1. Antecedents de la fortificació.
La pèrdua de Salses i de Perpinyà (oficialment, el 1659 les corones espanyola i francesa signaven el Tractat dels Pirineus), implicava que la frontera espanyola quedés sense cap plaça forta per defensar-la. Per resoldre aquesta carència calia la fortificació de Girona, i el castell de Montjuïc va ser la fortalesa que protegia la ciutat per la banda nord, des d'on arribaven les invasions franceses, el principal enemic de l’època.
La frontera militar quedava molt propera a la ciutat de Girona. Del període de la Guerra dels Segadors (1640-1659) daten les primeres dades sobre l'existència d'una fortificació a Montjuïc, en el Manual d’Acords de Girona. Així, quan el virrei marquès de Mortara va sortir de campanya, el 24 de setembre de 1656, encomanà la defensa del "fortí de Montjuhic als tercios de la Diputació y Ciutat de Barcelona"(1).
(Ampliar) - Vista parcial de la muntanya de Montjuïc amb el castell homònim. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona
La construcció d’aquest fortí, durant el regnat de Felip IV, va ser posterior al setge que va patí Girona el 1653. En els mapes que dibuixaren els militars francesos no hi havia cap fortalesa a la muntanya de la Barrufa, i tampoc sortia esmentat a la relació de fortificacions que va lliurar el Governador als Jurats de la ciutat quan es retirà la guarnició el 1660, un cop acabada la guerra.
En un moment en el qual la prioritat era aixafar la revolta portuguesa, el que va provocar la sortida de totes les tropes, és de suposar que aquest fortí era, en realitat, una construcció precària, feta ràpidament
perquè els francesos estaven a prop de Girona i calia defensar d’alguna manera un lloc tan estratègic. Jeroni Real de Fontclara, en la seva "Crònica", explica que un dels errors que vàren cometre els francesos durant el setge de 1653, va ser no dominar els turons al voltant de Girona.
(Ampliar) - Plànol on s'aprecia la muntanya de la Barrufa o de Montjuïc sense el castell, Al seu lloc, s'hi indica "´Église fortifiée gardée des enemis" (església fortificada defensada pels enemics). Fragment de 'Carte manuscrite des environs de Gironne avec le plan de la ville', 1600-1699. Bibliothèque nationale de France.
(Ampliar) - Plànol de Girona extret de 'Les Plans, et Profils des principales Villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne : avec la Carte generale, et les particulieres de chaque gouvernement' Sébastien de Pontault de Beaulieu, 1659. Biblioteca Nacional de España. Observi's que encara no apareix el castell de Montjuí,
Del període 1672-1678, es disposa de més notícies sobre el fortí. El virrei de Catalunya, el duc de San Germano, va considerar que la millor manera de protegir la frontera era conquerint la fortalesa, aleshores francesa, de Bellaguarda, el que finalment aconseguí el 1674, després d’un curt setge. El 1675, un exèrcit francès sota el comandament del mariscal Schomberg bloquejà Bellaguarda, però no l’assaltà, sinó que travessà l’Empordà i arribà a Girona el 28 de maig.
(Ampliar) - El castell de Montjuïc vist des del campanar de la Catedral de Girona. 1911. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona
L’atac es va dirigir contra el fortí que hi havia a Montjuïc, després de diverses escomeses pel Pont Major, i, gràcies a una carta que enviaren els Jurats de Girona als Consellers de Barcelona, sabem que la victòria s’havia produït "per la resistencia [que] trobà [l’exèrcit francès], y [la] pèrdua [que] féu de molta gent en un fortí fet de feixina y terra en la montanya de Barrufa, que és molt serca de las murallas". (M. Guitart, op. cit). Així, el fortí no era de pedra, sinó fet amb feixines, feixos de branques que s’emplenaven de pedra i terra. Aquestes construccions precàries es contruïen en unes circumstàncies molt concretes d'urgència, i un cop superada la situació bèl·lica, eren abandonades o destruïdes.
Així, segurament, el fortí de 1656 i el de 1675 no eren el mateix; Joan Gaspar Roig i Jalpí esmentava que "[el fortín] se reduzía a una circumvalazión de tierra, y faxina sin otra defensa, porque no dio lugar la inopinada venida del Francés sobre esta Ciudad para más". (M. Guitart, op. cit).
(Ampliar) - El castell de Montjuíc. Detall de 'Gironne', 1711, A. Bertau. Bibliothèque nationale de France.
2. La construcció d'un castell.
La pèrdua definitiva del fort de Bellaguarda, el juliol de 1675, va deixar de nou la frontera oberta en no haver-hi
cap plaça fortificada que pogués sostenir una guarnició prou potent, i tampoc no se’n podria construir cap perquè la Hisenda Reial estava arruïnada.
Tement una nova invasió francesa, es va decidir de construir un baluard ("de cal y canto") a la muntanya de la Barrufa. El duc de San Germano, virrei de Catalunya, en va ordenr la construcció que va dur a terme Francesc Puig, mestre de cases de Barcelona, però es desconeix el nom de l’enginyer que el va dissenyar.
(Ampliar) - Gerona: planta de la ciudad y fortificación. 1673-1687. Publicat a "Planos de ciudades y fortificaciones de Cataluña y Cerdaña", d'Ambrosio Borsano. Biblioteca Nacional de España. S'hi observa un traçat exagerat del castell de Montjuïc, i la llegenda de "Fuerte de Mongionic casi acabado". El fort dels Caputxins encara era convent (núm. 29 al mapa).
Aquesta construcció no es va considerar suficient, i en qüestió d’un any es remodelà fins convertir-la en una fortificació molt més gran, rematada amb quatre baluards. La va dissenyar l'enginyer Gaspar Squarzafigo, marquès de Buscayolo, superintendent general de les fortificacions de Catalunya.
L'edificació el castell de Montjuïc, va rebre diversos noms, com per exemple de San Juan Cerralvo o de Sant Narcís (no confondre amb la Torre de Sant Narcís, situada més al nord-est). Poc abans del setge de 1684 ja el trobem identificat com a fort de Montjuïc. A molt documents i plànols francesos se l'identifica com Fort Rouge.
Per reforçar la comunicació entre la fortificació i la ciutat, es va construir la torre de Sant Joan, de planta pentagonal, amb potents murs atalussats.
(Ampliar) - Vista panoràmica des del castell de Montjuïc, que s'observa en primer pla. D'esquerra a dreta, Domeny, Sant Gregori , Taialà i el Puig d'en Roca. 1911-1926. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona
3. Controvèrsies sobre la construcció del castell.
L’any 1677 el castell ja estava acabat, tal com indica el memorial que va enviar al rei Carles II, Jerónimo Rinaldi, un dels principals enginyers militars de la monarquia espanyola. A partir d’aquesta data Girona començà a transformar-se en una plaça forta amb la missió d’aturar les embranzides franceses.
Entre aquest i el marquès de Buscayolo va esclatar una forta
polèmica per la construcció d’aquesta fortificació. El motiu era que, segons Rinaldi, es deixava massa espai sense cobrir a la muntanya de la Barrufa, i això permetia que un hipotètic exèrcit enemic pogués assentar-se-hi i assetjar la fortificació. El marquès de Buscayolo, en canvi, al·legava que havia hagut d’aprofitar la construcció prèvia i, per aquest motiu, es s'havia construït on actualment estava.
Tal com havia predit Jerónimo Rinaldi, en el setge de 1710, durant la Guerra de Successió, els francesos varen poder instal·lar unes bateries a la mateixa muntanya de la Barrufa per batre el castell de Montjuïc.
(Ampliar) - El castell de Montjuíc. Detall de "Plan des attaques du fort Montjuich et de la ville de Gironne", 1821, Laurent de Gouvion Saint-Cyr. Forma part de "Atlas des plans et cartes pour servir à l'intelligence des marches et positions du 7e Corps de la Grande Armée, pendant la campagne des annés 1808 et 1809". Bibliothèque nationale de France. (Veure plànol sencer)
4. Història del castell.
El 1781 (documentat el 15 de maig d'aquest any) n'era governador Joan Francesc Molines (o Molina) i Sicart, natural de Palamós, guàrdia de Corps de la Reial Companyia Italiana. També era governador de la plaça de Girona.
El 1790, el magistrat Francisco de Zamora visita les defenses de la ciutat, i diu del castell de Montjuïc a "Diario de los viajes hechos en Cataluña", que és "más famoso en el nombre que lo que merece [pues] está muy destrozado... muy baja la fortaleza, sin foso por muchas partes, dominado (e)... inútil". L'únic digne de menció és la utilització que en fa el Governador el qual "aprovecha bien la poca tierra que tiene su fortaleza... llena de coscoja y kermes". Aquesta nota crítica de Zamora fa pensar en un cert relaxament de les autoritats militars gironines. Concretament els governadors dels baluards de Girona semblen haver reconvertit els espais militars en agrícoles, anticipant les mesures desamortitzadores, denotant però poca sensibilitat per als esdeveniments a França. ("Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora", Montserrat Molí Frigola).
(Ampliar) -Ramat d'ovelles pasturant vora les restes del castell de Montjuïc. 1911-1925. Josep Maria Co i de Triola. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Durant la Guerra del Francès (1808-1809), el castell defensa Girona durant quatre mesos. El dia 8 de juliol de 1809, el comandament napoleònic va emprendre l'atac contra el castell. Després de sometre'l a l'artilleria, 2.400 soldats van assaltar la fortalesa, i l'11 d'agost de 1809, després d'haver-ne inutilitzat la pòlvora i l'artilleria el dia anterior, és lliurat a l'exèrcit napoleònic. El 10 de març de 1814 és inutilitzat per ordre del Mariscal Louis-Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre que actualment porta el seu nom, prop d'on hi havia hagut la de Sant Joan. El 1843, un bombardeig del general Prim ensorra la Torre Suchet i afecta el castell.
L'aspecte actual, no obstant, no és conseqüència de l'atac de 1843; el 1877 està documentat gràficament el fort amb només una bretxa (cortina nord), amb les garites, amb totes les voltes senceres i les seves parets corresponents amb la porta i finestra. Més tard, el 1911, Valentí Fargnoli fa una foto idèntica, des del mateix lloc on es va prendre la del 1877. En aquesta es pot veure que s'ha utilitzat el fort com a pedrera: hi ha hagut un saqueig de material, en el qual deixa les voltes de la cortina est al descobert, com també han desaparegut les garites i el sostre de la Casa del Governador.
(Ampliar) - El castell de Montjuíc. Detall de "Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694", 1694. Bibliothèque nationale de France.
El 1930, l'Ajuntament de la ciutat compra part de la muntanya. L'any següent s'hi construeix una escola pública. El 1933 es projecte la urbanització d'un "Parc Bosc", que no acaba de quallar. Vint-i-dos anys més tard, el 1955, el Pla General qualifica la muntanya de Montjuïc com a zona verda. Dos anys més tard, el 1957, la zona del Castell s'omple de barraques, adosades als murs i muralles, on resideix població immigrada provinent d'altres indrets de l'Estat. L'ocupació va arribar gairebé a les 3.000 persones.
El 1966 el Ministeri de l'Exèrcit treu a subhasta els terrenys de la muntanya que passen a mans de Ferran de Vilallonga (el 1961 l'Ajuntament n'havia demanat la cessió). L'any següent, el 1967, s'aprova inicialment el Pla Parcial de Montjuíc; en aquest any es commptabilitzen 315 barraques i 2.010 habitants. El 24 de desembre de 1971 desapareix l'última barraca de Montjuïc i l'any següent s'inicia la venda de les primeres parcel·les i es comencen a obrir els carrers i construir els primers habitatges. El 1984 l'Ajuntament de la ciutat obté el Castell de Montjuíc.
(Ampliar) - Grup de soldats que fan el servei militar a Girona durant uns exercicis de tir al castell de Montjuïc. Entre ells, Francesc Viñas. 1923. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
5. Descripció del castell de Montjuïc.
La planta del castell té una estructura quadrada, de 160 x 160 metres, amb façanes i camins coberts en tot el seu perímetre, quedant defensat per quatre baluards exteriors col·locats als angles del quadrat. Està al punt més elevat de la muntanya de Montjuïc, a 219 metres d'altitud en el seu punt més alt.
Aquest conjunt estava envoltat per un fossat, i les cortines nord i est estaven cobertes per sengles revellins. Des d'aquests a les poternes que hi havia a les cortines es podia circular per un passadís defensat per una caponera.
(Ampliar) - Plànol del castell de Montjuïc. Juan Diaz Pimienta, 1719. Biblioteca Nacional de España
Entrant al castell per l'entrada principal, neoclàssica, situada a la banda sud, a la plaça d'armes, s'observen les restes de les voltes que conformaven les grans dependències cobertes del castell. A la part central hi ha dues edificacions, la caserna, a l'esquerra, i la casa del governador, a més d'una gran cisterna al mig. Sota els terraplens hi havien casamates amb accés a la plaça d'armes, amb diverses dependències. Les voltes estaven construïdes a prova de bomba, i els allotjaments podien acollir de 700 a 900 homes. L'estat actual de les voltes les mostra en una increïble situació de sosteniment.
L'escarpa i la contraescarpa que formaven els murs estaven revestits amb paredat. Les cantonades i altres elements eren construïts amb carreus així com també l'imposta dels murs exteriors. Protegint els flancs nord i est, els més exposats a l'atac exterior, hi ha dos revellins descoberts.
Juntament amb la fortalesa es bastiren quatre torres defensives: Sant Lluís al nord, Sant Daniel a l'est, Sant Narcís al nord-est i Sant Joan al sud-oest, de les quals s'en conserven restes.
És un conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
(Ampliar) - Barraques de Montjuïc. 30 d'abril 1968. Narcís Sans, CRDI - Ajuntament de Girona
(Ampliar) - Vista de la muntanya de Montjuïc des de Torre Gironella. Al fons, el castell de Montjuïc i la Torre Suchet. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
(Ampliar) - Restes de les antigues barraques als murs del castell
6. Annex. Treballs de reparació i enfortiment del castell de Montjuïc fet a la Guerra del Francès
Text extret de "Historia militar de Gerona : que comprende particularmente los dos Sitios de 1808 y 1809", de Guillermo Minali, 1840. Minali va ser brigadier d'enginyers durant els Setges de Girona. "Desde el dia 6 de Junio de 1808 hasta el 16 de Agosto del mismo año (en cuyo tiempo la Plaza sufrió dos ataques, como ya se ha referido) se repararon en este Castillo todos sus parapetos, troneras, banquetas y rampas; asi mismo se reparó el puente levadizo de la puerta principal, las puertas y rastrillos de las dos poternas que salen á los rebellines; se colocaron 12 esplanadas para cañón, se construyeron 5 espaldones con tierras y faginas, se reparó la brecha durante el sitio con sacos á tierra, se elevaron cuatro pies mas con sacos y faginas los parapetos de los baluartes enfilados, se abrió una tronera en el flanco opuesto al baluarte atacado para flanquear la brecha, y se llenaron 2000 sacos á tierra para reparar los parapetos arruinados; se repararon algunas bóvedas, habilitándolas para víveres y para el alojamiento de la tropa; se demolieron, (como ya se ha referido), las dos
torres de San Luis y de San Daniel, y se reparó el alojamiento de la torre antigua de San Juan.
Después del dia 16 de Agosto se reparó la brecha con buena manipostería de mahones, se elevaron los
parapetos y banquetas con buena mampostería en el Baluarte de la derecha del frente del Norte, se repararon todos los demás parapetos en los otros Baluartes y en sus cortinas, las troneras, las rampas, la casa del Gobernador, el cuartel, su cocina y las garitas; se construyeron 12 esplanadas para cañón y dos de mortero; se hizo nuevo el puente levadizo de la puerta principal y el puente de madera de comunicación con el rebellín en el citado frente, se repararon todas las puertas, rastrillos, ventanas, escaleras y tablados; se habilitó la bóveda á la derecha de la puerta principal para cuerpo de guardia del oficial, y en la bóveda del cuerpo de guardia de la tropa se hizo una división con un tabique de mahones á fin de que la mitad de ella sirviera para almacén de víveres, se colocaron dos rejas de hierro en sus ventanas y se aseguró la puerta; se reparó el tejado sobre la bóveda del almacén de pólvora, se forró con tablas el suelo y costados del repuesto de pólvora del citado rebellín y se le pusieron dos puertas; se pusieron dos rastrillos
nuevos en la escalera que desde su gola baja al foso; en su ángulo flanqueado se hizo una plataforma con tierras mas elevada que el terraplén, se construyó en ella una esplanada corrida para dos piezas; se construyeron en este rebellín ademas cuatro esplanadas para cañón, se abrió una tronera para flanquear la plaza de armas á su derecha en el camino cubierto, y se repararon las demás troneras, parapetos y el tejado del cuerpo de guardia.
En el rebellin sobre el frente que mira á Levante se repararon los parapetos y las banquetas, se construyeron dobles tablados en dos bóvedas, se habilitó otra para cuerpo de guardia del oficial, se reparó la puerta de la caponera y todos sus rastrillos, se puso uno nuevo y una estacada orizontal en la tronera de la cortina que mira á la bóveda de esta caponera.
En la cortina del frente del Norte se colocó un suelo de lozas sobre el caballete de las bóvedas para recoger las aguas llovedizas; á cuyo efecto se construyó una cañería arrimada al revestimiento interior de esta cortina y otra hasta la acogida de las aguas del cuartel para la cisterna.
Se rehicieron los espaldones en tres Baluartes, se hizo un repuesto de pólvora en cada uno con blindas cargadas de tierra.
Para cubrir la cara batida en brecha del Baluarte en el frente del Norte, se construyó en la plaza de armas una sólida contraguardia de mamposteria y tierras, se colocó una estacada en la misma plaza de armas, un rastrillo á la escalera que baja al foso y otros dos en la salida á la campaña, se reparó el camino carretero que sube desde la Plaza á este Castillo, y se elevó el glacis con piedras sueltas cubiertas con
un poco de tierra en el citado frente.
En la torre de San Luis se sacaron todas las tierras que formaban la batería del enemigo, se limpió el foso, se sacaron todas las maderas podridas de los antiguos blindages en su plaza de armas, se revistió el terraplén con un muro de mamposteria ordinaria y apoyados á él, se colocaron blindages con vigas de roble cubiertas con un macizado de mamposteria y con tejas en los que se construyeron tablados para la tropa, un repuesto de pólvora y otro de municiones; se elevaron los parapetos hasta la altura de 9 pies con su banqueta, se construyeron cuatro troneras para cañón y otra para un obús, se cerró la gola con una pared sencilla en la que se colocó una estacada; se construyeron dos pilares de sillería en la puerta, en la que se colocó un puente levadizo: se construyeron cinco esplanadas con un suelo de manipostería de tres pies de grueso que se cubrió con lozas, se colocaron dos rastrillos y se hicieron dos garitas de manipostería y un lugar escusado, dos rampas para subir al terraplén, y se reforzó el glacis con piedras y un poco de tierra; se ensanchó la comunicación cubierta hasta el glacis del Castillo y se reparó la contra escarpa del foso de esta torre, que los enemigos habían cortado para hacer dos rampas.
En la torre de San Narciso se hicieron con corta diferencia las mismas obras y reparos que en la de San Luis.
En la torre de San Daniel se arregló el terraplén ó emplazamientos alto y bajo, se construyó en el primero por la parte de la torre de San Narciso un trozo de parapeto de 9 pies de alto con su banqueta y dos troneras con mamposteria de mahones, se cerró todo el resto del recinto con una pared de mamposteria ordinaria; se colocaron tres esplanadas para cañón, se hizo un repuesto de pólvora con bóveda á prueba cubierta con tierras, se construyeron barracones con paredes de piedra y barro rebozadas con mortero para el alojamiento de la tropa; se arreglaron dos pilares de piedra sillar en la puerta, en la que se Colocó un puente levadizo y dos rastrillos, se sacaron del foso todos los escombros, se elevó la contra escarpa y el glacis con piedras y tierra; se construyó una garita, un espaldón de mamposteria ordinaria y una rampa para subir al emplazamiento alto.
En la antigua torre de San Juan se soló toda la plataforma sobre la bóveda con un macizado de mamposteria cubierto de lozas labradas á escoda, se reparó la rodillera y parapeto, se dobló la bóveda con un techo de madera con su escalera en ella, se construyó un repuesto de pólvora y en la plataforma un tinglado
para la artillería, una garita y un lugar escusado, y se reparó la puerta, ventana y la escalera de entrada
á la torre.
Debajo de la torre de San Juan y por la parte de Poniente se construyeron casi sobre el mismo escarpado de la montaña dos baterías con manipostería, tierra y fagina, y un cuerpo de guardia; nombrándose las baterías de 'San Roque', dia en que fué libertada la Plaza en el sitio anterior.
Se hizo una comunicación cubierta entre las torres de San Narciso y de San Daniel".
(Ampliar) - Escut al mur del recinte exterior del castell
Notes
(1) - Esmentat a "El castell de Montjuïc. De fortí de feixina a castell: les etapes constructives de la fortalesa de Montjuíc (segle xvII)", Mateu Guitart, Revista de Girona núm 291, 2015. (Tornar al text)
Bibliografia
"La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals". Jaume Prat, Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-057-7
"La muralla de Girona. Del orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86953-21-9
"Els darrers mil anys de les muralles". Diversos autors. 2009. Col. Girona a l'abast XI. Bell-lloc. ISBN 978-84-922386-2-0
"Barraques sota el castell". Manel Mir. Revista de Girona, núm. 267. 2011. ISSN 0211-2663
"Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona". Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González. Institució "Fernando el Católico" (C.S.I.C.), Diputació de Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1.
Localització
41º 59' 37" N
2º 49' 54" E
--------
(Ampliar) - Plànol del castell de Montjuïc. A.- Porta principal. B.- Casernes. C.- Baluard d'en Pacheco. D.- Magatzems i casernes. E.- Baluard de Saint Germain. F.- Casernes. G.- Porta d'emergència amb tambor. H.- Mitges llunes (llunetes o revellins). I.- Baluard de Sant Narcís. J.- Fossat. K.- Cortina. L.- Baluard d'Ozoria. M.- Casa del governador i caserna. N.- Cisterna. Dibuix de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.
(Ampliar) - Detall de la porta d'entrada principal
(Ampliar) - Detall de la porta d'entrada principal
--------
-
-