Museu d'Història de Girona

El general de brigada Anacleto Pastors de Sala-Sella. 1859. J. Montaña. Oli sobre tela - (Ampliar)

Parette della salla di riposo del Teatro di Girona. Sacchetti. 1865. Dibuix acolorit amb tocs de clarió - (Ampliar)

Esbós d'una làmpada del Pallol. Atribuït a Sacchetti - (Ampliar)

Dona típica de Girona. J. Armet. Impremta F. Muñoz, Málaga - (Ampliar)

Cà:mera fotogràfica d'estudi. Fotografia Unal. Primer quart segle XX - (Ampliar)

L'arribada del cinema. El 8/9/1897 als baixos del núm 27 de l'Argenteria es varen projectar tres films - (Ampliar)

Retrat de Jacint Verdaguer reproduït a la revista 'Vida', núm. 2, Girona 30 de juny de 1902. Prudenci Bertrana Compte. Tinta xinesa sobre paper - (Ampliar)

Ràdio de galena. 1924. Col·lecció Jaume Pol i Perera - (Ampliar)

Escut de Girona procedent de l'antic escorxador de la ciutat. 1910 - (Ampliar)

Autorretrat. Ricard Guinó. 1918. Sanguina sobre paper - (Ampliar)

Mela Muter. Carrer Cúndaro (Carrer típic). 1914. Oli sobre tela - (Ampliar)

Apunt de bust masculí. Fidel Aguilar Marcó. Ca. 1913. Carbó sobre paper - (Ampliar)

Apunt de noi assegut. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper - (Ampliar)

Bust de nena. Ricard Guinó Boix. 1907. Guix - (Ampliar)

Retrat de Miquel de Palol. Fosa en bronze a partir de l'original en guix de Ricard Guinó Boix. 2015 - (Ampliar)

Dona asseguda amb cistella de fruites. Ricard Guinó Boix. 1922. Baix relleu en guix - (Ampliar)

Bust de nen. Ricard Guinó Boix. 1907. Guix - (Ampliar)

La Girona del segle XIX, el Modernisme i el Noucentisme

Girona al segle XIX. Les conseqüències de la Guerra del Francès i l’encotillament de la ciutat per les muralles marquen el desenvolupament del tot el segle XIX. La desamortització dels béns eclesiàstics va alliberar un sòl urbà que es va aprofitar per a la construcció d’habitatges, per a la implantació d’indústries i per portar a terme diversos projectes urbanístics. L’enderroc de les muralles va ser el símbol de l’alliberament urbanístic, social, cultural i polític al qual Girona aspirava. La ciutat es redefinia a si mateixa cap a la modernitat. El 1833, amb l’atorgament de la capitalitat provincial, la ciutat es consolida com a ciutat de serveis. (Adaptat del text de sala del Museu).

Una de les sales dedicades a la Girona del segle XIX - (Ampliar)

Paisatge de Girona. Antoni Graner Viñuelas. Oli sobre tela, ca. 1850 - (Ampliar)

Primeres alumnes de l'antic Institut d'Ensenyament Mitjà. La primera matriculada va ser Vicenta Janer Jubert, natural de Girona, el curs 1876-1877 - (Ampliar)

Voltes de Girona. Pons Martí - (Ampliar)

Planta i alçat del Teatre Municipal. Martí Sureda i Deulovol - (Ampliar)

Maqueta del mercat destinat a l'espai que ocupa la plaça Catalunya, no executat. Joaquin Maggioni. Maqueta Esteban Sala. 1929 - (Ampliar)

Projecte de l'escorxador de Ramon Folch. Martí Sureda, 1895 - (Ampliar)

L'enderrocament de les muralles de Girona - (Ampliar)

El quiosc de premsa de la Rambla de la Llibertat - (Ampliar)

La industrialització de Girona. Motor de Planas, Flaquer i Cia - (Ampliar)

Modernisme i Noucentisme. Al primer terç del segle XX, el progrés demogràfic, urbanístic i comercial de la ciutat va ser evident en diferents àmbits de la cultura, amb una emergent representació d’associacions literàries, artístiques, musicals, esportives i educatives, així com les aportacions intel·lectuals de Carles i Darius Rahola, Prudenci Bertrana i d’altres com Miquel de Palol, Josep Tharrats, Xavier Montsalvatge i Rafael Masó. Amb l’aparició del Modernisme i, més tard, del Noucentisme, Girona esdevé el segon nucli cultural de Catalunya. (Adaptat del text de sala del Museu).