.

Segona part. La muntanya de Montjuïc
El recorregut que es proposa ressegueix les antigues defenses i construccions militars exteriors de la ciutat, situades als cims dels turons que envolten Girona (les Pedreres, la muntanya de la O, Montjuïc), situació afavoridad per la seva posició estratègica.
L'esdevenir històric de la ciutat, les guerres, sobretot dels segles XVII, XVIII i XIX, els setges que ha sofert per la posició geogràfica que té, han fet que de la majoria d'aquestes edificacions sols en restin ruïnes i vestigis; la sortida de la ciutat de les tropes napoleòniques (Guerra del Francès) després de la dominació que va durar fins el 1814, va comportar la voladura de moltes d'aquestes defenses, i la inutilitat posterior des d'un punt de vista estrictament d'estratègia militar, que en va aconsellar l'abandonament.
Amb criteris paral·lels als que es varen aplicar amb les muralles de la ciutat, algunes construccions varen ser enderrocades, reconvertides, i d'altres restaren en un estat letàrgics després de les ferides rebudes en les accions bèl·liques.
Aquest itinerari les visita, les mostra i n'explica la història acumulada al llarg dels segles, alhora que les incorpora en el paisatge urbà i natural dels voltants de Girona, tot proposant una passejada pels indrets que proporcionen les vistes més espectaculars de la ciutat.

La torre de Suchet

Al vessant de Montjuïc sobre la Vall de Sant Daniel, s'hi alça una torre única, que no havia mai format part del complex defensiu del castell. Durant la Guerra del Francès, i després de la capitulació de Girona davant les tropes napoleòniques el 10 de desembre de 1809, el castell de Montjuïc, com la resta d'elements defensius de Girona, passà a mans dels assetjadors; així Girona esdevenia francesa durant gairebé quatre anys, del 1809 al 1813.
Durant aquest període, el mariscal Louis-Gabriel Suchet, el 1812 va donar ordre de construir una torre de vigilància de la ciutat i accessos, prop de la que havia estat la Torre de Sant Joan (el 1809 queda destruïda en incendiar-se la pòlvora emmagatzemada), la coneguda com torre Suchet.
El 1843 els gironins es varen revoltar dins del moviment general de la “Junta Central” i l'anomenada “Jamància”, que demanava una transformació política; els ciutadans de Girona, a causa de l’esmentada revolta s’enfrontaren a l’exèrcit, i la ciutat va ser bombardejada pel general Prim des dels voltants d'aquesta torre.
Situació: 41º 59' 24.1" N - 2º 49' 53.0" E

La torre de Sant Joan

Es tracta d'una construcció de planta pentagonal amb potents murs atalussats a la planta baixa que, malgrat les seves reduïdes dimensions, li donen un aspecte molt massís i amenaçador. Cal destacar-ne les grans espitlleres. No tenia fossat, perquè, per les característiques del terreny, no li calia, però havia estat envoltada d'una banqueta defensiva, avui desapareguda. Estava coberta per una volta molt gruixuda que, a més de donar-li una bona protecció davant les bombes enemigues, permetia emplaçar-hi quatre o cinc canons.
La seva misió era controlar el camí que comunicava la ciutat amb la muntanya, a més d'ajudar en la defensa del Portal de França i el baluard de Sant Pere, a la banda nord de la ciutat.
El 8 de juliol de 1809 va esclatar la torre de manera accidental. El "Diario de Gerona" ho explicava així: "A las 7 y media de la mañana se voló la torre de San Juan por imprudencia de un artillero que entró con una vela encendida en el repuesto de pólvora. [...] cayeron sus muros y bóvedas, quedando convertida en un montón de ruinas, debajo de las cuales quedó sepultada una parte de su guarnición.
Situació: 41º 59' 29.3" N - 2º 49' 38.9" E

la torre de Sant Daniel

És una gran torre de planta ovalada, poca alçada i poderosos murs atalussats que havia estat envoltada per un espectacular fossat del qual encara en queda gairebé la meitat. Situada a una distància de 350 m del castell de Montjuïc, la seva funció era controlar l'accés nord-est; per això disposava d'una bateria de 6-8 canons. Durant el setge de 1808 va quedar molt malmesa, però es va reconstruir urgentment i va tenir un important paper en el setge definitiu de 1809. Encara s'hi observen fileres de les antigues dependències, una petita cisterna, algunes de les troneres i el lloc on estava situat el pont llevadís per accedir a l'interior.
A W. Bucher, capità del regiment de Westfàlia, explica al seu "Diario del sitio de la Plaza de Gerona en Cataluña" (Madrid, 1814), que "Entonces [19 de juny de 1809] se construyó una batería á la izquierda de la torre de san Luis contra la de san Daniel, y la que estaba por encima de la de san Narciso dirigió su fuego contra la segunda torre. El 21 por la mañana empezaron su fuego estas baterías con tal suceso, que al medio día el enemigo abandonó la torre".
Situació: 41º 59' 41.7" N - 2º 50' 16.7" E

La torre de Sant Narcís

Torre de planta circular i poca alçada, situada estratègicament sobre un petit turó més o menys natural que li permetia una bona defensa. Està envoltada d'un gran fossat circular, més estret que el de la torre de Sant Daniel. S'hi accedia mitjançant un pont llevadís que comunicava amb una potent rampa semicoberta que facilitava l'accés protegit a l'interior. Situada a 750 m del castell de Montjuïc, controlava el accessos del costat nord i disposava d'una dotació de 6 a 8 canons. Es pot accedir a les restes del cos central de la torre per una moderna passera de fusta i observar diverses dependències, sobretot la que està situada sota d'una escala, que era utilitzada com a polvorí.
A W. Bucher, capità del regiment de Westfàlia, explica al seu "Diario del sitio de la Plaza de Gerona en Cataluña" (Madrid, 1814), que "La torre de san Narciso fué tomada aquel día [19 de juny de 1809], del mismo modo [que la de Sant Lluís, per assalt d'un destacament napoleònic i abandonament de la guarnició]. Las dos torres las guarnecieron el batallon del regimiento 16, y el de Wirzburgo".
Situació: 41º 59' 52.0" N - 2º 50' 20.5" E

La torre de Sant Lluís

És una construcció molt similar a la torre de Sant Daniel, però, es diferencia en la seva planta circular. També és de poca alçada i murs gruixuts. El 1814 va quedar completament destruïda; només hi són observables algunes parts interiors. Al mig, a causa de la gran explosió, s'hi va formar un petit cràter. S'hi pot apreciar, amb tota la seva potència defensiva, l'impressionant fossat que l'envolta, salvat per una passera moderna en el lloc on antigament estava emplaçat el pont llevadís. La torre, situada a 350 m del castell de Montjuïc amb el que es comunicava a través d'un ampli camí cobert, tenia una dotació d'uns 6-8 canons i la seva funció era controlar l'accés nord per la banda del Pont Major. Com les altres torres de la muntanya, va ser reformada l'any 1808 urgentment, a causa del seu estat d'abandonament.
A W. Bucher, capità del regiment de Westfàlia, explica al seu "Diario del sitio de la Plaza de Gerona en Cataluña" (Madrid, 1814), que "El 19 [de juny de 1809] por la mañana empezaron su fuego las dos nuevas baterías; de brecha á medio día quando se creyó practicable la de la torre de san Luis, se envió un destacamento de infantería francesa para asaltarla. La débil guarnición española no esperó el ataque, abandonó la torre, y se retiró al castillo de Monjuich".
Situació: 41º 59' 54.7" N - 2º 49' 51.6" E

El castell de Montjuïc

La pèrdua de Salses i de Perpinyà (oficialment, el 1659 les corones espanyola i francesa signaven el Tractat dels Pirineus), implicava que la frontera espanyola quedés sense cap plaça forta per defensar-la. Per resoldre aquesta carència calia la fortificació de Girona, i el castell de Montjuïc va ser la fortalesa que protegia la ciutat per la banda nord, des d'on arribaven les invasions franceses, el principal enemic de l’època. La construcció va començar el 1675 (algunes fonts indiquen el 1653), després d'un atac francès. La construcció va ser ràpida; l’any 1677 ja estava acabat.
Durant la Guerra del Francès (1808-1809), el castell defensa Girona durant quatre mesos. El dia 8 de juliol de 1809, el comandament napoleònic va emprendre l'atac contra el castell. Després de sometre'l a l'artilleria, 2.400 soldats van assaltar la fortalesa, i l'11 d'agost de 1809, després d'haver-ne inutilitzat la pòlvora i l'artilleria el dia anterior, és lliurat a l'exèrcit napoleònic. El 10 de març de 1814 és inutilitzat per ordre del Mariscal Louis-Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre que actualment porta el seu nom, prop d'on hi havia hagut la de Sant Joan.
Situació: 41º 59' 37.1" N - 2º 49' 53.6" E