La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Durant la celebració de la Festa Major de Sant Daniel, i emmarcat en la commemoració del mil·lenari del Monestir, s'ha celebrat un acte de germanor amb una sardana tan escaient com "La sardana de les monges", interpretada per la cobla La Principal de la Vall, situada al centre del claustre del Monestir de Sant Daniel, i ballada a dins el mateix claustre pels assistents.

El capgròs la Beneta al claustre del Monestir de Sant Daniel

(Ampliar) - El capgròs la Beneta al claustre del Monestir de Sant Daniel.

"La sardana de les monges" és una composició per a veus mixtes, que va ser estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de març de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, i entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons. La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles hi han afegit la part del trombó.

La cobla La Principal de la Vall al claustre del Monestir de Sant Daniel durant la Festa Major el 3 de setembre 2017

(Ampliar) - La cobla La Principal de la Vall al claustre del Monestir de Sant Daniel durant la Festa Major el 3 de setembre 2017.

Va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i això la va fer encara més popular durant la instauració de la República el 1931 i durant la Guerra Civil.
La música d'aquesta sardana és d'Enric Morera i Viura (1865-1942) de qui enguany es commemora el 75 aniversari de la seva mort, i la lletra d'Àngel Guimerà i Jorge (1845-1924), tots dos referents de la Renaixença catalana.
L'obra de Morera és ben coneguda per sardanes tan populars com "Les fulles seques", "L'Empordà", "Baixant de la font del gat" o "La Santa Espina", la lletra de la qual també és d'Àngel Guimerà i que també s'ha cantat i ballat a Sant Daniel.
Àngel Guimerà és molt conegut per haver escrit obres de teatre de referència, com "Mar i cel", "La filla del mar" o "Terra baixa".

LA LLETRA.

Al davant de l'ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel,
i tothom sent en l'ànima dolçor de mel.

Sardanes com aquestes mai s'han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit,
i als genolls de la mare salta el petit.

Per planures i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrament,
i fins l'ona s'hi acosta que al lluny la sent.

En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí
que les roses encenen i el llessamí.

Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d'elles, els arbres, quines remors!

Dues monges, a l'ombra, les mans s'han pres,
ja se n'hi ajunten d'altres i altres després;
les de més lluny s'acosten; tothom ja hi és.

Ballen totes porugues, ben dolçament;
enrogides de galtes, mig somrient,
i sos peus a la terra ni menys se'ls sent.

Rondinant, l'abadessa ja se n'hi va.
Sent-hi a prop llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n'és filla de l'Empordà.

La lluna que s'aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
i els hi diu, bondadosa: - Balleu, balleu!
Música: Enric Morera | Lletra: Àngel Guimerà.


[Més imatges]------ Back-Index-Next

Àngel Guimerà, dibuixat per Ramon Casas

(Ampliar) - Àngel Guimerà, dibuixat per Ramon Casas. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Enric Morera, dibuixat per Ramon Casas

(Ampliar) - Enric Morera, dibuixat per Ramon Casas. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Fragment de la partitura de La sardana de les monges

(Ampliar) - Fragment de la partitura de "La sardana de les monges".

Retrat d'estudi d'Àngel Guimerà. 1900-1905

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'Àngel Guimerà. 1900-1905. Fotografia Rafael Arenyas. CRDI - Ajuntament de Girona.


El monestir de Sant Daniel. Articles històrics i reportatges fotogràfics del monestir de la Vall.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés