La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els noms del carrer. El carrer que va des dels Quatre Cantons a la Rambla de la Llibertat té el nom oficial de carrer de l'Argenteria. L'origen del nom prové d'haver-se-hi establert alguns obradors d'argenters. La documentació històrica el considerava, abans de la construcció de les cases de la banda de l'Onyar, indistintament, un carrer o una plaça, i així, al segle XIII, era anomenat plaça de la Palla (1). Segons explica Marquès, abans de la construcció de la muralla a tocar l'Onyar, tot aquest indret de la ciutat havia estat el jaç del riu, i s'hi conreaven hortalisses i fruiters. El repartiment de les terres ríberenques de l'Onyar es va fer a trossets quadrangulars, que van anomenar "taules de l'Areny". A les darreries del segle XIII aquest topònim va ser consignat en els documents com "tabulae Arenii". Al segle XVI un administrador dels Aniversaris de la Seu encara ho escrivia amb aquesta grafia.

El Tarlà de l'Argenteria, penjat al tram final del carrer. Al fons a l'esquerra, la façana de la farmàcia Masó abans de de la reforma. 1918

El Tarlà de l'Argenteria, penjat al tram final del carrer. Al fons a l'esquerra, la façana de la farmàcia Masó abans de de la reforma. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els argenters, que constituïen un grup sòlid i prestigiós que gaudia de pes específic en el poder municipal (2), varen establir-s'hi extenent-se des de la Cort Reial i llavors va rebre el nom de "l'Argenteria Nova", mentre que de la Cort Reial en van dir "l'Argenteria Vella". El nom de "carrer de La Galera" va perdurar fins el segle XVII. L'origen vindria de què a prop hi havia una "presó de dones", que és un dels significats del mot "galera" (Fabre, Marquès). A la meitat del segle XII, ja hi havia a la banda de l'Onyar una muralla que limitava el carrer í un camí públíc que vorejava la muralla per la cara est. Ran de la muralla, el reí Pere III va fer-hi bastir una presó de dones igualment com a la Torre del Portal de la Força hi va establir la presó d'homes.
Al segle XVII, segons el testimonio de Roig i Jalpí, l'úníc nom del carrer era el de "l'Argenteria", i el descriu aíxí: "En la calle de la Platería viven los Plateros, que los hay muy diestros. Es ancha y medianamente larga y no poco alegre y viven también en ella otros oficiales mecánicos".

Vista del carrer Argenteria. 1972

Vista del carrer Argenteria. 1972. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Al peu de la façana de la casa número 20, a la dreta, hi ha una font pública decorada amb un relleu que representa dos peixos. Indica la data de 1853, en què va ser construïda. Antígament allà mateix hi havia un pou anomenat "el pou de la cadena" i de tot el carrer se'n va dir també "el carrer del Pou de la Cadena" (Marquès, op. cit). Un document de 1409 de censos dels Aniversaris de la Seu, designa aquest indret amb el nom de "carrer de la Merceria". Els venedors de cintes, botons, agulles i altres petits articles d'ús domestic hi tenien els seus establiments. També consta documentalment que l'indret va tenir el nom de "carrer Major".
Al llarg de la història no han faltat les propostes per substituir-ne el nom, però no varen prosperar. En un informe subscrit el 1876 per uns regidors es proposava de convertir la Rambla de la Llibertat i l'Argenteria en una sola via i de batejar-la com a "carrer de Catalunya", en honor y memória de nuestra antigua pátria y a que será la calle de mayores dimensiones existente dentro de 1a ciudad. També en plena Guerra Civil, la Federació Local de Sindicats d'Indústria (CNT-AIT) volia transformar-lo en el "carrer del Proletariat".

Interior de la farmàcia Saguer. 1992

Interior de la farmàcia Saguer. 1992. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'arquitectura del carrer. Per a comunicar-se amb el barrí del Mercadal, antígament hi havia palanques de taulons de fusta, lligades a cada vora amb cadenes, per tal que les riuades les poguessin apartar del llit del riu sense que se'ls enduguessin avall. N'hi hagué una al Portal d'En Bonaventura, situat al cap del carrer dels Abeuradors; una altre vers on hi ha el pont de ferro de les Peixateries velles, i una altre on hi ha el pont de Sant Agustí. Això comporta altres tantes portes o obertures de la muralla per cada banda del riu. La de més amunt al costat del Mercadal, es deia de Malaventura; la del mig s'anomenava de Santa Clara í la tercera, de Sant Agustí.

L'Argenteria vista des la rambla de la Llibertat. A la dreta la confiteria Puig. Al fons, la farmàcia Masó. 1929

L'Argenteria vista des la rambla de la Llibertat. A la dreta la confiteria Puig. Al fons, la farmàcia Masó. 1929. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Als darrers anys del segle XV, ja estava poblada la banda del carrer que mira al riu. Entre els carrers de la Cort Reial i l'Argentería l'any 1462 hi havia 62 habitatges, sense comptar els dels clergues i dels cavallers; però va ser al segle XVI, quan la migració d'habitants del camp a la ciutat, va necessitar la construcció de noves cases a tots els indrets de Girona, que es va expandir.
L'any 1802 els regidors, excusant-se en la visita que havia d'efectuar a la ciutat el rei Carles IV, convocaren els veïns del carrer i els exhortaren "a que con tan excelso motivo, después de derribados sus tabiques y voladas, levantasen a cordel y con uniformidad los frentes de sus casas, y consiguió (l'Ajuntament) ver logrados sus fines, de suerte que aquella calle que antes solo presentava desproporción y lobreguez, ostentó al arribo de los soberanòs de mejor aspecto y hermosura" (3). Aquestes mesures i altres de posteriors encaminades a rectificar la línia de les cases, per exemple la que es va acordar e| 22 de febrer de 1858, li varen atorgar una amplada considerable.
El seu empedrat antic va ser destruït barroerament en les reformes del 1959, segons es va fer ress&ograbe; el cronista Josep Grahit i Grau, que per a ell resultava molt negativa.

La cercavila del Tarlà de l'Argenteria

La cercavila del Tarlà de l'Argenteria. Gravat. Principis segle XX - (Ampliar)

Costumari del carrer. Les Festes de Primavera que celebra l'Argenteria conjuntament amb la Rambla de la Llibertat, són ben diferents de les que es celebraven als segles passats amb motiu de la diada de sant Agustí, patró del carrer. El folklorista Joan Amades explica que cada any es nomenava un clavari que guardava la imatge del sant a casa seva i s'encarregava de l'organització de la festa. La vigília es feia una processó cap a l'església de Sant Feliu, on era dipositada la imatge.
La festa de Sant Agustí es celebrava el diumenge després de la diada assenyalada al calendari. A l'illa de cases que dona al riu encara hí ha una fornícula que conté una imatge del sant patró.
A la tarda, enmig del carrer, era elegit un rei de la festa, el qual tenia per missió fer tantes extravagàncies com podia i comunicar l'alegria als veïns durant tota la festa. Aquest personatge rebia el nom de "Tarlà" i assistia a totes les gresques i a la feixina que se celebrava a la tarda. L'elecció del personatge es va perdre i posteriorment va ser substituït per un ninot de roba penjat en una barra entravessada entre les cases del carrer a l'altura del primer pis, que fent rodar la barra a la manera d'un torn, el ninot, d'estatura i forma d'home, fa unes contorsions que fan l'alegría de la mainada i dels grans.

Programa de Festes de Sant Agustí dels veïns del carrer Argenteria de Girona durant els dies 27, 28 i 29 d'agost de 1910

Programa de Festes de Sant Agustí dels veïns del carrer Argenteria de Girona durant els dies 27, 28 i 29 d'agost de 1910. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Aquest ninot va ser introduït, segons Julián de Chía, per dos empordanesos de Figueres que residien a l'Argenteria al primer terç del segle XIX. La tradició, en canvi, situa el seu origen en temps més antics, i el relaciona amb les epidèmies de pesta que assotaren la població entre els segles XIV i XVII. Una de les epidèmies va obligar a tancar el carrer, a cada cap, amb un encanyissat, per tal d'evitar contagí dels malalts dels altres carrers. Un veí amb dots humorístiques i habílitats de saltimbanqui va dedicar-se, durant els dies de confinament, a entretenir la gent i a fer-los riure. En record del fet, els anys següents la broma hauria estat repetida, per bé que substituint l'actor de la gresca per un ninot.
Anys enrera, hi hagué el costum d'enramar el carrer amb canyes verdes, a les quals hom atribuia la vírtut d'allunyar els microbís portadors de malaltíes. Potser era una altra forma d'evocar la preservació del contagi assolida al temps de la invencíó del "Tarlà". Durant un temps el Tarlà va ser més conegut com el "Xato", que sembla que va ser el darrer personatge que encarnà el paper de rei de la festa.

Decoració de Carnestoltes  al carrer Argenteria a càrrec de l'Associació de Comerciants de la Rambla i el carrer Argenteria. 1986

Decoració de Carnestoltes al carrer Argenteria a càrrec de l'Associació de Comerciants de la Rambla i el carrer Argenteria. 1986. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Fins l'any 1943 en aquest carrer hi hagué el mercat on les dones de pagès oferien els seus productes casolans a les consumidores de ciutat. Es col·locava una doble filera de bancs al mig del carrer, i les dones, d'esquena unes de les altres, hi mostraven els conílls, els pollastres, els ous, les figues seques, les nous i olives, les ametlles i avellanes i altres gèneres més elaborats, com recuíts, formatges casolans i mel. D'aquell mercat se'n deia "el Rest".
El regateíg era un art assajat fins a la perfecció. Per a obtenir cinc cèntims de rebaíxa en un producto, els clients feien anades i vingudes, aparentaven menysprear el gènere més cobejat, oferien una quantitat molt petíta per por de ser "agafats pel mot" í, en passades successives, augmentaven el preu d'oferta dient sempre que aquell era l'últim preu.

Bombers traient aigua d'un soterrani del carrer Argenteria amb una bomba de vapor. 1910

(Ampliar) - Bombers traient aigua d'un soterrani del carrer Argenteria, davant la llibreria Geli, amb una bomba de vapor. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Marquès explica que enmíg de la tasca, hom veia venir el "burot", el "cobrador municipal". Hauríeu vist que les dones iniciaven dissímuladament un movíment de modestia ínusitat. S'allargaven les negres faldilles fins als peus; amb grans mocadors i amb el davantal es cobrien la falda, plena de material vendible. Quan el cobrador havia passat i es trobava lluny, apareixien parells d'anímals i saquets de fruites seques, sortits sobradament de sota el banc i, destapant la falda, hi apareixien níuades d'ous blancs que contrastaban amb la negror de les llargues i amples vestimentes de les mestresses de pagès.

Aparador de la llibreria Franquet, al carrer Argenteria. 1979

Aparador de la llibreria Franquet, al carrer Argenteria. 1979. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Establiments emblemàtics. L'art modernista i noucentista és present al carrer amb establiments com la farmàcia Saguer, la confiteria Puig o Novetats Massot, els dos darrers actualment amb altres propietaris. També eren importants dues llibreries de gran trajectòria: la llibreria Franquet, fundada el 1830 i amb impremta pròpia, i la llibreria Geli, antiga llibreria religiosa fundada el 1879, i tancada el 31 de maig de 2022.
La història del cinema a Girona passa també per aquest carrer: la primera sala de projecció va ser instal·lada el 1897 als baixos del número 27, a tocar del pont de Sant Agustí.

La font del Pou de la Cadena i la llibreria Geli. 2010

La font del Pou de la Cadena i la llibreria Geli. 2010. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - El 1255, Pere Estruc deixà en testament al seu fill Bernat "una part de les cases on hi viu i altres que té de la paret de la [il·legilbe] i del que hi ha darrera de dita paret vers ponent fins la plaça de la Palla i el domini i censos de les cases que estan entre el seu habitatge i la muralla de Girona". Malgrat la dificultat de la interpretació, el cognom Estruc està ben documentat al capdamunt de la Rambla i l’Argenteria on efectuaven diverses compres a començament del segle XIII. D’altra banda, el topònim plaça de la Palla també s’esmenta en el segle XIV; se situava on avui hi trobem el carrer de l’Argenteria, però sense les cases de la banda del riu Onyar; aquí també hi havia el casal familiar, si més no fins a mitjan segle. ("Girona al segle XIII (1190-1285)", op. cit) - Tornar al text

(2) - Treballaven essencialment per a un client ric i influent, com era l'església. El carrer centrava aquesta activitat i ho demostra el fet que el 1651, dels disset argenters que eren actius a la ciutat, deu residien a l'Argenteria; es deien Pintor, Francesc, Verdura, Mallol, Casas, Mitjans, Tagell, Torrent, Amat i Figarola. El 1809 hi residien encara sis argenters: Rovireta, Torrent, Bivern. Puig, Coderch i Feu (Clara, op. cit). - Tornar al text

(3) - El 1802 a Girona es varen fer tota mena de preparatius per rebre la visita del rei Carles IV de pas cap al castell de Sant Fenan de Figueres. Sobretot es va dur a terme una inspecció a tots els carrers per on passaria l'il·lustre viatger (Cort Reial, Argenteria i Plaça de les Cols), per veure l'estat de conservació dels voladissos. Més tard s'assenyalà el recorregut exacte que faria: porta de l'Areny, Abeuradors, Plaça del vi, Ciutadans, Plaça de l'Oli, Carrer del Forn de la Cúria Reial, carrer de la Cort Reial, Ballesteries i altres, fins al portal de França. En concret, es trobaren vint-i-tres cases amb els voladissos en mal estat i l'ajuntament decidí fer-los enderrocar pagant les despeses els propietaris; hom remarca especialment els nombrosos habitatges afectats del carrer de l'Argenteria, fins al punt que reuní tots els propietaris per obligar-los a fer aquestes millores. Amb tot, aquest enrenou durà més d'un mes, atesos els recursos que presentaren molt de veïns, negant-se a fer les obres esmentades. (Publicat per Ramon Alberch i Fugueras al diari "El Punt" el 29/8/1980). - Tornar al text


Bibliografia

- "Indrets de Girona. L'Argenteria". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 25/2/1979.
- "El carrer de l'Argenteria". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" el 12/06/1984.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.


- Muralla del segle XIV a l'Argenteria - Article i reportatge fotogràfic de la troballa d'un tram de muralla durant els treballs d'adequació d'un edifici el 2017.

- El Tarlà l'Argenteria - Article sobre la figura llegendària relacionada amb el carrer.


Back-Index

El carrer de l'Argenteria vist des de la Rambla de la Llibertat. En primer terme a la dreta, la confiteria Puig i al fons, la farmàcia Masó Puig, obra de l'arquitecte Rafael Masó. 1908

El carrer de l'Argenteria vist des de la Rambla de la Llibertat. En primer terme a la dreta, la confiteria Puig i al fons, la farmàcia Masó Puig, obra de l'arquitecte Rafael Masó. 1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Façana d'un edifici a l'Argenteria, on s'observa  l'aparador de la lampisteria-ferreteria 'Casa Priante', a la planta baixa. En un dels balcons hi ha el rètol de la perruqueria de dones 'Julio Palou'. 1933

Façana d'un edifici a l'Argenteria, on s'observa l'aparador de la lampisteria-ferreteria 'Casa Priante', a la planta baixa. En un dels balcons hi ha el rètol de la perruqueria de dones 'Julio Palou'. 1933. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Tarlà penjat al carrer de l'Argenteria durant les festes de Primavera. 1942

El Tarlà penjat al carrer de l'Argenteria durant les festes de Primavera. 1942. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Inundació per desbordament de l'Onyar a l'Argenteria. 1962

Inundació per desbordament de l'Onyar a l'Argenteria. 1962. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Inundació per desbordament de l'Onyar a l'Argenteria. 1962

Inundació per desbordament de l'Onyar a l'Argenteria. 1962. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Comerços i particulars del carrer Argenteria apilonant el material afectat per l'aiguat. 1970

Comerços i particulars del carrer Argenteria apilonant el material afectat per l'aiguat. 1970. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Venda de premsa a la llibreria Franquet, al carrer Argenteria. Al centre, la quiosquera, Maria Bosch. 1971

Venda de premsa a la llibreria Franquet, al carrer Argenteria. Al centre, la quiosquera, Maria Bosch. 1971. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de l'establiment comercial Novedades Massot situat al carrer Argenteria. 1988

Interior de l'establiment comercial Novedades Massot situat al carrer Argenteria. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de la pastisseria Emili Puig situada al carrer Argenteria. 1988

Interior de la pastisseria Emili Puig situada al carrer Argenteria. 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Font del Pou de la Cadena carrer Argenteria. 2008

Font del Pou de la Cadena carrer Argenteria. 2008. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Fornícula de Sant Agustí, al carrer Argenteria, 21. 2006

Fornícula de Sant Agustí, al carrer Argenteria, 21. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de la Farmàcia Saguer (antiga farmàcia Masó), al carrer Argenteria. El disseny i el mobiliari són de l'arquitecte Rafael Masó. 2000

Interior de la Farmàcia Saguer (antiga farmàcia Masó), al carrer Argenteria. El disseny i el mobiliari són de l'arquitecte Rafael Masó. 2000. Jordi Ribot Puntí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Localització
41º 59' 04" N
2º 49' 29" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 06/04/2023