|
|
El nom del carrer.
El carrer dels Germans Busquets es troba situat a la Rambla de la Llibertat, per la qual té el seu únic accés d'entrada. Fins el 1885 se'n deia carreró d'en Mollera. Posteriorment canvià a carreró d'Álvarez de Castro pel fet que fins l'any 1930 el primer tram de l'actual Rambla de la Llibertat era coneguda com Rambla d'Álvarez, fins a l'altura del carrer dels Abeuradors. El 2006, a proposta del veí Francesc Simon Roca en nom dels veïns del carrer, i atès que Girona ja tenia una via amb el nom d'avinguda d'Álvarez de Castro, que comunica l'avinguda Jaume I al carrer de Barcelona, la comissió de nomenclàtor li va canviar el nom a carrer dels Germans Busquets, en atenció a la Galeria de Bells Oficis que els artistes varen muntar-hi entre els anys vint i trenta del segle XX.
Als anys seixanta aquest carrer es va fer famós entre la joventut gironina d'aleshores en instal·lar-s'hi la botiga de discos Erato, propietat de Santi Roca D. Costa i Teresa Reitg Nonó, que connectava perfectament amb les novetats musicals d'aquells moments; la botiga va ser traslladada el 1973 a la plaça del Vi.
Festa de Sant Tomàs d'Aquino, patró dels estudiants. Retrat d'un grup d'estudiants a l'encreuament entre la Rambla de la Llibertat i el carrer dels Germans Busquets. 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Els germans Busquets.
Els tres germans Busquets i Mollera, Josep Maria (1897-1948), Lluís (1900-1938) i Jaume (1904-1968), i la seva obra esdevenen cabdals en l’estudi de la segona generació de noucentistes a Catalunya i especialment a Girona. Josep Maria, Lluís i Jaume, col·laboradors de l’arquitecte Rafael Masó, van donar un nou impuls i valor als treballs en arts aplicades, ben especialment des de la Galeria de Bells Oficis inaugurada el 1920.
El més destacat, Jaume Busquets, va treballar bàsicament com a escultor, però va conrear totes les tècniques artístiques amb gran capacitat. Va ser el petit de quatre germans, tots dedicats al món artístic en diverses disciplines; el gran, Narcís, era capellà, i Josep Maria i Lluís, artistes com Jaume, vinculats en la seva joventut al grup de Rafael Masó i col·laboradors més tard de Ricard Giralt Casadesús. El germà gran, Narcís, inicià Jaume en el dibuix i abans dels quinze anys va pintar un mural per al Patronat de la Immaculada de Girona, a la seu del qual exposaria més endavant.
Esbós de rètol per a la Galeria de Bells Oficis - (Ampliar)
No va cursar estudis reglats però es va formar al taller del pintor Darius Vilàs, un dels membres més destacats del grup que impulsava mossèn Manuel Trens. També treballà amb Joan Llimona i Bruguera, i Francesc d'Assís Galí i Fabra. Professionalment, col·laborà amb assiduïtat amb Ramon Sunyer i Charles Collet. Exposà a les galeries Avinyó: i Syra, de Barcelona, i dirigí durant uns anys l’Escola Massana d’Oficis Artístics de Barcelona.
Per recomanació d’Antoni Gaudí es decantà cap a l’art religiós i litúrgic i va ser un dels membres més actius d’Amics de l’Art Litúrgic, una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, creada l'any 1922. Va rebre encàrrecs com a pintor i decorador mural de temples, com a projectista d’objectes litúrgics i com a realitzador d’altars i escultures religioses. Entre les seves obres escultòriques destaquen les de la façana del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona, el Crist jacent de la parròquia de Blanes i la Mare de Déu de la Misericòrdia a la parròquia de Montalegre de Barcelona, on, anys més tard, va realitzar en alabastre una imatge per al presbiteri. A Girona, La Marededéu amb el Nen a la façana de la catedral i una Marededéu a l’escala del seminari. Amb els esgrafiats, vitralls, murals al fresc i objectes de culte, va deixar la seva empremta en un gran nombre d’esglésies catalanes. Se’l considera l’artista català més destacat en el vessant de l’art religiós.
Exposició 'Els Germans Busquets. Un univers compartit' al Museu d'Art de Girona. 2016. Glòria Sánchez. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A Barcelona va treballar com a dibuixant per Editorial Políglota, per "D’Ací i d’Allà" i va il·lustrar el volum "Llibre de rondalles populars" de mossèn Camil Geis. També va col·laborar amb els principals arquitectes anteriors a la Guerra Civil, com Puig i Cadafalch, Isidre Puig Boada i Francesc Folguera. Desenvolupà una intensa labor pedagògica com a director de l’Escola d’Art de Vilafranca del Penedès (1927-1928) i com a primer director de l’Escola Massana de Barcelona durant el període 1929-1940.
Josep Maria Busquets va dedicar-se especialment a la decoració. La seva activitat en el camp de les arts aplicades s'estengué a tots els àmbits, des del disseny de logotips comercials fins a la realització d'obres de rehabilitació que eren gairebé intervencions arquitectòniques; realitzà motius decoratius de l'Hospital i de la casa Ribot, entre d'altres. Sota el pseudònim de Lluc de Serosca, va realitzar dibuixos festius i de caricatures estilitzades per a les publicacions de l'època.
Lluís Busquets estudià al Seminari i es llicencià en història i arqueologia. va ser, durant molts anys, l'ànima del grup, i va despuntar en l'execució de treballs d'ornamentació, d'entre els quals destaca la decoració de l'antiga capella de les Escolàpies, que es trobava on actualment hi ha l'escala d'entrada del col·legi d'Arquitectes a l'edifici de la Pia Almoina. Arxiver i bibliotecari municipal, va ser també director del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. Notable dibuixant i repujador, dissenyà mobles i esgrafiats i participà amb els seus germans en múltiples treballs de grafisme. La seva mort prematura, als 37 anys, no va permetre el ple desenvolupament de la seva capacitat creadora ni de la seva disponibilitat cívica.
Exposició 'Els Germans Busquets 1917-1941' durant les Fires de Sant Narcís a les Sales Municipals d'Exposició de la Rambla de la Llibertat. 1996. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La Galeria de Bells Oficis.
À la casa que té actualment el número 2 hi havia hagut la "Galeria de Bells Oficis", com encara indica el mosaic que se'n conserva a la façana, i la magnífica vidriera que hi ha al vestíbul de l'escala.
Era el resultat de la reforma dels baixos de l'edifici d'habitatges per adaptar-lo com galeria d'art i usos comercials, per encàrrec de l'empresa Fills de N. Busquets i Vilaret que s'inaugurà com a galeria d'art el 22 de juny de 1920 (1). A la mort d'un dels promotors, Josep Maria Busquets, l'any 1948 es tancà. El projecte consistí en l'adeqüació dels interiors com a galeria d'art i local comercial. A l'entrada del local destaca el plafó ceràmic amb el motiu de Sant Narcís i les mosques, realitzat a la fàbrica de La Gabarra segons disseny de Rafael Masó. També en ceràmica, en aquest cas argerata de Quart, es conserven unes columnes a l'espai principal, espai emplafonat amb fusta que es complementava amb un mobiliari que ha desaparegut.
La implicació de Masó en el projecte el portà a dissenyar el logotip de l'empresa, la targeta d'inauguració i algunes invitacions de les exposicions i actes que s'hi realitzaven (2). La Galeria de Bells Oficis funcionà en els anys vint i trenta del segle XX, i esdevingué un centre des d'on impulsaren les arts decoratives gironines, en un treball ben important molt lligat a la figura de Rafael Masó. El 2006 es va procedir a una reforma integral de l'edifici.
Inauguració de l'exposició 'Els Germans Busquets. Un univers compartit' al Museu d'Art de Girona. 2016. Glòria Sánchez. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El Diario de Gerona anunciava que l'establiment dedicat a l'exposició i venda d'objectes d'art i decoració, era destinat a obrir “una nova etapa en la vida ciutadana” i a erigir-se en “llar i santuari de l'art més pur”. Fins aquell moment, i deixant de banda la bellíssima i fugaç excepció que va representar Athenea, els artistes havien d'exposar la seva obra, des del segle XIX, a espais més o menys improvisats com el claustre del Museu de Sant Pere de Galligants, els locals del Foment i l'Schola Orfeònica o, més correntment, enmig dels marcs i els joguets dels aparadors de les botigues de Francesc Estruch, Titus Corominas o Can Maresma. -
Tornar al text
(2) -
Entre molts altres esdeveniments artístics, el Diari de Girona d'avisos i notícies del 24/6/1920 publicava: "Se organiza, en la recientemente inaugurada 'Galería de Bells Oficis', una serie de 'Lecturas' a cargo de nuestros intelectuales, alternadas con audiciones de música selecta. Celebramos infinito el rejuvenecimiento del espíritu artístico que el hecho de la notable 'Galería' y sus proyectos, significan en nuestra ciudad". El mateix diari, el 16/5/1922 publicava que "Fué muy visitada ayer y anteayer, en la 'Galería de Bells Oficis', la exposición de cofrecillos y otros objetos de arte del notable artífice gerundense don Adolfo Fargnoli". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Els germans Busquets. Un univers compartit". Diversos autors. 2016. Cultura de la Generalitat. ISBN 84-393-9457-0.
- "L'art quotidià dels germans Busquets arriba a l'MD'A". Eva Vázquez. Article publicat al diari 'El Punt-Avui' el 4/11/2016.
- Els oblidats germans Busquets". Narcís-Jordi Aragó. 1996. Revista de Girona, Diputació de Girona, núm 179.
- "Jaume Busquets Mollera". Pau Lanao. Article publical al diari 'El Punt-Avui' el 22/10/2009.
- "Jaume Busquets i Mollera, dibuixant-pintor i escultor". Joan Ventura i Maynou, 1995. Notes Vol. 9, núm. 9.
- "El carreró d'Álvarez". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari 'El Punt' el 31/05/1984.
- "Lluís Busquets i Mollera, arxiver municipal de Girona (1930-1938). Breu nota biogràfica". Joan Busquets Dalmau. 2011. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. LII.
|
(Ampliar) - Dibuix preparatori per a un cartell de promoció del Museu de Sant Pere de Galligants, de Lluís Busquets.
(Ampliar) - Les espigoladores, esbós d'una obra presentada al Pavelló d'Arts Decorativcs de París. Dibuix de Jaume Busquets. 1925.
(Ampliar) - Fanalet de Reis elaborat als anys vint per Lluís i Jaume Busquets.
(Ampliar) - Espai interior de la Galeria de Bells Oficis amb decoració de Rafael Masó. Viquipèdia.
(Ampliar) - Escriptori. Lluís Busquets i Mollera, Ca. 1928-30. Museu d’Art de Girona.
Notícia sobre les activitats de la Galeria dels Bells Oficis publicada al 'Diari de Girona d'avisos i notícies' el 19/9/1920.
Notícia sobre les activitats de la Galeria dels Bells Oficis publicada al 'Diari de Girona d'avisos i notícies' el 20/6/1920.
 |
|
Localització |
|
|
41º 58' 59" N
2º 49' 27" E |
 -
|
