.

Primera part. Les Pedreres i la muntanya de la O
El recorregut que es proposa ressegueix les antigues defenses i construccions militars exteriors de la ciutat, situades als cims dels turons que envolten Girona (les Pedreres, la muntanya de la O, Montjuïc), situació afavoridad per la seva posició estratègica.
L'esdevenir històric de la ciutat, les guerres, sobretot dels segles XVII, XVIII i XIX, els setges que ha sofert per la posició geogràfica que té, han fet que de la majoria d'aquestes edificacions sols en restin ruïnes i vestigis; la sortida de la ciutat de les tropes napoleòniques (Guerra del Francès) després de la dominació que va durar fins el 1814, va comportar la voladura de moltes d'aquestes defenses, i la inutilitat posterior des d'un punt de vista estrictament d'estratègia militar, que en va aconsellar l'abandonament.
Amb criteris paral·lels als que es varen aplicar amb les muralles de la ciutat, algunes construccions varen ser enderrocades, reconvertides, i d'altres restaren en un estat letàrgics després de les ferides rebudes en les accions bèl·liques.
Aquest itinerari les visita, les mostra i n'explica la història acumulada al llarg dels segles, alhora que les incorpora en el paisatge urbà i natural dels voltants de Girona, tot proposant una passejada pels indrets que proporcionen les vistes més espectaculars de la ciutat.

.

El fort dels Caputxins

El recorregut s'inicia al fort anomenat dels Caputxins, construït el 1708 damunt les restes d'un convent caputxí abandonat del segle XVI, en plena Guerra de Successió. Va estar en ús fins acabada la Guerra del Francès; al 1814, quan, amb la retirada de les tropes napoleòniques, va ser volat.
El fort més gran de la ciutat, tenia forma rectangular amb un petit baluard a cada angle. Disposava de dos mitjos baluards exteriors, separats del recinte per un fossat, salvat per un pont llevadís, i d'un fossat artificial entre aquests i la carena de la muntanya que dóna al riu Onyar. El fort tenia uns 120 metres de llarg i uns 80 d'ample i ocupava una superfície de 8.500 metres quadrats amb quatre baluards i un hornabec d'uns 3.000 metres quadrats i un petit fossar amb un pont. Anys més tard, el 1924, a la zona s'hi va construir un segon polvorí no massa allunyat de l'encara existent. Cal destacar-hi la gran cisterna, construïda amb el convent caputxí, amb arcs ogivals i una capacitat per a 700 metres cúbics d'aigua, i la seva comunicacion subterrànies amb la resta de forts dels turons de les Pedreres.
Situació: 41º 58' 35.5" N - 2º 50' 07.1" E

.

El Polvorí i el Cos de Guàrdia

El Polvorí i el seu Cos de Guàrdia van ser construïts el 1770 i el 1756, respectivament, per emmagatzemar-hi pólvora i explosius en un lloc allunyat però alhora de fàcil accés des dels forts i des de la ciutat.
L'ambient pacificador del regnat de Ferran VI, la proclamació del qual va ser celebrada a Girona amb gran magnificencia, va fer que fins el 1770 només es construís un polvorí i un edifici a part per al cos de guàrdia (1756) entre el fort de Caputxins i el Calvari, sota la direcció de Josep Cisterna, anomenat mestre de fortificacions el 1751.
Durant la Guerra del Francès va ser utilitzat com hospital de sarnosos. L'actual edifici és el resultat d'una reconstrucció de 1924. El Cos de Guàrdia no va ser intervingut, i per aquest motiu presenta un estat molt més enrunat. D'aquest darrer cal destacar-ne les dues torretes o grans garites situades en angles oposats.
Situació del polvorí: 41º 58' 45.1" N - 2º 50' 15.5" E
Situació del cos de guàrdia: 41º 58' 44.5" N - 2º 50' 11.7" E

El fort de la Reina Anna

Anomenat així en honor a la reina Anna d'Àustria, filla de l'emperador Maximilià d'Àustria, quarta esposa de Felip II i àvia de Felip IV. Construït el 1653 a instàncies del governador de Girona, Antonio de Zúñiga, al mateix temps que el del Conestable, tenia forma de sardineta o tenalla tancada pel sud-oest amb un petit baluard exterior separat per un fossat en el costat sud, que donava al fort dels Caputxins.
La principal funció d'aquest senzill recinte defensiu era servir d'enllaç entre els forts del Caputxins i del Conestable. Si del fort de Caputxins en queden poques restes, aquest pràcticament ha desaparegut. Situat damunt un petit turó on hi ha un tancat, amb ases i cavalls, només en resten alguns petits fragments dels murs entre la vegetació i una petita part del lloc on havia estat situat el pont cobert que unia el recinte principal amb el petit baluard exterior.
Malgrat estar situat en una propietat privada, es poden resseguir part dels murs de l'antic camí cobert que unia aquest fort amb el dels Caputxins, al costat est de la carena.
Situació: 41º 58' 42.3" N - 2º 50' 06.3" E

La torre d'Alfons XII (antic reducte de la Ciutat)

La torre va ser construïda al segle XIX (1874) al mateix lloc on anteriorment hi havia el reducte de la Ciutat, anomenat també de Sant Narcís o dels Estudiants, edificat l'any 1575 com una posició destacada del fort de Condestable dins el sistema defensiu de l'est i el sudest de Girona. Aquest fort de Condestable estava connectat amb altres dos, tot seguint els punts més alts dels turons veïns: el de Reina Anna i el de Caputxins. En un dels murs de la construcció actual s'hi pot veure un carreu amb la inscripció "Rª ANNA".
El reducte va ser volat pels francesos el 1814, durant la sortida dels francesos de la ciutat, com la resta de les fortaleses veïnes i la Torre Gironella, després de la Guerra del Francès. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) se n'aprofità l'interior i els carreus per edificar l'anomenada Torre d'Alfons XII, un petit fortí construït d'acord amb les directrius defensives de finals del segle XIX, que, de fet, no va arribar a utilitzar-se mai.
Situació: 41º 58' 54.0" N - 2º 49' 48.6" E

.

El fort del Conestable

Construït de forma precària el 1653 i reformat el 1675, tenia forma de trapezi amb petits baluards en tres dels seus quatre angles. Disposava de camins coberts per comunicar-se amb el fort de la Reina Anna i el reducte de la Ciutat. Va rebre aquest nom en atenció al conestable de Castella Iñigo Melchor (o Melair) de Velasco que, mentre va defensar Girona durant el setge de 1653, va acampar en aquest lloc amb les seves forces de cavalleria. Era la força més gran de la muntanya i la seva principal funció era cobrir el costa est de la ciutat.
Fins que no es va construir el polvorí de la zona del Calvari, el fort del Conestable tenia una dependència destinada a magatzem de pólvora; el 3 de desembre de 1718 s'hi produí un incendi fortuït amb els resultat de cinc morts.
Després de la Guerra del Francès, ser destruït definitivament el 1814 per les tropes napoleòniques en la seva retirada. Com els forts dels Caputxins i de la Reina Anna, gairebé ha desaparegut.
Situació: 41º 59' 06.0" N - 2º 49' 54.3" E

El reducte del Capítol

Aquest reducte, construït en el punt més elevat de l'actual barri de Torre Gironella, defensa avui desapareguda, formava part de la cadena defensiva dels turons de llevant de la ciutat. Construït el 1675, conjuntament amb els del Calvari i el de la Ciutat (aquest darrer des de 1874 "la torre d'Alfons XII"). Va cobrir una posició estratègica entre aquests dos forts i el del Condestable, i la seva relació amb la Torre Gironella, contrafort ja de l'emmurallat de Girona.
Construït, com hem dit, el 1675, amb el nom original de "Fort dels Quatre Màrtirs", era d'arquitectura molt senzilla, tan sols era una posició destacada del proper fort del Condestable, i la seva missió era assegurar les comunicacions entre la ciutat i els forts de la muntanya, i ajudar en la defensa de la vall de Sant Daniel.
El nom de "del Capítol" prové, probablement, del seu finançament a expenses de la ciutat i el capítol catedralici, que també varen finançar el fort del Calvari, i la reconversió parcial del convent de Sant Agustí en caserna. Actualment, un traçat amb formigó al barri de Torre Gironella en recorda la situació.
Situació: 41º 59' 05.2" N - 2º 49' 55.3" E

El fort del Calvari

Construït el 1675, es troba al punt més alt de la Muntanya de la O, com a defensa de la ciutat dels atacs dels francesos en diversos enfrontaments bèl·lics (atac de les tropes Noailles el 1694, la Guerra de Successió, la la Guerra del Francès), ofereix unes magnífiques vistes sobre Girona.
Aquesta construcció, on s'intal·laven bateries d'artilleria per cobrir el barranc del Galligants i flanquejar el reducte dels Alemanys, és contemporània als del Capítol i de la Ciutat.
Les construccions defensives de les Pedreres varen ser completades el 1708 amb el fort dels Captxins, el més gran de la ciutat i l'únic que s'aconsegueix construir dels projectes i la celebració de grans festes, amb motiu de la benedicció de l'estendard del Regiment dels Espanyols de Girona, festes en les quals predicà un sermó patriòtic Fra Antoni de la Concepció.
Després dels setges patits per la ciutat el 1711-1712 durant la Guerra de Successió, el cos d'Enginyers Militars elaborà un complexe Pla de recinte fortificat, complementat per un inacabat Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne (1701), d'un arquitecte espanyol desconegut, contraposició a Plan de la ville et de ses attaques d'A. Bertran (1711).
Situació: 41º 59' 11.4" N - 2º 49' 54.2" E

La torre Gironella

Les primeres restes de la Torre es remunten època fundacional romana, quan Gerunda disposava d'una torre, molt gran i de planta rectangular, situada en el punt més elevat d’un recinte de planta gairebé triangular. La torre defensava el punt més feble de la ciutat, que en aquell extrem quedava dominada per les altures immediates, i on també hi havia una porta d’accés a la ciutat.
Al segle XI es mantenia, en bona part, l'aparell defensiu baiximperial. Tres castells, en els tres vèrtexs de la ciutat, s'aixecaven dins els murs: el de Gironella, Sobreportes i el de Cabrera. L'any 1000, el comte Ramon Borrell III ordenà bastir la torre més a l'est i va construir el castell de Gironella, incloent dins el recinte les torres romanes. La magnificència de la torre medieval, amb els seus 37 metres d'alçada, devia impressionar a tot aquell que la contemplava. Així, era habitual incloure en els documents de préstec dels jueus gironins la fórmula "mentre resti en peu la Torre Gironella", en el sentit de "per sempre més".
El 1404 la torre es va enderrocar fortuïtament. El 1411 s'encarregà a Francesc Borrassà la reedificació, de mides més petites. Pels fets de la Guerra Civil catalana de 1462, la reina Joana Enr&iuacute;quez va fer reforçar de nou el castell. Al final de la Guerra del Francès, el 1814 els napoleònics la van fer volar.
Situació: 41º 59' 11.4" N - 2º 49' 42.2" E