiar els cantaires i rostir els mengívols, emprant armes, ballestes, teles i varetes untades amb vesc. L'únic esport que tenia la mainada en èpoques reculades era anar a caçar nius, una activitat tan captivant, que sovint feien "campana" d'escola per anar-hi.
Les observacions directes de la manera de ser i de fer dels ocells en feien sorgir un seguir de creences, d'interpretacions dels crits, de comparances i de dites, el conjunt de les quals constitueix l'ornitologia popular. Entre d'altres, i de forma general, es deia que el 14 de febrer, els ocells es casaven.
(Imatge de capçalera: Viquipèdia).


Bibliografia.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folk·lore". J. Gibert, Barcelona, 1946.
- "El niu dels noms. recull de noms populars dels ocells a Catalunya". Laia Castells i Paula Torramilans. 2014. Barcelona.

[Article]

Informació-Index-Més imatges

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés