Notes

(1) - El 13 de febrer de 1445 la reina Maria, esposa i lloctinent d'Alfons V, ja havia atorgat un privilegi intitulat "Privilegi que mige leuga entorn la Ciutat no.s puix tenir tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi". Fonamentalment, instituia el monopoli de la ciutat en la venda de pa, vi, peix, pesca salada i altres queviures, en tot el territori comprès dins un cercle de mitja llegua de radi a l'entorn de les muralles de la ciutat, amb la pretensió d'evitar la pèrdua d'ingressos fiscals que suposava el fet que molts comerciants instal·lessin els seus llocs de venda (tavernes, hostals, carnisseries) fora de la ciutat i duguessin a terme les seves activitats sense pagar la corresponent imposició, que es recaptava en els portals d'entrada a Girona. Als transgressors s'els amenaçava amb la demolició de l'establiment i una penyora de 1.000 florins d'or. Tornar al text

(2) - El 3 de gener de 1571 es documenta la primera transgressió. Uns particulars obren una carnisseria al Pont Major i, de forma fulminant, els Jurats de la ciutat presenten una requesta al Veguer per que la faci treure, basant-se en el privilegi de 1445. El 23 de setembre de 1589, els Jurats ordenen la demolició d'una carnisseria que en Aragall de Palau "intenta fer i erigir devant de la Torre del Refart, atte que no dista mija llegua desta Ciutat". L'U de juliol de 1619, dos negociants, segurament provinents d'altres contrades, obriren sense permís una taverna a La Creueta, on s'hi despatxava vi a la menuda. Els Jurats de Girona, no es limitaren a ordenar el tancament o l'enderrocament de l'establiment; procediren a organitzar un procés judicial que deixés ben clar als hipotètics futurs transgressors el que s'hi jugaven si decidien obrir despatx de queviures dins la zona vetada. El 16 de juliol de 1619 les autoritats advertiren a Jaume Ginesta i Bernat Pagès, traginers de Calella de la costa, per que retirin una taverna que estaven parant al mas Claret de Salt, dins el districte de la mitja llegua. Tornar al text

(3) - En el mateix acte del fixament de les fites ja es percebia que la tensió no havia minvat. Malgrat que, immediatament de la publicació del text del "Nou Establiment", l'Intendent General de Catalunya havia adreçat la notificació corresponent a tots els governadors, corregidors, alcaldes, subdelegats, jutges i justícies del principat, els pobles de la Vegueria pretengueren ignorar-ho i, no assistint a la fixació dels monòlits, continuar pledejant com abans. La mateixa decisió d'afitar el districte de la mitja lleuga tenia una finalitat ben explícita, a més de la merament recordatòria: "en las fitas, y en los dos costats de quiscuna de ellas, hi han de ésser las armas desta Ciutat perquè se corresponguan unas ab altres, y la Vegueria y la Ballia de aquella no pugan mourer nou plet". Per disposició de la Intendència General era preceptiu "citar als Regidors dels llochs per a que ab acistència del Batlle se posia en execució lo que.s preveu en lo Establiment y al mateix temps intimar-los tots los papers". Tornar al text

(4) - L'abril de 1728, Pons Anglada, de Sant Daniel, i uns particulars de Santa Eugènia, eren denunciats per haver obert sengles tavernes en els seus domicilis. El 1739, Letó Riera, de Palol d'Onyar; en el mateix any, Josep Bartomeu, de Santa Eugènia; el 1744, Pere Homs, sabater de Campdorà, para fleca en el pla de la mateixa població; Narcís Huget, taverna a La Creueta... Tornar al text

(5) - El 16 de març de 1808 Francesc Cristià, negociant del Pont Major, demana permís per tal d'obrir un hostal a casa seva, i al·lega que el què hi ha i que pertany a la ciutat, no reuneix les condicions de comoditat i serveis mínims, atès que "en él los transeuntes y viajantes no tienen una cómoda habitación, ni proporción para si, caballerias y carmage, ni aquel asistimiento que se disfruta en los demás Mesones de la carretera, en tanta que aquel Bodegon o Meson (el que arrenda la ciutat) no tiene parage fixo, ni determinada, y siempre sigue o se establece en la casa del que lo arrienda, siendo de grave perjuicio a los transeuntes, por no saber muchas veces la casa de dicho Bodegón". La resposta va ser rotundament negativa, com també en el cas de 1817 de la petició de Francesc Coll, carreter, que sol·licitava autorització per convertir en taverna una casa de la seva propietat també emplaçada al Pont Major. Segons l'Ajuntament, seguia essent "diametralmente opuesta a la privativa que tiene este Ayuntamiento". El 31 d'agost de 1832, encara va denegar-se a Llorenç Duran el permís de parar Hostal. En aquest cas l'Ajuntament va argumentar que ja tenia hostal propi, el qual era arrendat al més donant, i que aquest establiment és suficient per atendre la demanda dels viatgers de passada per Girona. Tornar al text

(6) - Es disposava que "la compra y venta de vinos de qualquiera clase que fuesen, por mayor y menor, pagando los derechos legítimamente establecidos, debía ser enteramente libre en quanto al tiempo, al precio, al modo y otras circunstancias, qualesquiera que fuesen los usos, costumbres y ordenanzas municipales en contrario". Tornar al text