El mercat, motor econòmic. Els mercats medievals es desenvolupaven a diversos nivells. Des de molt antic hi havia un mercat setmanal de productes agrícoles, però també se'n formà un de manufactures i aliments en tendes o taules permanents. L'augment de la clientela i la irradiació regional va estimular la diversificació i l'especialització dels oficis: a Girona es podien comprar productes que no es trobaven a les petites viles de la regió, com joies, armes (ballestes), derivats de la pell, vànoves o flassades.
A més dels que provenien de la mateixa ciutat i de les parròquies de l'entorn, al mercat hi havia productes d'indrets més llunyans, com els cereals de Sicília, la llana del Maestrat o els teixits de Perpinyà o de Camprodon.
Els mercaders gironins també sortien a vendre i, així, al principi del segle XIV, es documenten drapers gironins amb taules als mercats de Caldes de Malavella, Amer o Besalú. Finalment, les fires de Girona oferien als mercaders de moltes petites viles l'oportunitat de vendre i proveir-se a l'engròs: una demostració clara de la importància de la ciutat com a centre distribuïdor a nivell regional.

Una de les sales dedicades a l'època medieval - (Ampliar)

Activitat industrial i menestral. A Girona es vivia de l’activitat agrícola i d’una intel·ligent divisió del treball, amb una diversificació important d’oficis. Destacaven sobretot els molins drapers, els fariners i els paperers, que es movien gràcies a l’aigua de la sèquia Monar. També els picapedrers varen ocupar un lloc important en l’economia de l’època, a causa de la gran activitat constructiva que visqué la Girona medieval.

Peces de vaixella. Segle XIV - (Ampliar)

Plat. Ceràmica amb verd i manganès. Segle XIV - (Ampliar)

El govern de la ciutat. Durant l’època medieval s’organitza el govern de la ciutat, que sota el control de l’Administració reial, impartia justícia, garantia l’ordre públic, administrava les finances, controlava els mercats i la qualitat dels productes i s’ocupava del sanejament i de l’assistència social. També és destacable el paper que va jugar la comunitat jueva al segle XII i, sobretot, al segle XIII.
La progressiva capacitat fiscal del poder urbà va comportar la creació d'una estructura administrativa pròpia. El govern municipal cobrava impostos directes, les talles, i imposicions sobre determinats productes, les recaptacions dels quals es registraven detalladament en llibres específics. El clavari era el responsable de les finances municipals. El 1457 es va adoptar el sistema de la insaculació per a escollir els càrrecs i oficials municipals. Els noms dels escollits eren extrets, a l'atzar, d'una bossa o sac.

Una de les sales dedicades a l'època medieval - (Ampliar)

Les cases medievals. El pati (1) era l'element central que feia de destribuïdor, donava llum al magatzem, a l'obrador i al celler de la planta baixa (2) i recollia l'aigua dels teulats en una cisterna. També s'hi ubicava l'escala (3) que donava accés a la llotja (4) de la planta noble. La sala era l'estança principal de la casa (5), però hi havia altres dependències, com la cuina. L'edifici es coronava amb el badiu (6), una mena de golfes molt obertes.
Els grans casals amb façanes amples (7) ocupaven dues o més parcel·les. Algunes disposaven de torre (8) un element més de prestigi.
La versió reduïda a una sola parcel·la (9) era més corrent. La necessitat d'espai de la casa més comuna es podia satisfer construint voltes (10) sobre el carrer, que permetien la circulació dels viananats.
Les voltes o passatges (11) podien connectar dues parts de cases confrontades a banda i banda del carrer. Per guanyar espai als pisos, també es podia afegir a les façanes tribunes amb bigues i puntals de fusta (12).

Maqueta d'una casa medieval segons les excavacions del carrer de Savaneres, a l'actual plaça Pompeu Fabra - (Ampliar)

Art i cultura. En ser un dels centres principals de la Catalunya artística medieval, Girona conserva encara ara un repertori significatiu d'aquest llarg període, amb creacions notables del romànic, com l'excepcional Tapís de la Creació o els claustres de la Catedral, de Sant Pere de Galligants i de Sant Daniel, i construccions remarcables del gòtic, com les esglésies de Sant Feliu o de Sant Domènec, la façana de la Pia Almoina o la mateixa Catedral.
Igualment, els centres intel·lectuals com la Catedral o el convent de Sant Domènec, aix&iacuute; com, progressivament, els autors profans, feren de la ciutat una peça imprescindible del sistema cultural i literari del país al llarg dels segles medievals.

Làpida. 1921. Pedra nummulítica de Girona. Rafael Masó. Dedicada a Guillem Colteller (segona meitat segle XIV), metge de la casa reial catalana en matèria sobretot de ginecologia, i un dels més grans coneixedors de la ciència mèdica del Principat. Aquesta làpida procedeix del Saló de Sessions de l'Ajuntament de Girona, d'on va ser retirada el 1940. Transcripció: Anno Domini MCMXXI a Mestre Guillem Colteller fisch dels Reys Pere III y Ihoan I el congres de metges de llengua catalana celebrat a Gerona - (Ampliar)

Els professionals de la salut. A Girona, abans de la pesta de 1348, hi havia en total més de trenta especialistes de la salut, entre físics, cirurgians, apotecaris i barbers, que posseïen llibres especialitzats a les seves biblioteques. Alguns, com els famosos cirurgians Berenguer i Jaume Riera o Sarriera, van estar al servei del rei i de la cort; d'altres serviren el bisbe i els canonges, com Ramon de Cornellà (1296), mestre Albert (1305) o mestre Guerau de Santdionís (1318). Però molts atenien també malalts més modestos o oferien els seus consells professionals a tota la població. La interacció entre metges jueus i cristians eera molt habitual. Els serveis de la salut constituïen doncs una altra especialitat que Girona oferia al seu entorn regional: a mitjan segle XV, un apotecari com Ramon de Sant Medir servia clients vinguts de la Bisbal d'Empordà, Banyoles o Camprodon.

Plat d'ala. Ceràmica amb manganès. Segle XIV - (Ampliar)

Escudella. Ceràmica amb manganès. Segle XIV - (Ampliar)

---

41º 59' 14" N 2º 49' 30" E

[La Girona moderna]

---