|
El nom del carrer.
Situat al Barri Vell comunica els Quatre Cantons amb la plaça de Sant Feliu i el carrer dels Calderers, tot resseguint l'antic pany de muralla de la Força Vella. Conegut primerament com a lloc de Fabregues
(1159), quan encara no estava edificat, després va portar el nom de carrer de les Fabregues (1272), que es consolidà a mitjan segle XIII; el 1262 ja s’esmentaven les cases in carraria apud fabricarum, al carrer que va a les fàbregues, i finalment, a partir de 1318, l'actual nom de Ballesteries, tal com s'esmenta repetidament en documents de 1320 i 1345.
La situació del carrer Ballesteries en una restitució de Girona a principis del segle XIV. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
El tancaven dos portals; el del mateix nom pel sud i el de na Clara o de la Font, pel nord. Un document de 1323, diu que el jueu Estruc Caravida (1) va comprar un cens que gravava unes botigues al carrer de les Fàbregues, pel qual calia pagar "un jonc" a la reina quan ella venia a Girona. Els pescadors de riu tenien el costum d'enfilar els peixos capturats per les ganyes en un jonc a fi de portar-los fàcilment; el "jonc" seria una enfilerada de peixos pescats al riu, del qual es feia obsequi a la reina.
A les Ordinacions de Pere el Cerimoniós de 1362 ja se l'anomena carrer de les Ballesteries, indicant l'elevant nombre d'artesants dedicats a la fabricació d'aquesta arma. Tot i que en el cens de l'any 1462 ja no hi ha cap mena de rastre dels antics obradors de sagetes i ballestes, el nom perdurà ja definitivament fins als nostres dies, bé que durant un temps amb una clara convivència d'ambdues denominacions (1385).
13 d'agost de 1400. Remissió de deute atorgada per Pere de Terrades, a favor de Joan Julià, forner de Girona, i de la seva esposa Caterina, referida als diners i altres drets que li devien pel lloguer d’uns forns situats al carrer de les Ballesteries de Girona. Arxiu Municipal de Girona - (Ampliar)
La configuració del carrer: entre la muralla i el riu.
Les cases de la banda dreta es començaren a construir als segles XII I XIII, recolzades a la muralla, en un terreny guanyat a l'areny del riu, i les de la banda del riu es bastiren al llarg del segle XIV, instal·lant-hi nombrosos tallers metal·lúrgics. A començament del segle XIII, el 1205 i 1206, trobem que Astruga, germana d'Estruc, i el seu marit Pere de Gornall establiren una tongada d’establiments de cases entre la muralla i l’Onyar, amb autorització per aixecar-hi habitatges i obradors; un cop morta Astruga, el seu espòs Pere i els seus fills continuaren amb nous establiments, el 1217, que consolidaren un carrer d’una única filera de cases que treien porta apud fabricis, és a dir, en el carrer que anava cap a les fàbregues o ferreries que hi hauria en el seu extrem nord i a la riba de l’Onyar. El 1273, el fill del'esmentat Pere deixà en testament algunes d’aquestes cases als framenors que les vengueren immediatament. Aleshores, les cases presentaven una seqüència continua al costat de llevant del carrer on ja hi vivien alguns ballesters.
A les Ordinacions de juliol de l'any 1362 de Pere el Cerimoniós, es manava la construcció d'una muralla de la banda del riu (2). A l'extrem nord del carrer el rei ordenà que hi hagués un altre portal obert a la muralla, la qual havia d'anar des del riu fins a l'església de Sant Feliu (3). Més tard la muralla que vorejava el riu va ser allargada fins al
començament de Pedret on hi hagué el Portal de França. Amb això, el portal de les Ballesteries, mancat de funció defensiva, va ser considerat un obstacle per a la circulació i va ser enderrocat. En el seu lloc va quedar la placeta on s'inicia la Pujada de Sant Feliu.
Carrer de les Balleteries. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
Durant el setge de la Força de 1462 les cases el carrer de les Ballesteries varen ser enderrocades per necessitats defensives dels homes tancats al recinte de la Força Vella, i encara l'any 1479 el canonge Alfonsello es feia ressò que del carrer de les Ballesteries no en quedava pedra sobre pedra. Per tal de procedir a la seva reedificació l'Ajuntament envià a Saragossa l'honorable Guillem Sunyer amb la intenció d'aconseguir del rei Ferran el Catòlic la reconstrucció del carrer, la qual cosa s'aconseguí amb data 13 d'abril del 1484, quan el rei concedí l'autorització amb la condició que les cases fossin bastides amb una certa separació del llenç de muralla.
Al Manual d'Acords de 1508 s'esmenta que al carrer de les Ballesteries s'ha edificat molt en aquests anys, sobretot en la part que dóna al riu Onyar. Aquesta notícia encaixa amb d'altres documents que es fan ressò de la reconstrucció de les cases a partir de 1490; així, l'any 1501 calgué dictar una disposició relativa a l'edificació de l'indret. Aquesta disposició, però, no degué pas evitar que s'hi continués construint sense ordre ni concert, en molts casos posant en perill l'estabilitat de la muralla. L'abril de l'any 1546 els jurats de la ciutat constaten "quant embarassat est` lo carrer de les Ballesteries a causa del enderrocament de la muralla de la Forsa Vella caiguda sobre dit carrer, de manera que hom no pot passar-hi ni amb un trist carro". El desastre gran es produí el 6 de febrer del 1548 quan, segons Jaume Marquès, un llenç de la muralla va enderrocar-se de cop al llarg d'uns 56 metres, "des de la torra d'En Ribot fins a la torre d'En Costa", aixafant deu cases i produint la mort de vint persones. El pas va quedar interromput durant setanta dies per causa de les runes amuntegades en el carrer. Les causes d'aquest enfonsament de la muralla cal cercar-les en les obres d'eixamplament que els habitants de la banda dreta feien de les seves llars, socavant així la consistència de l'antiga muralla (R. Alberch).
El 1552, quatre anys després de l'esllavissament del mur, un aiguat en el mes d'octubre enderrocà totalment dues cases del carrer. Encara a l'any 1746, el Capítol de la Catedral va promoure un plet contra un veí que havia fet obres a la muralla antiga sense autorització, posant en perill la seva solidesa. L'any 1802 els regidors de la ciutat varen fer una revisió a vuit cases del carrer que tenien els seus fonaments a la banda del riu, i que temien que no fossin gaire consistents, atès que descansaven damunt grans bancals de sorra.
Elaboració d'una catifa de Corpus al carrer de les Ballesteries. 1994. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Tradicions religioses.
En aquest carrer s'hi conserven nombroses restes que denoten la vitalitat de la religiositat popular. Al principi del carrer, a la casa número 2, hi ha una fornícula amb una imatge de Santa Anna en actitud de donar la mà a la seva filla, la Mare de Déu, i com a toda ornamentació un petit fanal. Santa Anna era la patrona del carrer i des de l'any 1575 es documenta una "devoció de Santa Anna" fundada a la parròquia de Sant Feliu, a la qual tenia capella i retaule. Cada any s'hi celebrava una festa en el seu honor, i s'aprofitava per engalanar la fornícula. J. Grahit i Grau explica que en temps de sequera, els veïns organitzaven una processó fins a l'església de Montfullà per sol·licitar el benefici de la pluja i hi portaven la imatge de la seva patrona, Santa Anna.
La segona capelleta és damunt la casa número 15, on antigament hi havia la imatge de la Immaculada, desapareguda l'any 1936 a l'inici de la Guerra Civil, i ara conserva la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. La tercera fornícula és damunt la font pública, i és dedicada a Sant Cristòfol. Té dalt la imatge un escut en relleu com correspon a les famílies Burguès, Font i Corominas (Veure la Casa Burguès o Sambola), i el tradicional fanalet. La darrera imatge d'aquest carrer és a la façana de la casa número 49, i consisteix en un senzill mosaic representant la Moreneta. Abans del 1936 hi havia al seu lloc una imatge de la Mare de Déu del Roser en una capella que més tard va ser tapiada.
Interior de la Casa Masó. 2006. Josep Maria Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La Casa Masó.
La Casa Masó situada al número 29 del carrer, casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1880-1935) és la seu del museu que li és dedicat, va ser construïda per l'arquitecte els anys 1911-1912, i reformada en part els anys 1918-1919. Al seu interior es conserva encara una decoració diversa i rica, obra d'aquest excepcional arquitecte. Darrerament, abans de ser cedida a l'Ajuntament de la ciutat, la casa va ser habitada per un dels seus descendents, en Narcís-Jordi Aragó i Masó (1932-2016), escriptor, director de la revista "Presència", president de l'Associació de la Premsa i director del Centre d'Informació i Documentació de la Cambra de Comerç.
[Article principal]
Interior de l'impremta Masó, ubicada al carrer Ballesteries 29. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Artesans, impressors i botiguers.
El carrer de les Ballesteries ha estat històricament un sector de gran activitat artesanal, qe ja es documenten en el cens de 1462 molts obradors d'artesans de la metal·lúrgia i el tèxtil, i en el foratge del 1558, quan es comptabilitzen uns 45 oficis dedicats a la indústria de la pell i el calçat, a més de les tradicionals activitats que es consignen el 1462. Als segles XVII i XVIII, a més d'augmentar la població activa, s'amplia també la diversitat en els oficis. El sector metal·lúrgic, però, és encara el capdavanter: l'any 1695 s'hi censen 9 manyans, 6 daguers, 2 argenters, 2 pedrinyalers, estanyers, clavetaires, courers, agullers, etc, que conformen un sector d'una especialització molt notable. En canvi, el 1716, després de la Guerra de Successió, la incidència del sector del metall ja és menor, i en canvi creix el del tèxtil (cinters, sastres, bordadors), i oficis com els cirurgians, els llibreters o impressors i els sabaters. Al segle XVII, Roig i Jalpí (1624-1691) descrivia així el carrer: "és un carrer ample i molt llarg i només hi viuen oficials de diferents arts, com cirurgians, especiers o confiters, bordadors, sabaters, serrallers, punyalers, fusters, sastres i d'altres".
El bronzer i llauner Ramon Boix. 1997. Jordi Ribot Puntí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A la primera casa del carrer, els darreres de la qual afrontaven amb la muralla de l'inici del carrer de la Força i amb la presó (4) i que a la seva façana té la fornícula de Santa Anna, visqué i treballà l'impressor Josep Bro, en la segona meitat del segle XVIII. De la seva impremta en sortiren els primers periò,dics que es publicaren a la ciutat, "La Gazeta de Gerona", l'any 1787, i "El Correo de Gerona", l'any 1795.
En aquest carrer han funcionat moltes de les impremtes que al llarg del temps han estat actives a Girona, especialment en els segles XVIII, XIX, i part del XX. En el segle XVIII estaven en actiu a la ciutat quatre tallers d'estampació. Dos eren de titularitat de la família Bro i els altres dos de la família Oliva. Els dos tallers Bro estaven ubicats a les Ballesteries, un dels Oliva també i l'altre a la plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat. En el segle XIX inicià la seva activitat al carrer de les Ballesteries la impremta Franquet, com també la impremta Carreras i la impremta Masó, que, des de l'any 1889 fins el 1936 va editar el "Diari de Girona", i que va ser la que hi continuà més temps, desenvolupant-hi la seva activitat fins que va tancar, mentre que les altres dues varen tenir diferents emplaçaments.
La farmàcia Rovira, que en el segle XV estava instal·lada en la casa que fa cantonada amb la Pujada de Sant Feliu, s'hi elaboraven, a més de totes les fórmules receptades pels metges, els torrons i les neules amb què els gironins celebraven les festes de Nadal. En el taller dels Boix s'hi restaurà el 1954 l'Àliga que en les festivitats ciutadanes desfila pels carrers, tot mantenint el cap original del 1722, i en aquell mateix centre artesà s'hi elaboraren els elements que integren l'equip que llueixen els Manaies, com també làmpades per temples, santuaris i ermites, i darrerament el tintinàbulum, una de les insígnies de la basílica de Sant Feliu.
A la diada de Tots Sants, en plenes Fires de Sant Narcís, el carrer de les Ballesteries recorda el seu caràcter artesanal. Des de 1985 s'hi celebra la Trobada d'Artesans, on munten la seva parada o improvisen un petit taller.
A partir de la segona meitat de segle XX el carrer va perdre moviment en deixar de funcionar com a carretera nacional de Madrid a França (5), amb tot el que això comportava com estímul a l'activitat econòmica. A hores d'ara hi ha una sèrie de botigues de caire familiar que en alguns aspectes recorden l'antic obrador artesanal.
Interior de l'herboristeria del carrer Ballesteries. 1983. Anna Boyé. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Aiguats, bandolers i altres curiositats.
Un dels fets que va més unit al carrer de les Ballesteries són els aiguats. Com a recordatori cal esmentar els dels anys 1552, 1826, 1840, 1861, 1920, 1940, 1962 1963 i 1970, que arribaven amb molta rapidesa els baixos dels comerços i aleshores l'aigua sortia pel carrer fins arribar a altures ben respectables. Antigament les cases tenien comunicació unes amb altres per una petita porta, per on els veïns fugien quan l'Onyar arribava amenaçador i posava en perill els estadants dels edificis de la part més baixa del carrer. Els bombers arribaven a posar-hi ponts de fusta per tal de col·laborar en les tasques de salvament (R. Alberch).
(Ampliar) - Marques de l'alçada de l'aigua a les inundacions del 12 d'octubre de 1962, el 13 de setembre de 1963, i el 12 d'octubre de 1970 a la façana de la casa 11 del carrer Ballesteries. Generalitat de Catalunya - ACA.
Segons Grahit i Grau, els jurats de Girona donaren ordre, l'any 1386, de treure d'aquest carrer i d'alguns indrets del Mercadal les cadenes que hom hi col·locava per tal d'interceptar el pas dels bandolers que durant la nit entraven de sobte a la ciutat sorprenent els gironines, que sovint eren robats i assassinats.
A la façana de la casa número 34 s'hi conservava, mig esborrada, una inscripció que deia: "Casa para vender. Razón plaza de la República", i que es conservà des dels temps de la Segona República, quan hom donà aquest nom a l'atual plaça del Vi.
En aquest carrer residiren les germanetes dels pobres l'any 1882, abans d'instal·lar-se a l'edifici de la carretera de Barcelona,. L'any 1856 i següents una altra casa servia com a escola Normal, que poc abans era situada
al veí carrer de la Barca.
Actualment el carrer conserva encara notes del passat menestral i artesà, a la qual cosa col·labora el paviment de llambordes i els llums Siemens de l'any 1932, exactament iguals que els del carrer de la Barca. El carrer s'empedrà l'any 1832 i l'any 1900 es renovà altra vegada el paviment i el clavegueram. El 1959 s'aprovava el projecte d'urbanització que acabà l'any 1960, un cop s'hagué enllestit la xarxa de distribució d'aigües i es renovà el paviment de llambordes, que tingué un cost de 230.000 pessetes. L'actual configuració del carrer &eacuute;s fruit de les obres de 1991.
Dos nens amb un gos observant una cartellera d'espectacles i un ban al final del carrer Ballesteries. 1962. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
Aquest jueu va fer testament en hebreu i va ser traduït al català el 1334. Tenia tres filies anomenades Bonafilla, Dolça i Ester, les quals amb llicència del rei van vendre el cens a l'Almoína del Vesiuari, radicada a la catedral. Aquesta administració també posseïa una casa situada dessota la Torre de Cartellà, actualment la torre del Museu d'Història de Girona. (Jaume Marquèsl "El carrer de les Ballesteries"). -
Tornar al text
(2) -
"D'aquesta torre fins al cantó del vall de l'alberc d'En Llapart, es faci un mur de la part de l'aigua, bo i alt i ben defenent a fi que es pugui córrer dalt. i en alguns llocs, allà on necessari serà, des de baix i en lo dit mur hi hagi bestorres en alguns llocs, obertes de la part de dins i que siguin tals que aparencin lo mur i s'hi puguin fer verdesques bones e grans. I en lo dit mur hi hagin llanceres llargues perquè donin claror al carrer i encara (cal) trencar alguns arcs i fer cel per ço que el carrer siguí ben ciar". (Jaume Matquès, "El carrer de les Ballesteries"). -
Tornar al text
(3) -
Diu així l'Ordinació: "Vol lo senyor rei que en aquella volta, en la qual és lo portal de la Font de les Ballesteries que respon a l'aigua de l'Onyar, sia fet un portal bell e convenient amb una porta falsa que sia bona, ben feta i ben subtil, massissa i forta [...] I que sobre lo dit portal sia una d'aquelles bestorres que es deuen fer en lo mur". (Jaume Matquès, "El carrer de les Ballesteries"). -
Tornar al text
(4) -
Fins mitjan segle XIX la presó estigué instal·lada en la torre que fins el segle XIV havia flanquejat l'entrada meridional de la ciutat fortificada. Presó que la veu popular coneixia com la torre del senyor Lluís, pel nom del carceller que en els seus darrers temps en tenia cura. En traslladar-se la presó a una part de l'edifici que havia estat Col·legi de Jesuïtes, la torre i la muralla deixaren pas a la que és ara plaça del Correu Vell. (Enric Mirambell "Una casa del carrer Ballesteries"). -
Tornar al text
(5) -
El pas primitiu d'aquesta ruta havia estat el carrer de la Força; però des del segle XII hom havia adoptat un
camí menys costerut i estret entre el riu i la muralla. Passant-hi els corruatges, allà van instal·lar-se també tallers de reparació, com eren els dels ferrers, dels ferradors de cavalls, dels carreters, dels serrallers i altres semblants. (Jaume Marquèsl "El carrer de les Ballesteries"). -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer de les Ballesteries". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" l'1/07/1984.
- "El carrer de les Ballesteries". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios" el 24/12/1978.
- "Una horrorosa inundació del riu Onyar l’any 1678". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios - Diari de Girona" el 15/09/1985.
- "Una casa del carrer de les Ballesteries". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 23/11/2013.
- "Tots Sants a les Ballesteries". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 26/10/2014.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "La 'devoció' de Santa Ana de Gerona y la capilla de Montfullá". José Grahit y Grau. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 30/7/1954.
|
(Ampliar) - Escut de les famílies Burgès, Font i Corominas damunt la font pública.
(Ampliar) - 01/09/1612. Venda atorgada per Vicenç Moresc, pagès de la parròquia de Parets, baronia de Vilademuls, a favor de Llàtzer Scura, doctor en medicina, ciutadà honrat de Girona, d’una casa situada al carrer de les Ballesteries de Girona. A orient, afronta amb la casa del comprador situada al carrer de Sant Llorenç, dins la Força Vella. Arxiu Municipal de Girona.
(Ampliar) - Programa de festes dels veïns del carrer Ballesteries en honor a la seva patrona Santa Anna durant els dies 13, 14, 15 i 16 d'agost del 1904. Arxiu Municipal de Girona.
(Ampliar) - Celebració de la festivitat de Santa Anna al carrer Ballesteries, engalanat amb serrells de paper i branques de boix. Al centre, una cobla tocant sardanes a l'altura de la Casa Masó. 1917. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del carrer Ballesteries amb uns capellans al centre. 1947. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Inundació del carrer Ballesteries produïda pel desbordament del riu Onyar. S'hi observa una piragua navegant. 1962. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La casa adossada a la torre Foix-Boschmonar va ser adquirida per l'Ajuntament per tal de procedir al seu enderrocament. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Muralla romana al carrer Ballesteries. 1986. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Imatge de Sant Cristòfol dins una fornícula del carrer de les Ballesteries. 1991. Josep Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Fornícula de Santa Anna, al carrer Ballesteries núm. 2. 1991. Josep Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Imatge de la Mare de Déu de Fàtima, dins una fornícula del carrer de les Ballesteries, núm. 15. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Un tram de l'antiga muralla descoberta durant les obres de rehabilitació d'un edifici al carrer Ballesteries. 2003. Txús Sartorio. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Marques dels aiguats al carrer de les Ballesteries.
(Ampliar) - La torre Foix Boschmonar, restes de l'antiga muralla.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 09" N
2º 49' 29" E |
---
-
|