L'atac del 20 de juny. Després d'haver-se produït l'avalot contra la invasió napoleónica, la ciutat de Girona va considerar imprescindible i urgent posar en condicions, si això era possible, les defenses de la ciutat; ningú dubtava que aviat es produiria l'escomesa de l'exèrcit francès. Es va constituir una Junta de Govern, integrada per 31 membres, dividida en tres branques -governativa, militar i econòmica-, i en va ser dessignat president el tinent de rei Julià de Bolíbar, governador interí de la plaça. Tot allò que durant temps havia estat abandonat calia arranjar-lo amb urgència per defensar-se dels francesos: es varen reparar les muralles i els camins que duien als forts, es netejaren i enfondiren el fossats de les muralles, deixant-los així en condicions de defensa, s'aplegaren municions i queviures, i també es va procedir a instal·lar hospitals per a la cura de ferits. El general francès Duhesme, aleshores comandant de les forces napoleòniques que ocupaven Barcelona, en assebentar-se de l'aixecament de Girona, i en previsió de mantenir les comunicacions amb la frontera francesa, va decidir atacar per sorpresa la ciutat. Així, el 16 de juny de 1808, diada de Corpus, Duhesme sortí de Barcelona amb la divisió Lechi, set batallons, cinc esquadrons i vuit peces d'artilleria, en total un exèrcit de 5.000 homes, en direcció a Girona; el 20 de juny va arribar a les envistes de la ciutat, a Fornells, a primeres hores de la matinada. Duhesme envià a la ciutat missatgers per pactar una capitulació que posés fí a l'aixecament, proposta que va ser refusada; davant aquesta situació, va enviar un atac contra els baluards de la Mercè i el de Sant Francesc. La força que guarnia la ciutat i el civils que s'hi atansaren, des de les muralles, rebutjaren els atacs francesos. Havent el general francès aturat l'atac durant el dia, ho provà altra vegada durant la nit, moment en el que va atacar el baluard de Sant Pere o Santa Maria, sense obtenir cap resultat. Paral·lelament, entre les 11 i les 12 de nit, els francesos simularen un atac al baluard de Sant Francesc i al pont sobre l'Onyar. Des de les muralles i baluards immediats se'ls va fer foc i els atacants es retiraren; però seguidament unes columnes es llançaren contra el baluard de Santa Clara, on aconseguiren arrambar unes escales als murs del baluard, entrant i endinsant-se'hi. Aquest estava defensat per 50 ciutadans, una secció d'Ultònia i alguns artillers encarregats de maniobrar dos canons que hi havia, forces que hagueren de replegar-se a la gola del baluard. Un contingent del regiment Ultònia, de la reserva preparada, i més ciutadans armats, s'hi atansaren i llançant-se contra els francesos, els obligaren a retirar-se causant-los pèrdues importants. Duhesme, veient el nul resultat dels seus atacs per sorpresa, va decidir retirar-se per preparar més tropes i l'artilleria suficient per a establir un setge en tota regla. A la matinada següent, les seves tropes iniciaren la marxa cap a Barcelona. Durant la seva reculada, varen ser hostilitzats per grups de sometents i de civils organitzats en escamots, atacs que varen provocar considerables pèrdues en homes i, molt especialment, en materials. Els gironins, segons la documentació de l'època, atribuïren la seva victòria, en bona part, a la protecció de Sant Narcís, patró de la ciutat, que va ser dessignat, honoríficament, cap de les tropes gironines, i amb aquest motiu, durant una cerimònia que va ser celebrada a la seva capella, foren dipositats els emblemes del comandament al seu sepulcre. PER SABER-NE MÉS... |
|