![]() |
![]() |
![]() El quiosc de premsa de la Rambla de la Llibertat - (Ampliar) ![]() Ràdio de galena. 1924 - (Ampliar) ![]() La guerra vista pels infants. Dibuixos escolars durant la Guerra Civil - (Ampliar) ![]() Cartell de les Fires de Sant Narcís. 1943. Joan Orihuel i Barta - (Ampliar) ![]() Aparell de ràdio Atwater Kent. Estats Units d'Amèrica. 1933 - (Ampliar) ![]() Automòbil Seat 600. Ca. 1960 - (Ampliar) ![]() Homenatge a Carles Rahola. 1976 - (Ampliar) ![]() Acció 'Salvem la Devesa'. 1976 - (Ampliar) ![]() Cartell d'un míting de l'Assemblea Democràtica Girona. 1976 - (Ampliar) |
II República, Guerra Civil i franquisme. L'adveniment de la II República (1923-1936).
Girona va viure de prop els fets polítics de Catalunya i l’Estat. L’apogeu del catalanisme, els conflictes socials i, sobretot, l’arribada de la II República van ser els fets que es van viure de manera més intensa. ![]() Una de les sales dedicades a la República i al franquisme - (Ampliar) ![]() Projecte del nou grup escolar Prat de la Riba. Ricard Giralt Casadesús. 1936 - (Ampliar) La Guerra Civil i el franquisme (1936-1975). La instauració del Nuevo Estado franquista, després de la derrota republicana a la Guerra Civil, va comportar una fractura històrica sense precedents. A la ciutat de Girona, com a la resta de l’Estat espanyol, les dues primeres dècades de la dictadura es van caracteritzar per la submissió de la majoria de la població a una situació dominada per la por, la repressió i les dificultats econòmiques. La lluita diària per la supervivència va esdevenir el principal tret identificador d’una societat dirigida per un sistema polític amb voluntat totalitària i vocació fortament espanyolista. De la mateixa manera que a l’Alemanya nazi i a la Itàlia feixista, el franquisme va abolir qualsevol signe de llibertat democràtica. [Article principal]. ![]() Làpida commemorativa. Ca. 1939 - (Ampliar) ![]() Mobiliari present a les aules escolars. Jose Antonio Primo de Rivera, Crucifix, Francisco Franco Bahamonde - (Ampliar) ![]() Aparells d'antoni Varés i Martinell. Cà:mera de filmar Bell & Howell Co Chicago Filmo, 1930. Càmera de fotografiar King's Regula Cita, Alemanya, 1954 - (Ampliar) Girona 1960-1975: un nou paisatge urbà.
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX es van realitzar diverses obres públiques que van transformar notablement el paisatge urbà de Girona. Unes de les més emblamàtiques van ser els edificis popularment coneguts com a "bolets" del Pla Perpinyà. Inicialment el pla projectava construir sis gratacels de setze pisos al costat de dues grans edificacions amb botigues i oficines, i si s'hagués dut a terme en la seva totalitat hauria canviat enormement la personalitat de la Girona tradicional. Gràcies a la forta oposició ciutadana, i després de no pas pocs entrebancs de caire burocràtic i normatiu, el pla només es va realitzar parcialment. ![]() El pla Perpinyà en construcció des de la plaça del Mercat. 1968. Jesús Portas. Oli sobre tela - (Ampliar) Girona 1975-1979: el camí a la democràcia. Després de la mort de Franco el 1975, la dinàmica del procés polític va afavorir que els partits, davant de la perspectiva d'eleccions generals, entressin en comtència i deixessin de banda la inicial estratègia conjunta de mobilització endegada per l'Assemble Democràtica. Sens dubte, aquells moments d'inflexió en el procés de transició van permetre exterioritzar públicament els projectes de cada formació política. En el decurs de les diverses convocatòries electorals es va confirmar el suport majoritari a les formacions polítiques antifranquistes. El mes d'abril de 1979 es constituïa el primer ajuntament democràtic de Girona, després de 40 anys de govern franquista. ![]() Maqueta del pla Perpinyà - (Ampliar)
![]() |
![]() ![]() Nens saludant un grafit franquista. 1939-1940. Agustí Centelles - (Ampliar) ![]() La guerra vista pels infants. Dibuixos escolars durant la Guerra Civil - (Ampliar) ![]() Làpida commemorativa 25 anys de règim. 1964 - (Ampliar) ![]() Cartell de Fires de Sant Narcís de 1939 - (Ampliar) ![]() El model econòmic autàrquic va propiciar la indústria autòctona. Moto Narcla fabricada a Girona - (Ampliar) ![]() Família. Enric Marquès Ribalta. 1964. Oli sobre tela - (Ampliar) ![]() Commemoració per primera vegada de la Diada de l'Onze de Setembre, amb un acte a l'estadi del GEiEG de la Devesa, 1976 - (Ampliar) ![]() Retrat de Just Manuel Casero i Madrid (1946-1981). Periodista, escriptor i polític català d'origen portuguès. 1976. Enric Marquès Ribalta - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |