Pedres de Girona - La plaça de Josep Irla i Bosch



		Homenatge al President Josep Irla Aquest és el títol oficial de l'escultura, inaugurada el diumenge 24 de setembre de 2006, situada a la plaça que porta el seu nom, al sector sud del barri de l'Eixample de Girona. L'escultura és obra de Mercè Riba i presenta el bust de Josep Irla amb el tors nu, símbolitzant les coses que deixà enrere. Amb la mà dreta subjecta uns documents que simbolitzen la seva tasca com a president de la Generalitat. La mà esquerra, posada sobre el cor, és una metàfora del sentiment d'enyorança en trobar-se a l'exili. (Ampliar) El cap del bust, de bronze, s'inclina cap a una grada amb les quatre barres en relleu i a l'altre costat, hi ha gravada una frase del mateix president que fou escollida pels veüns de la plaça on s'ha instal·lat. S'hi pot llegir: "A tots els catalans que, dins i fora de la terra nadiua, mantenen la dignitat d'homes i de patriotes, els demano que, avui més que mai, tinguin fe en l'esdevenidor. Josep Irla i Bosch. Octubre de 1944". Josep Irla i Bosch, President de la Generalitat El nom de la plaça és un homenatge al 124è President de la Generalitat de Catalunya, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 24 d'octubre de de 1876 i mort a l'exili, a Saint Rafael, Provença, el 19 de setembre de 1958. Nascut en el sí d'una família d'hostalers, el més gran de tres germans, creà una important empresa surera, i fundador, a la seva vila, de la revista federal El Programa. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols, el 1909, Conseller de la Mancomunitat i Diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat per La Bisbal. El 27 de juny de 1931, amb l'adveniment de la República fou elegit Diputat a les Corts Constituents i, el 1932, Diputat, per Esquerra Republicana, al Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents d'Obres Públiques i de Sanitat, així com de les Comissions de Pressupostos i de Llei Municipal, de la qual fou substituït el 8 d'agost de 1933. (Ampliar) Fou Conseller de Governació des del 24 de gener fins al 7 de febrer de 1933, del qual càrrec dimití per motius de salut; també fou comissari a Girona i Cap de Serveis d'Assistència Social. L'1 d'octubre de 1938 fou elegit President del Parlament, en l'última sessió que aquest tingué. Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys el 1940 assumí interinament, com a President del Parlament i d'acord amb l'Estatut Interior de Catalunya, la Presidència de la Generalitat des de l'octubre del 1940 fins al 7 de maig de 1954, en què dimití, i formà un Govern de personalitats durant els anys 1945 a 1948 (Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Pau Padró. Morí a l'exili, a Sant Rafael, Provença, el 19 de setembre de l'any 1958. Les seves despulles foren traslladades d'Occitània a Barcelona el 23 d'octubre de 1981 i rebudes solemnement el mateix dia pels Presidents Jordi Pujol i Heribert Barrera al Saló de Sant Jordi de la Generalitat, on romangueren tota la nit fins a l'endemà, en què foren sebollides al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on actualment reposen. Més informació biogràfica a www.irla.cat. [Galeria d'imatges] --	Josep Irla i Bosch (1876-1958) (Viquipèdia) (Ampliar) - Publicació a "La Humanitat" de la formació del govern del President Irla. Edició del 23 de setembre de 1945. Font: El Temps, núm. 1369, setembre 2010 (Ampliar) - Inscripció a la grada del monument. L'Auditori Josep Irla i el "Gran Dia de Girona" Reportatge fotogràfics i article de l'equipament ciutadà i de la pintura que s'hi exhibeix. La plaça de Lluís Companys Reportatge fotogràfics i article de la plaça dedi-cada al President de la Generalitat. Girona i la II República Primera part. Article històric dels esdeveniments a Girona durant el període 1931 a 1933. Girona i la II República Segona part. Article històric dels esdeveniments a Girona durant el període 1933 a 1936.