|
|
|
||||||||
El cementiri dels jueus de Girona.
El nom del barri i del turó on està situat procedeix de l'existència de l'antic cementiri medieval dels jueus de Girona, el Monte Judaico, com també passava a d'altres indrets de Catalunya, com a Barcelona. La muntanya també era coneguda com "muntanya de la Barrufa". 
(Ampliar) - El cementiri jueu de Montjuíc. 1994-1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
En aquest document s'explicita que el cementiri està situat entre dues rieres, al sud i al nord respectivament, el que concorda amb les de Can Camaret, al nord del camp Prades, i la de Can Punxa o del Bou d'Or, al sud. Les llegendes i la troballa de làpides hebraiques al turó de Montjuïc es remunten al segle XVII (1). 
(Ampliar) - Làpida d'Estelina, la petita estrella. Segle XIV. Procedeix del cementiri jueu de Montjuïc. Museu d'Història dels Jueus de Girona. El 1998 s'hi va realitzar un seguit de prospeccions geofísiques i el 1999 una excavació arqueològica, durant la qual es varen trobar diverses tombes i es va documentar la zona. Una segona fase de prospeccions el 2000 es va conclore documentant un total de 200 tombes datades entre els segles XI i XIV, de les quals 20 varen ser trobades en aquesta campanya. L'any 2000, es varen inaugurar, al Museu d'Història dels Jueus de Girona, les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Montjuïc. 
(Ampliar) - Vista panoràmica del castell de Montjuïc. 1936. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. La gran defensa de la ciutat: el Fort Roig.
La pèrdua definitiva del fort de Bellaguarda, el juliol de 1675, va deixar de nou la frontera oberta en no haver-hi
cap plaça fortificada que pogués sostenir una guarnició prou potent, i tampoc no se’n podria construir cap perquè la Hisenda Reial estava arruïnada. 
(Ampliar) - El castell de Montjuíc. Detall de 'Gironne', 1711, A. Bertau. Bibliothèque nationale de France.
L'edificació el castell de Montjuïc, va rebre diversos noms, com per exemple de San Juan Cerralvo o de Sant Narcís (no confondre amb la Torre de Sant Narcís, situada més al nord-est). Poc abans del setge de 1684 ja el trobem identificat com a fort de Montjuïc. A molt documents i plànols francesos se l'identifica com Fort Rouge. 
(Ampliar) - Vista de la muntanya de Montjuïc des de Torre Gironella. Al fons, el castell de Montjuïc i la Torre Suchet. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Entre aquest i el marquès de Buscayolo va esclatar una forta
polèmica per la construcció d’aquesta fortificació. El motiu era que, segons Rinaldi, es deixava massa espai sense cobrir a la muntanya de la Barrufa, i això permetia que un hipotètic exèrcit enemic pogués assentar-se-hi i assetjar la fortificació. El marquès de Buscayolo, en canvi, al·legava que havia hagut d’aprofitar la construcció prèvia i, per aquest motiu, s'havia construït on actualment estava. 
(Ampliar) - Grup de soldats que fan el servei militar a Girona durant uns exercicis de tir al castell de Montjuïc. 1923. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
L'aspecte actual, no obstant, no és conseqüència de l'atac de 1843; el 1877 està documentat gràficament el fort amb només una bretxa (cortina nord), amb les garites, amb totes les voltes senceres i les seves parets corresponents amb la porta i finestra. Més tard, el 1911, Valentí Fargnoli fa una fotografia idèntica, des del mateix lloc on es va prendre la del 1877. En aquesta es pot veure que s'ha utilitzat el fort com a pedrera: hi ha hagut un saqueig de material, en el qual deixa les voltes de la cortina est al descobert, com també han desaparegut les garites i el sostre de la Casa del Governador. 
(Ampliar) - Vista de la muntanya de Montjuïc amb les edificacions d'obrers del Patronat de Cases Barates a Montjuïc. S'observa les cases encara en construcció. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. D'una 'ciutat-jardí' al barraquisme. El 1930, l'Ajuntament de la ciutat comprà part de la muntanya. L'any següent s'hi construeix una escola pública, l'escola Ignasi Iglésias. El 1933 es projecta la urbanització d'un "Parc Bosc", una ciutat-jardí per a la classe obrera, promocionat pel Patronat de Cases Barates de Montjuïc, que no acabà de quallar. Vint-i-dos anys més tard, el 1955, el Pla General qualificà la muntanya de Montjuïc com a zona verda. Dos anys més tard, el 1957, la zona del Castell s'omple de barraques, adosades als murs i muralles, on resideix població immigrada provinent d'altres indrets de l'Estat. L'ocupació va arribar gairebé a les 3.000 persones. 
(Ampliar) - Barraques de Montjuïc. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. Del barraquisme al Parc de Montjuïc.
Entre el 1945 i l 1971, el castell i les seves rodalies foren l´assentament d´una població vinguda principalment de les terres d'Andalusia i Extremadura. En aquells moments, el problema de l'habitatge no era pas exclusiu dels immigrants; també per als autòctons hi havia dificultats. Moltes parelles d´acabats de casar havien de conformar-se a viure a la casa paterna, o anar de rellogats. Però aquesta dificultat era molt més acusada per a aquells que no tenien coneixences i que a més no disposaven del necessari per pagar un lloguer, encara que fos mòdic. 
(Ampliar) - Barraquisme a la muntanya de Montjuïc. Barraques adossades al mur i a l'interior del castell. 1957. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
A poc a poc es produïren algunes millores. Una conducció d´aigua que permetia poder rentar la roba sense haver de baixar al Ter o al Galligants, llum elèctrica al "Caserón", edifici comunitari, com en deien de l'antiga residència del governador del castell, etc. En la diada de Sant Josep, que es declarà patró del barri, se celebrava la festa major. Notes (1) - Jaume Villanueva, a "Viaje literario a las iglesias de España, editada entre 1803 i 1821, esmenta la troballa de diverses làpides hebraiques a una zona propera a Can Coll, el que va provocar durant un temps una certa confusió, atès que també se n'havien recuperat una gran quantitat a la zona de Palau, el que va fer creure l'existència de dos cementiris jueus, un a Montjuïc i un altre a Palau. En realitat, les làpides de Palau s'explicaven per la donació que la comunitat jueva havia fet, en el moment de l'expulsió, del seu cementiri de Montjuïc a Joan Sarriera, batlle general de Catalunya, propietari de les Torres de Palau a finals del segle XV. Sarriera va reaprofitar algunes de les làpides en la reforma de l'edifici de Palau, el que explica la seva presència en aquell sector, lluny del cementiri. (Tornar al text)Bibliografia.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5. ---
|
(Ampliar) - Làpida de Josef, un infant jueu. Segle XIV. Procedeix del cementiri jueu de Montjuïc. Museu d'Història dels Jueus de Girona.
(Ampliar) - Plànol dels sondejos arqueològics del cementiri jueu de Montjuïc fets el 1999. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit.
(Ampliar) - Una de les tombes localitzades durant els sondejos arqueològics del cementiri jueu de Montjuïc fets el 1999. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit.
(Ampliar) - Sala del Museu d'Història dels Jueus de Girona, on s'exhibeixes les làpides funeràries.
(Ampliar) - Plànol del castell de Montjuïc. A.- Porta principal. B.- Casernes. C.- Baluard d'en Pacheco. D.- Magatzems i casernes. E.- Baluard de Saint Germain. F.- Casernes. G.- Porta d'emergència amb tambor. H.- Mitges llunes (llunetes o revellins). I.- Baluard de Sant Narcís. J.- Fossat. K.- Cortina. L.- Baluard d'Ozoria. M.- Casa del governador i caserna. N.- Cisterna. Dibuix de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.
(Ampliar) - Vista parcial del castell de Montjuïc
(Ampliar) - Vista parcial del castell de Montjuïc
(Ampliar) - L'escola Ignasi Iglésias. Al fons, la muralla de Sant Pere de Galligants i l'església de Sant Feliu. 1932-1940. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Una de les cases del Patronat de Cases Barates de Montjuïc en construcció. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Barraquisme a la muntanya de Montjuïc. Barraques adossades al mur i a l'interior del castell. 1967-1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Croquis de situació de les barraques, coves i horts dins del castell de Montjuíc. 1956. Arxiu Històric de Girona.
(Ampliar) - Inauguració de les vivendes socials promogudes per Ferran Vilallonga pels barraquistes desplaçats de Montjuïc, al carrer Portal Nou. 22/12/1969. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |