Els barris de Girona. Sant Daniel

Una vall i un monestir. Sant Daniel és actualment un barri del municipi de Girona, a la vall del mateix nom, a l'est del Barri Vell de la ciutat i al peudemont de les Gavarres. El riu Galligants travessa la vall. És un dels paratges naturals del municipi de Girona, amb una flora i una fauna més riques i un bon nombre de fonts. Aquest antic municipi va ser agregat a Girona el 1963, i fins el moment de la seva annexió incloïa els nuclis de Sant Daniel, Font de la Pólvora i Vila-roja d'Onyar.
Els darrers anys hi ha hagut un increment de població i s'ha aturat el relatiu de l'envelliment per les noves construccions i la reforma d'altres d'antigues, que han atret nous veïns a la Vall. Segons el padró del 2019, la Vall consta de 665 habitants, el 0,65% de la població de la ciutat. Les dades dels darrers anys mostren petites oscil·lacions, per bé que el 1982 hi havia 764 habitants.

(Ampliar) - Sant Daniel. 1942. Jaume Roca Delpech. Aquarel·la sobre paper. 30 x 40 cm. Col·lecció particular. Girona.

La vall rebia diversos noms a la documentació més antiga: Vall Bascona, Vall Ombrosa, Vall Tenebrosa, Vall Profunda, Vall de la foscor. En la zona en què després s'hi bastiria el monestir, hi havia un petit assentament al voltant d'una capella preromànica dedicada originàriament a Sant Salvador, que pertanyia al Bisbat de Girona. Des finals del segle XI ja apareix documentada com a Vall de Sant Daniel, amb motiu de l'arribada de les relíquies de sant Daniel d'Armènia, vers l'any 888, segons la tradició. Els seus orígens de l'establiment que donaria lloc al poble cal situar-los entorn del monestir de Sant Daniel fundat per la comtessa Ermessenda, al voltant del qual s'anà concentrant la població.

(Ampliar) - Acte de benedicció de les campanes de l'església del monestir de Sant Daniel. Ballada de sardanes. 31 d'agost 1947. Fotografia: Martí Massafont. CRDI - Ajuntament de Girona.

El creixement posterior del monestir va comportar el paral·lel augment de la colonització de la vall i de l'activitat econòmica de la zona, un nucli urbà petit al voltant del monestir i nombrosos masos dispersos per la vall i vessants adjacents, gairebé tots propietat del monestir. Una de les construccions de l'època plenament funcional encara avui és l'anomenat pont de la font del Bisbe, que travessa el Galligants.
La Vall era, aleshores, l'inici del camí de Girona cap a Madremanya i la Bisbal, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la Vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la font del Bisbe, la Torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol. A principis dels anys 1990 la construcció de la variant de la carretera N-II va dividir la Vall en dos.

Vista de la vall de Sant Daniel des d'un punt elevat. En primer terme, el carrer de Sant Daniel que mena a la Vall i el riu Galligants. En segon terme, el pont de la font del Bisbe. 1911-1936

(Ampliar) - Vista de la vall de Sant Daniel des d'un punt elevat. En primer terme, el carrer de Sant Daniel que mena a la Vall i el riu Galligants. En segon terme, el pont de la font del Bisbe. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Sant Daniel de Botet i Sisó. L'historiador, arqueòleg i numismàtic Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846-1917), va escriure el volum dedicat a la província de Girona dins la "Geografia General de Catalunya" dirigida per Francesc Carreras i Candi, i publicada entre 1908 i 1918, on descrivia així el poble de Sant Daniel. Se n'ha conservat la grafia original.
"Aquest districte municipal comprèn lo poble de Sant Daniel, lo de Vilaroja y lo vehinat de Montjuich. Està situat a solixent de la ciutat de Gerona y afronta al N. ab lo de Celrà; al E. ab aquest meteix y ab lo de Quart; al S. ab lo de Quart, y al 0., mitjan sant l' Onyar, ab los de Quart y de Palàu Sa-Costa y ab lo de Gerona.
Té 144 edificis y alberchs, ab 622 habitants de fet y de dret, dels quals 141 saben llegir y escriure. Per son sexe y estat civil, se distribuexen en: Hòmens: solters, 188; casats, 117; viudos, 11; total. 316. Dones: solteres, 171; casades, 119; viudes, 16; total, 306, y per entitats de població, com segueix: Sant Daniel (cap de districte). 94 edif. y alberchs, 398 habitants. Vila roja (a 4 k. de Sant Daniel). 21 edif. i 101 h. Montjuich (a 5 k. de idem), 29 edif. i 123 habitants.

(Ampliar) - 14 de novembre de 1220. Fundació d'un benefici a Sant Daniel. Biblioteca de Catalunya.

Ocupa la vall anomenada de Sant Daniel, en temps antich coneguda per vall Tenebrosa y vall Profunda: s'extén per la montanya de Montjuich, arribant per la seva vessant de Ponent fins a tocar la carretera de França; puja a la carena de la serra de Sant Miquel y, voltant per derrera de les Pedreres, enclòu la petita vall de La Pólvora y alcança l'Onyar en la font dita del Capritxo, enfront del vehinat de la Creueta, comprenent en son terme lo cementiri de la ciutat de Gerona.
Lo terrer, montanyós, es de mitjana qualitat¡ hi ha bosch, poch poblat, y produheix grans, llegums y oli. Lo regan lo Galligans y algunes torrenteres: segles enrera, com portàm dit, hi havía hagut un llach O estany, y hi brollan algunes fonts, d'elles dues d'aygues minerals: la del ferro, en la vall de Sant Daniel, y la de La Pólvora, en la de Vilaroja.

Vista de la vall de Sant Daniel. Al centre, entre els arbres, el monestir de Sant Daniel. Al fons a la dreta, la muntanya de Montjuïc i la torre Suchet. 1905-1911

(Ampliar) - Vista de la vall de Sant Daniel. Al centre, entre els arbres, el monestir de Sant Daniel. Al fons a la dreta, la muntanya de Montjuïc i la torre Suchet. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Se comunica ab Gerona, de quina ciutat dista 2 k., per camí vehinal; ab Vilaroja, ab Campdorà y ab Celrà, per Sant Miquel: aquest derrer camí de ferradura. Reb lo corrèu per Gerona; té dues escoles públiques elementals complertes, una de noys y altra de noyes, y pertany al districte electoral de Torroella de Montgri. En lo vehinat de Montjuich hi ha forns de calç hydràulica.
Tant Vilaroja com Montjuich havian pertenescut a la parroquia de Sant Feliu de Gerona: Montjuich hi pertany encara i Vilaroja es al present de la parroquia de Palol de Onyar. Sant Daniel es parroquia urbana d'entrada, ab rector, y té per esglesia parroquial la del convent de les monges de Sant Benet. Fóu del ardiaconat y es del arxiprestat de Gerona.

(Ampliar) - 19 de novembre de 1225. Saurina de Cijar fa donació al monestir de Sant Daniel i a la seva abadessa Agneta d'un presbiterat fundat a l'altar de Santa Margarida per al qual dóna el seu honor de Pedrinyà. Biblioteca de Catalunya.

La antiga esglesia de Sant Daniel, fóu venuda l'any 1015, pèl bisbe de Gerona, al comte Ramón Borrell y a la seva esposa Ermessendis. Aquesta senyora hi fundà un convent de monges de la ordre de Sant Benet, que consta estava ja establert en l'any 1018. Gosava de mólts privilegis y l'any 1550 li fóu agregat lo de la metexa ordre de Vall de Maria.
L'any 1640, ab motiu de la guerra dels Segadors, les monges lo abandonaren temporalment, tancant-se a Gerona: quan la guerra de la Independencia l' hagueren de tornar abandonar, s' hi establí un hospital de sanch, y finalment fóu cremat pèls francesos. Una part d'ell ha sigut reedificada y lo tornan a ocupar les monges.
Del edifici primitiu no-n queda quasi res. La esglesia té una portada gòtica de derrers del segle xv, l'interior es del renaxement. En lo convent se conserva lo claustre de la antiga construcció.
L'any 1359, Sant Daniel tenia 7 fochs: 1 d'aloer y 6 d'esglesia; Montjuich, 4 fochs d'esglesia, y Vilaroja 5 fochs d'esglesia. En 1698 los tres llochs eran reyals y formavan part de la batllia de Gerona".

Donació fundacional d'Ermessenda de Carcassona i el seu fill Berenguer Ramon I, comtes de Barcelona, al monestir de Sant Daniel de Girona. 15 de març de 1018. Monestir de Sant Daniel

(Ampliar) - Donació fundacional d'Ermessenda de Carcassona i el seu fill Berenguer Ramon I, comtes de Barcelona, al monestir de Sant Daniel de Girona. 15 de març de 1018. Monestir de Sant Daniel.

Les vicisituts d'un monestir. Com hem dit, la comtesa Ermessenda de Carcassona i el seu espòs van adquirir el 16 de juny de 1015 unes terres pertanyents a Pere Roger, germà d'Ermessenda i bisbe de Girona, a les quals ja existia una petita església. El monestir ocupà el lloc d'una antiga capella preromànica dita de Sant Salvador on es guardaven les restes mortals de Sant Daniel des del segle IX. El mateix bisbe es va encarregar de reconstruir aquesta església perquè hi pogués establir-se la comunitat. Ermessenda es va encarregar de dotar al cenobi amb terres en diversos llocs, donacions que va continuar el seu fill Ramon Berenguer I. El convent ja estava acabat el 1020. Més endavant, la comtessa Mahalta (Mafalda) hi construí l'església actual, consagrada el 1086. El conjunt sofrí posteriorment diverses reformes i ampliacions.
Per un document notarial datat el 17 de desembre de 1345, sabem que el mestre Aloi es va comprometre a esculpir el sepulcre de Sant Daniel a canvi de 400 sous. En el mateix contracte s'especifica que l'escultor havia d'inspirar-se en un manuscrit català per la realització dels episodis de la vida del sant. Encara que va ser Ermessenda, sagristana del monestir, qui encarregà l'obra en nom del monestir. Sembla que al darrere de l'empresa hi havia el bisbe Arnau de Montrodó, decidit promocionador del cenobi femení. Des de la seva talla fins a principis del segle XX el sepulcre havia estat situat en una cripta subterrània.

(Ampliar) - Butlla del papa Gregori IX (1238) atorgant privilegis i ratificant les seves possessions. Arxiu de Sant Daniel. Gentilesa de www.monestirs.cat

Aviat es va establir una comunitat de sis religioses i el cenobi es va convertir amb el lloc preferit per les joves de les famílies adinerades de la comarca que volien servir a Déu. El 1342 la comunitat era de 20 monges. L'any 1550 va quedar unit per ordre papal al priorat de Valldemaria, prop d'Hostalric. Durant la Guerra dels Segadors, el 1640 els soldats de Felip IV buscaven pagesos revoltats i després els pagesos, soldats amagats, i la comunitat va haver d'abandonar el monestir el 26 de maig i refugiar-se a les muralles de Girona; hi va tornar el mateix juny.
El 1653 Girona era atacada i assetjada, i les comunitats que es trobaven fora dels murs de la ciutat (el convent de Santa Clara, el convent del Carme, l'Hospital de Santa Caterina i el monestir de Sant Daniel), tornaren a entrar a la ciutat. La comunitat de Sant Daniel va cercar refugi a cases de parents i familiars, i el monestir va ser ocupat altre cop per soldats. El 1654, varen poder tornar.
En cada un dels atacs, les pèrdues patrimonials de Sant Daniel es feien més difícil de restablir. El 1684 l'abadessa Maria de Lanuça i de Rocabertí va demanar ajuda a la Santa Seu per solucionar l'estat en què es trobava el monestr i reconstruir les pèrdues de béns mobles i immobles.

(Ampliar) - Detall de despesa del llibre d'entrades i sortides del procurador Bernat Castells del monestir de Sant Daniel. 1698-1699. Publicat a "Producció i gestió documental d'un monestir femení", op. cit.

Durant la Guerra de Successió, el novembre de 1710, les monges hagueren d'abandonar altre cop el monestir abans que s'iniciés el setge borbònic de la ciutat. El 1794, durant la Guerra Gran, l'exèrcit francès tornava a atacar Girona i les monges tornaven a marxar de la vall, ara per refugiar-se al monestir femení de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona. Quan tornaren es varen trobar que una part del recinte havia patit un incendi i la resta es trobava molt malmès.

Batalla durant els setges de la Guerra del Francès. S'observen els soldats francesos baixant de la muntanya (Sant Miquel o els Àngels). En segon terme es veu el monestir de Sant Daniel, a la vall, el castell de Montjuïc i una de les torres fumejant. 1826

(Ampliar) - Prise du grand convoi de Girone. Le 26 Fbre. 1809. Batalla durant els setges de la Guerra del Francès. S'observen els soldats francesos baixant de la muntanya (Sant Miquel o els Àngels). En segon terme es veu el monestir de Sant Daniel, a la vall, el castell de Montjuïc i una de les torres fumejant. 1826. Louis Jules Frederic Villeneuve, gravador. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1808, durant la Guerra del Francès, les monges de Sant Daniel es varen refugiar, dintre muralles, al convent de les Bernardes; el vespre del mateix dia, el 19 de juny, marxaren totes a cases de parents i coneguts. A final d'agost tornaven a ser a la Vall, però per poc temps. La Junta de Defensa volia utilitzar el monestir de caserna miliar, com ja havia fet catorze anys abans durant la Guerra Gran. El 9 de desembre les deu monges de Sant Daniel tornaven a abandonar el monestir, després d'haver-les obligat a lliurar tota la plata i objectes de valor de la sagristia per les despeses de la guerra. Les tropes franceses van utilitzar el cenobi com hospital militar. Quan Girona va capitulà, només quedava una monja de les deu que formaven la comunitat a inicis de la guerra. Atesa la situació ruïnosa del monestir, varen haver de llogar una casa dins la ciutat, coneguda com el "monestir interí de Sant Daniel".

(Ampliar) - El monestir de Sant Daniel. La planta baixa als segle XVII-XVIII. Publicat a "Producció i gestió documental d'un monestir femení", op. cit.

El 1816 se les va fer saber que es procediria a convertir l'hort del monestir, en estat ruïnós, en cementiri per la ciutat, projecte que el Capítol va aconseguir atur davant el capità general de Barcelona. El 16 de juny de 1817 es va aconseguir el permís per reedificar el monestir; l'1 de setembre de 1819 les sis monges que formaven la comunitat hi entraven. La restauració completa, però, no finalitzà fins a finals del segle XX.
Les desamortitzacions de Mendizábal de 1836 i 1837 excloïa els monestirs benedictins, però la llei de Pascual Madoz de l'1 de maig de 1855, va confiscar les seves possessions, i l'expropiació de la documentació acreditativa. El canvi de model va provocar que es veiessin obligades a acceptar la professió de noies no nobles, sinó procedents de families benestants de la zona que poguéssin pagar el dot en el moment de l'entrada a la comunitat.

(Ampliar) - Rebut de cent lliures dels dominis del monestir suprimit de Sant Daniel. 6 d'agost de 1811. Publicat a "Producció i gestió documental d'un monestir femení", op. cit.

El 1895 es va fer un pas més en el canvi de model: les onze monges que formaven la comunitat demanaren poder renunciar al seus béns particulars, el que acceptà el bisbe, però demanant que mai faltŕs res a cap monja. L'1 de gener de 1900 l'abadessa Maria Motger i Aulet va establir el canvi d'hàbit a Sant Daniel i s'abandonà definitivament l'antic hàbit amb cua per una senzilla túnica i l'escapulari benedictí.
El 1931, durant la Segona República, el monestir va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional com a monument historicoartístic, especialment per la seva església i claustre inferior, ambdós romànics.
Durant la Guerra Civil, el 22 de juliol de 1936 es va presentar un grup de milicians al monestir per comprovar que no hi havia ningú amagat. Dos dies més tard, el 24, les vint-i-tres monges que hi havia es dispersaren. Moltes tornaren a casa seva i unes quantes varen ser acollides per familiars d'altres membres de la comunitat. Un cop abandonat el monestir, els milicians el varen ocupar: varen enderrocar els murs del clòs, i varen dedicar una part a habitatges de refugiats i l'altra a escola. Amb l'entrada de les tropes franquistes, el monestir va passar a ser caserna militar.

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del monestir de Sant Daniel. S'observen part de les edificacions en estat ruinós. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

Finalment, el 8 de gener de 1940 les tropes franquistes varen abandonar el monestir i, després d'uns mesos d'obres, la comunitat el va tornar a habitar (juliol de 1940). El 1947, arran de la visita de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré, atès que totes les monges eren d'edat molt avançada, es nomenà priora administradora Caterina Torra i Miró, monja de Sant Benet de Montserrat, i amb ella vingueren el 8 de maig de 1952 divuit monges més de Sant Benet de Mataró i de Santa Clara de Barcelona. La seva arribada va suposar gran canvis en la organització i el funcionament de la comunitat, organitzant el treball per tallers.
Els acord del concili Vaticà II va permetre a les benedictines retornar a la Regla de Sant Benet, on la clausura no és contemplada, un canvi que es visualitzà ràpidament amb la desaparició de les reixes del torn de la porteria i les del cor baix de l'església. Les obres de restauració varen tenir el seu punt més espectacular en la inauguració de la del claustre inferior, inagurat el 2015 pel President Artur Mas.

(Ampliar) - Claustre del monestir de Sant Daniel.

El monestir de Sant Daniel. El conjunt monàstic està emplaçat ran del riu Galligants, i disposa d'una extensió de terreny, encercat dins murs, on s'aixequen les construccions destinades a permetre el bon funcionament diari de la comunitat monàstica (dormitori, refectori, cuina, etc.) que perviu actualment.
L'església del monestir correspon bàsicament a l'edifici del segle XII, recentment restaurat, i resta incorporada al conjunt d'edificis monàstics, molt renovats els segles XVIII-XIX. És de planta de creu grega, com la de Sant Pere de les Puelles. La nau central és coberta de volta de canó, separant-la del creuer uns arcs recolzats sobre pilastres. Les impostes amb decoració geomètrica d'aquestes darreres constitueixen un dels escassos elements ornamentals presents al temple. Sobre el transsepte s'aixeca el cimbori sobre trompes que, exteriorment, és un campanar octogonal decorat amb arcuacions, bandes llombardes i finestres geminades.

(Ampliar) - Obres de restauració al claustre del Monestir de Sant Daniel. 21 d'agost de 2012. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.

A l'interior presenta una particularitat poc freqüent: als murs del creuer, sota el cimbori, hi ha un fris d'arcuacions llombardes amb molt relleu. L'absis i el presbiteri van ser refets al segle XVII. El braç sud va ser reformat en època gòtica, suprimint l'absidiola que encara es conserva al de l'altre costat amb decoració de tipus llombard. La porta va ser substituïda al segle XV. A la façana es pot veure un finestral de doble esqueixada i un ull de bou al capcer emmarcats per la façana primitiva, amb un fris d'arcuacions, actualment integrada en l'ampliació posterior. Le construccions afegides als murs laterals han amagat el parament exterior original.
El sepulcre de Sant Daniel, al costat esquerre del creuer de l'església, va ser construït, per ordre del bisbe de Girona Arnau de Montrodon, entre finals de l'any 1345 i principis del 1346, i és obra del mestre Aloi de Montbrai. És una caixa de 146 cm de llarg per 34 cm d'ampla i 42 d'alt. La tapa amida 154 cm de llarg, 40 cm d'ample i 30 d'alt. Al damunt s'hi troba la imatge jacent de Sant Daniel decantada vers l'espectador. Vesteix túnica llarga fins als peus i un mantell en forma de casulla. Sosté amb les mans, creuades una damunt l'altra, un bastó de caminant. El seu cap descansa sobre un coixí, mentre els peus ho fan en una roca.

Inauguració de les obres de restauració del claustre amb el president Artur Mas, l'alcalde Carles Puigdemont i el bisbe Francesc Pardo. 15 de juny de 2013

(Ampliar) - Inauguració de les obres de restauració del claustre amb el president Artur Mas, l'alcalde Carles Puigdemont i el bisbe Francesc Pardo. 15 de juny de 2013. Joan Sabater Brunet. CRDI - Ajuntament de Girona.

El frontal de la caixa està dividit en sis espais, a cadascun dels quals s'hi representa una escena de la vida del sant, sota arcades trilobulades coronades amb decoració vegetal. Una viva policromia s'emprà tan a la imatge jacent com a les escenes hagiogràfiques, encara que és a les darreres on s'aprecia millor. El conjunt és proper a les formes practicades per l'escultura gòtica catalana de meitat segle XV d'un accentuat idealisme però amb una creixent atenció als problemes en la representació de la figura humana.
El claustre, de dues galeries, és un element molt remarcable del conjunt. És de planta rectangular, lleugerament irregular, i les ales est i oest són el doble de llargues que les altres dues. La galeria inferior, de sis i dotze arcades de mig punt que descansen sobre columnes dobles i capitells corintis, és una excel·lent mostra del romànic de principis del segle XIII, caracteritzat per l'austeritat decorativa i l'estilització formal. La galeria superior, d'arcs ogivals, bastida el segle XV, es troba més deteriorada. Les galeries són cobertes amb volta de canó.

(Ampliar) - Vista general de Sant Daniel des del campanar de la Catedral. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bibliografia.

- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona". Josep Maria Marquès. 1997. Fundació Noguera. ISBN 84-7935-400-8.
- "Quatre pobles en un segle (1862 - 1963)". Manel Mesquita. 2013. Ajuntament de Girona. ISBN 84-849-6190-7.
- "Girona entre quatre rius". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-4365-7.
- "Producció i gestió documental d'un monestir femení. Anàlisi de la funció arxiu i la gestió del claustre a Sant Daniel de Girona (1018-2017)". Irene Brugués Massot. 2017. Universitat de Barcelona.
- "El sepulcre de Sant Daniel del mestre Aloy". Josep Maria Marquès. 1981. Article publicat a Revista de Girona núm. 96.

El monestir de Sant Daniel. Reportatges fotogràfics i articles històrics del monestir, els claustres, el sepulcre gòtic i altres elements.

Inauguració de la restauració del claustre. Reportatge fotogràfic i article de l'acte oficial d'inauguració pel President Artur Mas el 15 de juny de 2013.

La font del Bisbe. Reportatge fotogràfic de la font situada a tocar el riu Galligants.

La font d'en Pericot. Reportatge fotogràfic i article sobre la llegenda de la serp de la font.

La font del Ferro. Reportatge fotogràfic i article sobre la font d'aigua ferruginosa que dona nom a l'indret.

El pont de la font del Bisbe. Reportatge fotogràfic i article històric sobre el pont medieval que travessa el Galligants.

El pont de la font d'en Pericot. Reportatge fotogràfic i article històric sobre el pont camínatural d'accés a la font d'en Pericot.

La Vall de Sant Daniel. Reportatge fotogràfic i article sobre diversos paratges i elements naturals i històrics de Sant Daniel.

El cementiri de Sant Daniel. Reportatge fotogràfic del cementiri que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

"50 anys de l'annexió d'antics municipis". Reportatge fotogràfic i article de l'exposició commemorativa de l'annexió a Girona de Santa Eugènia de Ter, Palau Sa-costa i Sant Daniel, al claustre del monestir.

Exposició "La Girona medieval". Reportatge fotogràfic i article de l'exposició als claustres del monestir, durant les Fires de Sant Narcís de 2013.

Festa Major 2017. Reportatges fotogràfics, videos i articles de les activitats durant la Festa Major del 2017.

Festa Major 2018. Reportatges fotogràfics, videos i articles de les activitats durant la Festa Major del 2018.

Festa Major 2019. Reportatges fotogràfics, videos i articles de les activitats durant la Festa Major del 2019.

--- -

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'un personatge popular de Sant Daniel, amb barretina, esclops i cistells. 1920-1930. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Escuts municipals de Sant Daniel, publicats per Joaquim Botet i Sisó a "Geografía general de Catalunya", 1908-1918.

(Ampliar) - Cap esculpit a la font del Bisbe.

1190. Privilegi atorgat pel rei Alfons I en el qual concedeix franquesa d’intesties als cristians habitants a la ciutat de Girona que visquin dins dels termes compresos entre la font de Pedret, Sant Daniel, la Torre Major de Gironella i el Pont Fred i la Cadireta Superior

(Ampliar) - 1190. Privilegi atorgat pel rei Alfons I en el qual concedeix franquesa d’intesties als cristians habitants a la ciutat de Girona que visquin dins dels termes compresos entre la font de Pedret, Sant Daniel, la Torre Major de Gironella i el Pont Fred i la Cadireta Superior. Fons Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Claustre del monestir de Sant Daniel. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

19 d'octubre de 1624. Lluïció de censal atorgada per Maria d’Olmer, abadessa de Sant Daniel, i per les monges del monestir, a favor de Guerau Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens

(Ampliar) - 19 d'octubre de 1624. Lluïció de censal atorgada per Maria d’Olmer, abadessa de Sant Daniel, i per les monges del monestir, a favor de Guerau Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens. Fons Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Claustre del monestir de Sant Daniel. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

19 d'abril de 1692. El lloctinent Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia, a Narcís Vives, agricultor de Sant Daniel. El cita en la causa que la ciutat ha presentat contra ell, atès que el seu bestiar, quan pastura, causa perjudicis a la ciutat

(Ampliar) - 19 d'abril de 1692. El lloctinent Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia, a Narcís Vives, agricultor de Sant Daniel. El cita en la causa que la ciutat ha presentat contra ell, atès que el seu bestiar, quan pastura, causa perjudicis a la ciutat. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - El pont de la font del Bisbe.

(Ampliar) - Claustre del monestir de Sant Daniel. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

23 de febrer de 1545. El lloctinent Juan Fernández-Manrique de Lara, marquès d’Aguilar, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que aquests han fet tancar el portal prop del monestir de Sant Daniel i això causa gran perjudici a les monges que hi habiten, els prega que el facin obrir unes hores al dia, les que creguin més convenients per a les necessitats del monestir

(Ampliar) - 23 de febrer de 1545. El lloctinent Juan Fernández-Manrique de Lara, marquès d’Aguilar, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que aquests han fet tancar el portal prop del monestir de Sant Daniel i això causa gran perjudici a les monges que hi habiten, els prega que el facin obrir unes hores al dia, les que creguin més convenients per a les necessitats del monestir. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Restes d'una construcció. Al fons, el monestir. 1940-1950. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

14 d'abril de 1614. L'abadessa Anna de Cruïlles (1610-15) i la comunitat del monestir de Sant Daniel reconeixen haver rebut de Galceran Masdéu, apotecari de Girona, 107 lliures i 4 sous per la lluïció d'un censal mort

(Ampliar) - 14 d'abril de 1614. L'abadessa Anna de Cruïlles (1610-15) i la comunitat del monestir de Sant Daniel reconeixen haver rebut de Galceran Masdéu, apotecari de Girona, 107 lliures i 4 sous per la lluïció d'un censal mort. Biblioteca de Catalunya.

(Ampliar) - Retrat d'un home de la vall de Sant Daniel amb barretina i pipa. 1915-1934. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Goigs a Sant Daniel de Girona. Impressor: Oliva estamper i llibreter del carrer Ballesteries. Segle XVIII.

(Ampliar) - Arribada de la Mare de Déu de Fàtima a Sant Daniel. A l'esquerra s'observa el mur del monestir. 20 de maig de 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - El cementiri de Sant Daniel.

(Ampliar) - Arribada de la Mare de Déu de Fàtima a Sant Daniel. Grup de dones engalanant una creu. 20 de maig de 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - El pont de la font del Bisbe. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

		Localització
		41º 59' 18" N 2º 50' 02" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice